Claudio Monteverdi
Vespero della Beata Vergine
Cd CC72311
Comentari per Sigiswald Kuijken 15 de Gener 2007
“Les vespres de la beata verge” de Monteverdi van ser impreses el 1610 amb la “Missa in illo tempore” aquestes partitures són el primer recull de composicions del culte catòlic. Es presumeix que amb elles, esperava obtenir una funció sota l’ala protectora de l’església i el seu pla s’aconseguí el 1613, data del seu nomenament al càrrec de mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Venècia.
Però les circumstàncies de la creació d’aquestes vespres segueixen encara envoltades de quelcom borrós. De fet, es tracta d’un recull de diferents peces de música que no és pas del tot cert que foren destinades a formar el cicle. Comporten per exemple, dos magnificats successius, i ben entès, l’intèrpret només n’escollirà un solament.
La manera d’executar quest gènere de música podia a l’època variar fortament, igual en els límits de les convencions en vigència. En el recull de 1610, Monteverdi donava sempre nombroses indicacions concretes sobre l’efecte vocal i instrumental, que estrictament parlant, en aquest cas particular, limita la tria. En la nostra interpretació, he triat de seguir aquestes indicacions a la lletra, igual que si d’aquest fet certs instrument són poc sol·licitats (això pot indicar una certa autonomia dels trossos, els uns en relació als altres).
Els vocalistes canten doncs sempre en solitari, un per cada part, cada un dels deu tenint sempre un paper individual específic. És del tot possible interpretar aquesta obra amb un cor (les parts serien llavors doblades o fins i tot triplicades en les peces polifòniques) però les indicacions que dona Monteverdi a la partitura semblarien fer més una al·lusió a un efecte simple que pot segons penso, conferir al conjunt una expressió més neta i més individualitzada.
Segons les indicacions donades pel compositor a propòsit de la instrumentació, molts fragments són acompanyats únicament per l’orgue. Unes combinacions instrumentals precises són de vegades indicades però sovint Monteverdi també en te prou (con instrumenti)
(amb instruments), sense no obstant indicar quins, o encara “ con stromenti si placet” (amb instruments segons el seu grau). Les dues darreres mencions obliguen a l’intèrpret a fer una tria, que ha de ser sempre dins de l’esperit de l’època. Als nostres dies, els intèrprets d’aquest repertori utilitzen sovint uns instruments millor adaptats a la música de la meitat del segle XVIII (Barroc alt/ rococó), que al començament del segle XVII (fins al renaixement, començament del barroc). Recentment la Petite bande ha escollit fer fe dos violins, i dues violes per un lutier especialitat i músic Dmitry Badiarov (Que ha viscut a Brussel·les fins a final del 2006 i actualment està establert a Tokyo). Uns instruments que des del punt de vista del concepte, s’inscriuen perfectament en el principi en el context de principis del segle XVII. Els altres instruments de corda responen també a aquesta exigència. Els arquets han estat fabricats a partir de il·lustracions molt precises (caravaggio i Gentileschii, vers 1600) per Hans Reiners (Berlín). Els músics s’esforcen per la seva part a aplicar al seu joc la tècnica aferent (Violins i violes sent portats baixos, abillament diferent de l’arquet), amb la finalitat de poder sentir i servir novament a la imatge sonor original. Això pot en efecte jugar un paper decisiu que es tracta d’agafar també el més directament possible l’essencial d’aquesta música.
Aquesta interpretació no està més en el sentit habitual del terme. No crec que sigui indispensable fer una música com aquesta, que un individu central (el cap de l’orquestra doncs) hagi “d’aportar la seva signatura” a una neta versió particular,. Fora d’altres interpretacions d’obres de Monteverdi, i dels seus contemporanis, contràriament al que és usual a la nostra època (per exemple en repertori orquestral romàntic tradicional) cap director d’orquestra, que per la seva expressió i els seus gestos cerqui sobre tot suggerir una interpretació individual explícita, tal un “director suprem”, no tenia lloc davant l’orquestra. Segons jo, la interpretació d’obres com les vespres exigeixen per endavant un “Savoir-faire” col·lectiu naturalment ancorat en un sentit d’estil i una visió idèntique. El director es limitarà sobre tot a preparar, coordinar i estimular harmoniosament els esdeveniments.
Versus & Responsorium Deus in adiutorium
Cdnº1
Versilles
Oh Déu, vens a la meva ajuda
Respons
Senyor, apressat a socórrer-me
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant
Així serà des de l’origen i ara i sempre,
I pels segles dels segles, amén, al·leluia.
