FELIX MENDELSSOHN BARTHOLDY Lieder Opus 19a

Más de 100.000 fotos de Primavera y Flores gratis - Pixabay

Sis Lieder Opus 19a

Opus 19a Nº1

Frühlingslied/Cançó de primavera

Any 1829/30

Llibretista.-Ulrich von Liechtenstein

Per a veu i piano

In dem Walde süße Töne

Singen kleine Vögelein;
An der Haide blühen schöne
Blumen in des Maien Schein
Also blüht mein hoher Muth,
Wenn er denkt an ihre Güte,
Die mir reich macht mein Gemüthe
Wie der Traum den Armen thut.
Hoffnung hat auf hohe Dinge
Die Erwartung mir gestellt,
Daß mir noch an ihr gelinge,
Süßes Loos mir einst noch fällt.
Der Erwartung freu’ ich mich:
Gebe Gott, daß ich’s beende,
Daß sie mir den Wahn nicht wende,
Der mich freut so inniglich.

Dolces tonades canten al bosc

Dolces tonades canten al bosc els petits ocellets;
A l’ermàs brosten formoses flors
A la llum del mes de maig.
Àdhuc brosta el meu valent coratge,
Que pensa en la bondat d’ella,
La que enriqueix el meu esperit
Com el somni ho fa amb els pobres.
L’esperança ha posat en elevats objectius
Les meves expectatives,
A fi que pugui reeixir amb ella
I una dolça ventura un dia m’arribi.
Celebro aquestes expectatives:
Déu vulgui que les pugui dur a terme,
Que ella no faci canviar la il·lusió
Que em fa tan entranyablement feliç.

Opus 19a Nº2

Das erste Veilchen/La primera violeta 

                                 Violeta, Violetas Africanas, Flor De Nascimento png transparente grátisAny 1830

Llibretista.-Karl Egon Ebert

Per a veu i piano

Das erste Veilchen

Als ich das erste Veilchen erblickt,
Wie war ich von Farben und Duft entzückt!
Die Botin des Lenzes drückt’ ich voll Lust
An meine schwellende, hoffende Brust.

Der Lenz ist vorüber, das Veilchen ist tot;
Rings steh’n viel Blumen blau und rot,
Ich stehe inmitten, und sehe sie kaum,
Das Veilchen erscheint mir im Frühlingstraum.

La primera violeta

Quan vaig veure la primera violeta,
Com em va encisar el seu color i la seva flaire!
La missatgera de la primavera, ple de goig
La vaig estrènyer al meu pit, reblert d’esperança.

S’ha acabat la primavera, la violeta és morta;
Al meu voltant hi ha moltes flors, blaves i vermelles,
Estic enmig d’elles però a penes les veig,
La violeta s’apareix en el meu somni de primavera.

Opus 19a Nº3

Winterlied/Cançó d’hivern

Any 1830/32

Llibretista.-Cançó popular sueca

Per a veu i piano

Winterlied

Mein Sohn, wo willst du hin so spät?
Geh’ nicht zum Wald hinaus,
Die Schwester find’st du nimmermehr,
O bleib’ bei mir im Haus!

Da draußen ist’s so kalt, so rauh,
Und heftig weht der Wind;
Bist ganz allein im weiten Wald,
O bleib’ bei mir, mein Kind!

O Mutter, Mutter, laß mich zieh’n,
Trockne die Trän’ im Blick,
Die Schwester find’ ich ganz gewiß
Und bring’ sie uns zurück.

Bis ich sie find’, ist doch kein’ Rast,
Ist doch kein’ Ruhe hier;
Den Schnee und Wind bin ich gewohnt,
Bald kehr’ ich heim zu dir.

Die Mutter sah ihm lange nach,
Er ging zum Wald hinaus;
Der Wind ward still, die Nacht verging,
Doch er kehrt’ nicht zum Haus

Und der Schnee zerschmolz, der Wind verweht’,
Kam wieder Sonnenschein
Und Blüt’ und Blätter überall:
Die Mutter blieb allein.

Cançó d’hivern

Fill meu, on vols anar tan tard?
No vagis al bosc, mai trobaràs la teva germana,
Oh queda’t amb mi a casa!

