Acte tercer
Escena primera (els jardins imperials, Probo)
Recitatiu acompanyat
Probo
Que me’n dieu vosaltres, o penseu?
Trair el meu sobirà?, amb quina esperança?
A quin preu? si us sento!
Si Eudossa es casa amb Teodosi,
Pulqueria (déus) pertany a Varane!
Am quina fúria es rebel·la al meu pit,
Aquest temor gelós?
Tindré per mi la bella, el meu rival és lluny, i per un estratagema,
Serveixo els meus interessos, els seus, i els del príncep
Però Teodosi és el meu rei. Que faig jo? Que dic?
Ària
Probo
Ànimes pèrfides, ensenyeu-me, a gaudir de la meva victòria,
Malgrat, amb més calma, un penediment que tortura
Enverina tot el plaer.
Ànimes pèrfides, ensenyeu-me……
Escena segona (Varane, Probo)
Recitatiu
Varane
No sé ni veig on em guien els meus passos,
On em condueixen els meus pensaments, Probo,
Amic cruel. El teu aspecte creix encara els meus turments, i els agreuja. Expliquem.
De quin cor, amb quin font el meu rival
Ha begut la feliç novetat, i el fatal present, diguem: els meus mals.
Quina ofrena m’ha reservat?. No et callis res,
No cerco més que objectes de còlera, de dolor i de morts.
Probo
(Vet aquí el moment favorable)
Senyor tu ets menys dissortat del que t’imagines.
Varane
És veritat. Si grans són els meus mals
Gairebé no els puc concebre, ni sentir.
Probo
Reconeixes aquesta joia…
Varane
Allunya dels meus ulls aquesta pedra fatal
On la sort ha gravat el darrer dels meus dies.
Probo
Més aviat digues els més afortunats
Varane
Jo he perdut Atenaide
Probo
No, és la teva esposa, Probo te’n dona el testimoni.
Varane
Com? Atenaide? serà veritat?
Probo
A penes acabaves de deixar-la
Que impel·lida per la pietat i cedint a l’amor:
Ves Probo m’ha dit ella, ves, segueix les seves petjades.
Digui-li que pel seu penediment, ja en sóc prou pagada.
Ves porta-li…
Varane
Probo, no digui res més
Tanta felicitat em sufoca
I tornant-me la vida, quasi, quasi em mata
T’abraço, dolç amic
I a tu don preciós, de petons et cobreixo.
Probo
Cèsar arriba avui (que he fet!!)
Escena tercera (Els mateixos, Teodosi i Pulqueria)
Recitatiu
Teodosi
No, Pulqueria, aquí està Probo i Varane, no m’equivoco.
Pulqueria
Del teu error rep la decepció.
Teodosi
El meu cor m’ho deia, la meva dissort és segura.
Varane
Senyor, com amb més alegria a la teva mirada aparec
Si la meva felicitat no t’havia de costar
Tants sospirs! però no, no es podrà dir que de la meva sort
Abuso, i em mostro ingrat envers tu,
Si mel teu cor era menys generós
El meu destí avui seria menys afortunat.
Teodosi
Sigui el què sigui, príncep, aquest destí,
Sigui el què sigui el meu. Jo prescric les lleis,
I vull aquestes mateixes lleis, obeir i servir d’exemple.
Pulqueria
(Ha estat traït, pèrfida Atenaide)
Teodosi
Probo, és doncs veritat?, és així que Eudossa, ai, em recompensa?
És així que la ingrata reconeix la meva generositat i la meva fidelitat?
Veig en el teu dolor, la pietat que jo inspiro. Veig el tel zel.
Et perdono la teva culpà, parla:
Vull escoltar de tu que vas ser testimoni d’aquesta ànima perjura,
Tota la seva culpa i tota la meva dissort.
Probo
Senyor que puc dir? aquest anell d’or
Als dits del príncep de Pèrsia brilla amb un foc eloqüent..
I millor que un discurs llarg, ella parla al teu cor.
Teodosi
Joia fatal! Oh funesta visió! oh infidelitat, oh suplici.
Pulqueria
Als ulls del teu rival refrena el teu dolor.
