Ariodante HWV 33
Any 1734
Drama musical en tres actes per a solistes
Soprano.- Ginebra- Dalinda
Mezzosoprano.- Ariodante
Contralt.- Polinesso
Tenor.- Odoardo- Lurcanio
Baix.- Il Re di Scozia i cor SATB
Orquestra.- Dues flautes travesseres, dos oboès, fagot, dues trompes, dues trompetes, violí sol, tres violins, viola, violoncel i baix continu.
A l’original, Dalinda; Contralt
Llibret .- Desconegut, sobre un llibret d’Antonio Salvi
CHRISTIANE KARG Soprano
SARAH GILFORD Soprano
LUCILE RICHARDOT Mezzosoprano
FRANCO FAGIOLI Contralt
NICHOLAS PHAN Tenor
ALEX ROSEN Baix
Il Pomo d’Oro
Director George Petrou
Ariodante va ser estrenada al Covent Garden de Londres el 8 de gener de 1735. És una òpera seriosa en tres actes sobre l’adaptació anònima d’un llibret italià d’Antonio Salvi, titulat “Ginevra Principessa di Scozia” (1708) i inspirat pels cants cinquè i sisè d’Orlando Furioso, de Ludovico Ariosto. Sobre aquest llibret, Häendel fa una música espectacular, amb una orquestració exquisidament cuidada, números atractius de dansa i corals, i el més fonamental, amb una música vocal vinculada a cada personatge, d’una gran càrrega afectiva i emocional. La música humanitza l’argument, reflecteix les passions, els afectes i commou l’espectador. Dels cinquanta números musicals (l’obra dura gairebé tres hores de durada), vint-i-vuit són àries gairebé totes dóna capo. I entre elles, la més excel·lent, autèntica joia de l’òpera, és “Scherza infida, gaudeix infidel”, emotiu retret d’Ariodante a qui creia que era la seva ingrata Ginevra. Potser una ària no gaire coneguda per ara, però que constitueix una de les àries més sublims escrites per a la veu humana.
ACTE PRIMER
(Una cambra al palau reial)
ESCENA PRIMERA
(Ginebra envoltada dels seus patges i servents, davant del mirall conversant amb Dalinda)
Arioso
Ginebra
(La meva mirada sabrà plaure millor a l’home que estimo)
(S’allunya del mirall, els patges i les dames de companyia es retiren)
Recitatiu
Dalinda
Ai las, noble dama, estàs enamorada?
Ginebra
El meu cor crema d’una noble flama atiada per l’amor.
Dalinda
I el teu pare, el rei, no s’hi oposa?
Ginebra
Al contrari.
Dalinda
Llavors, continua estimant. La teva ànima se’n complau.
(se’n va)
ESCENA SEGONA
(Ginebra, Polinesso i Dalinda)
Polinesso
Ginebra?
Ginebra
Quina audàcia! Hola Dalinda!
Polinesso
Lluny de la teva mirada, el meu cor cessa de batre, llavors perdoneu-me…
Ginebra
Duc, si dels meus ulls,
Has estat sempre un objecte enutjós,
Ara que pretens estimar-me, encara ho ets més.
Ària
Ginebra
Senyor no ets Tesifone, que no és menys que cabre a la meva mirada que tu.
Per jugar amb nosaltres l’amor et dona un cor ardent, però torna el meu de glaç.
(Surt)
ESCENA TERCERA
(Polinesso i Dalinda)
Recitatiu
Polinesso
Gloriosa bellesa!
Dalinda
Senyor, en debades, intentes…..
Deixa d’estimar-la, crec que Ariodante…..
Polinesso
És el meu rival?
Dalinda
És de veritat un amant acceptat.
Polinesso
I el pare de Ginebra?
Dalinda
Aprova els seus amors,
Que pots esperar?
(El mira tendrament)
Ària
Dalinda
Obre els ulls i observa sobretot el martiri, d’una altre ànima.
Una altra per tu sospira.
