ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
Recitatiu
Corrado
A l’amor de Gualteiro, diguem, com respons?
Constanza
Amb l’amor que li convé a una esposa.
Corrado
A qui reserves, el què li convé a l’amant?
Constanza
Ai las!
Corrado
Parla doncs, sense posar-te vermella, més que a Gualteiro, tu estimes a Roberto.
Constanza
Ai las!, jo l’estimo amb el teu cor i després amb el meu.
Corrado
I ara?
Constanza
Tinc terror i respecte del meu espòs, m’inclino davant la seva corona,
Honoro la seva grandesa i respecto el seu rang,
Però és a Roberto que adoro.
Corrado
No t’afligeixis més Constanza, qui et prohibeix estimar-lo?
Constanza
Tinc un espòs.
Corrado
Encara no has jurat la fe d’esposa.
Constanza
Però l’honor em prohibeix estimar en Roberto.
Corrado
L’amor t’ho demana.
Ària
Corrado
L’oreneta amorosa, lluny del seu propi niu, guarda a aquell que estima un cor fidel i pur.
I ningú no pot mai arrabassar del seu pit les profundes arrels del seu primer amor.
L’oreneta….
ESCENA SEGONA
Constanza i Roberto.
Recitatiu
Constanza
Abans de renunciar al teu amor, estimar meu, renunciaria a la vida.
Però aquí arriba. Per la seva dissort he de fingir crueltat.
Roberto
Constanza adorada….
Al teu fidel Roberto rebutges l’humil plaer d’una mirada?
Constanza
El meu rang desdenya l’amor, i veu que el respecta.
Roberto
Dissortat amor, no hi ha pas cap esperança?
Constança
M’ho has entès bé?
Roberto
T’he entès bé, reina.
Constanza
Què vols ara?
Roberto
Inclinar-me davant teu.
Constanza
I després?
Roberto
Res més.
Constanza
Respecta el meu rang i retirat
Roberto
Que, has oblidat tan aviat el nostre amor?
Constanza
Sóc reina i esposa, en amor a partir d’ara, he d’escoltar, Roberto, només el rei el meu espòs
Roberto (a part)
Ai las, les meves esperances traïdes!
Constanza (a part)
Pugui el cel, que Gualtiero tingui tants encants!
Ària
Constanza
Agitada per dos vents contraris, l’ona fa escuma sobre el mar en fúria i Caronte ple de por, es prepara pel naufragi.
Pel deure i per l’amor, aquest pobre cor combatut no pot resistir, sembla rendir-se i comença a desesperar.
Agitada per dos vents contraris…..
ESCENA TERCERA
Roberto sol
Recitatiu
Roberto
En el cor de Constanza, així l’ardent flama s’extingeix,
Així aquests llocs tan forts s’han trencat?
L’amor a cedit doncs a la pompa reial?
Pèrfida! a partir d’ara que puc plànyer-me?
És reina i esposa, no puc arribar al seu rang, en aquest amor que li porto,
Que el meu consol o bé la meva recompensa sigui d’estimar sempre sense esperar mai.
Ària
Roberto
El tribunal de l’amor, el meu cor en els seus turments no demana justícia sinó solament pietat.
De la joia que l’espera, privar aquesta bellesa seria iniquitat.
Al tribunal de l’amor….
ESCENA QUARTA
Una campanya amb una barraca a un costat. Griselda vestida de pastor, amb un dard a la mà.
Recitatiu
Griselda
Anem, Griselda, anem, on el rústic llit de palla nua, laxa, invita a reposar.
Oblidant Gualteiro no solament, sinó la grandesa reial, el silenci i la pau bressolant el meu dolor.
ESCENA CINQUENA
Griselda, Ottone i Corrado
Recitatiu
Ottone
Aturat Griselda.
Griselda (a part)
Maleit sigui l’inoportú!
Ottone
Un dissortat que t’adora, estimada, vull suplicar-te encara pietat, estimada, pietat!
És un rigor massa cruel, llançar aquests dards plens de menyspreu, sobre un cor que tens encadenat.
Griselda
Quina pietat vols tu de mi?
Ottone
La que pretenen merèixer l’amor i la fe.
Griselda
Indigne!
Ottone
! Que! el què et demano és un crim? atès, que el rei t’ha repudiat,
Res et lliga al talem reial.
Jo t’han prometo un altre, ni menys cast i més durador.
Tan mateix sota aquest hàbit rústic, igualment en els boscos repudiada, menyspreada.
T’he demanat com esposa. Si no tinc al cap una corona reial, compto més que un rei en el nombre dels meus pares,
I al final tinc el poder sobre més d’una terra.
Griselda
Ottone, adeu!