Allà fora fa un fred molt cru,
I el vent bufa ben fort;
Estaràs tot sol a l’extens bosc,
Oh queda’t amb mi, fill meu!

Oh mare, mare, deixa-m’hi anar,
Eixuga les llàgrimes dels teus ulls,
Segur que trobaré la meva germana
I la portaré amb nosaltres.

Fins que no la trobi, no tindré assossec, aquí no tinc pau;
Estic avesat a la neu i al vent,
Aviat tornaré amb tu a casa.

La mare l’esperà molt de temps, ell havia anat al bosc;
El vent es calmà, va passar la nit,
Però ell no tornà a casa.

I la neu es va fondre, desaparegué el vent,
L’esclat del sol retornà
I les flors i el fullatge arreu:
La mare restà tota sola.

Opus 19a Nº4

Neue Liebe/A la llum de la lluna del bosc

Any 1820/32

Llibretista.-Heinrich Heine

Per a veu i piano

Neue Liebe

In dem Mondenschein im Walde
Sach ich jüngst die Elfen reiten,
Ihre Hörner hört ich klingen,
Ihre Glöcklein hört ich läuten.

Ihre weissen Rösslein trugen
Goldne Hirschgeweih und flogen
Rasch dahin; wie wilde Schwäne
Kam es durch die Luft gezogen.

Lächelnd nickte mir die Königin,
Lächelnd im Vorüberreiten.
Galt das meiner neuen Liebe?
Oder soll es Tod bedeuten!

A la llum de la lluna del bosc

A la llum de la lluna del bosc
Vaig veure darrerament els elfs cavalcant,
Vaig sentir ressonar les seves banyes,
Vaig sentir sonar les seves campanelles.

Els seus cavallets blancs
Tenien corna d’or i passaven
Ràpidament; com cignes salvatges
Van venir per l’aire.

Amb un somriure la reina em va assentir amb el cap,
Amb un somriure va passar ràpidament,
¿Era per anunciar un nou amor?
O significa mort?

Opus 19a Nº5

Gruss/Salutació

Any 1830/32

Llibretista.- Heinrich Heine

Per a veu i piano

Gruss Reiselied

Leise zieht durch mein Gemüt
Liebliches Geläute.
Klinge, kleines Frülingslied,
Kling hinaus ins Weite.

Zieh hinaus, bis an das Haus,
Wo die Veilchen sprießen.
Wenn du eine Rose schaust,
Sag, ich lass’ sie grüßen.

Salutació

Un dolç so de campanes
Repica suaument per la meva ànima.
Toca, petita cançó de la primavera, sona per tot arreu.

Toca fins arribar a la casa
On floreixen les violetes.
I si veus una rosa, envia-li la meva salutació.

Opus 19a Nº6

Reiselied/Cançó de viatge

Any 1830/32

Indicació de temps.- Con Moto

Llibretista.-Karl Egon Ebert
Per a veu i piano

Reiselied

Bringet des treu’sten Herzens Grüße,
Eilende Wellen, zu ihr hin.
Sagt, wie ich jedes Glück vermisse,
Seit ich von ihr geschieden bin.

Hier empfind’ ich alle Schmerzen,
Dort vergaß ich jedes Leid,
Aug’ in Auge, Herz an Herzen,
Ach, es war wohl schöne Zeit!

Sieh’, der Wind zieht ihr entgegen,
Ihr entgegen eilt der Bach,
Alles will zu ihr sich bewegen,
Wolken und Blätter zieh’n ihr nach.

Ich allein muß vorwärts ziehen,
Ich darf wenden nicht den Blick,
Aber alle Sinne fliehen
Mit den Wolken dort zurück!

Und so rufen neue Stellen
Nur die alten mir empor,
Und es blickt aus Wald und Wellen
Nur ihr liebes Bild hervor;

Alles mahnt nur an die süße,
Die entschwund’ne Fröhlichkeit.
Bringt dem treuen Herzen Grüße,
Ach, es war wohl schöne Zeit!

Cançó de viatge

Porteu les salutacions del cor més fidel,
Oh ones diligents, a ella.
Digueu-li com em manca tota la felicitat
Des que em vaig separar d’ella.

