Paulus Opus 36
Any 1834/36
Llibretista.- Julius Schubring
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos fagots, contrafagot, serpent (predecessor del figle ara substituït per una tuba) 4 corns, dues trompetes, 3 trombons (alt, tenor i baix) timbals cordes i orgue
Veus.- Solistes: soprano, alt, tenor, 2 baixos (SATBB) mixtes (SATB) i cors infantils o femenins.
Primera Part
OBERTURA
COR
Senyor! Tu ets el nostre Déu, creador del cel,
Terra i mar. Els infidels es rebel·len
Contra el Tu i el teu Messies. I ara, oh Senyor,
Sent les seves amenaces i permet als teus serfs
Difondre la teva paraula amb tota llibertat.
CORAL
Només Déu sigui lloat a les altures i
Donem gràcies per la seva misericòrdia;
Mai més no serem confosos. Infinit
És el seu poder, l’únic que resplendirà.
Alegrem-nos en el Senyor!
ESCENA PRIMERA: APLICACIÓ D’ESTEVE
RECITATIU I DUO
Soprano
La munió dels creients tenia
Un cor i una ànima sola; Esteve, ple de gràcia, va fer grans miracles.
Els caps de la sinagoga, que no podien tolerar la
Saviesa i l’esperit amb què parlava,
Van presentar falsos testimonis que van dir:
Falsos Testimonis
Li hem sentit dir coses contra
el Sant Lloc i contra Déu.
Soprano
I van confondre el poble, els ancians
I els escribes, que arribant, ho van arrestar
I el van portar davant el Sanedrí, i van dir:
COR
El Poble
Aquest home profereix paraules blasfemes
Contra Moisès i contra Déu.
No t’hem ordenat expressament
Que no ensenyis en nom seu? Has omplert
Jerusalem amb la seva doctrina. Jesús de Natzaret
Va dir que destruiria aquest lloc i mudaria
Els costums que ens va donar Moisès.
RECITATIU
Soprano
Fixant els ulls en ell, tots els membres del Sanedrí,
Van veure la cara com la d’un àngel. Aleshores li va dir
El sacerdot: És com aquests diuen? Esteve va contestar:
Esteve
Germans, escolteu: el Déu de la glòria
Es va aparèixer als nostres pares, els va lliurar de la
Opressió i els va donar la salvació, però ells no
Ho van comprendre. Va enviar Moisès a Egipte,
Perquè va veure la seva opressió i va sentir els seus gemecs.
Però ells no van acceptar el seu lideratge, ho
Van rebutjar i van oferir sacrificis a ídols.
Salomó li va construir una casa; però, el
Altíssim no habita en cases humanes: el
Cel és el seu tron i la terra el seu escambell; no
Estan fetes aquestes coses amb les seves pròpies mans?
Quins tossuts sou! Sempre us
Heu resistit a l’Esperit Sant, igual
Que els vostres pares. A quin profeta no
Van perseguir els vostres pares? Van donar
Mort als que anunciaven la vinguda del
Just, a qui vosaltres heu assassinat.
Vosaltres vau rebre la Llei i no la guardeu.
El Poble
Mateu-lo! Ha blasfemat! Qui ultratge el
Nom del Senyor sigui castigat a mort.
Esteve
Oïd, veig els cels oberts i el Fill
De l’Home, dempeus, a la dreta de Déu.
Ària
Soprano
Jerusalem! Tu mates els profetes
I apedregues als que et són enviats.
Quantes vegades vaig voler reunir els teus fills
I no vas voler! Jerusalem!
RECITATIU I COR
Tenor
Es van llançar sobre ell i, mentre el treien
De la ciutat, l’apedregaven, cridant:
El Poble
Blasfem! Apedregueu-ho! Qui ultratge el
Nom del Senyor sigui castigat a mort.
RECITATIU I CORAL
Tenor
El van apedregar. Ell es va agenollar i va cridar:
Jesús, no els imputis aquest pecat!
Rep el meu esperit! I dient això va morir.
Cor
Senyor, em rendeixo davant teu, a qui pertanyo.
La meva vida és només per a tu, i quan jo mori,
Llavors guanyaré. Per tu viu, per tu moro:
Si tu ets en mi, jo estic satisfet.
RECITATIU
Soprano
I els testimonis van dipositar els seus mantells
Als peus d’un jove anomenat Saul;
Ell estava entre els que aprovaven la seva mort.
Esteve va ser enterrat per alguns barons
Pietosos i van portar per ell un gran dol.
COR
Mireu! Benaurat el pacient.
Encara que el seu cos mori, viurà.
ESCENA SEGONA – CONVERSIÓ I BAPTISME DE SAUL (PAUL)
RECITATIU I ÀRIA
Tenor
Per contra, Saul perseguia l’Església
Amenaçant de mort els deixebles
Del Senyor, i els va maleir dient:
Ària
Pau
Que cremen, Déu de l’Univers, com els
Rostolls al foc! Ells no comprenen
Que només amb el teu nom es diu el Senyor,
Que la teva còlera caigui sobre ells, i callin!
RECITATIU I ÀRIA
Contralt
I va demanar al summe sacerdot llicència per a
Anar a Damasc i arrestar qui trobés,
Home o dona, i portar-los a Jerusalem.
Ària
El Senyor es recorda de nosaltres, i ens
Beneeix; el Senyor reconeix els seus.
Agenolleu-vos davant d’ell, doncs és a prop!