Varane
Ara és temps de donar de la teva virtut una darrera proba.
Teodosi
Príncep, que en tinguis prou de ser feliç, no vull pas.
Ni la teva pietat ni el teu consol i la teva compassió
Del meu cruel destí seria el més indigne ultratge.
Ària
Varane
Marxo, perquè no sé pas que passa
Quin horrorós, amarg dolor, causa la vista d’un rival content.
Seria cruel si de les teves penes, fes jo als meus ulls un objecte de plaer
Marxo perquè no sé pas que passa….
Escena quarta (Teodosi, Pulqueria, Probo)
Recitatiu
Teodosi
Quina excusa, germana meva,
Li trobes tu a la ingrata i que m’has de dir?
Pulqueria
Que ella és indigna de tu, i que jo m’he equivocat, que tu has estat ofès.
Teodosi
Afegeix que el més dolorós i aflictiu encara,
Que no soc pas Teodosi, ni soc August,
Si no et faig pagar la teva inconstància, dona pèrfida.
Probo
A Bizanci, no has de tolerar més la seva presència.
Que marxi immediatament, i que el seu Varane la segueixi.
Teodosi
Si. Que l’infame deixi, aquests llocs.
Pulqueria
Ara ve cap aquí
Teodosi
Però que primer la meva còlera li faci pagar els seus errors!
Probo
Ah, no després d’una tal ofensa veure-la seria turmentar-te
Envilir-te a tu mateix.
Teodosi
No. Tu parles en debades i jo vull ara mateix.
Pulqueria
Ves-te’n, deixem a mi, tenir cura de la teva venjança.
Teodosi
Jo mateix sabré fer-ho…
Probo
Si et quedes la teva posició serà ofesa.
Pulqueria
I la teva mateixa constància pot ser trasbalsada.
Teodosi
Com li costa al meu cor, no veure més Eudossa!
Escena cinquena (Pulqueria, Eudossa)
Recitatiu
Pulqueria
Veieu com arriba feliç amb unes passes segures
Qui en podria dubtar en veure-la de la seva innocència?
Eudossa
Princesa, l’amor vertader, la fidelitat pura, sobre tot altre destí,
El porto en el meu cor.
Pulqueria
(Se’n glorifica)
Eudossa
De Teodosi i de Varane, he escollit, el què devia.
Mai com en aquest moment n’he sentit més serena.
I del primer sentiment, totes les meves penes han desaparegut.
Contenta del meu bé, contenta del meu destí,
D’haver estimat un dia gairebé no me’n recordo.
Pulqueria
(Aquesta ànima vil sents el què diu?)
Eudossa
Quin silenci! Quin trastorn!
Amb més d’alegria aplaudeix la meva tria.
Princesa, al que tu mateixa, no en tens pas la menor part.
Pulqueria
(No ho puc resistir més)
Que t’aplaudiré jo?
Quina part en tinc de la teva culpa?
Tu goses als meus ulls descobrir-la encara?
Exposar-la a la meva còlera?
Eudossa
Quina culpa doncs he comés jo?
Pulqueria
La ingratitud a un ingrat
Sembla ben poca cosa, i la infidelitat.
Als ulls de l’infidel és una falta ben lleugera
Però més que tu no creus a na Pulqueria li fastigueja
Traïdora! des d’aquest dia et declaro indigna de la meva estima
Dels meus favors, de la meva memòria!
M’enrabia tor això
Que per tu podia fer i encara volia fer…
Eudossa
Al menys….
Pulqueria
Calla. No t’he de veure més ni escoltar-te.
Eudossa
Si he pogut obrar malament….
Pulqueria
Obrar malament?, pèrfida amb mi encara fingeixes?. Ni una paraula més i ves-te’n
Ària
Pulqueria
No vull veure més aquesta cara,
No vull sentir més aquesta boca traïdora i mentidera.
És una boca, una cara que dissimulen
El cor més vil, més malvat,
El més ingrat, més pèrfid.
Escena sisena (Eudossa després Teodosi)
Recitatiu
Eudossa
Quin discurs! és a mi que Pulqueria s’adreça?