Aquí pateixo tots els dolors,
Allà oblidava totes les penes,
Ulls mirant-se, cors trobant-se,
Ai, era ben bé un bell temps!

Mireu, el vent bufa vers ella,
Vers ella corre el rierol,
Tot es vol moure vers ella,
Núvols i fulles la segueixen.

Només jo haig de viatjar endavant,
No m’és permès de girar el meu esguard,
Però tots els meus sentits volen
Amb els núvols cap allà, endarrera!

I així, nous indrets només
Em recorden els ja coneguts,
I dels boscos i de les onades,
Només veig aparèixer la seva estimada imatge;

Tot em recorda només la dolça, la desapareguda joia.
Porteu-li les salutacions del cor més fidel,
Ai, era ben bé un bell temps!

Sis Lieder Opus 34

Opus 34 Nº1

Minnelied/Brillen més clars que el sol

Any 1834/37
En sol major
Indicació de temps.- Con moto
Llibretista.- Des Knaben Wunderhor Text antic Alemany
Per a veu i piano

Minnelied

Leucht’t heller denn die Sonne,
Ihr beiden Äugelein!
Bei dir ist Freud’ und Wonne,
Du zartes Jungfräulein,
Du bist mein Augenschein,
Wär ich bei dir allein,
Kein Leid sollt mich anfechten,
Wollt allzeit fröhlich sein!

Dein Reiz ist aus der Maßen
Gleichwie der Blumen Art;
Wenn du gehst auf der Straßen,
Gar oft ich deiner wart,
Ob ich gleich lang muß stehn
Im Regen, Sturm und Schnee,
Kein Müh soll mich verdrießen,
Wenn ich dich, Herzlieb, seh.

Brillen més clars que el sol

Brillen més clars que el sol
Els seus dos petits ulls!
Al teu costat tot és joia i delícia,
Tu, gentil donzella,
Tu ets la llum dels meus ulls,
Si estigués sol amb tu,
Cap pena em podria copsar,
Estaria sempre joiós!

El teu encís és fora de tota mesura,
Tal com el de les flors; quan surts al carrer t’espero sovint,
No m’importa quan de temps haig de restar
Sota la pluja, la tempesta o la neu,
Cap molèstia em pot desplaure
Si arribo a veure’t, estimada del cor.

Opus 34 Nº2

Auf Flügeln des Gesanges/A les ales del cant

;

Any 1834/37

En clau de la bemoll major
Indicació de temps.-  Andante tranquillo
Llibretista.- Heinrich Heine

Per a veu i piano

Auf Flügeln des Gesanges

Auf Flügeln des Gesanges,
Herzliebchen, trag ich dich fort,
Fort nach donin Fluren des Ganges,
Dort weiß ich den schönsten Ort.

Dort liegt ein rotblühender Garten
Im stillen Mondenschein;
Die Lotosblumen erwarten
Ihr trautes Schwesterlein.

Die Veilchen kichern und kosen,
Und schaun nach donin Sternen empor;
Heimlich erzählen die Rosen
Sich duftende Märchen ins Ohr.

És hüpfen herbei und lauschen
Die frommen, klugen Gazellen;
Und in der Ferne rauschen
Des heiligen Stromes Wellen.

Dort wollen wir niedersinken
Unter dem Palmenbaum,
Und Liebe und Ruhe trinken,
Un träumen seligeixen Traum.

A les ales del cant

A les ales del cant,
Estimada meva, t’emportaré
Cap a les ribes del riu Ganges,
On conec un lloc meravellós.

Allà hi ha un jardí tenyit de vermell
Sota la silenciosa llum de la lluna;
Les flors de lotus esperen
A la seva estimada germana.

Les violetes es diverteixen i observen les estrelles;
Secretament se xiuxiuegen a l’orella contes perfumats.

S’acosten atentes les manses i discretes gaseles;
I a la llunyania corren les onades del riu sagrat.

Allí ens posarem sota la palmera
Per assaborir l’amor i la pau
I somiar somnis feliços.