RECITATIU AMB COR
Tenor
Quan estava de camí,
A prop de Damasc, de sobte
El va envoltar una llum del cel;
I en caure a terra, va sentir una veu que deia:
Cor
Salo! Per què em persegueixes?
Tenor
Ell va contestar:
Pau
Qui ets?
Tenor
I el Senyor li va dir:
Cor
Soc Jesús de Natzaret, a qui tu persegueixes.
Tenor
I ell va dir, tremolant i sorprès:
Pau
Senyor, què vols que faci?
Tenor
El Senyor li va dir:
Cor
Aixeca’t i vés a la ciutat on se’t dirà què has de fer.
COR
Aixeca’t banyat en llum! La llum ha vingut
I la glòria del Senyor brilla sobre tu. Encara
La foscor cobreixi la terra i el poble camini
A les tenebres, la llum del Senyor brillarà amb tu
I sobre tu apareixerà la seva glòria.
CORAL
Desperta! Així criden els sentinelles des de
Les altes muralles. Desperta, oh ciutat de
Jerusalem! Desperta, que ve el nuvi!
Desperta i agafa els teus llums! Aleluia!
Prepara’t per a l’eternitat!
RECITATIU
Tenor
Mentrestant, els homes que l’acompanyaven
Van quedar atònits sentint la veu, però sense
Veure ningú. Saule es va aixecar de la terra, i
Amb els ulls oberts, res no veia. El van portar
De la mà i van introduir-lo a Damasc,
On va estar tres dies sense veure, sense menjar i sense beure.
Ària
Pau
Apiada’t de mi, oh Déu benigne, que tu
Misericòrdia esborri la meva iniquitat. No em
Tires de la teva presència i no m’allunyis de tu.
El meu esperit, oh Déu, està trencat, el meu cor
Humiliat, oh Déu, no els menyspreïs.
Apiada’t de mi, oh Déu benigne, que tu
Misericòrdia esborri la meva iniquitat. Ensenyaré
Als pecadors el teu camí i es convertiran.
Obre els meus llavis, oh senyor, i la meva boca
Cantarà les teves lloances. Que la teva misericòrdia
Esborri la meva iniquitat. Senyor, no em deixis!
RECITATIU
Tenor
Hi havia a Damasc un deixeble anomenat Ananías,
A qui va dir el Senyor:
Soprano
Ananies, aixeca’t! Cerca Saulo de
Tars, que està pregant. Ho he triat a ell;
Us mostraré quant haurà de patir pel meu nom.
ÀRIA AMB COR
Pau
Et glorificaré, Senyor, Déu meu, amb tot
El meu cor i lloaré per sempre el teu
Nom, doncs la teva pietat ha alliberat la meva ànima
De l’avern. Us lloaré, Senyor, Déu meu.
Cor
El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots
Els rostres, perquè el Senyor així ho ha dit.
RECITATIU
Soprano
Va ser Ananies i va entrar a la casa,
I imposant-li les mans, li va dir:
Ananies
Germà Saule, el Senyor Jesús, que es
Et va aparèixer en el camí que portaves,
M’ha enviat perquè recobris la vista
I siguis ple de l’Esperit Sant.
Soprano
I li van caure dels ulls una cosa així com
Escates i va recobrar la vista, i aixecant-se,
Va ser batejat, i després va anar a predicar a les
Sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
COR
Quines profundes són la riquesa, la saviesa
I la ciència de Déu! Com són insondables
Els seus judicis i inescrutables els camins!
A Ell glòria pels segles. Amén!
SEGONA PART
COR
Arribà el regne de Déu i del seu Crist al món.
Totes les nacions vindran i es postraran davant teu, doncs Tu t’has revelat.
RECITATIU
Soprano
Pau al costat dels apòstols va predicar el nom de Jesús.
I digué l’Esperit Sant:
Prepareu Bernabé i Pau per complir
la seva missió. Aleshores van dejunar, els van anar
imposades les mans i es van acomiadar.
DUO
Bernabé, Pau
Som, doncs, ambaixadors de Crist, com
Si Déu us exhortés per mitjà de nosaltres.
COR
Bells els peus dels benaurats.
Per tota la terra es van difondre les veus
I fins i tot el confí del món les seves paraules.
RECITATIU I ÀRIA
Soprano
Així doncs, ells dos, enviats per
L’Esperit Sant, van partir i predicar la paraula de Déu.
Ària
Cantaré les pietats del Senyor i lloaré
La teva fidelitat de generació en generació!
ESCENA QUARTA – PERSECUCIÓ DE PAUL PER PART DELS SEUS ANTERIORS CONVOCATS
RECITATIU I COR
Tenor
Quan els jueus van veure la munió,
Es van omplir d’enveja i insultaven i contradeien Pau:
El Poble
El Senyor diu: Jo soc el Senyor
I ningú sinó jo és el Salvador.
Tenor
I els jueus van resoldre matar Pau,
I es deien els uns als altres:
COR I CORAL
El Poble
No és aquest el que a Jerusalem perseguia a quants invocaven aquest nom?
Els mentiders han de ser callats! Fora!
Coral
Jesucrist, vessa la teva llum sobre els qui no
Et coneixen i porta’ls al teu ramat, doncs les seves ànimes poden ser salvades
Il·lumina els ces, troba els esgarriats, reuneix a els dispersats, afirma als que titubegen.
RECITATIU
Tenor
Mes Pau i Bernabé responien dient:
Pau
A vosaltres us devíem parlar primer de la paraula de Déu;
més, ja que la rebutgeu i us jutgeu indignes de la vida eterna, ens tornarem als gentils.
