Salms 2-22 i 43 Opus 78
Any 1844
Salm 2
Per a solistes i cors
Indicació de temps.-Moderato -Gloria Patri
Salm 2: Warum toben die Heiden
Warum toben die Heiden,
und die Leute reden so vergeblich?
Die Könige im Lande lehnen sich auf,
und die Herren ratschlagen miteinander
wider den Herrn und seinen Gesalbten:
“Lasset uns zerreißen ihre Bande
und von uns werfen ihre Seile!”
Aber der im Himmel wohnet, lachet ihrer,
und der Herr spottet ihrer.
Er wird einst mit ihnen reden in seinem Zorn,
und mit seinem Grimm wird er sie schrecken.
“Aber ich habe meinen König eingesetzt
auf meinem heiligen Berg Zion.”
Ich will von einer solchen Weise predigen,
daß der Herr zu mir gesagt hat:
“Du bist mein Sohn, [heute] hab ich dich gezeuget.
Heische von mir, so will ich dir die Heiden zum Erbe geben
und der Welt Ende zum Eigentum.
Du sollst sie mit einem eisernen Zepter zerschlagen;
wie Töpfe sollst du sie zerschmeißen.”
So laßt euch nun weisen, ihr Könige,
und laßt euch züchtigen, ihr Richter auf Erden!
Dienet dem [Herrn] mit Furcht
und freuet euch mit Zittern!
Küsset den Sohn, daß er nicht zürne
und ihr umkommet auf dem Wege; denn sein Zorn wird bald anbrennen.
Aber wohl allen, die auf ihn trauen!
Salm 2
Per què s’indignen els gentils, i la gent parla tan vanament?
Els reis de la terra es rebel·len,
I els nobles deliberen entre ells
Contra el Senyor i la seva consagració:
Trenquem llurs lligams i llencem, les cordes lluny de nosaltres!
Però aquell que viu al cel, se’n riu d’ells,
I el Senyor en fa escarni.
Al seu dia, enfurismat, parlarà amb ells
I, amb la seva còlera, els atemorirà.
Però jo he assentat el meu rei
A Sió, la meva muntanya sagrada.
Vull predicar de la mateixa manera que el Senyor m’ensenyà
Tu ets el meu fill, avui t’he engendrat;
Demana-m’ho i et donaré els gentils
Com herència i els confins de la terra
En propietat. Amb un ceptre de ferro
Els has de colpejar, com pots de terrissa els has de trencar.
Així doncs, oh reis, sigueu assenyats
I deixeu-vos alliçonar, vosaltres jutges de la terra.
Serviu el Senyor amb temença i
Alegreu-vos amb tremolor!
Beseu el Fill, perquè no s’indigni, i moriu en el camí,
Car la seva còlera ben aviat s’inflamarà.
Però benaventurats tots els que en ell confien.
Venerat sigui el Pare, el Fill i l’Esperit Sant,
Com era en el principi, ara, i sempre, per tota l’eternitat.
Amen!
Salm 43 Richte mich, Gott,/Jutgeu-me Déu
Any 1843/44
Llibretista.- Traduït de la biblia per Martin Luther
Per SSAATTBB
Richte mich, Gott, und führe meine Sache
Riche mich, Gott, und führe meine Sache
wider das unheilige Volk
und errette mich von den alschen und bösen Leuten.
Denn du bist der Gott meiner Stärke;
Warum verstössest du mich?
Warum lässest du mich so traurig geh’n,
wenn mein Feind mich drängt?
Send dein Licht und deine Wahrheit,
dass sie mich leiten
zu deinem heiligen Berge,
und zu deiner Wohnung.
Dass ich hineingehe zum Altar Gottes,
zu dem Gott, der meine Freude und Wonne ist,
und dir, Gott, auf der Harfe danke, mein Gott.
Era bretrübst du dich, meine Seele,
und bist tan unruhig in mir?
Harre auf Gott! Denn ich werde ihm noch danken,
Dass er meines Angesichts Hülfe,
und mein Gott ist.
Jutgeu-me, Déu
Fes-me justícia, oh Déu, i lluita contra un poble infidel;
De l’home enganyós i impío rescata’m.
Perquè tu, oh Déu, ets la meva força.
Per què em tens tan lluny?
Per què he d’anar de dol
Amb l’enemic que m’oprimeix?
Envia la teva llum i la teva fidelitat;
Em conduiran i em portaran a la teva muntanya santa, al teu lloc de residència.
Llavors entraré a l’altar de Déu,
El Déu de la meva alegria i joia;
Aleshores et donaré gràcies a l’arpa, Déu meu,
Per què estàs tan abatut, ànima meva?
I per què sospires dins meu?
Esperança en Déu! Aleshores tornaré a donar-li gràcies,
Davant del meu salvador i del meu Déu.
Salm 22 Mein Gott, warum/Déu meu, per què
Llibretista.- Salm 22 de la Biblia
Per a.-Veus: soprano, contralt, tenor, baix; cor mixte (SATB)
Orquestra: 2 oboès, 2 violin, viola, continu
Salm 22 Mein Gott, warum
Mein Gott, mein Gott, warum hast du mich verlassen?
Ich heule, aber meine H¨ulfe ist fern.
Mein Gott, des Tages rufe ich, so antwortest du nicht; und des Nachts schweige ich auch nicht.
Aber du bist heilig, der du wohnest unter dem Lobe Israels.
Unsre Väter hofften auf dich; und da sie hofften, halfest du ihnen aus.
Zu dir schrieen sie, und wurden errettet; sie hofften auf dich, und wurden nicht zu Schanden.
Ich aber bin ein Wurm, und kein Mensch, ein Spott der Leute, und Verachtung des Volks.
Alle, die mich sehen, spotten meiner, sperren das Maul auf, und schütteln den Kopf:
Er klage es dem Herrn, der helfe ihm aus, und errette ihn, hat er Lust zu ihm.
Ich bin augeschüttet wie Wasser, alle meine Gebeine haben sich getrennt.
Mein Herz ist in meinem Leibe wie zerschmolzenes Wachs.
Meine Kräfte sind vertrocknet wie eine Scherbe, und meine Zunge klebt am Gaumen, und du legst mich in des Todes Staub.
Denn Hunde haben mich umgeben, und der Bösen Rotte hat sich um mich gemacht; Sie haben meine Hände und Füsse durchgraben.
Sie teilen meine Kleider unter sich, und werfen das Loos um meine Gewand.
Aber du, Herr, sei nicht ferne.
Meine Stärke, eile mir zu helfen.
Errette meine Seele vom Schwert, meine Einsame von den Hunden.
Hilf mir aus dem Rachen der Löwen, und errette mich von den Einhörnern.
Ich will deinen Namen predigen meinen Brüdern, ich will dich in der Gemeinde rühmen.
Rühmet den Herrn, die ihr ihn fürchtet!
Es ehre ihn in aller Same Jacobs, und vor him scheue sich aller Same Israels, denn er hat nicht verachtet noch verschmäht das Elend des Armen, und sein Antlitz nicht vor ihm verborgen, und da er zu ihm schrie, hörte er es.
Dich will ich preisen in der grossen Gemeinde; ich will meine Gelübde bezahlen vor denen, die ihn furchten.
Die Elenden sollen essen, dass sie satt werden; und die nach dem Herrn fragen, werden ihn preisen; Euer herz soll ewiglich leben.
Es werde gedacht aller Welt Ende, dass sie sich zum Herrn bekehren, und vor ihm anbeten alle Geschlechter der Heiden.
Denn der Herr hat ein Reich, und er herrscht unter den Heiden.
Déu meu, per què
Déu meu, Déu meu, per què em vas deixar?
Ploro, però la meva ajuda està lluny.
Déu meu, un dia crido, i tu no respons; i de nit tampoc callo.
Però tu ets sant, tu que habites en la lloança d’Israel.
Els nostres pares esperaven en tu; i com que esperaven, els vas ajudar.
Van cridar a tu i es van salvar; esperaven en tu, i no es van avergonyir.
Però jo soc un cuc, i no un home, un menyspreu dels homes i un menyspreu del poble.
Tots els qui em veuen es burlen de mi, obren la boca i mouen el cap:
Que es queixi al Senyor, que l’ajudi i el salvi si el desitja.
M’aboca com l’aigua, tots els meus ossos estan separats.
El meu cor és com cera fosa al meu cos.
La meva força s’ha assecat com un fragment, i la meva llengua s’enganxa al paladar, i m’has ficat a la pols de la mort.
Perquè els gossos m’han envoltat, i una banda de malvats s’ha reunit al meu voltant; Van cavar a través dels meus peus i mans.
Es reparteixen els meus vestits entre ells i sorten els meus vestits.
