Stabat Mater Riom 621
Ària
Clares estrelles brillen i donen una nova esplendor,
La tan gran esplendor d’aquest dia,
Pugui el món viure alegries,
I que trobi ben aviat les seves delícies,
Estant decorat amb tantes pompes.
Recitatiu
Els cels, plens ja d’aquesta esplendor,
Aplaudeixen en aquest gran dia, al mateix temps tota la terra riu en tan gran pompa.
Mentre hom celebra la festa per la Venerable Visitació,
Pugui el meu cor també alegrar-se lloant a Maria i també lloant a Déu.
Ària
Ara jubileu, i seieu tots feliços,
En alegria immensa, ai las, ànima meva!
I puguis tenir l’esperança pel món i el cor,
Mentre que tu et jubiles fas memòria.
Si no ets plena de sort,
Pugui l’aura serena de tanta pompa,
Endolcir la tristesa,
I per tu sola pugui haver-hi mil delícies!
Traductor H Andrew Wade.
Ella era la Mare Dolorosa al peu de la creu plorant,
Mentre que penjava el seu fill,
La seva ànima lamentant-se, entristida i dolorosa,
D’una espasa fou travessada,
Com de trista i afligida, entre totes beneïdes,
La mare d’un únic infant!
Lliurada a la pena i a la lamentació,
Tremola veient els turments del seu fill diví.
Qui podia retenir les seves llàgrimes,
Veient la mare de Crist, de tan de dolor sumida?
Qui no compartiria amb la pietosa mare, en veure com ella comparteix el dolor del seu fill.
Pels pecats dels seus semblants, ella veu el suplici del seu fill,
I els fuets lacerant. Veu el seu dolç infant morint i abandonat,
Que abandona el seu esperit,
Ai las, mare font d’amor, fes que del dolor jo senti la força,
A fi de plorar amb tu,
Fes que el meu cor s’encongeixi,
D’amor per el Crist nostre Déu!
Perquè els meus propis ulls trobi la gràcia.
Traductor Michel Chasteau.
Dones tristes de Jerusalem Riom 638
Vet aquí el el Rei de l’univers,
El vostre Rei assassinat i coronat d’espines,
A fi de rentar les taques dels pecats,
Ha estat el el Rei dels sofriments.
Qui consumeix la seva vida sobre l’aspre creu,
Aquí mireu i no la lamenteu pas,
Sinó que és per nosaltres, que heu de lamentar,
El contrari no es pot tornar a demostrar els vostres gemecs,
Sinó que amb totes les vostres coses arrauxades de raó,
Es lamenten que tota la creació plora.
Que els vents callin, que els prats es glacin,
Que per l’ona estimada, que les frondes i les flors no siguin sadollades.
Estant les flors mortes,
Que la lluna i els sol són també privades de la seva pròpia llum.
Però el sol, s’ha enfosquit pel desplegament de tenebres,
El vel és així esquinçat,
Les mateixes pedres es trenquen i la violència del dolor,
No trenca pas el nostre dolor?.
El contrari, en tant que no puguem portar prou el nostres sofriments,
Tu nostre bon Jesús, tingues pietat.
Glòria 589 Mestre Déus
Senyor Déu, Rei del cel, Déu Pare tot poderós.
Molt més dolents fantasmes del terrorisme
Enrere mals, ombres, terrors,
Destins amargs i dissortats.
Guerres, ferides, còleres, ferides, ires furors, fletxes i espases, mort eterna!
Allunyem-nos, flames i tempestes i aurèoles de la puresa del cel,
Estrelles brilleu!
I totes vosaltres, ànimes pobleu la terra i els cels.
És va alegrar!
Davalla sobre nosaltres, veu del cel,
Inundeu-nos,
Aparta de nosaltres les penes,
Resplendeix, llum vertadera,
Ets la nostra guia més segura,
Vessa sobre nosaltres la teva claredat.
Al·leluia.
Regina
Salut, oh Reina,
Mare de Misericòrdia,
La nostra vida, la nostra dolçor,
Salve, oh esperança nostra!
A tu,
Infants d’Eva a l’exili,
A tu sospirem, gemegant i plorant,
En aquesta vall de llàgrimes,
A tu advocada nostra,
Torna cap a nosaltres.
Els teus ulls plens de misericòrdia,
I feu-nos veure després d’aquest llarg exili,
Jesús, el fruit beneït del teu ventre.
Ai las misericordiosa,
Ai las dolça Verge Maria.