Però tu encara no has comprés.
O sense dir paraula, res més que els seus sospirs,
Ella desvetlla la flama que li crema al pit.
(Se’n va)
ESCENA QUARTA
(Polinesso sol)
Recitatiu
Polinesso
Esperances que alimentava, Què feu?
Serà que m’abandoneu?
No. Reprèn el coratge Polinesso.
Atès que Dalinda es declara enamorada de tu,
Tramem un engany per evitar que el meu rival pugi al tron.
Ària
Polinesso
Si la decepció té humils efectes,
Hom la detesta, hom en fuig i la qualifica d’engany,
Però di per atzar es vesteix,
Amb abillaments més esplèndids,
Hom la cobreix d’afalagaments amb viril prudència.
(Surt)
(El jardí reial)
ESCENA CINQUENA
(Ariodante desprès Ginebra)
Ariodante
Aquí, en el seu llenguatge,
Els rierols, l’herbatge i el brancatge parlen d’amor al meu cor transit.
Recitatiu
Ariodante
Així, sempre t’estimaré estimada meva.
(Ginebra apareix al seu costat)
Ginebra
Deixem dir-te igualment, que la meva ànima és fidel.
Ariodante
Però tu ests sobirana i jo només un vassall!
Ginebra
Ariodante, gracies al déu arquer,
La meva ànima enamorada no és més sobirana,
I no més un servidor qui va conquerir el meu cor.
Ariodante
Gairebé corpresa, l’ànima encara no s’ho creu.
Ginebra
Doncs, que la meva mà dreta, sigui per a tu el testimoni,
De l’amor que t’ofereix
Duo
Ginebra, Ariodante.
Jo prenc aquesta mà, el premi de la meva fidelitat.
Que mai el cruel rigor,
De la més bàrbara sort, no pugui en mi,
Apagar el bell ardor que hi ha en mi.
(Mentre els dos amants reprenen el duo donant-se la mà, arriba el Rei, ficant-se entre ambdós i pren la mà d’Ariodante i desprès la de la seva filla).
ESCENA SISENA
(Ariodante, Ginebra el Rei i els guàrdies)
Recitatiu
El Rei
No us torbeu pas belles ànimes enamorades.
Ginebra
Pare!
Ariodante
Senyor!
El rei
Calleu!
Accepteu, sobre tot que m’hi aplegui
(A Ginebra)
Perquè de la meva vida i del meu esperit,
Tu n’ets una part.
(Ariodante)
I tu n’ets l’altre
Ariodante
(Posant-se de genolls)
Als teus peus reial……
El rei
Estimat Ariodante, alceu-vos,
Ala meva edat penso amb la meva filla i el meu reialme,
En els meus pensaments, tu ets el marit i un rei més digne.
Ginebra
Una joia tal….
Ariodante
Una sort així…
Ginebra
Si el meu cor resisteix….
Ariodante
Si el meu cor no mor…..
Ariodante i Ginebra
L’amor fa prodigis…..
El rei
Ara, filla meva,
Ves a preparar les teves noces,
Que el teu cor sigui més alegre encara,
La teva mirada més graciosa,
Els cabells més radiants.
Ària
Ginebra
Amors, neu a celebrar la immensa felicitat
Dels dos enamorats,
La meva joia és tan gran, que jo no puc expressar-me.
(Surt)
ESCENA SETENA
(Ariodante, el Rei, Odoardo i els guàrdies)
Recitatiu
El rei
Odoardo, ves sense tardar a preparar el himeneu,
I que demà sigui aquest casament, joiós i alegre.
Odoardo
I que se n’alegrin el palau, el reialme i tot el món.
(S’allunya)
El rei
I tu Ariodante que ets estimat com Ginebra,
De la mà del teu Rei, dignat acceptat aquest do,
Ja que no puc oferir-te la mà de la meva filla i el tron.
Ària
El Rei
Que en tot el món ressonin les trompetes,
Proclamant la vostra felicitat.