2 Salmus 109 Dixit Dominus
El Senyor ha dit al meu Senyor:
Asseu a la meva dreta mentre que jo faig dels meus enemics
Un escambell als teus peus.
Tornada (ritornello)
El Senyor apagarà de Sion l’espectre del poder.
Que ell domina en mig dels teus enemics
Amb tu és la dignitat de Príncep el dia del teu naixement,
En l’esplendor de la santedat
Jo t’he engendrat abans de lucífer.
Tornada
El Senyor l’ha jurat i no se’n penedirà:
“Tu ets sacerdot per l’eternitat
Segons l’ordre de Melchisédech”
El Senyor a la teva dreta trencarà
Els reis de la seva còlera
Tornada
Ell farà justícia entre les nacions, amuntegarà les ruïnes;
Ell estavellarà els caps en totes les terres.
Ell beurà al torrent, sobre el camí:
És el que portarà alt el cap,
Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant.
Així era des de l’origen, ara i sempre,
I pels segles del segles amén
3 Motets Nigra sum
Jo soc negra, però bella filla de Jerusalem.
És per què el rei m’ha estimat i m’ha introduït
Als seus apartaments i m’ha dit:
Aixecat , amiga meva, i vine
Perquè ara l’hivern ha passat la pluja s’ha acabat,
I se’n ha anat.
Les flors apareixeran sobre la nostra terra
Ha arribat el temps de les veremes.
4 Psalmus 112 Laudate pueri
Lloeu, infants del Senyor,
Lloeu el nom del Senyor.
Beneit sigui el nom del Senyor,
Per ara i sempre.
De de la sortida del sol fins a la seva posta,
Lloat sigui el nom del Senyor.
El Senyor domina tots els pobles,
I la seva gloria és a sobre dels cels.
Qui és com el Senyor Déu nostre,
Que habita al firmament. i aixeca els humils
Al cel i a la terra?
Radicant en les altures,
I alçant del fermer el pobre:
Per col·locar-lo amb ell entre els prínceps,
Entre el prínceps de les seves nacions.
Qui fa habitar a la seva casa la dona estèril,
Mare dels infants de l’alegria
Gloria al Pare, al Fill i al l’Esperit Sant
Així era des de l’origen, i ara i sempre,
I pels segles del segles amén.
5 Motets Pulchra es
Tu ets bella, amiga meva,
Dolça i amable filla de Jerusalem,
Tu ets bella, amiga meva, dolça
I amable com Jerusalem,
Però terrible com les tropes sota els seus camps militars
Desvia de mi els teus ulls
Perquè això em trasbalsa.
6 Psalmus 121 Laetatus sum
Jo me’n allegro quan ells m’han dit
Anirem a la casa del Senyor.
Els nostres peus ens porten cap els teus llindars, Jerusalem
Jerusalem, construïda con la ciutat
On es compacta un sol cor.
És allí en efecte que pugen les tribus
Tribus del Senyor: testimoni d’Israel
Per lloar el nom del Senyor
Perquè allí establirem els seients per la justícia,
Els seients per per la casa de David.
Pregueu per la pau de Jerusalem:
I la pros peritat per aquells que t’estimen
Que la pau sigui en la teva força:
I la prosperitat als teus recintes.
A causa dels meus germans i dels meus pròxims,
Jo demanaré la pau sobre tu:
En nom del casa del Senyor nostre Déu,
Jo et desitjo la felicitat.
Glòria la Pare, al Fill i a L’Esperit Sant
Així era des de l’origen, ara i sempre,
I dels segles dels segles amén.
7 Motet Duo Seraphim
Dos serafins clamaven l’un a l’altre:
Sant, sant, sant és el Senyor Déu dels exèrcits!
Tota la terra està plena de la seva gloria!
Són tres els qui donen testimoniat al cel:
El Pare, el Verb i L’Esperit Sant,
I aquests tres són un.
Sant, Sant, Sant és el Senyor Déu dels exèrcits,
Tota la terra és plena de la seva gloria!
8 Psalmus 126 Nisi Dominus
Si no és el Senyor qui ha construït la casa,
Debades van treballar aquells que l’han edificat.
Si no és el Senyor qui guarda la ciutat,
Debades la guardi vetlla.
Debades us lleveu abans de l’alba:
Tardeu a reposar-vos
Mengeu el pa dels dolors.
Com ell curulla els seus amics en el seu son:
És el llevat del Senyor
La recompensa dels seus fills, el fruit de les entranyes.