Opus 34 Nº3

Frühlingslied/Cançó de primavera

Any 1834/37

En clau de sol major
Indicació de temps.-Allegro vivace
Llibretista.- Karl Klingemann

Per a veu i piano

Frühlingslied

Es brechen im schallenden Reigen
Die Frühlingsstimmen los,
Sie können’s nicht länger verschweigen,
Die Wonne ist gar zu groß!
Wohin, sie ahnen es selber kaum,
Es rührt sie ein alter, ein süßer Traum!

Die Knospen schwellen und glühen
Und drängen sich an das Licht,
Und warten in sehnendem Blühen,
Daß liebende Hand sie bricht.
Wohin, sie ahnen es selber kaum,
Es rührt sie ein alter, ein süßer Traum!

Und Frühlingsgeister, sie steigen
Hinab in der Menschen Brust,
Und regen da drinnen den Reigen
Der ew’gen Jugendlust.
Wohin, wir ahnen es selber kaum,
Es rührt uns ein alter, ein süßer Traum!

Cançó de primavera

Trenquen en una dansa rotunda
Les veus de la primavera estan arribant,
Ja no pots callar més
L’alegria és massa gran!
Cap a on, gairebé no es coneixen,
Ella està tocada per un somni vell i dolç!

Els brots s’inflen i brillen
I s’empenyen cap a la llum,
I espera en la floració de l’enyorança,
Aquella mà amorosa els trenca.
Cap a on, gairebé no es coneixen,
Ella està tocada per un somni vell i dolç!

I els ànims de primavera, s’aixequen
Cap al pit humà,
I remou la dansa allà dins
L’alegria eterna de la joventut.
On, amb prou feines ens coneixem a nosaltres mateixos,
Ens toca un somni vell i dolç!

Opus 34 Nº4

Suleika/Suleika

Any 1834/37

En clau de mi menor

Llibretista.-Marianne von Willemer

Per a veu i piano

Suleika

Ach, um Deine feuchten Schwingen
West, wie sehr ich Dich beneide:
Denn Du kannst ihm Kunde bringen,
Was ich in der Trennung leide.

Die Bewegung Deiner Flügel
Weckt im Busen zartes Sehnen.
Blumen, Augen, Wald und Hügel
Stehn bei Deinem Hauch in Tränen.

Doch Dein mildes, sanftes Wehen
Kühlt die wunden Augenlider.
Ach, für Leid müßt ich vergehen,
Hofft ich nicht zu seh’n ihn wieder.

Eile denn zu meinem Lieben,
Spreche sanft zu seinem Herzen;
Doch vermeid’, ihn zu betrüben
Und verbirg ihm meine Schmerzen.

Sag ihm, aber sag’s bescheiden:
Seine Liebe sei mein Leben.
Freudiges Gefühl von beiden
Wird mir seine Nähe geben.

Suleika

Com t’envejo, vent de l’oest, per les teves humides ales!
Perquè tu sí que li pots explicar a ell
Cosa que em fa patir la separació.

El moviment de les teves ales suscita dolços anhels al meu pit.
Flors, ulls, boscos i turons
Ploren en sentir del teu alè.

Però el teu suau i lleuger bufar alleuja les parpelles ploroses.
Ai, em moriria de pena si sabés que no el tornaria a veure!

Corre cap a l’estimat, parla-li suaument al cor;
Però evita afligir-lo i ocupa-li el meu dolor.

Digues-li, però digues-ho amb humilitat,
Que el seu amor és la meva vida.
Tots dos sentiments me’ls donarà tenir-lo a prop.

Opus 34 Nº5

Sonntagslied/Cançó del diumenge

Any 1834/37

En clau de la menor

Indicació de temps.-Quasi Allegretto

Llibretista.- Karl Klingemann

Per a veu i piano

Sonntagslied
Ringsum erschallt in Wald und Flur
Viel fernes Glockenklingen,
Die Winde wehen heimlich nur,
Und leis’ die Vöglein singen.
Und Orgelklang und Chorgesang
Erbaulich zieht das Thal entlang.

Wie bin ich so allein im Haus,
In weiten, stillen Räumen!
Zum Feste zogen alle aus,
Hier kann ich heimlich träumen.
Dort jauchzen sie in Lust und Scherz,
Und mir wird weich und weh um’s Herz.

