FRANZ PETER SCHUBERT Lieder per a veu sola i piano D 270 – 278

D 270 An die Sonne Op. posth. 118 núm. 5/Al sol

Any composició 1815

Any publicació 1829

En clau de mi bemoll major

Indicació de temps.-Molt lent (Sehr langsam)

Llibretista.-Gabriele von Baumberg

Període Romàntic

Per a veu i piano

An die Sonne

Sinke, liebe Sonne, sinke,
Ende deinen trüben Lauf,
Und an deine Stelle winke
Bald den Mond herauf.

Herrlicher und schöner dringe
Aber Morgen dann herfür,
Liebe Sonn’! und mit dir bringe
Meinen Lieben mir.

Al sol
Posa, estimat sol, posta!
Acabeu el vostre curs trist,
I al vostre lloc feu un senyal a
La lluna perquè es faci càrrec aviat.

Apareixeu més majestuós i bonic
Demà, entrant,estimat sol! i amb tu porta’m el meu estimat.

D 271 Der Weiberfreund/L’amic de les dones

Any composició

Any publicació 1895

En clau de la major

Indicació de temps.- En broma (Scherzhaft)

Llibretista.- Abraham Cowley -Traduït a l’alemany per Joseph Franz Ratschky

Període Romàntic

Per a veu i piano

Der Weiberfreund 

Noch fand von Evens Töchterschaaren
Ich keine, die mir nicht gefiel:
Von funfzehn bis zu funfzig Jahren
Ist jede meiner Wünsche Ziel.

Durch Farb’ und Form, durch Witz und Güte,
Durch alles fühl’ ich mich entzückt:
Ein Ebenbild der Aphrodite
Ist jede, die mein Aug’ erblickt.

Selbst die vermag mein Herz zu angeln,
Bei der man jeden Reiz vermißt:
Mag immerhin ihr alles mangeln,
Wenn’s nur ein weiblich Wesen ist!

L’amic de les dones

Entre l’estol de les filles d’Eva
Encara no n’he trobat cap que no m’agradi:
De quinze a cinquanta anys
Totes són objecte del meu desig.

Per el color i la forma, per la gràcia i la bondat,
Per tot això em sento encisat:
Un fidel retrat d’Afrodita
És cada dona que miren els meus ulls.

Àdhuc la que és capaç d’atrapar el meu cor,
I en la que qualsevol encant es troba a faltar:
No m’importa que tot li manqui
Amb la condició que sigui un ésser femení!

D 272 An die Sonne/Al sol

Any composició 1815

Any publicació 1872

En clau de mi bemoll major

Indicació de temps.- Amb majestuositat (Mit majestät)

Llibretista.- Christoph August Tiedge

Període Romàntic

Per a veu i piano

An die Sonne

Königliche Morgensonne,
Sei gegrüßt in deiner Wonne,
Hoch gegrüßt in deiner Pracht!
Golden fließt schon um die Hügel
Dein Gewand; und das Geflügel
Eines jeden Waldes watch.

Alles fühlet deinen Segen;
Fluren singen dir entgegen,
Alles wird Zusammenklang:
Und du hörest gern die Chöre
Froher Wälder, o so höre,
Hör’ auch meinen Lobgesang.

Hohe Göttin, ich empfange
Mit frohlockendem Gesange
Hier in meiner Stille dich!
Deine erste Lockerrose
Strahlte warm ins Liebgekose
Meine Träum´ und weckte mich.

Mit bestrahltem Angesichte
Steh ich da in deinem Lichte;
Allerwärmelnd lächelst du,
Wie die Gottheit, deine Klarheit
Hier dem Wahn und dort der Wahrheit,
Duldender als Menschen, zu.

Du erheiterst mit der Fülle
Deiner Gottheit meine Stille,
Wie den Pomp des Fürstensaals.
Sei gesungen! Hochgesungen!
Hochgepriesen von den Zungen
Jedes Hügels, jedes Tals.

Al sol
Sol reial del matí,
Salutacions a tu en la teva felicitat,
Una salutació especial en el teu esplendor!
Ja flueix d’or, al voltant del turó
Vine les teves vestidures, i les criatures alades
De cada bosc es desperten.

Tot sent la teva benedicció;
Els prats et canten,
Tot es fa harmonia:
I com que gaudeixes escoltant els cors
Dels boscos feliços, de la mateixa manera escolta,
Escolta també el meu cant de lloança.