La que volia esposar-me amb el Cèsar, ara sent despit i odi?
Entenc, atès que avui he rebutjat Varane.
Te por d’un nus importú.
Al seu plaer vol sacrificar l’amor de Teodosi i el meu deure.
Teodosi
Arribo a temps.
Eudossa
Cèsar, venia aquí per cercar en la teva cara tot el meu repòs i el meu únic bé.
És al fons dels teus ulls que no podré veure.
Teodosi
Contemples aquests ulls.
Fixa, Eudossa, sobre aquests les teves mirades plenes de joia.
Si la meva còlera i si la meva pena
Poden deixar-te més tranquil·la i més feliç,
Tens raó de contemplar-los i alegraren
Eudossa
Que signifiquen aquestes paraules?
Teodosi
Ai, si, contemples però quan hauràs fet d’aquests ulls el mirall de la teva pròpia infàmia,
Que les teves mirades hauran gaudit del seu sofriment
Tremola, ingrata, pèrfida!
En ells contempla un cor que no fa pas gaire
Per tu prodigava els seus favors, s’enrojola per culpa teva;
Un cor que t’adorava, i tremolava pel teu crim!.
Eudossa
Innocent Atenaide, que ets culpable?
Teodosi
Però no creus ser del meu cor,
Altra emperadriu que inspirar-li l’odi i la venjança.
Lluny d’ell t’exilio i per la mateixa ordre
Et faig fora d’aquest palau, d’aquest reialme,
I t’imposo un exili etern!.
Eudossa
No soc doncs la teva esposa?
Teodosi
Gaudeix d’aquesta pau que partint em deixes.
On penses trobar grandesa i riqueses, amors i plaers,
Que turments i malestar segueixin sempre les teves passes!
Que no recordis el nom de Teodosi, sinó per sentir remordiments.
I jo no recordi mai d’aquesta Eudossa,
Per no tornar a sentir tot l’horror.
Eudossa
Però, senyor…..
Teodosi
Ves-te’n, ves-te’n de seguida a infectar amb els teus sospirs altres espais.
Pèrfida, traïdora ves-te’n, sigues infeliç tant com jo ho estic per tu!
Escena setena (Eudossa sola)
Recitatiu
Eudossa
Espera Teodosi, escolta!
La innocència parla per la meva boca
Tu has estat traït escolta!
Has marxat i he confiat el vent
Les meves pregàries, els meus dolors i els meus laments.
Recitatiu acompanyat
Eudossa
Quin dimoni, quina fúria,,
Ha trencat avui les seves cadenes per perjudicar-me?
Pulqueria m’odia i fuig de mi.
Varane em persegueix, Teodosi em castiga: em desterra!
M’imposa un exili etern!
Si. El cel i l’infern conspiren per la meva mort.
“Ves-te’n de seguida! fuig! fora d’aquí infidel, lluny de la meva vida”
Jo fugiré: Partiré, desdenyada, desesperada.
Amor massa innocent, o la meva fe desfeta!
Com era millor, pare meu,
Que hagués escoltat millor els teu consells;
Que fos menys crèdula a la meva esperança!
Anem, deixem aquest lloc i fugim
D’aquest cel cruel, d’aquestes ribes funestes.
Ària
Eudossa
En un bosc solitari, sobre una riba desolada,
Com una humil pastora, passaré els meus dies i vivint amagada,
De la meva bàrbara sort, de la meva fatal estrella, en un bosc solitari.
Escena vuitena (Una galeria de nit, Marziano, Pulqueria)
Ària
Marziano
Cor meu que presoner estàs, al pit d’aquesta bellesa,
Voldria abans de partir si ella em contempla amb una mirada de pietat
Sé que la teva presó t’és dolça.
Que la teva llibertat no et preocupa
Però, diguem, al menys si la bella, per qui sospiro sempre,
Els meus sospirs es mostra sensible, cor meu presoner…..
Recitatiu
Pulqueria
Allunyeu-vos necessito descansar
El Cèsar tan vilment traït, Eudossa tan infidel!
I Marziano tan lluny!