Horch! horch, was ertönt Schalmeienklang,
was zieht so froh in’s Weite?
Zur Kirche wallt mit hellem Sang
Ein selig Brautgeleite.
Und ich, ich bin so gar allein!
Ach, Einer dürfte bei mir sein!

Cançó del diumenge

Per tot el camp sona el repiqueteig de les campanes,
Els vents bufen gairebé d’amagat
I els ocellets canten molt quedes.
Al llarg de la vall ressona, edificant, l’orgue i el cor.

Què només estic a la casa,
En aquestes àmplies i silencioses estades!
Tots se’n van anar a la festa,
Aquí puc somiar en secret.
Allà, ells criden i fan broma,
I a mi, el cor se m’entendreix.

Escolteu! Escolteu els llaüts!
Què sona tan alegrement de lluny?
Cap a l’església va amb alegria un feliç seguici nupcial.
I jo, què només estic!
Ai, un hauria d’estar amb mi!

Opus 34 Nº6

Reiselied/Cançó de viatge

Any 1834/37

En clau de mi menor

Indicació de temps.-Presto

Llibretista.- Heinrich Heine

Per a veu i piano

Reiselied

Der Herbstwind rüttelt die Bäume,
Die Nacht ist feucht und kalt;
Gehüllt im grauen Mantel,
Reite ich einsam im Wald.

Und wie ich reite, so reiten
Mir die Gedanken voraus;
Sie tragen mich leicht und luftig
Nach meiner Liebsten Haus.

Die Hunde bellen, die Diener
Erscheinen mit Kerzengeflirr;
Die Wendeltreppe stürm’ ich
Hinauf mit Sporengeklirr.

Im leuchtenden Teppichgemache,
Da ist és tan duftig und warm,
Da harret meiner die Holde,
Ich fliege in ihren Arm!

Es säuselt der Wind in den Blättern,
Es spricht der Eichenbaum:
„Was willst du, törichter Reiter,
Mit deinem törichten Traum?“

Cançó de viatge

El vent de tardor sacseja els arbres,
La nit és humida i freda;
Embolicat amb una capa grisa,
Cavalco sol pel bosc.

I mentre cavalco, els meus pensaments avancen davant meu;
Em porten lleuger com l’aire a casa de la meva estimada.

Els gossos borden, els criats apareixen
Amb la llum de les espelmes parpellejant;
Pujo l’escala de cargol
Amb el so del soroll dels esperons.

Allà, a la seva habitació amb tapissos brillants,
Amb la seva fragància i calidesa,
El meu estimat m’està esperant – vola als seus braços.

El vent frega les fulles,
L’alzina diu:
Genet insensat, què vols
Amb el teu somni insensat?

Sis Lieder Opus 47

Any 1832/39

Dedicat a Constanze Schleinitz

Per a veu i piano

Nº1 Minnelied/Cançó d’amor

Any 1838

Llibretista.-Johann Ludwig Tieck

Dedicat a Constanze Schleinitz

Minnelied

Wie der Quell so lieblich klinget
Und die zarten Blumen küßt,
Wie der Fink im Schatten singet
Und das nahe Liebchen grüßt!

Wie die Lichter zitternd schweifen
Und das Gras sich grün erfreut,
Wie die Tannen weithin greifen
Und die Linde Blüten streut!

In der Linde süß Gedüfte,
In der Tannen Riesellaut,
In dem Spiel der Sommerlüfte
Glänzet sie als Frühlingsbraut.

Aber Waldton, Vogelsingen,
Duft der Blüten, haltet ein,
Licht, verdunkle, nie gelingen
Kann es euch, ihr gleich zu sein!

Cançó d’amor

Que encantadora ressona la font
I besa les delicades flors,
Com canta a l’ombra el pinsà
I saluda l’estimada a prop!

Com erren les llums tremoloses
I l’herba s’alegra en la verdor,
Que amunt s’allargassen els avets
I els til·lers escampen les flors!

En la dolça flaire dels til·lers,
En el remoreig dels avets,
En el joc de l’oreig estival,
Ella resplendeix com la núvia de la primavera.

Però, sons del bosc, cant d’ocells,
Perfum de les flors, cesseu,
Llum, enfosqueix-te, mai assolireu a ser iguals com ella!