DUET
Bernabé i Pau
Perquè així ens ho va ordenar el Senyor:
T’he fet llum de la gent perquè il·luminis
Els confins de la terra. I tot el que
Invoqués el nom del Senyor se salvarà.
RECITATIU
Soprano
Hi havia a Listra un coix de naixement que mai no havia pogut caminar.
Escoltava a Pau, quan aquest fixant-hi els ulls
Li va dir en alta veu: Aixeca’t i posa’t dret!
I fent un salt, va començar a caminar, i va lloar a
Déu. La munió, en veure el que Pau
Havia fet, va aixecar la veu dient:
COR
Els Gentils
Déus en forma humana han baixat fins a nosaltres
RECITATIU
Soprano
I trucaven a Bernabé Júpiter, i a Pau
Mercuri. Un sacerdot de Júpiter, que
Estava davant la porta de la ciutat, va portar
Bous engarlandats per sacrificar-los.
COR
Els Gentils
Apiadeu-vos de nosaltres, il·lustres Déus!
Mireu, us portem la nostra ofrena!
RECITATIU, ÀRIA I COR
Tenor
Quan van sentir això els apòstols, van esquinçar els seus vestits i cridaven al poble dient:
Pau
Què és el que feu? Nosaltres som homes com vosaltres
I us prediquem per convertir-vos al Déu viu, que va fer
Cel, terra i mar i tot el que hi ha.
Com diu el profeta: Els vostres ídols són
Falsos, no són res i no tenen vida; el temps els destruirà.
Déu no habita a temples fets per lhome.
No sabeu que vosaltres sou el temple de Déu
I que l’esperit de Déu viu en vosaltres? El que
El que destrueixi el temple de Déu serà destruït per Déu,
Perquè el temple de Déu és sant i vosaltres sou el temple.
El nostre Déu està al cel i és omnipotent.
Cor
El nostre Déu és al cel i és omnipotent.
Tots creiem en un sol Déu, creador del
Cel i de la Terra. Ell s’ha fet nostre pare perquè nosaltres siguem els seus fills.
RECITATIU
Soprano
Però els jueus incrèduls excitaven i exacerbaven
Els ànims dels gentils i cridant:
COR
Jueus i Gentils
El temple de Déu és aquest! Israeletes,
Ajudeu-nos! Aquest és l’home que per totes
Parts predica contra el poble, contra la llei
I contra aquest lloc! Apedregueu-ho!
RECITATIU
Soprano
I van perseguir Pau pels camí;
Però el Senyor ho va assistir i li va donar forces per a predicar i que tots els gentils la sentissin.
CAVATINA
Tenor
Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida!
No tinguis por, que estic amb tu!
Sigues fidel fins a la mort!
ESCENA CINQUENA – COMIAT DE PAUL D’EFES
RECITATIU
Soprano
Pau va fer cridar Efes als preveres de l’església, i els va dir:
Pau
Ja sabeu, per tot el temps que vaig estar amb vosaltres
Com vaig servir el Senyor amb tota humilitat,
Amb llàgrimes i justificant la fe en nostre Senyor Jesús.
I ara, guiat per l’Esperit, vaig cap a Jerusalem sense saber que m’espera;
Potser tribulacions i cadenes. Sé que no veureu més el meu rostre.
Soprano
Ells van plorar i van dir:
COR I RECITATIU
Els Preveres
No ho permeti el Cel!
Això mai no et passarà.
RECITATIU
Pau
Per què ploreu i em trenqueu el cor?
Doncs disposat estic, no només a ser lligat,
Sinó a morir a Jerusalem pel nom del Senyor Jesús.
Tenor
Dient això, es va posar de genolls amb els uns altres i va pregar
El van acompanyar fins a la nau
I mai no van tornar a veure el seu rostre.
COR
Vegeu quin amor ens ha mostrat el Pare,
Perquè siguem anomenats fills Déu.
ESCENA SISENA – MARTÍRIA DE PAUL
RECITATIU
Soprano
I encara que la seva vida va ser oferta a l’altar
Per la nostra fe, ell ha lluitat en el bon combat
ha acabat la seva carrera, ha guardat la fe. Ja està preparada
Ja està preparada la corona de la justícia, que us atorgarà aquell dia el Senyor, just Jutge.
COR FINAL
I no només a ell, sinó a tots els qui l’estimen,
El Senyor els beneeix. Benet sigui el Senyor!
Beneeix, ànima meva, el Senyor, i que tot el meu
Ser beneeixi el seu sant nom. Beneïu al
Senyor, àngels, beneïu el Senyor!
ELIES Oratori
En el fons m’imagino Elies com un vertader profeta, com ho podria fer avui, ple de força i de fervor. També de vegades irritat i colèric, sever i oposat a la colla de cortesans i de canalles i quasi tota la resta, no obstant com sostingut per unes ales d’àngel. Poc després d’haver acabat “Paulus” es proposa compondre un altre oratori. Li mancava trobar un text adient. La tria que se li oferia entre “Pere” i “Saül” o encara entre “Joan” per les celebracions de Gutenberg el 1837, i una “Davallada als inferns de Crist“
En el repertori del segle XIX aquests temes no constituïen cap raresa i corresponien completament a l’interès i al gust del públic de l’època. Des de 1836, el compositor escrivia al seu amic Karl Kinngeman “Si en comptes de demanar-te per l’antic oratori tu me’n feies un de nou!, i sis mesos més tard llegim “El que jo preferiria és que prenguis Elies, que parteixis d’una història en dues o parts i escriguis amb cors i àries compostes en prosa o en vers a partir de de salms o llibres profètics però amb uns cors ben consistents, potents i plens…. Crec que Elies i la seva ascensió, al final seria el que hi ha de més bo”. Quasi deu anys varen passar entre aquestes premisses i l’acabament de l’oratori que no adquirí la seva forma definitiva fins després d’haver estat retocat moltes vegades.