Marziano
Estic aquí als teus peus
Si és la causa dels teus turments,
Pulqueria
Que veig? ai, la meva falta és tant a prop de mi!
Què fas? què vols? és aquest el camp dels teus soldats?
Penses aquí cobrir-te de llorers?, t’hi ha enviat Teodosi?
Marziano
Sense prendre permís, sense un adeu a tu podia deixar-te?
Pulqueria
Un amor insensat, goso així anomenar-lo, si, insensat, un amor cec!
Si algú et sorprèn aquí, en aquest indret, !oh cel!
Que seria de tu? Que em passaria a mi?
De Teodosi quina seria la ira!
Quina vergonya la meva, per pietat ves-te’n!
Estalvia la teva vida i el teu honor.
Marziano
Me’n vaig, princesa, diguem si més no adeu.
Pulqueria
Adeu, però marxa! no li puc dir ni sospirar,
Cruel sospir! potser dir-li com ell desitjava.
Marziano
(Que li pots dir al meu cor)
Pulqueria
Molt bé, jo et permeto dir-ho
Marziano
És d’amor que parla?
Pulqueria
Marxa, tu saps ara el què fa sospirar un cor.
Escena novena (Marziano, després Varane i Probo)
Recitatiu
Marziano
(Arriba algú amagueu-nos aquí)
Probo
El moment és oportú
Varane
Probo, és necessari que sigui un raptor indigne?
Probo
Això no és pas robar, sinó prendre el què és teu.
Varane
Podré violar les lleis de l’hospitalitat!
Probo
El primer en violar-les és ell mateix Teodosi.
A despit dels turments de la fa jurada,
Té Atenaide presonera a la força, ben aviat la teva esposa.
Varane
Atenaide presonera! i per força, César traïdor!
Els meus remordiments són vençuts! anem-hi, el temps és curt,
Agafa els meus homes. soc al teu costat.
Probo
Tots els passatges secrets per on es pot entrar a aquests murs ben guardats els conec bé.
Amb els meus homes i jo n’hi haurà abastament, tu quedat aquí.
Surto d’aquest passatge, i espera que torni.
Varane
Et deuré el teu braç amic, el teu socors, el meu repòs i la meva vida.
Probo
(Una sola imprudència i estic perdut)
Escena desena (Varane, amb Marziano amagat)
Recitatiu
Varane
Que d’un feliç èxit, l’audaç empresa sigui coronada.
Marziano
(Ho he sentit tot. Jo sol no puc fer fracassar les teves intrigues)
Varane
Aviat seré teu, aviat tu seràs meva, estimada Atenaide!
Marziano
(No vull que ningú es sorprengui)
Varane
Ja, estimada esposa, crec que t’abraçaré
Amors feliços veniu a celebrar la meva joia!
Marciano
(Però jo sabré d’altra banda confondre els traïdors!)
Ària
Varane
El granger s’entristeix, de no collir el dolç fruit, que tant temps ha desitjat.
Però per premi al meu dolor, d’aquest fruit ben aviat en podré gaudir
El granger s’entristeix…….
Escena onzena (Varane, Leontino, Eudossa)
Recitatiu
Varane
La porta s’obre, retirem-nos apart)
Vosaltres soldats estigueu atents a la meva senyal.
Leontino
(A Eudossa), aquest disgust era segur,
Si haguessis escoltat millor els meus consells
Aquesta pena avui seria estalviada.
Varane
(És Leontino)
Eudossa
Pare, qui hauria cregut que Teodosi fos capaç de tanta injustícia?
Varane
(Vet aquí l’estimada Atenaide, del meu rival es plany dient-lo injust)
Leontino
Es calla tot. Per combatre el mal
Un remei tardívol és sempre un remei
Fugim, fugim tots dos!
Eudossa
Funestos murs, en el meu cruel turment,
No us puc deixar sense vessar una llàgrima.
Eudossa
Ària
Trist palau, adeu et deixo la pau del meu cor
A partir d’ara em lliuro als turments.
Tot i que inhumà, sense pietat
Pugui el teu senyor viure feliç, ell a qui li ha plagut veurem sofrir tant, trist palau, adeu……
Recitatiu
Varane
(Seria imprudent sorprendre-la aquí)
Seguim els teus passos en silenci, estimada,
Perquè siguis meva, de la ira del Cèsar, et sabré sostreure.