Però tu, Senyor, no estiguis lluny.
La meva força, afanya’t a ajudar-me.
Lliura la meva ànima de l’espasa, la meva solitària dels gossos.
Ajuda’m a sortir de la boca dels lleons i allibera’m dels unicorns.
Predicaré el teu nom als meus germans, et lloaré a l’església.
Beneïu el Senyor, vosaltres que el temeu!
Que tota la descendència de Jacob l’honori, i que tota la descendència d’Israel el tingui por, perquè no ha menyspreat ni menyspreat la misèria dels pobres, ni li ha amagat el seu rostre, i quan li va cridar, ho va sentir. .
Et lloaré a la gran església; Faré els meus vots davant els qui el temen.
Els afligits menjaran, i s’han saciat; i els qui demanen el Senyor el lloaran; El teu cor viurà per sempre.
Que es recordin tota la fi del món, perquè es tornin al Senyor, i totes les famílies dels gentils s’adorin davant d’ell.
Perquè el Senyor té un regne i regna entre les nacions.
Tres peces sacres Opus 23
“El millor de la vida”
Per a solista i cors amb orquestra/orgue
Llibretista.- Martin Luther
Any 1830
Nº1– Aus tiefer Not schrei’ ich zu dir/Et clamo de profunda angoixa
Peça sagrada per a tenor i cor amb orquestra
Cor a quatre veus SATB a capella, en fa menor
Llibretista.- Traducció de Martin Luther de textos de la biblia
1-Aus tiefer Not schrei’ ich zu dir,
Herr Gott, erhoer’ mein Rufen,
Dein gnädig’ Ohren kehr zu mir,
Und meiner Bitt’ sie öffnen!
Denn so du willst das sehen an,
Was Sünd’ und Unrecht ist getan,
Wer kann, Herr, vor dir bleiben?
Ària, en fa menor, per a tenor amb orgue- Adagio
Bei dir gilt nichts denn Gnad’ und Gunst
Die Sünde zu vergeben;
Es ist doch unser Tun umsonst,
Auch in dem besten Leben.
Vor dir Niemand sich rühmen kann,
Des muß dich fürchten jedermann
Und deiner Gnade leben.
Darum auf Gott will hoffen ich,
Auf mein Verdienst nicht bauen;
Auf ihn mein Herz soll laßen sich,
Und seiner Güte trauen,
Die mir zusagt sein wertes Wort,
Das ist mein Trost und treuer Hort,
Des will ich allzeit harren.
Coral a quatre veus SATB a capella, en fa menor – Andante
Und ob es währt bis in die Nacht
Und wieder an den Morgen,
Doch soll mein Herz an Gottes Macht
Verzweifeln nicht noch sorgen,
So thu’ Israel rechter Art,
Der aus dem Geist erzeuget ward,
Und seines Gott’s erharre.
Coral a quatre veus SATB a capella, en fa menor – Andante
Ob bei uns ist der Sünden viel,
Bei Gott ist viel mehr Gnade;
Sein’ Hand zu helfen hat kein Ziel,
Wie groß auch sei der Schade.
Er ist allein der gute Hirt,
Der Israel erlösen wird
Aus seinen Sünden allen.
Et clamo de profunda angoixa
De profunda angoixa us ploro,
Senyor Déu, escolta el meu crit,
Gireu cap a mi les vostres orelles amables,
I obre-los a petició meva!
Perquè si el vols veure,
Sigui com sigui el pecat i la injustícia que es faci,
Qui pot quedar-se davant teu, Senyor?
Ària, en fa menor, per a tenor amb orgue- Adagio
Amb tu res no compta més que la gràcia i el favor
Perdonar el pecat;
Les nostres accions són en va,
Fins i tot en la millor vida.
Abans de tu ningú pot presumir,
Tothom t’ha de tenir por
I viu per la teva gràcia.
Per tant, espero en Déu,
No confieu en els meus guanys;
El meu cor descansarà sobre ell,
I confia en la seva bondat,
Que em promet la seva preciosa paraula,
Aquest és el meu consol i el meu refugi fidel,
Sempre esperaré això.
I si dura fins a la nit
I de nou al matí,
Però que el meu cor estigui en poder de Déu
No et desesperis ni et preocupis,
Així ho fa Israel amb justícia,
El que va ser creat per l’Esperit
I esperar el seu Déu.
Tant si els nostres pecats són molts,
Amb Déu hi ha molta més gràcia;
La seva mà per ajudar no té cap propòsit,
Per molt gran que sigui la vergonya.
Ell sol és el bon pastor,
Qui redimirà Israel
De tots els seus pecats.
Nº2.- Ave Maria
Ave Maria -Peça sacra, en la major, per a cor a vuit veus SSAATTBB amb orquestra
Orquestra.- Dos clarinets, dos fagots, violoncel i contrabaix, orgue i continu – Andante
Ave Maria gratia plena
Dominus tecum.
Benedicta tu in mulieribus,
Et benedictus fructus [ventris] tui Jesus.
Sancta Maria, Mater Dei,
Ora pro nobis peccatoribus,
Nunc et in hora mortis nostrae.
Ave Maria
Ave Maria
Ave Maria, plena de gràcia
El Senyor és amb tu.
Vostè,
I beneït sigui el fruit del teu ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
Pregueu per nosaltres pecadors,
Ara i a l’hora de la nostra mort.
Avemaria
Nº3.- Mitten wir im leben sind/En mig de la vida estem
Peça sacra, en do menor per a cor a vuit veus (SSAATTBB) – Coral/ Vivace / Coral
Mitten wir im Leben sind
Von dem Tod umfangen.
Wer ist da, der Hülfe tu’,
Daß; wir Gnad’ erlangen?
Das bist du, Herr, alleine!
Uns reuet unsre Missetat,
Die dich, Herr, erzürnet hat.
Heiliger Herre Gott,
Heiliger, starker Gott,
Heiliger, barmherziger Heiland,
Du ewiger Gott, laß uns nicht versinken
In des bittern Todes Not! Kyrie eleison!
Mitten in dem Tod anficht
Uns der Hölle Rachen.
Wer will uns aus Nöten
Frei und ledig machen?
Das tust du, Herr, alleine!
Es jammert dein’Barmherzigkeit
Unsre Sünd’ und großes Leid.
Heiliger Herre Gott,
Heiliger, starker Gott,
Heiliger, barmherziger Heiland,
Du ewiger Gott, laß uns nicht versinken
In des bittern Todes Not! Kyrie eleison!
Mitten in der Höllenangst
Unsre Sünd’ uns treiben.
Wohin soll’n wir denn fliehen hin,
Daß wir mögen bleiben?
Zu dir, Heiland, alleine!
Vergoßen ist dein teures Blut,
Das g’nug für die Sünde tut.
Heiliger Herre Gott,
Heiliger, starker Gott,
Heiliger, barmherziger Heiland,
Du ewiger Gott, laß uns nicht versinken
In des bittern Todes Not! Kyrie eleison!
En mig de la vida estem
En mig de la vida estem
Envoltats per la mort.
Què cerquem, què pugui ajudar,
A fi que nosaltres obtinguem la gracia?
Només i ets tu, Senyor
Lamentem el nostre malfet
Que t’ha irritat, Senyor.
Sant Senyor Déu
Sant poderós Déu.
Sant misericordiós salvador,
Tu Déu etern
No ens deixis soscavar
En l’amarga angoixa de la mort.
Kyrie eleison
En mig de la mort ens turmenta
L’abisme de l’infern,
Qui de tal angoixa ens
Deslliurarà i ens alliberarà?
Tu ho fas Senyor, tu sol,
La teva misericòrdia té pietat
Del nostre pecat i gran sofriment.
Sant Senyor Déu,
Sant poderós Déu,
Sant misericordiós salvador,
Tu Déu etern
No ens deixis desesperar
Davant el foc profund de l’infern
Kyrie eleison.
En mig de la por de l’infern
El nostre pecat ens aclapara
Cap on hem de fugir
A fi de desitjar-hi viure?
Cap a tu Senyor, tu sol,
La teva preciosa sang ha estat vessada
Que redimeix el pecat.
Sant Senyor Déu
Sant poderós Déu
Sant misericordiós salvador,
Tu Déu etern,
No ens deixis escapar
Del consol de la justa fe.
Kyrie eleison.
Salm 42 Opus 42
Any 1837
Indicació de temps.- Set moviments
Cor. Wie der Hirsch schreit – Com crida el cérvol
Ària. Meine Seele dürstet – La meva ànima té set
Recitatiu. Meine Thränen sind – Les meves llàgrimes són
Cor. Was betrübst du dich – Per què estàs trist?