Que el cel en faci ressò,
Perquè el destí, no sabria donar forma
A un dia més feliç.
(Se’n va)
ESCENA VUITENA
(Ariodante sol)
Recitatiu
Ariodante
Ai las, estic feliç!
Desprès d’haver patit tant turments,
Soc aquí a n’espera de l’alegria!
Ària
Ariodante
Portat per les seves ales fidels,
L’amor pren el vol,
I triomfa en el meu cor la fe i l’esperança.
No oblidaré mai la meva sort,
Al contrari gaudir per sempre del meu amor.
(Marxa)
ESCENA NOVENA
(Entren Polinesso i Dalinda parlant tots dos)
Recitatiu
Polinesso
Estimada Dalinda. Conec les teves qualitats,
I pèl teu mitja, desitjo desfer-me d’un jou indigne,
Respondre al menyspreu a la burla,
Prendre a Ginebra, les noces i el reialme.
Dalinda
(Sento felicitat…..?)
A les teves ordres senyor……
Polinesso
Molt bé, aquesta nit quan Ginebra estarà adormida,
Et posaràs els seus vestits i faràs de manera d’imitar-la perfectament,
I disposaràs la teva cabellera con ella….
Dalinda
Ja…..
Polinesso
Per la porta secreta del jardí reial,
Em faràs entrar als seus apartaments,
Fingiràs ser Ginebra..
Dalinda
I la meva reputació?
Polinesso
Sé tot el que respecte,
I el que acordar amb una gentil donzella.
Dalinda
L’amor obliga.
No puc refusar res de qui estimo.
Polinesso
Desprès de tot, seré teu.
Ària
Polinesso
Espero que en aquest dia,
Sabreu, bells ulls, guarir les meves nafres,
I vos desitjo, lànguides pupil·les,
Conservar del meu cor tot l’afecte.
(Marxa)
ESCENA DESENA
Dalinda i Lurcanio
Lurcanio
Recitatiu
Dalinda, mentre que a Occident el sol ja s’amaga,
En la teva bella mirada,
Un sol més viu prima sobre nosaltres.
Sense vos no puc viure.
Dalinda
Senyor meu, et burles de mi.
Lurcanio
Ets la meva única esperança
Dalinda
Senyor, no sóc digna de vostè.
Lucarnio
Ets l’ídol del meu cor.
Dalinda
Ofereix al teu desig, un final més sublim.
(Se’n va)
Lucarnio
Ària
Amorosos raigs del meu sol,
Vos us amagueu de mi de moment,
Aquest ardor que m’ha inflamat i encara em crema,
Aquest ardor que m’aviarà fins la meva mort,
És la que ha donat la vida al meu cor.
(Surt)
ESCENA ONZENA
(Dalinda sola)
Recitatiu
Dalinda
Ai las, la meva ànima lànguida,
Està enamorada d’un altre,
I mai més serà constant.
Ària
Dalinda
Els meus primers amors són tant estimats al meu cor,
Que la meva ànima enamorada,
No aspira de cap manera a trencar,
Soc fidel fidel i no pas cruel,
El meu cor, mai més li serà consagrat.
(Se’n va)
Una veu encisadora..
ESCENA DOTZENA
Ariodante contempla la bellesa del lloc.
Recitatiu
Ariodante
En sembla que, quin sigui el lloc,
On em dirigeixo trobaré l’èxtasi i la joia.
ESCENA TRETZENA
Ginebra i Ariodante
Ginebra
Quin és amor meu, l’estel favorable, que em guia cap a tu?
Ariodante
No més tu ets aquest estel.
Ginebra
No tinguis por amor meu,
Ja hem arribat a prop del port, i del nostre himeneu.
Ariodante
Feliços habitants d’aquest terra,
Nimfes gracioses, pastors amants,
Veniu esperant, per la dansa i els cants, a celebrar la nostra felicitat.