Ottone
I el teu fill
Griselda
Aquest dolç nom encara m’exhorta a la pietat.
Ottone
Escolta: o bé com esposa em jures fidelitat, o el teu fill morirà.
Griselda
Traïdor! d’una ànima ben nascuda són aquests els mèrits?
D’on has aprés, cruel, aquests consells tan bàrbars?, aquesta inhumana barbaritat? tornem el meu fill!
Ottone
No te’l tornaré sinó cadàver i exsangüe.
Griselda
Ottone! fill meu, sang innocent, dissortadament què fer? què he de pensar?
A Gualterio seria infidel? no, no puc pas.
Seria cruel amb el meu fill? no, no puc pas.
Dels dos costats veig un perill semblant, el meu cor i la meva fe. Tornem el meu fill.
Ottone
Vull fer-te contenta, molt bé, veus Griselda l’encisador Everardo.
(Entra Everardo conduït per un guardià)
Corrado (a part)
Déus immortals, què veig?
Recitatiu acompanyat
Griselda
D’un si infeliç, fruït més dissortat encara! per sostreure’m al teu destí,
No veus fill meu, he de ser infidel. Perquè Everardo no caigui sota els cops.
La fe de Griselda s’ha d’immolar. Tu ets el vencedor, Ottone, agafa la meva mà.
Corrado (a part)
Griselda cediria?
Ottone
Estimada!
Griselda
Ai las, no. Vaig ser esposa abans que mare. Gualteiro conservarà sempre fidelitat d’aquest cor.
Ottone
Encara delires?
Griselda
Apaga doncs la teva set àvida de la seva sang, a les teves altres proeses suma-li aquesta darrera!
I envaneix-te per tot arreu d’haver vessat la sang d’un fill als braços de la seva mare.
Dissortat innocent, veus, ell espera el cop que el matarà.
Anem, valor! la crueltat d’altri, qui no la compren, no la pot perdonar. Què esperes?
Vols doncs retardar el teu plaer?, anem, si no vols que la sang del meu fill caigui i fereixi el seu pit!
I si no ni ha prou amb l’espasa fereix-ne un altre encara!
(Tira el seu dard)
Que la mare visqui fidel i que mori el seu fill.
Corrado (a part)
Confonguem el malvat!
(en alt)
Palesaràs tant rigor, Griselda, per qui t’estima amb un ardor fidel?
Ottone
Amic meu
Corrado (a Ottone)
Per seguir-te pots comptar amb Corrado
Griselda
Com? Corrado conspira contra mi?, aquesta és la fidelitat que has jurat al teu senyor?
Corrado
Gualtiero et desdenya i Ottone t’estima, oblida i faràs bé. Oblida el teu primer amor.
Ottone
A què ve aquest discurs? la força prevaldrà sobre la raó.
Corrado
Dona ingrata, malgrat tot cediràs!
Griselda
Que en sou de malvats, no, no em feu por, dins del meu pit tinc força coratge per resistir tals injuries,
Ministres malvats, miserables, bàrbars!
Ària
Griselda (a Ottone)
No, no tanta crueltat! (a Corrado), ai las, tingues almenys quelcom de pietat!, un fill dissortat,
(Als dos)
Bàrbars, tirans us en penedireu,
(A Corrado) Ben aviat ploraràs
(Als dos) Veureu com del cel, cau un llamp fulminant sobre vosaltres,
Aviat en gaudireu, preneu el meu fill, ai las des del cel us espera la seva venjança i la meva.
(A Ottone) Pèrfid, seràs castigat (a Corrado) si tu també.
ESCENA SISENA
Ottone i Corrado)
Recitatiu
Ottone
Molt bé, menyspreem tant com vulguis, veuràs orgullosa, veuràs quin és el meu poder.
Escolta amic, tinc el propòsit de raptar-lo.
Per això aplego aplego els meus homes, amb l’infant reial ves al palau reial i no diguis ni una paraula.
Corrado
Pots estar segur de la meva fidelitat (a part)
Ara que ell s’ha descobert, es necessari confondre aquest miserable!
(Surt emparant-se amb Evardo)
ESCENA SETENA
Ottone sol,Constanza i Griselda dormint)
Recitatiu
Ottone
Perdona Griselda, si per massa amor t’ofenc, ets tu que, dins del meu cor encens aquest foc que em crema.
No puc apagar aquesta flama rebel al meu pit.
Sóc massa amorós i tu massa bella.
Ària
Ottone
Les teves ferotges mirades llancen uns trets,
I els seus cops són dolços a la meva ànima, el meu cor en coneix el perill,
Però constant, sense fugir, espera, involuntàriament s’ofereix a la ferida.
Així en plena llibertat de papallona voltejant en tor a la llum, sovint crema les seves tendres ales.