Mendelssohn, entusiasmat pel llenguatge ple d’imatges del antic Testament, composà finalment mateix el text, per l’essencial a partir del primer llibre dels Reis. No obstant com ho testimonia uns llarga correspondència, consultà al pastor de Dessau, Julius Schubring, que ja l’havia ajudat per “Paulus” de fet un personatge de tant de relleu com el profeta Elies si havia d’exercir certa fascinació. Els miracles d’Elies relatats en els llibres dels reis, no constitueixen una biografia coherent i es pretén difícilment estructurar un Oratori.
En la línia de el corrent que prevalia l’època, respecte a la dilució dels gèneres musicals- o de les parts cantades introduïdes en les simfonies i els elements dramàtics, són integrats a les cantates-foren creades, al costat d’obres vocals nombroses i simfòniques de modesta amplada (odes per cors, balades, llegendes dramàtiques, drames lírics) unes obres més importants denominades “escenes” aproximant-se a l’oratori, com les escenes de Faust de Goethe de Robert Schumann, el “Sopar dels apòstols escena bíblica de Richard Wagner, fins i tot “Ulisses” escenes estretes de l’odissea de Max Bruch. En paral·lel és pot alçar una mescla de gèneres en la música francesa, si hom pensa en Hector Berlioz (Lelio o el retorn de la vida, Romeu i Julieta, La condemnació de Faust o a Felicien David, creador de l’oda simfònica amb “El desert” el 1844.
Amb Elies Mendelssohn aconseguí compondre una obra equilibrada, malgrat la diversitat dels episodis, rics en contrasts. Les escenes són posades en relació sense que l’autor se sotmeti a un ordre rigorós.
És així que introduí el personatge principal del profeta abans de l’obertura, amb la predicció de la sequera per molts anys. Els acords grandiosos i obstinats d’aquesta curta introducció reapareixen en els passatges notables de l’obra. Mendelsshon aplegava sovint diversos trossos en un sol conjunt escènic. La innovació de Baal pels sacerdots, apel·lant endebades a uns subterfugis sempre diferents o la narració del miracle de la pluja.
Per la innovació repetida de Déu per Elies i el poble i la triple declaració del xicot “No veig res” Mendelssohn arriba a fer créixer la tensió dramàtica que culmina amb el gran cor de gràcies i lloances a la fi de la primera part de l’obra. Tal descripció d’unes grans onades ja surten en el Salm 114 “Quan Israel sortí d’Egipte”, devia suscitar les crítiques dels seus contemporanis; no obstant Mendelssohn apunta menys a posar simplement un fons sonor més que a reforçar l’al·legoria del poder diví.
Aquestes escenes netament expressives, es completen a la primera part de l’obra, pel diàleg ambla vídua i les lamentacions del poble amb motiu de la sequera persistent. Entre l’anunci fet per Elies d’aquesta calamitat i el miracle de la pluja, s’estableix una tensió que marca tota la part central de l’oratori. De cara a la coherència i el clima sovint dramàtic dels episodis i la segona part que compren l’escena de la reina, l’aparició de Déu durant la travessa del desert i al final l’ascensió del profeta, hom situa en un pla lleugerament diferent en una dominant en el conjunt sobretot líric, igual si hom si troba en les escenes més contundents. Així, l’evolució de l’ascensió de Elies, aquella del seu requeriment davant del rei Achab, o la de la provocació per la reina, són relatades amb un realisme agut que ens permet que ens permet establir comparances amb Paulus, notablement en el cor; “Dissort a ell, deu morir”.
No obstant Mendelssohn trobà dificultats per plasmar les escenes, com ho testimonien els innombrables esquemes preparatoris a Elies, quina versió definitiva no fou deturada sinó després de la seva creació. Estant el compositor més inclinat per naturalesa a desenvolupar els passatges bíblics, el que aconseguia sovint d’entrada. Certs cors com “El Pastor de Israel no dorm ni reposa” el trio dels àngels “Porta la teva mirada”, o el doble quartet “Perquè ell ha ordenat els seus àngels” guanyaren el favor del públic fins al punt d’adquirir una popularitat quasi nefasta, tant que donen de Mendelsshon una imatge tendenciosa.
Una anècdota particular està lligada a aquest doble quartet. Quan el 1844 fou perpetrat un atemptat contra el rei Frederic-Guillem IV de Prùssia. Mendelsshon composà el salm 91 “Perquè ha ordenat a els seus àngels” per un cor de vuit veus a capel·la i envia l’obra al rei amb aquesta dedicatòria “Després que he tingut aquesta notícia durant el meu viatge als festivals musicals Deux-ponts, alguns versets turmenten sense descans el meu esperit i els he musicat d’ençà que he tingut els temes disponibles.
ORATORI ELIES
Estrenat a Birmingham el 26 d’agost de 1846 dirigit pel mateix compositor.
