Acte tercer

Escena primera

Cambra de Popea amb una porta de cara i dues altres als costats.

Poppea

Jo he  posat l’estimat Othon a la seva pèrdua

Però el present la venjança

Inspira el meu cor

Un mitjà d’enganyar aquell que m’ha enganyat.

Escena segona

Othon

Ah, Popea meva! t’ho suplico,

No acusis d’aquesta atroç traïció.

Una dona pèrfida m’ha enganyat

Cedint als meus precs, m’havia promès

Ser la generosa protectora

Del meu amor i de la meva fe. Jo no em preocupo

De re més que del meu amor gelós,

I a tu, amor meu, et juro una fe eterna.

Popea

Ara amagat aquí

I estigues en silenci, no dubtis de la meva fidelitat,

Del que jo dic o faig,

No n’estiguis de gelós;

El turment cruel que tu deus suportar

No durarà gaire;

Els altres en patiran, i tu te n’alegraràs

Othon

Jo callaré, callaré,

Si l’amor resta fidel en el teu cor.

Jo partiré, partiré

També que cruel contra mi sigui el teu rigor.

(Othon s’amaga darrera una porta)

Escena tercera

Popea

Jo espero aquí a Neró,

I espero a Claudi també

La meva ànima ja està impacient

Per venjar aquesta ofensa.

Escena quarta

Neró

Vinc desitjós. oh estimada meva,

Per rebre el premi a la meva gran fidelitat.

Popea

Veig bé que el teu ardor

No t’ha incitat a acuitar-te;

El moment feliç

Que t’he promès ja ha passat;

Amb pena al cor

És necessari diferir aquest plaer,

Però, oh déu meu! temo…

Neró

Que tems?

Popea

Que vingui Agrippina

I ens descobreixi

(Mira al seu entorn)

Neró

Ha de venir la meva mare?

Popea

D’aquí un moment,

Però, perquè tu comprenguis

Els sentiments del meu cor,

Vaig a donar-te’n la prova;

Aquí vull que t’amaguis,

I t’esperis fins que ella marxi,

I llavors, deslliurada de tota la por tu veuràs

Com Popea, t’estima i t’adora.

Neró

Quin dolç plaer

Sento en al meu cor.

Othon (Quin gran turment m’ha agafat)

Neró

Que l’ardor del teu cor amorós

Faci el temps més ràpid!

Em meu amor està ja massa àvid

De la seva satisfacció

(Neró s’amaga darrera una porta, davant d’aquella que s’amaga Othon)

Escena sisena

Lesbus

No hi ha ningú aquí senyor;

Guareix al teu cor de la ferida d’amor.

Popea

Claudi tu m’afalagues

Però, tu no m’estimes vertaderament.

Claudi

Com? dubtes encara del meu amor?

Dolça meva, tu has vist el què jo he fet per tu!

Popea

Que has fet tu? diguem-ho,

Allò que ha trasbalsat la meva pau

Es mostra sempre més atrevit i més audaç.

Claudi

El seu càstig no frena encara la seva insolència?

Popea

Quin càstig?

Claudi

Foragitat del tron

Alimenta encara tant d’orgull?

Popea

No comprenc, senyor, més que mai hi espera pujar.

Claudi

Othon tindria tanta audàcia?

Popea

Othon? senyor que qui parles?

Ah Claudi, ara comprenc.

La meva sort cruel i tot el meu malestar. (Ella fingeix plorar)

Claudi

Bella meva, tu plores!

Diguem, que he de fer?. Ordena!

Com t’ho havia jurat, del seu front

He arrancat el llorer promès a Othon.

Neró (Quina llàstima, no ho entenc)

Othon (jo pateixo, no moro pas!)

Popea

Othon?

Claudi

Si, Othon

L’audaç que imposa les seves llavis al teu cor.

Popea

Aquest no ha estat pas Othon

Claudi

Doncs llavors?