Recitatiu. Mein Gott, betrübt ist meine Seele – Déu meu, la meva ànima està angoixada
Quintet. Der Herr hat des Tages verheissen – El Senyor ha promès aquell dia
Cor final. Was betrübst du dich meine Seele – Com fas pena la meva ànima?
Llibretista.- Salm XLII (42)
Per a veus cors i orquestra
Salm XLII
Wie der Hirsch schreit nach frischem Wasser, so schreiet meine Seele Gott, zu Dir.
Meine Seele dürstet nach dem lebendigen Gott.
Wann werde ich da hinkommen, dass ich Gottes Angesicht schaue?
Meine Tränen sind meine Speise Tag und Nacht, weil man täglich zu mir sagt:
Wo ist nun dein Gott?
Wenn ich denn das innewerde, so schütte ich mein Herze aus,
denn ich wollte gerne hingehen mit dem Haufen und mit ihnen wallen zum Hause Gottes.
Mit Frohlocken und Danken unter dem Haufen, die da feiern.
Warum betrübest du dich, meine Seele, und bist so unruhig in mir?
Harre auf Gott, denn ich werde ihm noch danken,
dass er mir hilft mit seinem Angesicht.
Harre auf Gott, er hilft!
Salm XLII
Com el cérvol clama per aigua dolça, així la meva ànima, Déu, clama a tu.
La meva ànima té set del Déu vivent.
Quan hi arribaré per veure la cara de Déu?
Les meves llàgrimes són el meu menjar dia i nit, perquè em diuen cada dia:
On és el teu Déu ara?
Quan m’adono d’això, aboco el meu cor,
perquè m’agradaria anar amb la companyia i caminar amb ells a la casa de Déu.
Amb alegria i gràcies entre la multitud que celebrava.
Per què estàs trist, ànima meva, i estàs tan inquiet dins meu?
Espera a Déu, perquè encara li donaré gràcies,
perquè m’ajudi amb la seva cara.
Espera a Déu, ell t’ajudarà!
Salm 95 Opus 46
Salm 95 traduït per Martin Luther
Any 1838
Indicació de temps.- Cinc moviments
Kommt, laßt uns anbeten – Vine, adorem
Kommet herzu, lasst uns dem Herrn frohlocken – Vine, alegrem-nos en el Senyor
Duetto. Denn in seiner Hand ist – Perquè està a la seva mà
Chor. Denn sein ist das Meer-Perquè el seu és el mar
Heute, so ihr seine Stimme höret-Avui, si escoltes la seva veu
Per a veus cors i orquestra
Salm 95: Kommt, lasst uns an/Vinga, comencem
Salm per a solistes i cor amb orquestra.
Consta de:
Nº1 – Kommt, lasst uns an – Cor, per a tenor sol i cor SATB, en mi bemoll major amb orquestra
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets dos fagots, dues trompes, dos violins, viola, violoncel i contrabaix- Moderato
Nº 2 a– Kommet, herzu, kommet herzu – Cor SATB, en do major amb orquestra.
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix – Andante/ Allegro assai vivace
Nº 2 b– Denn der Herr – Cànon, en do menor, per a cor SATB amb orquestra.
Orquestra.- Dos oboès, dos clarinets, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Nº 3.- Den in seiner Hand ist – Duo, en la bemoll major, per a dues sopranos amb orquestra
Orquestra.- Dues flautes, dos clarinets, dos fagots, dos violins, viola, violoncel i contrabaix – Con moto
Nº 4.– Denn sein ist das Meer – Cor, per a baix i cor SATB, en mi bemoll major amb orquestra.
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, tres trombones, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix – Allegro moderato
Nº 5.- Heute so ihr seine Stimme horet – Cor, per a tenor i cor SATB, en sol menor amb orquestra
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix- Andante
Sis melodies Opus 47
Per a veu amb acompanyament de piano
Any 1839
Dedicatòria per a Constanze Schleinitz
Nº1 Minnelied/Cançó d’amor
En la major
Llibretista.- Lurwig Tieck
Andante
Minnelied
Wie der Quell so lieblich klinget
Und die zarten Blumen küßt,
Wie der Fink im Schatten singet
Und das nahe Liebchen grüßt!
Wie die Lichter zitternd schweifen
Und das Gras sich grün erfreut,
Wie die Tannen weithin greifen
Und die Linde Blüten streut!
In der Linde süß Gedüfte,
In der Tannen Riesellaut,
In dem Spiel der Sommerlüfte
Glänzet sie als Frühlingsbraut.
Aber Waldton, Vogelsingen,
Duft der Blüten, haltet ein,
Licht, verdunkle, nie gelingen
Kann es euch, ihr gleich zu sein!
Cançó d’amor
Que encantadora ressona la font
I besa les delicades flors,
Com canta a l’ombra el pinsà
I saluda l’estimada a prop!
Com erren les llums tremoloses
I l’herba s’alegra en la verdor,
Que amunt s’allargassen els avets
I els til·lers escampen les flors!
En la dolça flaire dels til·lers,
En el remoreig dels avets,
En el joc de l’oreig estival,
Ella resplendeix com la núvia de la primavera.
Però, sons del bosc, cant d’ocells,
Perfum de les flors, cesseu,
Llum, enfosqueix-te, mai assolireu
A ser iguals com ella!
Nº2 Morgengruss/Per damunt les muntanyes ja surt el sol
En re major
Llibretista.- Heinrich Heine
Andantino
Morgengruss
Über die Berge steigt schon die Sonne,
Die Lämmerheerde läutet von fern:
Mein Liebchen, mein Lamm, meine Sonne und Wonne,
Noch einmal säh’ ich dich gar zu gern!
Ich schaue hinauf mit spähender Miene,
“Leb’ wohl, mein Kind, ich wandre von hier!”
Vergebens! es regt sich keine Gardine;
Sie liegt noch und schläft und träumt von mir.
Per damunt les muntanyes ja surt el sol
Per damunt les muntanyes ja surt el sol,
De lluny se sent el ressò del ramat d’ovelles:
Amor meu, el meu anyell, el meu sol i el meu goig,
M’agradaria veure’t encara una vegada!
Miro a la finestra amb posat inquisidor:
“Adéu, criatura meva, me’n vaig d’aquí!”
Debades! No es mou cap cortina;
Ella encara jeu al llit i dorm, i somia amb mi.
Nº3 Fruhlingslied/Per el bosc obscur arriba
En si bemoll major
LLibretista.- Nikolaus Lenau
Allegro assai vivace
Fruhlingslied
Durch den Wald, den dunkeln, geht
Holde Frühlingsmorgenstunde,
Durch den Wald vom Himmel weht
Eine leise Liebeskunde.
Selig lauscht der grüne Baum,
Und er taucht mit allen Zweigen
In den schönen Frühlingstraum,
In den vollen Lebensreigen.
Blüht ein Blümlein irgendwo,
Wird’s vom hellen Tau getränket,
Das einsame zittert froh,
Daß der Himmel sein gedenket.
In geheimer Laubesnacht
Wird des Vogels Herz getroffen
Von der großen Liebesmacht,
Und er singt ein süßes Hoffen.
All’ das frohe Lenzgeschick
Nicht ein Wort des Himmels kündet,
Nur sein stummer, warmer Blick
Hat die Seligkeit entzündet;
Also in den Winterharm,
Der die Seele hielt bezwungen,
Ist dein Blick mir, still und warm,
Frühlingsmächtig eingedrungen.
Per el bosc obscur arriba
Per el bosc obscur arriba
L’hora encisadora del matí de primavera,
Per el bosc alena des del cel,
Un suau vaticini d’amor.
Feliç, l’escolta l’arbre verdejant
I s’endinsa, amb totes les branques,
En el bell somni primaveral,
En el ple cercle de la vida.
Si apareix una flor en algun lloc,
Esdevé xopa de clara rosada,
Solitària, tremola contenta
De què el cel sigui agraït.
En la recòndita nit al fullam,
El cor de l’ocell és colpit
Per el gran poder de l’amor
I canta en dolça esperança.
Tot aquest art primaveral,
No proclama cap mot celestial,
Només el seu silenciós, càlid esguard,
Ha abrandat la benaurança;
Així, dins l’angoixa de l’hivern,
Que tenia sotmesa l’ànima,
l teu esguard silenciós i càlid,
Amb força primaveral, ha penetrat en mi.
Nº4 Volkslied/És certament el designi de Déu
En re major
Llibretista.- E.von Feuchtersleben
Poco sostenuto
Volkslied
Es ist bestimmt in Gottes Rath,
Daß man, was man am liebsten hat,
Muß meiden;
Wiewohl nichts in dem Lauf der Welt
Dem Herzen ach! so sauer fällt,
Als Scheiden! ja Scheiden!