Véronique Marty Soprano
Isabel Pfefferkorn Contralt
Charles Barbier Tenor
Felix Gygli Baix
Hansruedi Kämpfen Director
Ensemble Vocal de Saint-Maurice
Oberwalliser Vokalensemble
CHAARTS Ensemble
PRIMERA PART:
Introducció
Elies.- Tanta veritat com el Senyor Déu d’Israel, davant del qual estic, és viu.
No hi haurà aquests anys ni pluja ni rosada si jo no ho ordeno.
OBERTURA
Cor
El poble: ajudeu-nos Senyor, ajudeu-nos!
Doncs tu vols destruir-nos?,
La sega ja està feta, l’estiu ha finalitzat,
I no em rebut cap ajuda!
El Senyor no serà doncs més el Déu de Sió?
RECITATIU
Les profunditats han esgotat l’aigua!, i els torrents estan secs!
La llengua del nen petit s’enganxa al paladar
Els joves reclamen pa!
I no hi ha ningú que pugui arranjar-ho!
DUO AMB COR
El poble: Senyor sents la nostra pregària!
Dues dones: Sion et demana ajuda i no hi ha ningú per consolar-la.
RECITATIU
Abdias
Estripeu els vostres cors i no els vostres vestits!
A causa dels nostres pecats, Elies ha tancat el cel per la paraula del Senyor.
Convertiu-vos doncs al Senyor, el vostre Déu,
Perquè és caritatiu, misericordiós i pacient i d’una gran bondat,
I disposat a perdonar el seu càstig.
ÀRIA
Abdias
“Si em cerqueu de veritat em deixaré trobar”
Així va dir el nostre Déu.
Ai las si pogués saber com trobar-lo
I aproximar-me al seu tron!
COR.
El poble
Però el Senyor no veu res es burla de nosaltres!
La maledicció ha caigut sobre nosaltres,
Ens perseguirà fins a matar-nos!
“Perquè jo soc el Senyor, el teu déu,
Soc un Déu gelós, que fa recaure les faltes del pares
Sobre els infants fins a la tercera i quarta generació
D’aquells que m’odien.
I que exerceix la seva misericòrdia sobre els milers,
D’aquells que m’estimen i observen els meus manaments.
RECITATIU
Un àngel.
Elies, allunyat d’aquests llocs i torna cap a l’orient,
I amagat al torrent de Kerith !
Beuràs aigua del rierol i els corbs et portaran el pa dia i nit.
Segons la paraula del teu Déu.
DOBLE QUARTET
Perquè ell t’ha enviat els seus àngels,
Amb la fi de protegir-te en tots el camins,
I et portaran en braços, per no ensopegar elm teu peu amb una pedra.
RECITATIU
Un àngel
Ara que el torrent està sec, Elies aixecat marxa cap a Serepta i roman en aquest lloc.!
Perquè el Senyor ha ordenat a una vídua d’alimentar-te.
La farina de la guerra no serà pas encetada,
I al canti no li faltarà l’oli,
Fins al dia que el Senyor farà caure de nou la pluja a la terra.
RECITATIU-ÀRIA I DUO
La vídua
Que n’has fet de mi home de Déu?
Has entrat a casa meva amb el fi que hom recordi el meu pecat,
I que el meu fill trobi la mort!
Ajudem home de Déu! El meu fill està malalt,
I la seva malaltia és tan greu, que només hi ha un buf de vida en ell,
Tota la nit mullo el meu llit de llàgrimes.
Tu veus la misèria, ets el socors dels pobres, ajuda al meu fill,
Només hi ha un buf de vida en ell!
Elies
Portem el teu fill!
Senyor Déu meu sents la meva súplica,
Torna vers ella, Senyor, tingues pietat d’ella
I vine en ajuda del seu fill!
Perquè tu ets caritatiu, misericordiós i pacient.
La teva bondat i la teva fidelitat són grans!
Senyor Déu meu, fes que l’ànima d’aquest nen retorni dins d’ell.
La vídua
Faràs doncs miracles entre els morts?
Ja no hi ha ni un buf de vida dins d’ell!
Elies
Senyor, Déu meu fes que. l’ànima d’aquest infant retorni dins d’ell!
La vídua
El Senyor sent la teva veu, ell torna viure!
Elies
Ho veus, el teu fill viu!
La vídua
Ara reconec que ets un home de Déu,
Que la paraula de Déu és veritat en la teva boca!
Com li tornaré al Senyor, el teu Déu, tot el bé que m’ha fet?
Elies
Estimaràs al Senyor, el teu Déu de tot cor….
Elies i la vídua
…De tota la teva ànima, de tota la teva força, feliç qui tem al Senyor
COR
Feliç aquell qui tem al Senyor i marxa pels seus camins!
La llum lluirà sobre els justos, desprenent les tenebres.
RECITATIU AMB COR
Elies
Així de veritat que el Senyor dels exèrcits davant de qui estic, És viu.
Avui, al tercer any em presento al rei,
I el Senyor farà caure de nou la pluja sobre la terra.
Achab
Ets tu Elies. Ets tu qui trastorna Israel?
El poble
Ets tu qui trastorna Israel!
Elies
No soc jo qui trastorna Israel, sinó tu oh rei i la casa del teu pare,
Perquè heu abandonat la llei del Senyor,
I heu tornat cap a Baal,
I ara, envia doncs uns missatgers,
I reuneix davant meu tot Israel sobre el mont Carmel,
i tots els profetes de Baal, i tos els profetes del culte a Astarté,
Que mengen a la taula de la reina,
I llavors veurem si Déu és el Senyor.