Nº2 Morgengruß/ Über die Berge steigt schon die Sonne/ Per damunt les muntanyes ja surt el sol

Any 1839

Llibretista.-Heinrich Heine

Per a veu i piano

Dedicat a Constanze Schleinitz

Morgengruß/ Über die Berge steigt schon die Sonne

Über die Berge steigt schon die Sonne,
Die Lämmerheerde läutet von fern:
Mein Liebchen, mein Lamm, meine Sonne und Wonne,
Noch einmal säh’ ich dich gar zu gern!

Ich schaue hinauf mit spähender Miene,
“Leb’ wohl, mein Kind, ich wandre von hier!”
Vergebens! es regt sich keine Gardine;
Sie liegt noch und schläft und träumt von mir.

Per damunt les muntanyes ja surt el sol

Per damunt les muntanyes ja surt el sol,
De lluny se sent el ressò del ramat d’ovelles:
Amor meu, el meu anyell, el meu sol i el meu goig,
M’agradaria veure’t encara una vegada!

Miro a la finestra amb posat inquisidor:
“Adéu, criatura meva, me’n vaig d’aquí!”
Debades! No es mou cap cortina;
Ella encara jeu al llit i dorm, i somia amb mi.

3 Frühlingslied/Per el bosc obscur arriba

Any 1839

LLibretista.- Nikolaus Lenau

Dedicat a Constanze Schleinitz

Per a veu i piano

Frühlingslied/Durch den Wald, den dunkeln, geht

Durch den Wald, den dunkeln, geht
Holde Frühlingsmorgenstunde,
Durch den Wald vom Himmel weht
Eine leise Liebeskunde.

Selig lauscht der grüne Baum,
Und er taucht mit allen Zweigen
In den schönen Frühlingstraum,
In den vollen Lebensreigen.

Blüht ein Blümlein irgendwo,
Wird’s vom hellen Tau getränket,
Das einsame zittert froh,
Daß der Himmel sein gedenket.

In geheimer Laubesnacht
Wird des Vogels Herz getroffen
Von der großen Liebesmacht,
Und er singt ein süßes Hoffen.

All’ das frohe Lenzgeschick
Nicht ein Wort des Himmels kündet,
Nur sein stummer, warmer Blick
Hat die Seligkeit entzündet;

Also in den Winterharm,
Der die Seele hielt bezwungen,
Ist dein Blick mir, still und warm,
Frühlingsmächtig eingedrungen.

Per el bosc obscur arriba

Per el bosc obscur arriba
L’hora encisadora del matí de primavera,
Per el bosc alena des del cel,
Un suau vaticini d’amor.

Feliç, l’escolta l’arbre verdejant
I s’endinsa, amb totes les branques,
En el bell somni primaveral,
En el ple cercle de la vida.

Si apareix una flor en algun lloc,
Esdevé xopa de clara rosada,
Solitària, tremola contenta
De què el cel sigui agraït.

En la recòndita nit al fullam,
El cor de l’ocell és colpit
Per el gran poder de l’amor
I canta en dolça esperança.

Tot aquest art primaveral,
No proclama cap mot celestial,
Només el seu silenciós, càlid esguard,
Ha abrandat la benaurança;

Així, dins l’angoixa de l’hivern,
Que tenia sotmesa l’ànima,
El teu esguard silenciós i càlid,
Amb força primaveral, ha penetrat en mi.

4 Volkslied/És ist bestimmt a Gottes Rath/És certament el disseny de Déu

Any 1839

LLibretista.-Ernst Freiherr von Feuchtersleben

Dedicat a Constanze Schleinitz

Per a veu i piano

Volkslied/Es ist bestimmt in Gottes Rath

Es ist bestimmt in Gottes Rath,
Daß man, was man am liebsten hat,
Muß meiden;
Wiewohl nichts in dem Lauf der Welt
Dem Herzen ach! so sauer fällt,
Als Scheiden! ja Scheiden!

So dir geschenkt ein Knösplein was,
So thu’ es in ein Wasserglas, —
Doch wisse:
Blüht morgen dir ein Röslein auf,
Es welkt wohl noch die Nacht darauf;
Das wisse! ja wisse!