So dir geschenkt ein Knösplein was,
So thu’ es in ein Wasserglas, —
Doch wisse:
Blüht morgen dir ein Röslein auf,
Es welkt wohl noch die Nacht darauf;
Das wisse! ja wisse!
Und hat dir Gott ein Lieb bescheert,
Und hältst du sie recht innig werth,
Die Deine
Es werden wohl acht Bretter seyn,
Da legst du sie, wie bald! hinein;
Dann weine! ja weine!
Nur mußt du mich auch recht verstehn,
Ja, recht verstehn!
Wenn Menschen auseinandergehn,
So sagen sie: auf Wiedersehn!
Ja Wiedersehn!
És certament el designi de Déu
És certament el designi de Déu,
Que el que més ens agrada, ho hem de defugir;
Per mal que res en el curs d’aquest món
Sigui tan malagradós per als cors
Com separar-se, sí, separar-se!
Així, si et regalen una petita poncella
I la poses en un vas amb aigua, —
Sàpigues que: si demà et floreix una petita rosa,
De ben segur passada la nit es marcirà;
Sàpigues això, sí, ho has de saber!
I si Déu t’ha donat un amor
I tu gentilment cartens aquest amor el teu –
Caldran ben bé vuit taulers per què prest el puguis posar a dins;
Aleshores plora, sí, plora!
Ara, m’has d’entendre bé, sí, entendre bé!
Quan les persones se separen, diuen: a reveure!
Sí, a reveure!
Nº5 Der Blumenstrauß/El ram de flors
En la major
Llibretista.- Karl Klingemann
Grazioso
Der Blumenstrauß
Sie wandelt im Blumengarten
Und mustert den bunten Flor,
Und alle die Kleinen warten
Und schauen zu ihr empor.
»Und seid ihr denn Frühlingsboten,
Verkündend was stets so neu,
So werdet auch meine Boten
An ihn, der mich liebt so treu.«
So überschaut sie die Habe
Und ordnet den lieblichen Strauß,
Und reicht dem Freunde die Gabe,
Und weicht seinem Blicke aus.
Was Blumen und Farben meinen,
O deutet, o fragt das nicht,
Wenn aus den Augen der Einen
Der süßeste Frühling spricht.
El ram de flors
Ella passeja pel jardí florit
I examina l’acolorida florida
I totes les flors petites esperen
I l’esguarden cap amunt.
“I si vosaltres sou les missatgeres de la primavera,
Anunciant sempre el que és nou,
Sigueu també les meves missatgeres
Per al qui tan fidelment m’estima.”
Així doncs, ella mira el que té a l’abast
I arranja un bonic ram de flors,
I l’ofereix com present al seu amic
Defugint el seu esguard.
El que les flors i els colors representen,
Oh, no ho assenyalis, oh, no ho preguntis,
Quan des dels ulls d’una dona
La més dolça primavera parla.
Nº6 Bei der Wiege/Al costat del bressol
En si bemoll major
Llibretista.- Karl Kligemann
Bei der Wiege
Schlummre! Schlummre und träume von kommender Zeit,
Die sich dir bald muß entfalten,
Träume, mein Kind, von Freud’ und Leid,
Träume von lieben Gestalten!
Mögen auch viele noch kommen und gehen,
Müssen dir neue doch wieder erstehen,
Bleibe nur fein geduldig!
Schlummre und träume von Frühlingsgewalt,
Schau’ all’ das Blühen und Werden,
Horch, wie im Hain der Vogelsang schallt,
Liebe im Himmel, auf Erden!
Heut’ zieht’s vorüber und kann dich nicht kümmern,
Doch wird dein Frühling auch blühn und schimmern,
Bleibe nur fein geduldig! Schlummre!
Al costat del bressol
Dorm! Dorm i somia en el temps a venir,
Que aviat s’ha de realitzar per a tu,
Somia, infant meu, en la joia i el dolor,
Somia en coses boniques!
I encara que moltes vinguin i se’n vagin,
Sempre n’arribaran de noves,
Tingues una mica de paciència!
Dorm i somia en el poder de la primavera,
Esguarda tota la florida i l’evolució,
Escolta el ressò del cant dels ocells al boscatge,
L’amor al cel i a la terra!
El dia d’avui passarà i això no t’ha de preocupar,
Car la teva primavera encara ha de florir i refulgir,
Tingues una mica de paciència! Dorm!
Sis lieders Opus 48 Der erste Fruhlinggstag
Per a veus mixtes SATB a capella
Any 1839
Nº1 Fruhlingsahnung/Auguri de primavera
En mi major
Llibretista.- Ludwig Uhland
Andante sostenuto
Fruhlingsahnung
O sanfter, süsser Hauch!
Schon weckest du wieder
Mir Frühlingslieder,
Bald blühen die Veilchen auch.
Auguri de primavera
Oh hàlit lleuger i dolç!
Ja tornes a inspirar en mi
Cants primaverals,
Aviat floriran també les violetes.
Nº2 Die primel/La prímula
En la major
LLibretista.- Nikolaus Lenau
Allegretto
Die prime
I
Liebliche Blume,
bist du so früh schon
wiedergekommen?
Sei mir gegrüsset,
Primula veris!
Leiser denn alle
Blumen der Wiese
hast du geschlummert,
liebliche Blume,
Primula veris!
Dir nur vernehmbar
lockte das erste
Sanfte Geflüster
weckenden Frühlings,
Primula veris!
Mir auch im Herzen
blühte vor Zeiten,
schöner denn alle
Blumen der Liebe,
Primula veris!
II
Liebliche Blume,
Primula veris!
Holde, dich nenn ich
Blume des Glaubens.
Gläubig dem ersten
Winke des Himmels
Eilst du entgegen,
Öffnest die Brust ihm.
Frühling ist kommen.
Mögen ihn Fröste,
Trübende Nebel
Wieder verhüllen;
Blume, du glaubst es,
Daß der ersehnte
Göttliche Frühling
Endlich gekommen,
Öffnest die Brust ihm;
Aber es dringen
Lauernde Fröste
Tödlich ins Herz dir.
Mag es verwelken!
Ging doch der Blume
Gläubige Seele
Nimmer verloren
La prímula
I
Flor encisadora tan aviat has tornat a rebrotar?
Jo et saludo,
Primula veris!
Sense fer soroll, perquè totes les altres flors de la prada
Encara dormitegen, flor encisadora,
Primula veris!
Només tu has atret de forma perceptible
La primerenca, suau remor
De la primavera que es desperta.
Primula veris!
Així mateix, en el meu cor, florien abans,
Més formoses que totes, les flors de l’amor.
Primula veris!
II
Flor encisadora,
Primula veris!
Benvolent, jo t’anomeno flor de la fe.
Fidel, corres a l’encontre del primer senyal del cel,
Li obres el teu cor.
La primavera ha arribat però gelades i boires espesses
Volen de nou ocultar-la.
Flor, creus tu que la tan anhelada, divina primavera, ha finalment arribat?
Tu li obres el cor però, sotjant,
La gelada penetra, mortífera, dins teu.
Encara que es marceixi, que l’ànima fidel de la flor,
No es perdi mai!
Nº3 Fruhlingsfeier/Festa de primavera
En la major
Indicació de temps.- Con moto espressivo
Llibretista.-Johann Lidwig Uhland
Süßer, goldner Frühlingstag
Süßer, goldner Frühlingstag!
Inniges Entzücken!
Wenn mir je ein Lied gelang,
Sollt’ es heut’ nicht glücken?
Doch warum in dieser Zeit
An die Arbeit treten?
Frühling ist ein hohes Fest:
Laßt mich ruhn und beten!
Festa de primavera
Dolç, auri dia de primavera!
Encís entranyable!
Si mai m’hagués de sortir bé una cançó,
No hauria de reeixir avui?
Però, per què en aquest temps haig de treballar?
La primavera és una gran festa:
Deixeu-me reposar i pregar!
Nº4 Lerchengesang/Quina dolça sonoritat
En sol major
Indicació de temps.-Allegro vivace
Llibretista.- Johann Ludwig Uhland
Wie lieblicher Klang!
Wie lieblicher Klang!
O Lerche! dein Sang,
Er hebt sich, er schwingt sich in Wonne.
Du nimmst mich von hier,
Ich singe mit dir,
Wir steigen durch Wolken zur Sonne.
O Lerche! du neigst
Dich nieder, du schweigst,
Du sinkst in die blühenden Auen.
Ich schweige zumal
Und sinke zuthal,
Ach! tief in Moder und Grauen.