El poble
Llavors veurem si Déu és el Senyor
Elies
Alceu-vos profetes de Baal,
Escolliu un brau però sense encendre el foc,
I Invoqueu el nom del vostre Déu,
I jo invocaré el nom del Senyor,
Que el Déu que respondrà encenent el foc sigui Déu.
El poble
Que el déu que encendrà el foc sigui Déu
Elies
Els primers invoqueu al vostre déu perquè sou nombrosos.
Però jo m’he quedat sol,
Com a profeta del senyor.
Invoqueu els vostres déus dels camps i les muntanyes!
COR
Baal ateniu-vos!
Torneu cap a la vostra ofrena, Baal ateniu-vos.
Escolteu-nos déu poderós!
Envieu-nos el teu foc i anorrea els enemics.
RECITATIU I COR
Elies
Crideu més fort! Atès que és un déu, ha escrit un vers,
És als camps, o potser està dormint, que hom desperti!
Crideu més fort, crideu més fort!
Desperteu-vos!, per què dorms?
RECITATIU I COR
Elies
Crideu més fort! No us sent!
Talleu-vos amb l’espasa i amb agulles, segons el vostre costum.
Salteu entorn de l’altar que heu edificat..
No hi haurà ni veu ni resposta.
Els profetes DE BAAL
Baal! Baal!, conteste ‘ens
Veus, els nostres enemics es burlen de nosaltres.
Elies
ÀRIA
Senyor Déu d’Abraham, d’Isaac, d’Israel,
Fes saber aquest dia, que ets tu qui és Déu,
Que jo soc el teu servent!
Senyor Déu d’Abraham, que he fet tot això segons la teva paraula,
Concediu-me, Senyor concediu-me, que aquest poble sàpiga que ets Déu!
Que ets tu qui converteix el seu cor!
QUARTET
Confia la teva petició al Senyor, tindrà cura de tu,
I no deixarà eternament al just caigut en la inquietud.
Perquè la seva gràcia va lluny com la immensitat del cel,
I per aquells que l’esperen no serà confús.
RECITATIU AMB COR
Elies
Tu que fas dels teus servidors uns esperits
I dels teus àngels unes flames de foc,
Envieu-los aquí baix!!
El poble
El foc ha caigut!
El foc ha consumit l’holocaust!!
Gireu la cara cap a la terra!
El Senyor és Déu!, el Senyor és Déu!
El Senyor és Déu, és l’únic Senyor.
No hi cap altre Déu al seu costat.
Elies
Agafeu els profetes de Baal, perquè cap d’ells es faci escàpol,
Condueix-los al fons del torrent i degolleu-los!.
El poble
Agafeu el profetes de Baal i que no s’escapi ni un!
ÀRIA
Elies
La paraula del Senyor no és com un foc,
Ni com un martell que trenca la roca?
Déu és un jutge equitatiu i un Déu que amenaça cada dia;
Si un no es vol convertir, esmola la seva espasa
Tensa el seu arc i apunta!
AIROSO
Contralt
Dissort a aquells que s’aparten de mi!
Ells seran anorreats.
Perquè m’han abandonat.
Voldria redimir-los,
Si no ensenyaren mentides contra mi.
Voldria redimir-los, però no m’escolten,
Dissort per a ells! Dissort per a ells!
RECITATIU AMB COR
Abdias
Socorre el teu poble, home de Déu!
No hi ha cap dels ídols dels gentils que pugui donar-vos la pluja;
És perquè cap pluja pot caure del cel,
Perquè només Déu pot fer-ho això.
Elies
Ai las Senyor!, ara has dispersat i abatut els teus enemics!
Dignat ara portar des de dalt del cel,
La teva mirada cap a la terra.
Per posar fi a l’angoixa del teu poble.
Obre els cels i davalla aquí a baix,
Ajuda al teu servidor, Déu meu!
El poble
Obre els cels i davalla aquí a baix,
I ajuda al teu servidor, Déu meu.
Elies
Puja, el meu infant, i veus, del costat del mar,
Si el Senyor satisfà, la meva pregaria
L’infant
No veig res, el cel és de bronze damunt del meu cap.
Elies
El cel està tancat perquè han pecat contra tu,
I si preguen i invoquen el teu nom,
I penedint-se dels seus pecats.
Ajuda al teu servidor, Déu meu.
El poble
Dignant ser favorable,
Ajuda al teu servidor Déu meu.
Elies
Torna i mira del costat de la mar
L’infant
No veig res,
La terra és de plom sota els meus peus.
Elies
No hi ha fragor com si anés a ploure?
Encara no veus res venir del costat del mar‘
L’infant
No veig res.
Elies
Disposa la teva oïda al prec del teu servidor,
Vers les seves súpliques Senyor!
Tu Senyor, el meu Déu!
Quan jo et crido Senyor Déu meu
No em respons pas amb silenci!
Recorda Senyor la teva misericòrdia.
L’infant
Hi ha un petit núvol que s’alça sobre el mar,
Grau com el palmell de la mà.
El cel esdevé negre de núvols, s’aixeca el vent,
Augmenta cada cop més!
El poble
Agraïm al Senyor, perquè és clement,
I la seva bondat dura eternament.
El poble
Gràcies, Senyor que dones a beure a l’assedegat.
Els corrents remunten, alcen les seves ones,
Les onades són altes i el seu rodar és potent.
Però el Senyor és encara més gran.
SEGONA PART.
ÀRIA
Soprano
Escolta Israel, escolta la veu del Senyor!