Però el teu espòs et segueix i consola!
Escena dotzena (Probo després Teodosi i Pulqueria)
Recitatiu
Probo
Quina cruel dissort! en debades he invitat els apartaments d’Eudossa.
En totes parts he cercat el príncep i res
Que vol dir això? així dels nostres esforços
En la seva més bella flor haurà mort?
Venen Pulqueria seguida del meu sobirà traït.
Temor o esperança!
Teodosi
És veritat?, la pèrfida podrà fugir.
Pulqueria
Fugida amb el seu pare!, per una de les seves serventes que m’és fidel
He tingut de seguida la novetat.
Probo
Que sento?
Teodosi
Que!, al meu palau una parella audaç! i sota els meus propis ulls!
Ah!, custodia Probo!
Que es segelli cada sortida. Que hom cerqui a Leontino
Que es trobi a Eudossa!
On és Varane!, cel! Pulqueria!, jo em moro.
Probo
Per una infidelitat tu t’afligeixes així?
Teodosi
És que jo l’adoro!
Probo
Cèsar….
Teodosi
Que per tots els medis s’impedeixi de seguida la fuita de Leontino i Eudossa!
Escena tretzena (Els mateixos i Leontino)
Recitatiu
Leontino
Ah! Teodosi, Ah senyor!
Teodosi
Pèrfid, temerari
Leontino
Diguem com et plagui, però la meva filla innocent, per tu i per mi,
Salva-la, Varane amb armes l’ha raptada.
Teodosi, Pulqueria, Probo
Varane!
Leontino
Amb presa, la condueix lluny de Bizanci.
Teodosio
Ànima vil, aquí estan les teves intrigues!
A Varane li has donat tu mateix.
Però no creguis pas que deixi sense càstig,
La seva fuita, el teu crim i l’ofensa que m’heu fet.
Leontino
Et prego no et demoris!
Que de primer antuvi hom salvi Eudossa,
Després, exerceix el càstig sobre mi, com desitgis.
Pulqueria
Deixem anar amb ella!
Teodosi
No, Pulqueria, jo mateixa vull anar en la seva persecució,
Seguiu-me, partim homes fidels.
Probo
Senyor, el teu rang, l’ honor no t’ho permeten
Quedat. Jo mateix aniré, i veuràs aviat Eudossa alliberada, i Varane aquí captiu.
Teodosi
Si, estimat amic, fidel, ves-hi
I torna la calma al Cèsar
Probo
Me’n vaig, no tinguis por.
(Un feliç engany que em dona la vida, li dona a Eudossia i Varane)!
Escena catorzena (Teodosi, Pulqueria, Leontino)
Recitatiu
Pulqueria
El meu esperit està trasbalsat.
Atès que Varane anava a casar-se amb Eudossa!
Doncs si havia rebut el seu amor i la fe,
Per què l’ha raptat? per què fugir en secret?
Teodosi
Potser temia que jo, oblidant els seus juraments usaria els meus poders?
Podria perdre Eudossa i la vida,
Però no trair la meva fe, però no trair l’honor
No he perdut la raó amb el meu dolor.
Leontino
Ni ha prou amb una sola impostura per fer la dissort de tots.
Pulqueria
Eudossa, és veritat en fou l’única culpable.
Teodosi (a Leontino)
I tu has pres part en la seva traïció.
Leontino
D’aquest error és necessari que el teu cor es desenganyi.
I que en ella triomfi la innocència
Si, la meva filla és innocent.
Pulqueria
Ella que en el seu pit alimentava una flama culpable
Ella que cremava d’amor per Varane?
Innocent, dius?
Leontino
Tant com se’n pugui ser.
Teosodi
Ella, aquí jo estimava tant,
Que l’he omplert de favors, podria trair-me, així abandonar-me?
A aquell que antigament causà els seus deshonors
La seva infàmia, li donà la preferència sobre mi?
En aquest dia de l’himeneu, que ens havia de ajuntar.