Exaltada deessa, et done la benvinguda,
Amb un cant de delit
Aquí, en la meva quietud, et done la benvinguda!
El primer rosa que vas deixar anar
Va lluir calorosament en les paraules d’amor
Al meu somni i em va despertar.

Amb la cara il·luminada
Em poso allà a la teva llum;
Escalfant-ho tot, somriu
Com la divinitat, la teva claredat somrient a
La bogeria aquí i la veritat allà,
Somrient-hi, més tolerant que els humans.

T’il·lumines, amb la plenitud
De la teva divinitat, la meva quietud,
Com l’exhibició a les habitacions principesques.
Que es canti! Cantat en veu alta!
Molt lloat per les llengües
De cada turó, cada vall.

D 273 Lilla an die Morgenröte/Lilla a la llum vermella de l’alba

Any composició 1815

Any publicació 1895

En clau de re major

Indicació de temps.- Una mica ràpid, amb expressió (Etwas geschwind, mit ausdruck)

Llibretista.-Poeta desconegut

Període Romàntic

Per a veu i piano

Lilla an die Morgenröte
Wie schön bist du, du güldne Morgenröte,
Wie feierlich bist du!
Dir jauchzt im festlichen Gesang der Flöte
Der Schäfer dankbar zu.

Dich grüßt des Waldes Chor, melodisch singet
Die Lerch’ und Nachtigall;
Und rings umher vom Feld und Wald erklinget
Der Freude Widerhall.

Lilla a la llum vermella de l’alba
Que bonica ets, alba daurada,
Que festiva ets!
Ets aclamat en el cant de celebració a la flauta
Tocada, en acció de gràcies, pel pastor.

El cor al bosc et saluda, hi ha un cant melodiós
Per l’alosa i el rossinyol,
I al voltant, des dels camps i boscos, s’escolta
L’eco de l’alegria.

D 274 Tischlerlied/Cançó del fuster

Any de composició 1815/25/8

Any publicació 1850

En clau de do major

Indicació de temps.- Una mica lent  (Etwas langsam)

Llibretista.- Desconegut

Període Romàntic

Per a veu i piano

Tischlerlied

Mein Handwerk geht durch alle Welt,
Und bringt mir manchen Thaler Geld.
Deß bin ich hoch vergnügt.
Den Tischler braucht ein jeder Stand:
Schon wird das Kind durch meine Hand
Im sanften Schlaf gewiegt.

Das Bette zu der Hochzeitnacht
Wird auch durch meinen Fleiß gemacht,
Und künstlich angemahlt.
Ein Geizhals sei auch noch so karg,
Er braucht am Ende einen Sarg,
Und der wird gut bezahlt.

Drum hab’ ich immer frohen Muth,
Und mache meine Arbeit gut,
Es sei Tisch oder Schrank.
Und wer bei mir brav viel bestellt,
Und zahlt mir immer baares Geld,
Dem sag’ ich großen Dank.

Cançó del fuster

El meu ofici fa la volta al món,
I em porta molts talers de diners.
Això em fa molt feliç.
Totes les classes necessiten un fuster:
El nen ja està bressolat per la meva mà
Bressolat en suau somni.

El llit per a la nit de casaments
També està feta per la meva diligència
I pintada amb art.
Per escàs que sigui un avar,
Al final necessita un taüt,
I està ben pagat.

Per això sempre estic alegre,
I faig bé la meva feina,
Sigui taula o armari.
I qui m’encarrega molt
I sempre em paga bé
Li dic moltes gràcies.

D 275 Totenkranz für ein Kind/Corona mortuòria per a un infant

Any composició 1815

Any publicació  1895

En clau de sol menor

Indicació de temps.- Una mica ràpid (Etwas gerschwind)

Llibretista.- Friedrich von Matthisson

Període Romàntic

Per a veu i piano

Totenkranz für ein Kind

Sanft wehn, im Hauch der Abendluft,
Die Frühlingshalm’ auf deiner Gruft,
Wo Sehnsuchtsthränen fallen.
Nie soll, bis uns der Tod befreit,
Die Wolke der Vergessenheit
Dein holdes Bild umwallen.

Wohl dir, obgleich entknospet kaum,
Von Erdenlust und Sinnentraum,
Von Schmerz und Wahn geschieden!
Du schläfst in Ruh’; wir wanken irr
Und unstätbang’ im Weltgewirr
Und haben selten Frieden.

Corona mortuòria per a un infant

En l’hàlit de l’oreig del capvespre, es mou suaument
L’herba primaveral damunt el teu sepulcre,
On cauen les llàgrimes de l’enyor.
Mai, fins que la mort ens alliberi,
Els núvols de l’oblit envoltaran la teva encisadora imatge.