Und hat dir Gott ein Lieb bescheert,
Und hältst du sie recht innig werth,
Die Deine —
Es werden wohl acht Bretter seyn,
Da legst du sie, wie bald! hinein;
Dann weine! ja weine!

Nur mußt du mich auch recht verstehn,
Ja, recht verstehn!
Wenn Menschen auseinandergehn,
So sagen sie: auf Wiedersehn!
Ja Wiedersehn!

És certament el disseny de Déu

És certament el designi de Déu,
Que el que més ens agrada, ho hem de defugir;
Per mal que res en el curs d’aquest món
Sigui tan malagradós per als cors
Com separar-se, sí, separar-se!

Així, si et regalen una petita poncella
I la poses en un vas amb aigua,  sàpigues que:
Si demà et floreix una petita rosa,
De ben segur passada la nit es marcirà;
Sàpigues això, sí, ho has de saber!

I si Déu t’ha donat un amor
I tu gentilment cartens aquest amor el teu –
Caldran ben bé vuit taulers
Per què prest el puguis posar a dins;
Aleshores plora, sí, plora!

Ara, m’has d’entendre bé, sí, entendre bé!
Quan les persones se separen, diuen: a reveure!
Sí, a reveure!

5 Der Blumenstrauß/El ram de flors

Any 1832

Llibretista.- Karl Klingemann

Dedicat a Constanze Schleinitz

Per a veu i piano

Der Blumenstrauß

Sie wandelt im Blumengarten
Und mustert den bunten Flor,
Und alle die Kleinen warten
Und schauen zu ihr empor.

»Und seid ihr denn Frühlingsboten,
Verkündend was stets so neu,
So werdet auch meine Boten
An ihn, der mich liebt so treu.«

So überschaut sie die Habe
Und ordnet den lieblichen Strauß,
Und reicht dem Freunde die Gabe,
Und weicht seinem Blicke aus.

Was Blumen und Farben meinen,
O deutet, o fragt das nicht,
Wenn aus den Augen der Einen
Der süßeste Frühling spricht.

El ram de flors

Ella passeja pel jardí florit
I examina l’acolorida florida
I totes les flors petites esperen
I l’esguarden cap amunt.

“I si vosaltres sou les missatgeres de la primavera,
Anunciant sempre el que és nou,
Sigueu també les meves missatgeres
Per al qui tan fidelment m’estima.”

Així doncs, ella mira el que té a l’abast
I arranja un bonic ram de flors,
I l’ofereix com present al seu amic
Defugint el seu esguard.

El que les flors i els colors representen,
Oh, no ho assenyalis, oh, no ho preguntis,
Quan des dels ulls d’una dona
La més dolça primavera parla.

6 Bei der Wiege/Al costat del bressol

Any 1833

Llibretista.-Karl Klingemann

Dedicat a Constanze Schleinitz

Per a veu i piano

Bei der Wiege

Schlummre! Schlummre und träume von kommender Zeit,
Die sich dir bald muß entfalten,
Träume, mein Kind, von Freud’ und Leid,
Träume von lieben Gestalten!
Mögen auch viele noch kommen und gehen,
Müssen dir neue doch wieder erstehen,
Bleibe nur fein geduldig!

Schlummre und träume von Frühlingsgewalt,
Schau’ all’ das Blühen und Werden,
Horch, wie im Hain der Vogelsang schallt,
Liebe im Himmel, auf Erden!
Heut’ zieht’s vorüber und kann dich nicht kümmern,
Doch wird dein Frühling auch blühn und schimmern,
Bleibe nur fein geduldig! Schlummre!

Al costat del bressol

Dorm! Dorm i somia en el temps a venir,
Que aviat s’ha de realitzar per a tu,
Somia, infant meu, en la joia i el dolor,
Somia en coses boniques!
I encara que moltes vinguin i se’n vagin,
Sempre n’arribaran de noves,
Tingues una mica de paciència!

Dorm i somia en el poder de la primavera,
Esguarda tota la florida i l’evolució,
Escolta el ressò del cant dels ocells al boscatge,
L’amor al cel i a la terra!
El dia d’avui passarà i això no t’ha de preocupar,
Car la teva primavera encara ha de florir i refulgir,
Tingues una mica de paciència! Dorm!