Quina dolça sonoritat
Quina dolça sonoritat
Té el teu cant, oh alosa,
S’enlaira, vibra ple de delit,
Emporta-te’m d’aquí jo cantaré amb tu
Pugem cap al sol, a través dels núvols.
Oh alosa! T’inclines cap baix, calles,
T’endinses en la prada florida.
Jo callo ensems i m’enfonso també,
Ai! En les profunditats de la podridura i l’horror.
Nº5 Morgengebet/Pregària del matí
En do major
Indicaió ded temps.-Adagio
Llibretista.- Joseph Karl Benedikt, Freiherr von Eichendorff
Oh wunderbares, tiefes Schweigen
O wunderbares, tiefes Schweigen,
Wie einsam ist’s noch auf der Welt!
Die Wälder nur sich leise neigen,
Als ging’ der Herr durchs stille Feld.
Ich fühl mich recht wie neu geschaffen,
Wo ist die Sorge nun und Not?
Was mich noch gestern wollt’ erschlaffen,
Ich schäm’ mich dess im Morgenrot.
Die Welt mit ihrem Gram und Glücke
Will ich, ein Pilger, frohbereit
Betreten nur wie eine Brücke
Zu dir, Herr, übern Strom der Zeit.
Und buhlt mein Lied, auf Weltgunst [lauernd],
Um schnöden Sold der Eitelkeit:
Zerschlag’ mein Saitenspiel, und schauernd
Schweig ich vor dir in Ewigkeit.
Pregària del matí
Oh meravellós, profund silenci,
Quina solitud hi ha encara en el món!
Els boscos suaument s’inclinen
Com si el Senyor passegés per el camp silenciós.
Jo em sento com engendrat de nou.
On són ara l’aflicció i el destret?
De tot allò que, encara ahir em volia afeblir,
Me’n empegueeixo ara a la llum de l’aurora.
En el món, amb el seu neguit i joia,
Vull jo, un pelegrí, entrar-hi alegrement,
Com si fos un pont cap a Tu,
Senyor, sobre el corrent del temps.
I la meva cançó afalagadora espera guanyar-se el favor del món
Per el vil salari de la vanitat: trenco les meves cordes i, tremolant,
Restaré en silenci, davant Teu, per tota l’eternitat.
Nº6 Herbstlied/Primavera encisadora, has marxat!
En mi menor
Llibretista.- Nikolaus Lenau
Holder Lenz, du bist dahin
Holder Lenz, du bist dahin!
Nirgends, nirgends darfst du bleiben!
Wo ich sah dein frohes Blühn,
Braust des Herbstes banges Treiben.
Wie der Wind so traurig fuhr
Durch den Strauch, als ob er weine;
Sterbeseufzer der Natur
Schauern durch die welken Haine.
Wieder ist, wie bald! wie bald!
Mir ein Jahr dahingeschwunden.
Fragend rauscht es aus dem Wald:
“Hat dein Herz sein Glück gefunden?”
Waldesrauschen, wunderbar
Hast du mir das Herz getroffen!
Treulich bringt ein jedes Jahr
Welkes Laub und welkes Hoffen.
Primavera encisadora, has marxat!
Primavera encisadora, has marxat!
Enlloc, enlloc, pots tu restar!
Allà on veié el teu alegre florejar,
Ara bramula l’angoixant tumult de la tardor.
Com n’és de trist el vent que bufa
A través dels matolls, com si plorés;
Sospir moribund de la natura
Tremolant per els boscatges marcits.
Que aviat! Que aviat! Ha passat un altre any.
La remor del bosc pregunta:
“El teu cor ha trobat la benaurança?”
Meravellosa fressa dels boscos m’has colpit el cor!
Cada any porta fidelment fulles seques i esperances marcides.
Salm 114 Opus 51
Any 1839
Indicació de temps.- Quatre moviments
Da Israel aus Aegypten zog – Des que Israel va sortir d’Egipte
Das Meer sah und floh – El mar va veure i fugir
Was war dir, du Meer – Què et passava, mar…
Vor dem Herrn bebte die Erde – La terra va tremolar davant el Senyor
(Cor mixt SSAATTBB), orchestra i orgue
Salm 115 Opus 31
Sorprenentment, s’ha prestat poca atenció a les obres sagrades més petites de Mendelssohn, sobre textos associats a les tradicions anglicana, catòlica i luterana. Inclouen una sèrie de cantates corals, inspirades igualment per l’admiració de Mendelssohn per la música de Bach (la Passió per Sant Mateu del qual va reviure a Berlín el 1829 als 20 anys) i pel seu amor pels himnes de Martí Luter.
Any 1834
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Allegro con fuoco, Chor, Nicht unserm Namen, Herr – No és el nostre nom, Senyor
Con moto, Duett (ST) mit chor – Israel hofft auf dich – Israel espera per tu
Adagio non lento, Arioso (Bar)- Er segne euch je mehr und mehr – Que et beneeixi cada cop més
Grave, Con moto, Chor- Die Todten werden dich nicht loben, o Herr – Els morts no et lloaran, Senyor
Llibretista.- Biblia Salm 115 amb Alemany i Llatí
Nicht unserm Namen, Herr
1. Chor
Nicht unserm Namen, Herr,
nur deinem geheilig’ten Namen
sei Ehr gebracht.
Lass deine Gnad’ und Herrlichkeit
und Wahrheit uns umleuchten,
lass nicht die Heiden sprechen,
wo ist die Macht ihres Gottes?
Im Himmel wohnet unser Gott,
er schaffet Alles, era er will.
2. Duett ST mit Chor
Israel hofft auf dich,
du wirst sie beschützen in Noth,
denn du bist ihr Helfer,
ihr Erretter bist du allein.
Aaron hofft auf dich,
Alles Volk hofft auf dich.
Wahrlich der Herr gedenket unser,
und segnet seine Kinder,
denn er segnet das Haus Israel,
und er segnet das Haus Aaron,
und er segnet alles Volk
die seinen Namen fürchten,
beide, klein und grosse.
3. Arioso B
Er segne euch je mehr und mehr,
euer Haus und alle eure Kinder.Chor
Die Todten werden dich nicht loben, o Herr,
alle die hinunter fahren in die Stille:
doch wir die leben heut, loben dich den Herrn
von Anbeginn bis in Ewigkeit, Halleluja!
Nicht unserm Namen, Herr,
nur deinem geheilig’ten Namen
sei Ehr gebracht.
Lass deine Gnad’ und Herrlichkeit
und Wahrheit uns umleuchten.
No és el nostre nom, Senyor
O1. Cor
No al nostre nom, Senyor,
Només al teu nom beneït
Es pot portar reverència.
Que ens il·luminin la teva misericòrdia, glòria i veritat,
No deixis que els pagans diguin:
On és la força del teu Déu?
El nostre Déu viu al cel;
Ho crea tot com vol.
2. Duet ST amb Chorus
Israel espera en tu;
La protegiràs en la necessitat,
Ja que tu ets el seu ajudant,
Només tu ets el seu Salvador.
Aaron espera en tu;
Tota la gent espera en tu.
Certament el Senyor pensa en nosaltres
I beneeix els seus fills,
Perquè beneeix la casa d’Israel,
Beneeix la casa d’Aaron,
I beneeix tots els
Que temen el seu nom,
Tant petits com grans.
3. Arioso B
Que et beneeixi cada cop més,
La teva casa i tots els teus fills.
4. Cor
Els morts no et lloaran, Senyor,
Tots els que han baixat en el silenci:
Però els que vivim avui et lloem, Senyor,
Des del principi fins a l’eternitat, Aleluia!
No al nostre nom, Senyor,
Només al vostre nom beneït
Es pot portar reverència.
Que la teva misericòrdia, glòria
I veritat ens il·luminin.
Sis Anthems Opus 79
Any 1843/46
Per SSAATTBB
Nº1 Weihnachten/Nadal
Indicació de temps.- Allegro moderato
Weihnachten
Frohlocket, ihr Völker auf Erden und preiset Gott!
Der Heiland ist erschienen, den der Herr verheissen,
Er hat seine Gerechtigkeit der Welt offenbaret, Halleluja!
Frohlocket, ihr Völker auf Erden, Halleluja!
Nadal
Alegreu-vos, pobles de la terra, i lloeu el Senyor!
El Salvador ha aparegut, com el Senyor va prometre,
Ha revelat la seva justícia al món, Al·leluia!
Alegreu-vos, pobles de la terra, Al·leluia!
Nº2 Am Neujahrstage/Per el dia d’any nou
Indicació de temps.-Andante
Am Neujahrstage
Herr Gott, du bist unser Zuflucht für und für.
Ehe denn die Berge worden,
und die Erde und die Welt erschaffen worden,
bist du Gott von Ewigkeit zu Ewigkeit. Halleluja!