Pots tu observar els seus manaments!
Però qui dona crèdit a la nostra predicació,
A qui es revela el braç del Senyor?
RECITATIU
Així parla el Senyor, el Redemptor de Israel,
I el seu únic Sant, el servidor,
Que està sota el jou dels tirans,
Així parla el senyor!”
ÀRIA
Jo soc el vostre consol.
No tinguis por, perquè soc el teu Déu!
T’ho recordo!
Qui ets tu doncs per tenir por dels homes que són mortals?
Qui ets tu doncs? per oblidar al Senyor que t’ha fet,
Qui ha desplegat el cel I i ha fundat la terra.
Qui ets tu doncs?
COR
No temis gens, diu el nostre Déu,
No temis gens, jo soc el teu socors!
Perquè jo soc el Senyor, el teu Déu, qui et parla:
No temis gens !
Igualment si mil homes queien al teu costat i deu mil a la teva dreta,
No seràs pas tocat:
RECITATIU AMB COR
Elies
El Senyor t’ha elevat del poble,
I t’ha fet rei de Israel.
Però tu Achab, has comés molts crims,
Més qui tots qui t’han precedit.
Poc t’ha importat marxat pel camí del pecat obert per Jeroboam,
I d’elevar el Baal a un bosc sagrat,
Per irritar al Senyor, el Déu d’Israel!
Tu has assassinat i t’has apropiat dels bens d’altri!
I el Senyor colpejarà a Israel,
Com una canya és agitada a l’aigua,
I ell alliberarà Israel a causa de les vostres iniquitats.
La Reina
L’he sentit profetitzar contra aquest poble?
El poble
L’hem sentit!
La Reina
De quina manera ha profetitzat contra el rei de Israel?
El poble
Nosaltres l’hem sentit!
La Reina
Quin dret ha de profetitzar en nom del Senyor?
Quin regne hi hauria a Israel,
Si Elies tingués poder sobre el poder del Rei?
Que els déus em tractin així, si demà a la mateixa hora,
M’he infligit, aquells que ha sacrificat al torrent de Kison.
El poble
Ha de morir!
La Reina
Ha matat els profetes de Baal
El poble
Ha de morir!
La Reina
Els ha degollat amb l’espasa
El poble
Els ha degollat!
La Reina
Ha tancat el cel.
El Poble
Ha tancat el cel.
La Reina
Els ha portat la fam.
El poble
Els ha portat la fam.
La Reina
Aneu doncs i captureu Elies.
Mereix la mort.
Mateu-lo, fem-li el que ell ens ha fet.
COR
El poble
Dissort a ell, ha de morir!
Per quin dret tancaria ell el cel?
Per què es permet profetitzar en nom del Senyor?
Mereix la mort!
Dissort a ell, ha de morir, perquè ha profetitzat,
Contra aquesta ciutat, com hem oït amb les nostres pròpies orelles.
Aneu doncs, captureu-lo i mateu-lo!
RECITATIU
Abdias
Tu, home de Déu, escolta la meva paraula!
Així parla la Reina “Elies mereix la mort”
I venen contra tu i es posen en marxa per capturar-te, per matar-te,
Alçat doncs i torna el camí lluny de ells,
Ves-te’n al desert!
El Senyor, Déu teu marxarà al teu costat,
Guardarà la seva mà sobre teu i no t’abandonarà pas.
Surt d’ací i beneeix-nos igualment!
Elies
Ells no es volen convertir!
Queda aquí, infant, el Senyor sigui amb vosaltres,
Me’n vaig al desert!
ÀRIA
Elies
Ja n’hi ha prou, Senyor, pren la meva ànima!
No soc millor que els meus pares.
No desitjo viure més,
Perquè els meus dies han passat en debades.
M’he apassionat del Senyor, el Déu dels exèrcits.
Perquè els infants de Israel han abandonat la teva aliança.
Han trencat els teus altells,
I fet morir als teus profetes per l’espasa.
Sols jo he quedat i es donen presa a lleva’m la vida!
Ja n’hi ha prou!
Senyor pren la meva ànima!
Soc millor que els meus pares!
Senyor., pren la meva ànima!
RECITATIU
Tenor
Mireu, dorm sota la ginestera al desert,
Però els àngels del Senyor escolten aquells que el temen.
TRIO
Tres àngels
Alça els teus ulls vers les muntanyes,
Des de on t’arriba l’ajuda.
El teu socors ve del Senyor creador del cel i la terra.
No deixarà que el teu peu vacil·li,
I aquell que vetlla per tu no dorm pas.
COR
Veus el pastor de Israel que no somia ni dorm.
Igualment si estàs ple d’angoixa et reanimarà.
RECITATIU
Àngel
Alçat Elies, ja que tens un llarg camí davant teu!
Hauràs de marxar quaranta dies i quaranta nits,
Fins al mont Horeb, la muntanya de Déu.
Elies
Oh Senyor treballo en debades;
Els meus esforços acaben sense resultat, inútils!
Ah si obrissis els cels! i davallessis aquí a baix!
Si les muntanyes caigueren davant teu!
Si els teus enemics poguessin tremolar davant teu a causa dels teus prodigis!
Per què els deixes abandonar el teu camí i endurir-se el cor,
Fins al punt de no t’emet?
Ah si la meva ànima pogués morir-se!
ÀRIA
Un àngel
Calla davant el Senyor, i espera, et donarà el que desitja el teu cor.
Confia-li la conducció de les teves passes, espera en ell,
Renuncia a la còlera i a rebecar-te!