Les teves ferotges mirades….
Recitatiu
Constanza
Ai las, fuig de mi!
Roberto
Per què?
Constanza
No puc mirar-te sense remordiments. El rei, el meu espòs, és a dues passes d’aquí.
Roberto
Hauria de morir, cruel Constanza, sense el dolç consol d’una mirada dels teu ulls?
Constanza
No em torturis més.
Roberto
Pèrfida, diguem, m’hauries oblidat.
Constanza
No, perquè per la meva dissort, encara t’estimo.
Roberto
Vida meva…
Constanza (a part)
Que has dit, llavis parlaires?
Roberto
Així, doncs puc estimar-te?
Constanza
Però sofreix, i no digui res.
Ària
Roberto
Ai las, llei tirànica, ai las destí cruel, al qual em condemna una ànima insensible,
Un cor bàrbar. Si, callaré, cruel, però pensa bé que aquest silenci horrorós,
Per un amant dissortat, és un dolor mortal, ai las, llei tirànica.
ESCENA VUITENA
Griselda
Recitatiu
Griselda
És aquesta feblesa del meu cor o bé la fatiga de les meves llàgrimes, que ara oprimeix els meus ulls.
Això no és un somni, perquè quan el cor està afligit no té costum de reposar.
Ària
Griselda
Somni, si és veritat que és un somni i no l’horror, dignat aportar quelcom de remei al meu cor.
ESCENA NOVENA
Constanza, Griselda dormint.
Recitatiu
Constanza
Si em deixes aquí, no puc quedar-me sola, Roberto, en aquesta humil cabanya…
Què veig? ajaguda al seu llit, una dona que dorm i plora… en el seu rústic hàbitat,
Que noble és la seva cara, sento en veure-la, que la meva ànima es trasbalsa,
En les meves venes s’agita la meva sang i que el meu cor batega dins del meu pit.
Griselda (dormint)
Vine…
Constanza
Griselda m’obra els braços i el seu son m’invita a un tendra abraçada, no puc resistir més.
Griselda
Filla estimada! (s’aixeca) ai las!
Constanza
No temis res, Nimfa encisadora (a part), mostra obrint les parpelles, el bonic que és el seu rostre.
Griselda (a part)
Esteu ben oberts, ulls meus? el meu esperit, no m’enganya?
Constanza (a part)
M’observa atentament!
Griselda (a part)
El seu aire, el seu rostre el reconec. És ben bé ella!
La seva imatge ha quedat gravada al meu cor.
Constanza
Deixa de sorprendre’t.
Griselda
Quin destí ha dirigit els teus passos a a questa humil morada, dona de sang reial?, perquè et crec així.
Constanza
Deixa de servir al rei, el meu espòs, en la seva cacera. He vingut aquí a reposar-me.
Griselda
És una morada de dol i no de repòs.
Constanza
Sempre Constanza, per consolar les teves penes es mostrarà compassiva.
Griselda
Aquest és el teu nom?
Contanza
En efecte.
Griselda
El seu nom era també Constanza, tenia una cara tan bella com la teva.
Aquella filla que van matar-me.
Constanza
Dissortada mare!
Griselda
Qui és doncs el teu espòs
Constanza
Gualtiero, que regna a Thesalia.
Griselda
Tu ets digne d’ell (a part) Somni enganyós! crec en dolç lligam abraçar la meva pròpia filla, és la meva rival la què abraço!
ESCENA DESENA
Les mateixes i Gualtiero.
Recitatiu
Gualtiero
Dels teus bells ulls, aquest rústic sostre, no és molt digne, estimada.
Constanza
La noble dona que hi roman em fa digne i gloriosa.
Gualteiro
Dona, en aquest lloc vens tu a turmentar-me?
Griselda
Rei meu, no en soc pas culpable. En aquesta humil morada altres vegades vivia.
Gualtiero
No soc pas el teu rei. Soc el teu enemic.
Constanza
Si els meus precs en favor teu són dignes….
Gualtiero
Què no podria Constanza sobre el meu cor?
Constanza
Concedeix-me la gràcia de tenir-la sempre al meu costat.
Els palaus, als boscos, a partir d’ara on jo em trobi,
Que sigui la meva companyia i serventa.
Gualtiero
Què?, la teva serventa? saps bé qui és ella?
Constanza
A jutjar pels seus parracs, és d’un rang baix, però la seva cara és per tant noble.
Gualtiero
Ella fou fa temps la meva esposa, que vaig estimar per desgràcia meva, perquè enlairada fins al meu tron, fou l’etern oprobi.
Griselda (a part)
Ai las! déu!
Constanza
Griselda?
Gualtiero
No pronunciïs més aquest nom!