Per el dia d’any nou
Senyor Déu, tu ets el nostre etern refugi.
Abans que les muntanyes s’esdevinguessin,
I que la terra i l’univers fossin creats,
Tu erets el Déu de tota l’eternitat.
Al·leluia!
Nº3 Am Himmelfahrtstage/Dies de l’Ascensió
Indicació de temps.-Allegro maestoso e moderato
Am Himmelfahrtstage
Erhaben, o Herr, über alles Lob,
über alle Herrlichkeit;
herrschest du von Ewigkeit zu Ewigkeit. Halleluja!
Dies de l’Ascensió
Exaltat, Senyor, per sobre de tota lloança, per sobre de tota glòria; tu regnes per sempre. Aleluia!
Nº4 In der Passionszeit/Per el temps de la Passió
Indicació de temps.- Adagio
In der Passionszeit
Herr, gedenke nicht unserer Übelthaten,
und erbarme dich unseres Elends.
Herr, der du unser Heiland bist, stehe uns bei,
erlöse uns und vergieb uns unsere Sünden
um der Herrlichkeit deines Namens willen.
Halleluja!
Per el temps de la Passió
Senyor, no tinguis en compte els nostres pecats,
I tingues pietat de les nostres misèries.
Senyor, tu que ets el nostre Salvador, ajuda’ns,
Redimeix i perdona els nostres pecats per la glòria del teu nom.
Al·leluia!
Nº5 Im Advent/Soc Advent
Indicació de temps.- Andante
Im Advent
Lasset uns frohlocken,
es nahet der Heiland,
den Gott uns verheissen.
Der Name des Herrn sei gelobet in Ewigkeit.
Halleluja!
Soc Advent
Alegrem-nos el Salvador ve,
El que Déu ens promet.
Beneït sigui el nom del Senyor pels segles dels segles.
Aleluia!
Nº6 Am Charfreitage/Al Divendres sant
Indicació de temps.- Sostenuto e grave
Am Charfreitage
Um unsrer Sünden willen
hat sich Christus erniedriget,
und ist gehorsam geworden
bis zum Tode am Kreuze;
darum hat Gott ihn erhöhet,
und ihm einen Namen gegeben,
der über alle Namen ist. Halleluja!
Al Divendres sant
A causa dels nostres pecats
Jesús es va humiliar
I esdevingué obedient
Fins a la seva mort a la creu;
Per això Déu el va enaltir
I li donà un nom
Que està per damunt de tots. Al·leluia!
Salm 98 Opus 91
Any 1843
En clau de re major
Llibretista.- Psalm XCVIII
Per a cor i orquestra
Indicació de temps.- Nº1 Singet dem Herrn ein neues Lied/Canta al senyor una nova cançó
1 Ein Psalm.
Singet dem Herrn ein neues Lied;
denn er tut Wunder.
Er sieget mit seiner Rechten
und mit seinem heiligen Arm.
2 Der Herr läßt sein Heil verkündigen,
vor den Völkern läßt er seine Gerechtigkeit offenbaren.
3 Er gedenket an seine Gnade und Wahrheit dem Hause Israel.
Aller Welt Enden sehen das Heil unsers Gottes.
4 Jauchzet dem Herrn, alle Welt;
singet, rühmet und lobet!
5 Lobet den Herrn]mit Harfen,
mit Harfen und mit Psalmen;
6 mit Trommeten
und Posaunen jauchzet
vor dem Herrn, dem Könige!
7 Das Meer brause, und was drinnen ist,
der Erdboden, und die drauf wohnen.
8 Die Wasserströme frohlocken,
und alle Berge seien fröhlich
9 vor dem Herrn;
denn er kommt, das Erdreich zu richten.
Er wird den Erdboden richten mit Gerechtigkeit
und die Völker mit Recht.
Canta al senyor una nova cançó
Canta al senyor una nova cançó; perquè fa miracles.
Conquereix amb la mà dreta i amb el seu braç sant.
El Senyor anuncia la seva salvació,
Ell fa manifestar la seva justícia davant les nacions.
Recorda la seva gràcia i la seva veritat a la casa d’Israel.
Tots els extrems del món veuen la salvació del nostre Déu.
Crida al Senyor, tot el món; cantar, presumir i lloar!
Lloeu el Senyor amb arpes, amb arpes i amb salms;
Amb trompetes i les trompetes criden d’alegria
Abans el Senyor Rei!
El mar rugeix i tot el que hi ha dins
El sòl i els que hi viuen.
Els rius d’aigua s’alegren,
I totes les muntanyes estar alegres abans el Senyor;
perquè vé a jutjar la terra.
Ell jutjarà la terra amb justícia i els pobles amb justícia.
Nº2 Der Herr lässt sein Heil verkündigen/El Senyor fa proclamar la seva salvació
Nº3 Jauchzet dem Herrn/Crida al Senyor
En clau de do major
Cor SATB
Indicació de temps.- Andante con moto, Poco lento, Andante
Jauchzet dem Herrn alle Welt.
Dienet dem Herrn mit Freuden.
Kommt vor sein Angesicht mit Frohlocken.
Erkennet, dass der Herre Gott ist.
Er hat uns gemacht, und nicht wir selbst,
zu seinem Volk und zu Schafen seiner Weide.
Gehet zu seinen Toren ein mit Danken,
zu seinen Vorhöfen mit Loben.
Danket ihm, lobet seinen Namen,
denn der Herr ist freundlich
und seine Gnade währet ewig
und seine Wahrheit für und für.
Crida al Senyor, tot el món.
Alegreu-vos al Senyor, tot el món.
Serviu el Senyor amb alegria,
Veniu davant el seu rostre amb alegria.
Adonar-se que el Senyor és Déu.
Ell ens ha fet de nosaltres, i no de nosaltres mateixos,
Com el seu poble i les ovelles de la seva pastura.
Entra a les seves portes amb acció de gràcies,
Als seus patis amb lloança.
Gràcies, lloeu el seu nom.
Perquè el Senyor és amable;
I la seva misericòrdia dura per sempre,
I la seva veritat per sempre i per sempre
Nº4 Es wird den Erdkreis richten/ Jutjarà el món
Tres motets Opus 69
Any 1847
Llibretista.-Book of Common Prayer
Per a solistes i cor
Nº1 Nunc dimittis
En clau de mi bemoll major
Herr, nun lass deinen Diener
Herr, nun lass deinen Diener in Frieden scheiden;
nach deinem Wort;
Denn meine Augen haben dein Heil gesehen,
Was du vor den Augen aller Menschen bereitet hast,
Um ein Licht zu sein, das die Heiden erleuchtet,
und um die Herrlichkeit deines Volkes Israel zu sein.
Senyor, ara deixa que el teu servent
Senyor, ara deixa que el teu servent marxi en pau; segons la teva paraula;
Perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
El que has preparat davant els ulls de tota la gent,
Per ser una llum per il·luminar els gentils,i ser la glòria del teu poble Israel.
Nº2 Jubilate Deo/Crida al Senyor, tot el món
Jauchzet
Lletrista .- Martin Luther basat en la Biblia
1 Ein Dankpsalm. Jauchzet dem Herrn, alle Welt!
2 Dienet dem Herrn mit Freuden; kommt vor sein Angesicht mit Frohlocken!
3 Erkennet, daß der Herr Gott ist!
Er hat uns gemacht, und nicht wir selbst zu seinem Volk
und zu Schafen Seiner Weide.
4 Gehet zu seinen Toren ein mit Danken,
zu seinen Vorhöfen mit Loben;
danket ihm, lobet seinen Namen!
5 Denn der Herr ist freundlich, und seine Gnade währet ewig
und seine Wahrheit für und für.
Crida al Senyor, tot el món
1 Salm d’acció de gràcies. Crideu al Senyor, tot el món!
2 Serviu el Senyor amb alegria; veniu davant seu amb alegria!
3 Sapigueu que el Senyor és Déu!
Ell ens va fer el seu poble, i no a nosaltres mateixos
I a les ovelles de la seva pastura.
4 Entra a les seves portes amb acció de gràcies,
A les seves corts amb elogis;
Gràcies, lloeu el seu nom!
5 Perquè el Senyor és bo, i la seva misericòrdia és eterna
I la seva veritat per i per a.
Nº3 Magnificat
Mein Herz erhebet Gott, den Herrn,
und es freut sich mein Geist Gottes, meines Heilands.
Denn er hat die Niedrigkeit seiner Magd freundlich angesehen.
Sieh’, mich preisen selig alle Kindeskinder von nun an,
denn er, der da mächtig, dessen Name heilig ist,
hat Großes an mir getan.