COR
Benaurats aquells que perseveren fins al final!
RECITATIU
Elies
Senyor, la nit m’envolta;
No t’allunyis! No amaguis la teva cara!
La meva ànima te set de tu com una terra àrida.
L’àngel
Llavors surt d’ací! i presentat al senyor a la muntanya,
I la seva glòria se t’apareixerà, cobreix-te la cara perquè el Senyor s’apropa.
COR
El Senyor passa, precedit d’una violenta tempesta,
Que s’obre pas entre les muntanyes i trenca les roques,
Però el senyor no era dins la tempesta,
El Senyor passa i la terra tremola i la mar escomesa,
Però el Senyor no era pas en el tremolor de la terra,
Després de tremolar la terra vingué el foc,
I després del foc vingué un murmuri tènue,
I amb aquest murmuri tènue aparegué el Senyor.
RECITATIU
Contralt
Uns serafins es col·locaven damunt de ell i es deien:
QUARTET AMB COR
Sant., Sant és l’etern, el Déu dels exèrcits
Tots els països són plens de la seva Glòria.
COR I RECITATIU
Torna a baixar!
S’ha quedat amb set mil a Israel que no s’han prosternat davant Baal.
Torna a baixar! i així es faci segons la paraula del Senyor.
Elies
Jo davallo amb la força del Senyor,
Si tu ets el meu Senyor!, vull sofrir per tu;
També el meu cor se n’alegra i em sento feliç:
Igualment la meva carn reposarà segura.
AIROSO
Elies
Sí, les muntanyes deurien cedir i els turons enfonsar-se,
La teva gràcia no m’abandonarà,
I l’aliança de la teva pau no serà trencada.
COR
El profeta Elies s’avança com un foc,
I la seva paraula cremava com una torxa,
Has enderrocat els orgullosos Reis damunt del mont Sinaí ,
I ha escoltat el càstig que vindrà sobre el mont Hareb, la venjança,
I quan el Senyor el volgué fer pujar al cel,
Vet aquí que un carro de foc tirat per cavalls de foc,
El conduí al cel en un remolí.
ÀRIA
Tenor
Llavors els justos lluiran com el sol,
En el regne dels seus pares.
Joia i alegria els cobriran,
Els sospirs i els plors davant ells.
RECITATIU
Soprano
És per això que ha estat enviat el profeta Elies,
Abans que no arribés el gran i terrible dia del Senyor:
Ha de tornar els cors dels pares vers els seus infants,
Amb la fi que el Senyor no vingui a colpir el reialme terrestre prohibit.
COR
Però quan a mitjanit algú es desperti,
I avanci a la sortida del sol,
Predicarà el nom del Senyor,
I s’alçarà per damunt dels poderosos,
És el seu servidor, el seu elegit,
En qui la seva ànima pren plaer.
Sobre ell reposarà l’esperit del Senyor,
Esperit de prudència i d’intel·ligència,
Esperit de consell i de força,
Esperit de coneixement i de temor del Senyor,
Però quan a mitjanit algú es desperta i s’avança,
Des de la sortida del sol.
QUARTET
Soprano, contralt, tenor i baix
Oh vosaltres, tots els que teniu set,
Veniu a beure, veniu a ell,
I la vostra ànima viurà.
COR FINAL
Llavors la vostra llum s’alçarà com l’aurora,
I el vostre guariment avançarà ràpidament.
Las glòria del Senyor saltarà damunt de vosaltres.
Senyor el nostre sobirà!
Que el teu nom es magnifiqui sobre la terra.
Que sigui lloat fins als cels.
Amen.
CHRISTUS
Opus 97 Inacabat
Any 1847
Llibretista.-Christian Karl Josias Bunsen qui va compilar el llibret alemany a partir de fonts bíbliques
Per a veus cors i orquestra
En aquest capítol es parla del fragment d’oratori Christus de Felix Mendelssohn , que va començar el 1844 i que va deixar sense completar a la seva mort el 1847. Com a Elias , la imatge dels jueus a Christus és menys antisemita que en aquelles obres escrites abans de la mort del pare de Mendelssohn. , Abraham Mendelssohn, el 1835. Mendelssohn va treure la història del naixement de Crist gairebé textualment de la Bíblia, però va eliminar les referències als jueus quan es representaven negativament. L’obra també adopta el concepte luterà de culpa universal per la mort de Crist, en lloc de culpar només als jueus, que era comú en aquell moment.
Indicació de temps.- Da Jesus geboren war
Wo ist der neugeborne König der Juden
Es wird ein Stern aus Jakob aufgehn
Und der ganze Haufe stand auf
Diesen finden wir
Pilatus sprach zu den Hohenpriestern
Er hat das Volk erregt
Pilatus aber sprach
Hinweg mit diesem
Da rief Pilatus
Kreuzige, kreuzige
Pilatus spricht zu ihnen
Wir haben ein Gesetz
Da überantwortete er ihn
Ihr Töchter Zions
Er nimmt auf seinen Rücken
Des que va néixer Jesús
On és el nounat rei dels jueus?
Una estrella sortirà de Jacob
I tota la gent es va aixecar
Trobem aquest
Pilat va parlar amb els grans sacerdots
Va emocionar la gent
Però Pilat va parlar
Fora amb aquest
Llavors Pilat va cridar
Crucificar, crucificar
Pilat els parla
Tenim una llei
Després el va lliurar
Filles de Sió
Ell agafa d’esquena