Simfonia
Duo
Ginebra i Ariodante
Si en el meu cor reneixen l’esperança i l’alegria,
És gràcies al meu amor fidel.
El que no sap estimar fidelment,
No pot esperar tenir una vertadera joia,
I una vertadera felicitat.
Cor
Aneu, alegreu-vos del nostre amor,
Belles ànimes, fidels amants,
Vet aquí el que omple el cor de felicitat.
Ginebra i Ariodante
Si en el meu cor, reneixen, l’esperança i l’alegria,
És gràcies al meu amor fidel.
El cor, Ginebra i Ariodante
Que cadascun intenti imitar,
La constància, l’esperança,
Que us donen la felicitat.
Ballet
(Nimfes, pastors i pastores)
Gavotta
Mussete I (Lentament)
Mussete II Andante
Allegro
El cor, Ginebra i Ariodante
Aneu, alegreu-vos del nostre amor, etc……
ACTE SEGON 
(Clar de lluna)
(Entren en un camp de runes, on es percep la porta secreta del jardí reial, la que dona accés als apartaments de Ginebra)
ESCENA PRIMERA
(Polinesso sol)
Simfonia
Recitatiu
Pilinesso
Com l’amor de Dalinda, ve a punt servir el meu pla!
Que vingui Ariodante!
Ai las destí, guia’l a aquest lloc tancat
Per poder realitzar els meus funestos projectes.
ESCENA SEGONA
(Ariodante, Polinesso, Lurcanio amagat, Dalinda disfressada de Ginebra)
Polineso
Hola, amic meu com és que et trobo aquí,
La joia que em transporta és tan forta,
Que encara no puc tancar els ulls en el somni.
Gràcies a l’amor per Ginebra, la dona que estimo.
Polinesso
Qui és ella?
Ariodante
Serà la meva dona.
Polinesso
Tu somies!
Ariodante
El meu cor vessa de joia!
Polinesso
Tu somies.
Ariodante
No, és la veritat, fa ben poc m’ha dons la seva mà dreta.
Polinesso
Que Ginebra em dispensa calorosos elogis.
Ariodante
(Agafant la seva espasa)
Duc, que estàs dient?
La meva espasa farà que confirmis la teva mentida.
Polinesso
Calmat, si prefereixes veure-ho per creure-ho,
Et mostraré la teva decepció.
(Apareix Lucarno que s’amaga entre les runes)
Lucarnio
(El meu germà amb el duc? M’amago entre les runes)
Polinesso
Amagat……
Ariodante
Aquesta nit serà, si has mentit o no,
La darrera de les teves jornades o les meves.
Ària
Ariodante
Preparat a morir si constato que has mentit.
Però si la meva estimada m’enganya,
Moriré desesperançat.
(Ariodante es confon entre les runes. Polinesso truca molts cops a la porta. Dalinda disfressada de Ginebra obre.
Recitatiu
Polinesso
Ginebra? (Polinesso entra, i la porta es tanca darrera d’ell)
Dalinda
Ai las, senyor meu!
Lurcanio
(Pocavergonya)
Ariodante
Ulls meus ulls, que han vist! és ben bé ella!!!
(Vaig cap a la porta, no ho veig bé)
Sobre aquest Umbral maleït,
Que la mort posi fi al meu dolor.
(Traient l’espasa, posa l’empunyadura a terra per matar-se De seguida Lucarnio s’interposa i li arrabassa l’arma)
Lucarnio
Germà meu, aturat! per què tanta fúria?
Ària
Lucarnio
Tu has de viure! has de castigar l’ofensa del teu amor traït,
Del teu honor agreujat.
Retornar fatalment l’arma contra un mateix,
Per una dona infidel, seria massa degradant.
(Se’n va amb l’espasa d’Ariodante)
ESCENA TERCERA
(Ariodante sol)
Recitatiu
Ariodante
Encara estic viu? i sense la meva espasa!
Que vaig fer?
Ai las turments que m’aconselleu?.