Und Barmherzigkeit erzeigt der Herr an allen, die ihn fürchten.
Mit der Gewalt seines Arms hat er alle zerstreuet,
die im Herzen hoffärtig sind.
Von ihrem Stuhle stößt er die Gewaltigen
und richtet auf, die elend und niedrig sind.
Er erfüllet die Hungrigen alle mit Gütern,
und die Reichen geh’n leer von ihm hinweg.
Er gedenket der Barmherzigkeit
und hilft seinem Diener Israel auf,
wie er zugesagt mit seinem Worte
Abraham und seinem Samen ewiglich.
Ehre sei dem Vater und dem Sohne und dem heiligen Geist.
Wie es war zu Anfang, jetzt und immerdar,
und von Ewigkeit zu Ewigkeit.
Amen.
Magnificat
El meu cor engrandeix el Senyor Déu,
I el meu Esperit de Déu, el meu Salvador, s’alegra.
Perquè mirava amablement la humilitat de la seva serventa.
Heus aquí, a partir d’ara tots els fills dels meus fills em diran beneït,
Perquè el poderós, el nom del qual és sant, ha fet grans coses per mi.
I el Senyor mostra misericòrdia amb tots els que el temen.
Amb la força del seu braç els va escampar tots, que estan orgullosos de cor.
Ell expulsa els poderosos dels seus trons i aixeca els miserables i els humils.
Omple de béns tots els famolencs, i els rics el deixen buit.
Recorda la misericòrdia i ajuda el seu servent Israel a aixecar-se,
Com va prometre amb la seva paraula
Abraham i la seva descendència per sempre.
Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant.
Com era al principi, ara i per sempre, i d’eternitat a eternitat.
Amén.
Tu es Petrus Opus 111
Any 1827
An clau de la major
Per a cor a 5 veus i orquestra SSATB
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos corns, dues trompetes, tres trombons i timbans i violins i violes
Opus 60
Die erste Walpurgisnacht
Any 1830/32
Obertura
Consta de dues parts: Das schlechte Wetter.- Alegro con fuoco
Der Übergang zum Frühling-Allegro vivace non troppo, quasi l’istesso tempo
Nº1 Un druida (tenor) i cor dels druides i el poble (Allegro vivace non troppo)
Es lacht der Mai!/ Mai riu
Es lacht der Mai!
Der Wald ist frei
von Eis und Reifgehänge.
Der Schnee ist fort;
am grünen Ort
erschallen Lustgesänge.
Ein reiner Schnee
liegt auf der Höh’;
doch eilen wir nach oben,
begeh’n den alten heil’gen Brauch,
Allvater dort zu loben.
Die Flamme lodre durch den Rauch!
Begeht den alten heil’gen Brauch.
Hinauf! Hinauf!
Allvater dort zu loben.
So wird das Herz erhoben.
Nº1 Mai riu
El bosc és lliure de gel i gelada.
La neu s’ha anat; al paratge verd
Sonen cançons de plaer.
Una neu pura es troba al turó;
Però correm a dalt, observeu l’antic costum sagrat,
Lloant a Allfather allà.
La flama crema a través del fum!
Celebrar l’antic costum.
Amunt! Amunt!
Lloant a Allfather allà.
Així és com s’aixeca el cor.
Nº2 Una vella del poble (Alt) i cor de dones del poble (Allegro non troppo)
Könnt ihr so verwegen handeln?/Pots actuar amb tanta valentia?
Könnt ihr so verwegen handeln?
Wollt ihr denn zum Tode wandeln?
Kennet ihr nicht die Gesetze
unsrer strengen Überwinder?
Rings gestellt sind ihre Netze
auf die Heiden, auf die Sünder.
Ach, sie schlachten auf dem Walle
unsre Väter, unsre Kinder.
Und wir alle
nahen uns gewissem Falle,
auf des Lagers hohem Walle
schlachten sie uns unsre Kinder.
Ach, die strengen Überwinder!
Pots actuar amb tanta valentia?
Voleu caminar fins a la mort?
No coneixeu les lleis?
Dels nostres severs conqueridors?
Les seves xarxes es col·loquen al voltant
Sobre els gentils, sobre els pecadors.
Oh, s’esgoten a les muralles
Els nostres pares, els nostres fills.
I tots nosaltres acostar-nos en determinats casos,
A la muralla alta del campament maten els nostres fills.
Ah, els vencedors de popa!
Nº3 El sacerdot (baríton) i cor dels druides (Andante maestoso)
Wer Opfer heut zu bringen scheut/Aquells que avui eviten fer sacrificis
Wer Opfer heut’
zu bringen scheut,
verdient erst seine Bande!
Der Wald ist frei!
Das Holz herbei,
und schichtet es zum Brande!
Doch bleiben wir
im Buschrevier
am Tage noch im Stillen,
und Männer stellen wir zur Hut,
um eurer Sorge willen.
Dann aber lasst mit frischem Mut
uns unsre Pflicht erfüllen.
Hinauf! Hinauf!
Verteilt euch, wackre Männer, hier!
Aquells que avui eviten fer sacrificis
Qui sigui víctima avui té por de portar,
Es mereix primer la seva colla!
El bosc és lliure!
Porta la fusta, i posa-ho al foc!
Però ens quedem a la zona de matolls
Encara en silenci durant el dia,
I posem els homes en guàrdia,
Per la teva preocupació.
Però després deixeu anar amb un nou coratge
Complir amb el nostre deure.
Amunt! Amunt!
Esteneu aquí, homes valents!
Nº4 . Cor dels Guardians dels Druides (Allegro leggiero)
Verteilt euch hier
Diese dumpfen Pfaffenchristen
Kommt mit Zacken und mit Gabeln
So weit gebracht, dass wir bei Nacht
Hilf, ach hilf mir, Kriegsgeselle!
Die Flamme reinigt sich vom Rauch
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe
Per a veus cors i orquestra
Cantata de Gutenberg
Any 1840
La ” Festgesang “, també coneguda com la ” Cantata de Gutenberg “, va ser composta per Felix Mendelssohn a la primera meitat de 1840 per a la seva representació a Leipzig a les celebracions per commemorar el putatiu 400è aniversari de la invenció de la impressió amb tipus mòbil per Johannes Gutenberg . El títol complet és Festgesang zur Eröffnung der am ersten Tage der vierten Säkularfeier der Erfindung der Buchdruckerkunst auf dem Marktplatz zu Leipzig stattfindenden Feierlichkeiten (Cançó de cerimònia per a l’obertura de les celebracions que tenen lloc el primer dia de la celebració del quadricentenari de l’art). d’impressió a la plaça del mercat de Leipzig)
Indicació de temps.-
Coral
Begeht mit heil’gem Lobgesang
die große Freudenstunde,
kommt, singet tausendstimmig Dank
dem Herrn mit Herz und Munde.
Er hat uns diesen Tag gemacht,
er hat aus dicht verhüllter Nacht
das Licht hervorgerufen.
Jahrhunderte schon freuen sich
in seinem hellen Strahle,
und immer weiter gießt es sich
bis in die fernsten Tale.
Wo Finsternis und Gram einst lag,
da glänzt nun sonnenhell der Tag.
Oh preist den Gott der Liebe!
Coral
Commemora amb sants himnes
La gran hora d’alegria que ve, que mil veus cantin gràcies
Al Senyor amb cor i boca.
Ell ha fet aquest dia per a nosaltres,
Ha tret la llum des de la nit ben envoltada.
Segles ja s’alegren de la seva resplendor brillant,
I segueix vessant fins a les valls més llunyanes.
On abans hi havia la foscor i la tristesa,
El dia ara brilla com si fos el sol.
Lloeu el Déu de l’amor!
Lied
Vaterland, in deinen Gauen
brach der goldne Tag einst an.
Deutschland, deine Völker sahn
seinen Schimmer niedertauen.
Gutenberg, der deutsche Mann,
zündete die Fackel an.
Neues, allgewaltges Streben
wogt im Land des Lichtes auf,
seinem raschen Siegeslauf
folgt ein allbeglückend Leben.
Gutenberg, der große Mann,
hat dies hehre Werk getan.
Ob die Finsternis sich wehrt,
ob sie führet tausend Streiche,
ob sie wütet, sich empört,
sie erblasst, sie sinkt als Leiche,
doch gekrönt als Siegesheld,
steht das Licht vor aller Welt.
Gutenberg, du wackrer Mann,
du stehst glorreich auf dem Plan.
Cançó
Pàtria de la cançó, a les teves comarques va arribar el dia daurat.
Alemanya, els teus pobles van veure com el seu lluïment provocava un desglaç.
Gutenberg, l’alemany, va encendre la torxa.