Els meus llavis li repugnen dir-ho, i callo per sempre, la dona és vil….
Griselda (a part)
I més fidel.
Gualteiro
….. mai hauries d’haver nascut.
Constanza
Tot i que sigui vil, fosca, una força desconeguda d’un misteriós amor m’apropa a ella.
ESCENA ONZENA
Els mateixos, Corrado i el seu seguici
Recitatiu
Corrado
Adverteixo que Ottone ve cap aquí amb la seva tropa ben armada,
He acudit amb una escorta fidel.
Gualtiero
Ottone armat? i perquè príncep?
Corrado
Per emportar-se a Griselda.
Gualtiero
Raptar-la?
Corrado
En aquest moment es prepara per cometre el seu crim.
Griselda
He de patir això també?
Constanza
Per la seva temerària insolència, que el malvat sigui castigat.
Corrado
Mort a Ottone, infame lladre!
Gualtiero
Deixeu-lo passar!, que perdo si rapta a Griselda?
Corrado
Per què tant de rigor?
Gualtiero
Aquesta és la meca voluntat
Constanza
I jo?…
Gualtiero
El teu destí l’has d’abandonar.
Constanza a Griselda
És massa crueltat del teu senyor i el meu.
Griselda
És veritat?
Gualtiero
Constanza allunyat.
Griselda
No permetis en aquest precís moment, que l’honor de la meva mort, per un altre et sigui robat.
Ària
Gualtiero
Voldràs pels teus sospirs i per les teves llàgrimes, inspirar-me pietat.
El teu cor mentre que sospira, no pot malgrat el seu dolor,
Apaivagar el furor del teu destí, voldries dels teus sospirs….
Tots marxen, llevat de Griselda.
ESCENA DOTZENA
Griselda i Ottone amb gent armada.
Recitatiu
Griselda
Aquí, Ottone, sola sense armes, què puc fer? que aquest dard al final em defensi.
Ottone
Quina defensa esperes?
Griselda
Vine doncs miserable després del fill a degollar la mare.
Ottone
Segueix-me.
Griselda
Diguem abans de davallar a la meva tomba.
Ottone
Què penses fer?
Griselda
El què pot fer un cor desesperat, fort, donar-te la mort o rebre-la.
Ottone
Ara ho veurem
Griselda
Apartat, o aquest dard et penetrarà al cor.
Ottone
L’amor hi ha obert altres ferides.
Griselda
Déu, socorreu-me!
Ottone
Anem fidels meus, el rei ho mana.
ESCENA TRETZENA
Els mateixos, Gualtiero amb soldats, Constanza.
Recitatiu
Gualtiero
El rei ho imposa? ets també fidel Ottone?
Ottone (a part)
El rei, cruel destí
Gualtiero
És un subjecte lleial, obeir una ordre abans d’ haver-la rebut.
No seria pas just, que un zel tan perfecte no obtingués recompensa.
Griselda
Ai las! has protegit la innocència.
Gualtiero
Soldats, que Ottone sigui conduït al meu palau amb presència d’amics en una estada, què has fet de l’espasa?
Pots donar-me-la a la mà.
Ottone
Aquí està als vostres peus
(A part) destí inhumà (marxa amb els guàrdies)
ESCENA CATORZENA
Griselda, Gualtiero i Constanza.
Recitatiu
Griselda
Com puc agrair-ho?.
Gualtiero
Dona-les a la pietat, no ami, sinó a Constanza!
Griselda
Ai las! quina crueltat, Gualteiro envers mi!
Gualtiero
Parla amb més respecte.
Geiselda
Senyor pietat, perdona’m
Constanza
Ella és ben digna.
Gualtiero
Pensa el què tu ets, i que soc jo.
Trio
Griselda
No només reina, sinó pastora, que vaig ser la teva esposa, seré la teva esclava.
Constanza
Aquesta dissortada pietat teva per la seva fidelitat, és ben digne.
Gualtiero
Mirem i tremola, soc el teu rei.
Griselda i Constanza
Pietat, pietat!
Griselda
Escolteu-me!
Gualtiero
Calla!
Constanza
Mira-la!
Gualtiero
Implores debades
Griselda i Constanza
Silencia cruel, quin dolor extrem!
Griselda, Constanza, Gualtiero.
Quina gran violència, sento dins del meu cor!
Griselda
Ja no te’n recordes del nostres amors passats?
Gualtiero
No, tu ets la meva esclava.
Constanza
Ella va compartir el teu llit.
Griselda
Em deies, encantadora i bella.
Gualtiero
No ho ets més, que això et basti.
Griselda, Constanza, Gualtiero
Com el destí, l’amor varia.
Griselda
No més reina, sinó pastora.