On sobre el meu tron devia regnar?
Innocent dius tu?
Leontino
Suspèn la teva ira, senyor i tu també princesa
I de la seva innocència digneu-vos sentir-ne la prova.
Quan tu vas deixar el seu cor lliure per decidir,
És a tu qui va escollir, en l’amor de Varane només va veure un motiu d’horror.
No sé quin destí pot haver-te fet equivocar, tu has volgut el seu exili.
I malgrat el seu dolor, ha obeït.
Quan va caure la nit, fugí amb mi
Però jo vaig córrer per veure’t, per implorar la teva ajuda.
Aquesta és la veritat.
Si he mentit, que caigui sobre meu el càstig, més sever i més funest.
Pulqueria
Però només aquest anell d’or, el posseeix Varane
És a ell qui Probo l’ha donat.
Leontino
Probo li ha donat?
Quin engany nou afegeix a les nostres desgràcies!
Probo, ha traït Pulqueria, Eudossa i al seu emperador.
Teodosi
Provo trair-me? després encara m’he confiat!
Leontino
Ha fet un pacte secret amb Varane,
Si ha volgut seguir-lo, només és per trair-te.
Teodosi
Traïdor o no, que hom el segueixi! qualsevol que abrigui en el seu pit un cor fidel
Que prengui les armes i vingui amb mi.
Que la trompeta guerrera soni sense repòs.
Que el poble, els soldats a l’hipòdrom s’apleguin armats.
Vine Leontino. Aquest dia és necessari
Morir braument o reprendre Eudossa, en un just combat
Perdre la vida o venjar l’ultratge.
Ària
Teodosi
L’amor posa en el meu cor un furor guerrer
I corro al combat per la bellesa que estimo.
Però si del meu rival no triomfo, ràbia.
Si la descobreixo infidel, oh dolor
L’amor posa en el meu cor un furor guerrer….
Escena quinzena (Pulqueria sola)
Marziano, que hi fas aquí!
Del teu zel la llibertat d’Eudossia, serà l’obre i el triomf!
Com Augusts i com Pulqueria, et donarem les gràcies i la teva fidelitat
Quin mèrit i quin premi te seran atorgats!
Ària
Pulqueria
No més penso en tu i és a qui estimo.
Només per a tu sospiro i em consumeixo;
Però, amb els meus sospirs, amb tot el meu amor,
Tant com del teu cor, m’he preocupat de la teva glòria.
Objecte dels meus sentiments.
No tinc ja cap altra felicitat, que la virtut, la fe del teu cor generós.
Només penso en tu, i només a tu t’estimo……
Escena setzena (Teodosi, Leontino)
Recitatiu
Teodosi
Generals, soldats, prínceps,
Per un príncep en altre temps amic he estat traït, i per un indigne vassall: per Varane i Probo,
Al vostre braç demano avui les probes del seu valor;
Al vostre zel és el seu càstig,
Anem amics. Que el cel ens sigui propici.
Escena dissetena (els mateixos, Marziano i Probo)
Recitatiu
Marziano
Senyor, que l’espasa invencible serveixi pels més gloriosos i dignes combats.
Teodosi
Marziano!
Marziano
Sense enrojolar-me als teus ulls, puc presentar-me,
A desgrat de la imperial prohibició,
Ara portaré l’assalt contra el pèrfid Búlgar,
D’aquest cor traïdor la infàmia no ho impedeix.
Leontino
Si, Probo és el traïdor.
Teodosi
Vassall infame, model de perfídia, ànima vil.
Per què m’has traït? Contesta!
Per què? Per què has traït la meva confiança,
La més estimada part de mi mateix?
Per què fer de mi entre tots els mortals, el més miserable i el més desgraciat?
Probo
Jo soc el culpable, traïdor, infame i menyspreable, digne de mil penes,
Digne de mil morts. Eudossa és fidel, innocent. Varane fou enganyat,
Només la meva perfídia, deliberadament,
L’arrossegà. Que més puc dir, sinó reclamar la mort.
Teodosi
La mort tindràs!