Els nous esforços totpoderosos sorgeixen a la terra de la vida,
El seu progrés triomfal seguit d’una vida benaventurada.
Gutenberg el gran home ha fet aquesta noble obra.
Tant si la foscor es defensa, si fa mil trucs, si s’enfada indignada,
Encara pal·lideix, s’enfonsa com un cadàver,
Mentre es corona com a campió, manté la llum davant de tot el món.
Gutenberg, home valent, estàs gloriós en el pla [diví].
Allegro molto
Der Herr, der sprach: Es werde Licht!
Er half im harten Streite,
er stand mit Trost und Zuversicht
beschützend dir zur Seite.
Der Glaube an sein heilig Wort
war deine Wehr, dein Schild, dein Hort,
so musttest du gewinnen.
Heil dir, nun krönt Unsterblichkeit
dich, frommer Held, mit Herrlichkeit
Heil dir, Heil uns in Ewigkeit.
Allegro molto
El Senyor que va dir: Que hi hagi llum!
T’ha ajudat en la lluita més dura,
Es va mantenir amb consol i confiança,
Protector al teu costat.
La fe en la seva santa paraula era la teva defensa, el teu escut, el teu refugi,
Perquè havies de guanyar.
Salve, ara la immortalitat et corona de glòria, heroi pietós.
Salutacions a tu, salutacions a nosaltres per sempre.
Coral
Heil ihm! Heil uns! So schallt
zu deinen heilgen Thronen,
Herr, unser Gott, hinauf
der Ruf von Millionen,
und brünstig flehen wir:
lass in des Lichtes Schein
der ganzen Menschheit Heil,
Herr, immermehr gedeihn.
Coral
Saluta’l! Saluta’ns! Així sona els teus sants trons
A dalt, Senyor, Déu nostre, la crida de milions,
I demanem fervorosament: que la llum brilli amb
Salvació per a tota la humanitat,
Senyor, i prosperi per sempre.
Llibretista.- Adolf Eduard Proelss i dos corals luterans
Per a cor masculí i metalls
Lauda Sion-Cantata Opus 73
Any 1845/46
Llibretista.- Thomas Aquinas (Sant Tomàs D’Aquino)
Vuit seccions.-
Lauda Sion Salvatorem
Chor
Lauda Sion Salvatórem
Lauda ducem et pastórem
In hymnis et cánticis.
Quantum potes, tantum aude,
Quia major omni laude,
Nec laudáre súfficis.
Chor
Laudis thema speciális,
Panis vivus et vitális,
Hódie propónitur.
Quem in sacræ mensa coenæ,
Turbæ fratrum duodénæ
Datum non ambígitur.
Chor & S Solo
Sit laus plena, sit sonóra,
Sit jucúnda, sit decóra
Mentis jubilátio.
Dies enim solémnis ágitur,
In qua mensæ prima recólitur
Hujus institútio.
Quartett SATB
In hac mensa novi Regis,
Novum Pascha novæ legis,
Phase vetus términat.
Vetustátem nóvitas,
Umbram fugat véritas,
Noctem lux elíminat.
Quod in coena Christus gessit,
Faciéndum hoc expréssit
In sui memóriam.
Chor
Docti sacris institútis,
Panem, vinum, in salútis
Consecrámus hóstiam.
Dogma datur Christiánis,
Quod in carnem transit panis,
Et vinum in sánguinem.
Quod non capis, quod non vides,
Animósa firmat fides,
Præter rerum ordinem.
Sub divérsis speciébus,
Signis tantum, et non rebus,
Latent res exímiæ.
Chor
Præter rerum ordinem,
Sub divérsis speciébus,
Signis tantum, et non rebus,
Latent res exímiæ
S Solo
Caro cibus, sanguis potus:
Manet tamen Christus totus,
Sub utráque spécie.
A sumente non concisus,
Non confractus, non divisus:
Integer accipitur.
Chor & SATB Solo
Sumit unus, sumunt mille:
Quantum isti, tantum ille:
Nec sumptus consúmitur.
Sumunt boni, sumunt mali:
Sorte tamen inæquáli,
Vitæ vel intéritus.
Mors est malis, vita bonis:
Vide paris sumptiónis
Quam sit dispar éxitus.
Fracto demum Sacraménto,
Ne vacílles, sed memento,
Tantum esse sub fragménto,
Quantum toto tégitur.
Nulla rei fit scissúra:
Signi tantum fit fractúra:
Qua nec status nec statura
Signáti minúitur.
Ecce panis Angelórum,
Factus cibus viatórum:
Vere panis fíliórum,
Non mittendus cánibus.
Bone pastor, panis vere,
Jesu, nostri miserére:
Tu nos pasce, nos tuére:
Tu nos bona fac vidére
In terra vivéntium.
Tu, qui cuncta scis et vales:
Qui nos pascis hic mortales:
Tuos ibi commensáles,
Cohærédes et sodales,
Fac sanctórum cívium.
Amén.
Lauda Sion
Cor
Oh Sió, lloeu el vostre Salvador!
Lloeu el vostre príncep i el vostre pastor
Amb himnes i cançons.
Atreveix-te a fer tant com puguis,
Perquè ell és més gran que tota lloança,
I tu no en fas prou per lloar-lo.
Cor
Avui se’ns posa davant
Un tema d’elogi especial:
El pa viu i vivificador.
Que va ser donat a aquella banda de dotze germans
A taula durant aquell sant sopar
No hi ha dubte.
.Cor i Solo S
Que els teus elogis siguin plens! Que soni dolçament!
Que l’alegria del teu esperit
Sigui agradable i més adequat!
Perquè és aquí aquell dia solemne
On es recorda la primera institució d’aquesta festa.
Quartet SATB
En aquesta festa del nou Rei,
La Nova Pasqua de la nova llei
Posa fi a la Pasqua vella.
La novetat allunya la vellesa;
La veritat allunya la seva ombra;
La llum posa fi a la nit.
El que Crist va fer en aquell sopar,
Va manar que es fes en memòria d’ell.
Cor
Nosaltres, que hem estat ensenyats els seus preceptes sagrats,
Consagram el pa i el vi
Com a víctima de la nostra salvació.
Aquest dogma és donat als cristians:
Que el pa es canvia en carn i el vi en sang.
Allò que no captes, allò que no veus,
Afirma la fe agosarada,
Més enllà de l’ordre de la natura.
Sota espècies diferents,
Que només són signes i no realitats,
S’amaguen realitats tremendes.
Cor
Més enllà de l’ordre de la natura,
Sota espècies diferents,
Que només són signes i no realitats,
Realitats tremendes s’amaguen.
S Solo
La seva carn és aliment, la seva sang és beguda,
Però tot el Crist roman sota les dues espècies.
Per qui el rep, no és tallat a trossos,
No trencat, no dividit;
És rebut íntegrament.
Cor i SATB Solo
Un rep, mil reben:
El segon tant com el primer,
Sense esgotar el que és rebut.
Els bons reben, els dolents reben:
Però amb una sort desigual:
Vida o condemnació.
Hi ha mort per als dolents, vida per als bons.
Mireu com de diferent és el resultat
D’una mateixa recepció!
I un cop trencat el Sagrament,
No vacil·lis però recorda:
Tant hi ha sota cada fragment
Com s’amaga en el conjunt.
No es produeix cap divisió de la realitat;
Hi ha una ruptura del signe sol
Per la qual ni la condició ni la grandesa
D’allò que és significat no disminueixen.
Heus aquí, el pa dels àngels
S’ha convertit en el menjar dels vianants.
Veritablement el pa dels nens,
Per no ser llençat als gossos.
Oh bon pastor, pa de veritat,
Jesús, tingueu pietat de nosaltres.
Dóna’ns pastura, defensa’ns.
Dóna’ns veure coses bones
A la terra dels vius.
Vosaltres, que ho sabeu i ho podeu fer tot,
Que aquí ens pastureu com a mortals,
Feu-nos-hi els vostres companys a taula,
Cohereus i amics dels sants ciutadans del cel.
Amén.
Kyrie Eleison
Any 1846
En clau de la major
Per a doble cor.- SATB-SATB
Com passa invariablement amb les obres corals finals de Mendelssohn, el Kyrie eleison de 1846 (l’últim i millor dels quatre escenaris que va compondre) va ser escrit per al cor de la Domkirche de Berlín. La sensació de pau interior i la calidesa d’expressió que caracteritza aquest entorn és notable d’un home que estava a prop del col·lapse físic. Al llarg de la seva vida (amb l’excepció notable de perdre la seva estimada germana, Fanny, just al final), Mendelssohn va demostrar repetidament una capacitat transcendental per superar les preocupacions mundanes i elevar la seva música a un nivell més espiritual d’experiència humana.