Ària
Ariodante
Quina vergonya, infidel en els braços del teu amant,
I jo traït, me’n vaig, ara per la teva falta, en braços de la mort.
Però per la teva tornaré en fosca melangia, en simple esperit,
A trencar aquest lligam infame.
(Se’n va)
ESCENA QUARTA
(Polinesso i Dalinda disfressada de Ginebra)
Recitatiu
Polinesso
(Mirant entorn de l’escenari)
(La fletxa l’ha ferir en ple cor, desesperançat, s’ha n’anà).
Estic satisfet!)
Dalinda
Adeu senyor, ja s’aixeca el dia.
Polinesso
Si has sentit uns, retrets que només adreçava a la disfressa,
Sentiràs d’ara endavant parlar de la tendresa,
Que sent el teu amant.
Ària
Dalinda
Senyor meu, atès que la teva cara plau tant al meu cor,
Quan ets menyspreable com la teva bellesa,
Seràs estimat quan siguis acariciador!
(S’allunya).
ESCENA CINQUENA
(Polinesso sol)
Recitatiu
Polinesso
He aconseguit plenament,
Que el meu engany donés un cop fatal al meu rival.
Polinesso
Veure que l’engany es pot resoldre tan bé,
M’incita a renegar de la virtut per sempre.
Algú que aspiri a el que és lícit,
Finalment se’n penedirà.
ESCENA SISENA
(El Rei amb escorta de guàrdies i acompanyat de consellers i després Odoardo)
El Rei
Fidels companys, anem al consell a anunciar que, el príncep Ariodante,
Mereix ser el meu hereu.
Odoardo
(Entrant)
Pobre Rei, el teu reialme s’acabarà perdent. .
El Rei
Odoardo, que ha passat? Parla….
Odoardo
Plorant d’aflicció, us parlo.
El Rei
Ai las Déu meu doneu-me valor!
Odoardo
Ariodante…
El Rei
Que?
Odoardo
Senyor és mort.
El Rei
Com? Dimonis que sento?
Odoardo
El vostre escuder ve avisar la cort.
De cara el mar, el dissortat, en un rampell,
S’ha precipitat a les onades salades.
El Rei
Aquest mateix escuder, vull que m’informi,
Del que ha motivat la seva mort.
Ai las filla meva, ai las pobre de mi! Quina sort tan injusta!
Ària
El Rei
Sort gèlida i miserable,
Em fa dissortat, robant-me el meu successor.
Enrabies una part del meu cor.
I erta en la meva estimada filla.
Ai las cel, el dolor enrabiarà, pot ser, l’altre meitat del meu cor!
(Es retiren)
ESCENA SETENA
(Ginebra, Dalinda i el Rei)
Ària
Ginebra
Em palpita el cor, sense que sàpiga per què!
És de joia ? És de dolor?
Qui n’és encara?
Recitatiu
Dalinda
Quina alegria, princesa!
El Rei
(Entrant)
Filla meva, una ànima reial es distingeix de les altres,
Quan, valerosa, resisteix els cops perversos de la sort cruel.
Ginebra
Quin preludi funest!
El Rei
Ai la, quina dissort!
Ginebra
Per favor, pare meu, diguem….
El Rei
El suport, l’esperança d’aquest reialme….
Ginebra
Pobre de mi!
El Rei
El teu espòs Ariodante, s’ha llançat a la mar profunda.
Dalinda
Ai las cel!
Ginebra
Ai las Déu meu!
El Rei
Emportat pel el seu furor…
Ginebra
Ai las, pare meu!
El Rei
…és mort.
Ginebra
No ho puc resistir, també soc morta.
(Es desploma sobre el seu seient)
Dalinda
Senyora!
El Rei
Filla meva, valor. Consola’t!
Dalinda
Dissortada!..
El Rei
Qui dolor filla meva!
Ginebra
Estic morta.
El Rei
Servents, ajudeu-la a estirar-se al seu llit,
Vindré, i tornaré, per veure-la.