Feliç tu, tot i que a penes t’havies desclòs,
Del goig terrenal i dels somnis dels sentits,
Dels dolors i de les il·lusions, t’has separat!
Tu dorms en pau; nosaltres voltem esgarriats,
Torbats i neguitosos enmig del garbuix del món
I rarament coneixem la pau.

D 276  Abendlied/Cançó de capvespre

Any composició 1815

Any publicació  1895

En clau de la major

Indicació de temps.- Tranquil moderat  (Ruhig mässig)

Llibretista.- Friedrich Leopold zu Stolberg-Stolberg

Període Romàntic

Per a veu i piano

Abendlied

Groß und rothentflammet schwebet
Noch die Sonn’ am Himmelsrand,
Und auf blauen Wogen bebet
Noch ihr Abglanz bis zum Strand;
Aus dem Buchenwalde hebet
Sich der Mond, und winket Ruh’
Seiner Schwester Erde zu.

In geschwollnen Wolken ballet
Dunkler sich die rothe Gluth,
Zarter Farbenwechsel wallet
Auf der Rockenblüthe Fluth;
Zwischen schwanken Halmen schallet
Reger Wachteln heller Schlag,
Und der Hirte pfeift ihm nach.

Wohlgeruch entsteigt den Auen
Dort in zartgewundnem Duft,
Und die jüngsten Stauden thauen
Kühles Labsal durch die Luft;
Jedes Blümchen saugt mit lauen
Lippen, und das Gräschen sinkt
Unter Perlen, die es trinkt.

Ihre Ringeltauben girren
Noch die Täuber sanft in Ruh’,
Düstre Fledermäuse schwirren
Nun dem glatten Teiche zu,
Und der Käfer Scharen irren,
Und der Uhu, nun erwacht,
Ziehet heulend auf die Wacht.

Mit dem Köpfchen im Gefieder,
Schlummern unsre Sänger nun,
Es verstummen ihre Lieder,
Selbst die lauten Stahre ruhn
Auf den schwanken Binsen wieder,
Nur die Nachtigall allein
Freut sich noch im Mondenschein.

Wenn die Nachtigallen flöten,
Hebe dich, mein Geist, empor!
Bei des jungen Tags Erröthen
Neig’, o Vater, mir dein Ohr!
Von der Erd’ und ihren Nöthen
Steig, o Geist! Wie Duft der Au,
Send’ uns, Vater, deinen Thau!

Cançó de capvespre

Gran i abrandat de flames roges, el sol
Sura encara al marge del cel
I, damunt les blaves onades, el seu reflex titil·la fins a la platja;
De la fageda surt la lluna i assenyala el repòs
A la seva germana la terra.

En els núvols inflats es clou
Més fosca la vermella roentor,
Delicats colors canviants onegen
Damunt el mar de flors de sègol;
Entre les tiges fluctuants ressona
Vivaç i clar el crit de la guatlla
I el pastor li respon xiulant.

Un agradable perfum sorgeix de les prades,
Allà, amb sinuoses, delicades fragàncies
I els matolls novells deixen anar un rou
De fresc confort a través de l’aire;
Cada petita flor el xucla amb llavis tebis i l’herba es vincla
Sota les perles de rosada que ella mateixa beu.

Els tudons parrupen fluixet encara
Per fer adormir els seus petits,
Rats-penats tenebrosos volen ara brunzint
Damunt l’estany d’aigües calmes
I l’eixam d’escarabats erra,
I el duc, ara despert, passa a l’aguait udolant.

Amb el caparró entre el plomatge,
Dormen ara els nostres cantaires,
Els seus cants emmudeixen,
Fins i tot el sorollós estornell reposa
En els joncs que fluctuen de nou, tan sols el rossinyol
Gaudeix encara de la llum de la lluna.

Quan els rossinyols refilen, enlaira’t esperit meu!
En la vermellor del nou dia
Acosta’m la teva orella, oh Pare!
De la terra i les seves misèries
Aixeca’t, oh esperit, com el perfum de la prada
Envia’ns, Pare, la teva rosada!

D 278 Ossians Lied nach dem Falle Nathos/La cançó d’Ossian després de la caiguda de Nathos

Any composició 1815

Any publicació 1830

En clau de mi major

Indicació de temps.- Tranquil (Ruhig)

Llibretista.-James Macpherson (“Ossian”, 1736-1796)
Traducció a l’Alemany -Edmund von Harold (1737-1808)

Període Romàntic

Per a veu i piano