Escena divuitena (Teodosi, Marziano, Leontino)
Recitatiu
Teodosi
Marziano, Leontino, amic pare,
Quina sort de saber que Eudossa és innocent, quan l’havia perduda, i pot ser perduda per sempre?
Víctima de Varane, cada moment s’allunya de mi.
Per què, tardar encara?
Correm ràpids, partim partim, amics!
No desitjo més que l’Eudossa o la mort!
Leontino
El meu dolor es perd amb el seu.
Marziano
Deturat, és massa tard, tota persecució és en debades!
Teodosi
Cel! llavors he de morir!
Escena dinovena ( Eudossa, Teodosi, Leontino)
Recitatiu
Eudossa
Morir? Per què estimat meu?
Teodosi
Leontino, Eudossa!
Teodosi
Esposa meva!
Leontino
Filla meva!
Ària
Eudossa
Si pare estimat, soc la teva filla,
Si estimat espòs, et pertanyo.
Si. Als meus braços, sobre el meu cor, t’abraço,
Mai l’amor o la fortuna
No forma lligam més dolç, ni la cadena més amable,
Que la que em lliga a vosaltres; filla i esposa.
Recitatiu
Teodosi
Però, qui del ferotge Varane, ha sabut arrabassar-te a l’amor furiós?
Eudossa
El teu fidel general.
Teodosi
Qui? Marziano? dels seus beneficis ha concebut el més gran.
Marciano
He fet el què devia fer, davant Bizanci apareix Varane als meus ulls,
I sento els crits d’Eudossa que se l’emporta,
Vaig sobre ell seguit del meus millors homes,
Envoltat dels més valents, intrèpids, ple de coratge,
Sosté el nostre assalt, en el més fort de la lluita apareix Probo,
I aquest traïdor assisteix a Varane, al final Probo vençut,
Cau per la meva espasa, Eudossa és alliberada,
I al príncep li permeto fugir per respecte al rei, el seu pare.
Arribo vencedor i et torno Eudossa.
Teodosi
Em tornes el cor tornant-me l’estimadíssima Eudossa. Oh estimada!
Leontino
Filla!
Eudossa
Pare, espòs meu!
Escena vintena (els mateixos i Pulqueria)
Recitatiu
Pulqueria
Tindrà Pulqueria estada a l’escena d’aquesta gran alegria?
I de tu, ànima generosa, obtindrà el perdó d’una injusta còlera?
Eudossa
Sobirana meva, augusta benefactora.
Teodosi
A Marziano germana, aquí només devem l’honor de la seva protecció,
Hi tens res a dir?
Pulqueria
Del deure complert, una ànima generosa
Sempre esta satisfeta i no demana res,
Contenta ella mateixa una altra recompensa.
Teodosi
Així per l’heroi, però no pas per l’amant, és digne de tu.
Pulqueria
No ho nego pas, però que ell se’n satisfaci
Un dia sens dubte, el meu reconeixement li semblarà més cert.
Marziano
N’és prou per la meva constància, la sola glòria d’adorar-te sense esperança.
Teodosi
A l’altar, Eudossa, correm ràpid a l’altar! no retardem més la nostra felicitat!
Escena final
Recitatiu
Varane
Varane ve també a compartir em vosaltres,
L’alegria pública.
Varane
Que el meu retorn, Cèsar,
No trastorni fens el teu cor.
Per la mà d’Eudossa, Aquest amor que em crema i m’inflama,
Hauria pogut gosar, però no pas raptar-la,
I raptarà quan et pertany
Només Probo m’enganyà donant-me l’anell,
Diguem que per la força i malgrat els nostres tractats, tu la retenies presonera.
La sort al final et fa justícia
Però si Eudossa em priva, que del teu cor no em manqui la teva amistat.
I que Eudossa m’ajudi a reparar en part aquesta pèrdua cruel.
Teodosi
Oblidem-ho tot.
Tu vols l’amistat del Cèsar.
Si, que el fill d’Isdegarde, li sigui donada.
Cor
Quina alegria, la que hom celebra, en la pau i l’amor!
Injust odi, l’odiosa mentida,
Sant els triomfes de l’Inocència
Són els triomfs del valor.
Fi