(Mentre que Ginebra es deixa conduir per Dalinda, el Rei i els patges etc… es troba amb Odoardo i Lurcanio.)
ACTE TERCER 
ESCENA PRIMERA
(Ariodante disfressat, Dalinda que intenta escapar-se de dos perseguidors)
Simfonia i Arisoso
Ariodante
Déus que sou al cel deixeu-me viure, per exposar-me a mil morts,
És la pietat que testimonieu?
Recitatiu
Dalinda
(Darrera l’escenari)
Perfids! he estat traïda!
Duc corrupta.
(Ariodante persegueix els agressors.)
Ariodante
En darrera traïdors!
Dalinda
Déu meu, Ariodante?
Ariodante
No és aquesta Dalinda? És ben bé ella!
Dalinda
És ell!
Príncep estàs viu? És de veritat?
Ariodante
Dalinda, estic viu, tot i que Ginebra m’ha traït!
Dalinda
Con pots imaginar Ginebra culpable d’haver-te deshonrat?
Ariodante
He de creure, el que per mi mateix he pogut veure.
Dalinda
T’equivoques, enganyat per l’indigne Duc d’Albany,
Que m’ha arruïnat la vida i t’ha robat el tron.
Ariodante
Que dius? així aquella que he vist?….
No era Ginebra?
Dalinda
No, era jo!
Ariodante
Pobre de mi!
Dalinda
Escolta, senyor, estimava tant, que la meva ànima……
Ariodante
Segueix-me, escoltaré la resta fent el camí!
Ària
Ariodante
Nit tenebrosa, vista enganyosa, hàbits funestos, cor inepte,
Has traït una gran infidelitat,
Vil sospita, ull mentider, ànima impia,
Meu robat tot el bé que tenia.
(Se’n va)
ESCENA SEGONA
(Dalinda sola)
Recitatiu
Dalinda
Ingrat Polinesso! quin fou el meu pecat,
Que recompensis el meu amor per la mort?
Ai las, el meu error fou estimar massa,
Ària
Dalinda
Cels indiferents, què feu?
Fulmineu a partir d’ara el cap d’aquest traïdor
Massacreu aquest cruel i infidel,
Que ha abusat de mi ,
Impunitat, sense pietat,
Riuré de veure fulminat algun temple o roca.
(El jardí de palau)
ESCENA TERCERA
El Rei, Odoardo i Polinesso
Recitatiu
Odoardo
Senyor, per pietat, no rebutgis a la teva filla,
Que et suplica besar la teva mà abans de morir.
El Rei
Això mai! tant que no hi haurà pas comparegut,
Un cavaller per defensar-la,
Que no esperi veure el meu rostre.
Polinesso
Rei meu, prepareu l’arena,
Pel torneig, perquè soc jo el seu defensor.
Ària
Polinesso
El deure, la justícia, l’amor,
Accentuen en el meu cor,
El desig de la gloria a conquerir.
Si les belles aspiracions i les estrelles són favorables,
Espero obtenir la victòria.
(Se’n va)
Recitatiu
El Rei
Que vingui la meva filla ara mateix
(Odoardo se’n va)
Els afectes meus, que meu abastament fingit,
El fervor, la dignitat de judici:
Deixeu-me tornar ara al cor del pare estimat.
ESCENA QUARTA
El Rei, Ginebra escortada per guàrdies.
El Rei
Vet aquí filla meva, quina amarga visió!
Ginebra
Pare, quin dolç nom!
No vinc pas a implorar el teu perdó,
Perquè no he pecat, sinó….
El Rei
Filla meva, que em demanes?
Ginebra
Voldria morir no pas repudiada, perquè moro innocent.
(S’agenolla)
Donem el favor de poder besar la mà estimada,
Que de la meva mort ha signat l’arrest,
De seguida estaré contenta.
El Rei
Té filla meva.(Li dona la mà)
Ària
Ginebra
Ai las, mà augusta, que nets de dolça,
Encara que severa, la beso.