Tals son les fletxes en uns mans poderoses:
Són els fills engendrats en la jovenesa.
Feliç l’home que omple amb dites fletxes el seu buirac:
Ell no serà pas confós
Amb els seus enemics a les portes de la ciutat,
Glòria al Pare, al Fill i l’Esperit Sant
Així era des de l’origen i ara i sempre
Pels segles dels segles. Amén
9 Motets Audi coelum
Escolta, oh cel, les meves paraules,
Plenes de desig
I farcides d’alegria
Jo escolto!
Diu-me, t’ho prego, qui és aquella que monte,
Brillant com l’aurora a fi que jo la canti
Jo vaig a dir-li
Parla perquè ella és bella, com la lluna,
Exquisida com el sol ella omple de joia
La terra, els cels i els mars.
Maria!
La dolça Verge Maria,
Anunciada pel profeta Ezequiel
Com la porta de l’orient
Si!
La porta sagrada i beneïda
Par la qual la mort fou expulsada
I que ha ocasionat la vida
És ella!
Acordant una protecció segura, ella és la mediadora
Entre els homes i Déu.
Remei de les nostres faltes.
La Mediadora
Cor.-
Tots també la seguim,
Perquè per la seva gràcia,
Obtindrem la vida eterna. Deixants seguir
Seguim-la!
Que Déu ens ajudi, el Pare, el Fill i la Mare,
Dels que invoquem el dolç nom,
Consol dels dissortats.
Amén
Tu ets beneïda, Verga Maria,
Pel segles del segles.
Torna la gloria al Senyor, Jerusalem
Lloa al teu Déu o Sió,
Perquè ell ha afermat els forrellats de les teves portes,
Ell ha beneit els infants a la teva sina,
Ha establert la pau a la teva frontera:
T’ha sadollat amb la flor del blat
Ha enviat l’ordre sobre la terra
La seva paraula corre amb celeritat,
Fa caure la neu com la llana,
Vessa el gebre com la cendra.
Llença el glaç com a trossos:
Davant la seva fredor, qui sobreviurà?
Ell envia el seu verb i les fa fondre;
Fa bufar el vent i les aigües flueixen.
Ell ha anunciat la seva paraula a Jacob:
Les seves lleis i ordenances a Israel.
N’ha fet tant per totes les nacions:
I n’és ha manifestat la seva llei.
Gloria al Pare, el Fill i l’Esperit Sant
Així era des de l’origen, ara i sempre.
Cd 2
1 Sonata sopra Sancta Maria
Santa Maria, prega per nosaltres
2 Hymnus Ave maris stella
Salut, estrella del mar
Dolça mare de Déu
Sempre verge,
Porta beneïda del cel.
Rebent la salut
De la boca d’en Gabriel
Fes-nos renéixer en la pau,
Retornant el nom d’Eva
Tornada
Deslliga els lligams del pecadors,
Dona la llum als cecs
Trenca les nostres misèries
Obtén-nos tots els beneficis.
Tornada
Mostrat a nosaltres mare,
Que Ell rebi de tu les nostres pregàries,
Aquell que, per nosaltres
Es digna ser el teu fill
Tornada
Verge única
Dolça entre totes,
Fes que, deslliurats de les nostres faltes
Siguem dolços i castos
Tornada
Garanteix-nos una vida pura,
Protegeix el nostre camí
Perquè veient Jesús
Residim tots en la felicitat.
Lloança a Déu Pare
Honor a Crist altíssim
I a l’Esperit Sant
Als tres una veneració única
Amén
3 Magnificat
La meva ànima glorifica al Senyor
El meu esperit exulta de felicitat el Déu, el meu salvador.
Perquè ell ha posat els ulls sobre l’humil condició
De la seua serventa
I d’aquí d’ara en davant totes les nacions en diran
Benaurada.
Perquè el tot poderós ha fet en mi
Grans coses,
I el seu nom és sant.
I la seva misericòrdia s’entén d’edat En edat sobre aquells
Que el temen
Ell ha desplegat el poder del seu braç
Ha dispersat aquells quin cor
S’alçava amb pensaments d’orgull
Ell ha fet baixar els potentats del seu tron,
I elevat els humils
Ha omplert els pobres de bens,
I retornat els rics les mans buides.
Ell ha donat socors a Israel, el seu servent,
Recordant-se de la seva misericòrdia
Com havia promès als nostres pares,
A Abraham i la seva posteritat per sempre.
Gloria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant
Així era des de l’origen i ara i sempre
Pels segles dels segles. Amén