N’ets estimat tot i que injust tant com fera, la mà del meu pare.
Recitatiu
El Rei
Filla meva, pel joc d’una sort dubtosa,
Oscil·les encara entre la vida i la mort.
Ets innocent, tens el dret d’esperar que el teu defensor en surti victoriós.
Ginebra
Qui és ell?
El Rei
Polinesso.
Ginebra
Renuncio a la defensa!
El Rei
Però ho exigeixo, perquè desitjo que siguin respectats,
El teu honor, el meu i el tron.
Ària
El Rei
T’estrenyo contra el meu pit i me’n vaig,
Cor meu, a partir d’ara no segueixis el camí contrari als meus peus.
Adeu, filla meva! et deixo, no sé pas si un dia et tornaré a veure, estimada filla.
(Surt)
ESCENA CINQUENA
Ginebra i els guàrdies.
Recitatiu
Ginebra
Així el meu pare em deixa !Valor cor meu!
La mort és el menor dels meus mals.
Ària
Ginebra
Certament vaig a morir, però el meu honor,
Ai las déu meu, haurà de morir amb mi?
Cel misericordiós!
Per favor! tingues pietat de l’honor de la reialesa!
(Se’n va)
Una palestra.
ESCENA SISENA
El Rei assegut al seu tron envoltat de guàrdies ,d’Odoardo, Lurcanio armats, després arriba Polinesso armat. El poble.
Simfonia
Recitatiu
Lurcanio
Que el cel faci justícia, deixi al campió que declari sobre l’arena,
La innocència de Ginebra i que la defensi.
Polinesso
Lucarnio, el defensor j és aquí,
De fet decreta que qualsevol que acusi Ginebra és un traïdor i menteix.
(Es baten)
Odoardo
Castiga cel, a aquell que ha mentit.
Lurcanio
Aquest cop, el dedico al meu germà, que hi ha mort!
El Rei
Grans Déus!!
Polinesso
Estic mort.
El Rei
Odoardo, ves a socórrer el Duc moribund.
(Odoardo sosté el Duc i el condueix fora de la palestra).
Lurcanio
Si ara algun de vosaltres vol defensar la culpable,
Que vingui, aquí l’espero.
El Rei
Si cap altre no es presenta, jo mateix defensaré el meu honor.
(El Rei s’alça del tron i corre vers la palestra)
ESCENA SETENA
El Rei, Lurcanio, Ariodante amb la visera baixada i uns guàrdies.
Ariodante
Senyor, aturat. La innocència no necessita pas defensa.
El Rei
Cel! que sento!
Ariodante
Si jo, i jo mateix defendré Ginebra!
Lurcanio
Llavors, desenveina la teva espasa.
Ariodante
Lurcanio, no defenso pas la innocència d’altri per un crim,
(S’aixeca la visera)
Lurcanio
Que veig!
El Rei
Que percebo! ai las destí!
Lurcanio
El meu germà!
El Rei
Ariodante, on soc!
Lurcanio
Ets viu?
El Rei
Respires?
Ariodante
Una sort favorable, ha fet que hagi vist el perill que corria,
La meva princesa i de la seva innocència, i etc……
Lurcanio
Per qui? com?
Ariodante
Senyor, si em promets perdonar a Dalinda,
D’haver comés un innocent delicte….
ESCENA VUITENA
Els mateixos, Dalinda i Odoardo
El Rei
I on és Dalinda?
Dalinda
(Entrant i agenollant-se)
Es aquí al teu costat, Rei meu,
De Polinesso còmplice, però innocent.
Odoardo
(Entrant)
Senyor, en morir-se el Duc ha confessat el seu complot.
Dalinda
I per tant, no soc….
El Rei
Alçat, ho oblido tot i et perdono.
Ja n’hi ha prou. Vaig corrent a retrobar la meva filla.
Ariodante, segueix-me….
Que a l’instant es sentin, a la meva cort, i al meu reialme,
Els plors en crits de joia i els sanglots en rialles.
(S’allunya)
Ària
Ariodante
Després d’aquesta negra i funesta nit,
El sol més viu, resplendeix al cel,
I de joia omple el masón d’aquí a baix,
Quan la meva barca fou quasi engolida per la tempesta,
Vet aquí que entra a port i torna a la riba.
(Se’n va)
ESCENA NOVENA
Lurcanio i Dalinda
Recitatiu
Lurcanio
Dalinda! la tornada del meu germà,
Ha fet renéixer la flama que m’animava.
Dalinda
Senyor, aquest honor és molt gran,
Però per ser digna abans estimaria clarament coneix-te.
La perfídia d’altri i la meva pròpia innocència.
Duo
Lurcanio
Doncs, dolços llavis que estimo,
Diguem que n’espero i estaré content.
Dalinda
Espera, espera, per que el meu cor l’encen un nou ardor.
Lurcanio
Així, que has estimat? cel que espero, has estimat?
Dalinda
Era un traïdor.
Lurcanio
I encara l’estimes?
Dalinda
M’en penedeixo d’haver estimat tan malament fins ara.
Lurcanio
Dolços llavis que jo estimo etc…
Dalinda
Espera, espera…..
ESCENA DESENA
(Apartament on està detinguda Ginebra)
(Ginebra sola)
Recitatiu
Ginebra
Quan de temps he de patir una sor incerta i fatal,
Entre la vida i la mort,
Sola, abandonada i sense consol?
Déu meu qui m’ajudarà? Qui em consola?
Airoso
Ginebra
Mentre que el meu dolor ha cessat, és la constància que m’ha abandonat!
Només em queda l’esperança de morir….
ESCENA ONZENA
(Ginebra, el Rei, Ariodante, Dalinda, Lurcanio i Odoardo. Arriben al só d’una joiosa música)
Simfonia
Recitatiu
El Rei
Filla meva, innocent filla!
Ets lliure, vine a triomfar i a alegrar-nos i abrasar-nos.
Ariodante
Esposa meva! La meva dolça i tendra esposa!
Hauria de morir per haver dubtat de la teva fidelitat.
Dalinda
Princesa, als teus peus….
Lurcanio
Ginebra: una impia calumnia que deploro.
Ginebra
Estic somiant o desperta? que m’arriba?
Estic viva o deliro? ai las cel!
El Rei
Res més, filla meva, comprendràs aviat tota la intriga.
I aviat el teu espòs contra el teu cor eixuga els teus plors.
(Ginebra i Ariodante s’abracen).
Lurcanio
Dalinda, t’imploro responguis al meu amor!
Dalinda
La meva fidelitat serà, un minsa recompensa.
El Rei
I ara que la meva cort i el meu reialme manifesten la seva joia,
En gran pompa, valls i festes.
Duo
Ariodante
Sospiro tenir mil vides/cors….
Ginebra
Jo també sospiro tenir mil vides/cors….
Ariodante Ginebra
…. Per fer-te un present,
Però aquests que t’ofereixo, amor constància i fidelitat,
Són els millors presents.
(Se’n van)
(El saló reial al fons del que destaca una escalinata sostinguda per pilars i decorada. Sota el marges i d’una part a l’altre de la escalinata una portalada.)
L’ÚLTIMA ESCENA
(El Reia, Ginebra, Ariodante agafats de la mà, Dalinda i Lurcanio, agafats igualment de la mà, Odoardo, els cavallers i les dames de la cort davallen solemnement l’escalinata. Al mateix temps, els guàrdies i el poble entren per les dues portes. Al moment el Rei baixa, el cor canta i els cavallers i les dames comencen a ballar.
El cor
Que cadescun aclami la noble virtut que triomfa sempre joiosa
(El ballet)
Rondó
Cor
La virtut triomfarà sempre en tots els cors,
Si porta la innocència per escorta.
Fi