Popea

Neró, jo em compadia de Neró

Que impedia mirar-te

Claudi

Com, tu has dit Othon.

Popea

He dit Neró, senyor

Tu ho has entès malament

Claudi

Neró?

Com pot ser que ell desitja regnar,

Que em cobegi el ceptre i el tron?

Tu m’enganyes Popea!

Popea

Jo t’enganyo?

Senyor potser tu no saps

Que Agrippina, abans del teu retorn a Roma

El va fer seure al tron, i aclamar

Com Cèsar. Pretens encara ignorar-ho?

Neró (No marxa, oh cel!)

Othon (El dolor m’oprimeix)

Claudi

Que acabes de dir-me?

Tu no has dit Othon?

Parla, contesta!

Popea

Senyor, potser tu has confós els noms.

Otho, Neró, sonen igual.

Claudi

No sé que més creure.

Estic estupefacte.

Popea

Dubtaràs encara?

Tot el què t’he dit

És veritat, i te’n donaré probes evidents

Que Neró és l’únic a maltractar

El meu cor, però llavors, que faràs, senyor?

Claudi

Em venjaré

Popea

M’ho promets?

Claudi

T’ho juro.

Popea

És tot el què espero de tu,

Tu veuràs si tinc el cor mentider o sincer,

Vine amb mi senyor, i col·locat aquí. (Popea condueix, Claudi a la porta de cara i després va on és Neró i obra la porta)

Neró (Claudi se n’ha anat)

Othon (que penosa és l’espera)

Popea

Neró , on ests?

Neró

Heus me aquí, vida meva.

Escena setena

Claudi

Temerari, insolent!

Neró (oh deus, veniu-me a socórrer

Claudi

Fins al palau reial, jove desvergonyit,

Tu tens la ma manca de pudor i la gosadia

D’insultar les nobles verges?

Neró

Escolta, senyor!

Claudi

Calla!

Popea (estic contenta)

Othon (alegrat, oh , meu cor)

Claudi

Desapareix de la meva presència

I no tinguis mai més l’audàcia

D’aparèixer davant meu!

(Neró se’n va, però Popea s’apropa a ell)

Popea (a Neró)

Ves a Agrippina i diu-li que….

Neró

(¡Que tingui una sort tant cruel!)

Popea

Aquell qui cerqui enganyar, serà enganyat.

Neró (sortint)

Com li convé a una ànima reial,

Terrible serà la venjança d’Agrippina.

Escena vuitena

Popea

I ara, Claudi que dius tu?

Claudi

Estic convençut.

Popea

Descoberta ara la sinceritat del meu cor

(Emprem l’astúcia per desempallegar-nos de Claudi)

Però em sembla veure desencadenades

Totes les fúries d’Agrippina; Ple d’indignació

Neró recorre a sa mare,

Ah, amb quantes desgràcies

Em veig assaltada.

Claudi

No tinguis por, dolça meva,

Eixuga les teves llàgrimes!

Popea

Pel teu amor, estic en un gran perill,

Aquest no és el moment senyor,

La confusió regna dins del meu esperit

Que no sabrà cedir al plaer,

Aviat, Agripinna vindrà, ai quin martiri!

Claudi

No, ella no vindrà pas

Popea

Gràcies, ves-te’n

Tu no obtindràs res de mi

Claudi

Sempre serà dissortat el meu amor?

Popea

En principi, tempera el rigor de la teva esposa;

Protegeix-me da la seva fúria,

I després demana

I tu sabràs qui és el meu cor.

Claudi

Jo soc el Júpiter de Roma,

Ningú més té el poder.

Escena  novena

Popea (ella se’n assegura de la marxa de Claudi)

Per fi se n’ ha anat.

Com una dolça venjança se n’ alegra el meu cor!

Claudi ha marxat

No temem cap més trampa.

Vaig a deslliurar el meu amor

D’aquest llarg sofriment.

(Popea obre la porta on s’ha amagat Othon).

Escena desena

Popea

Othon, que dius tu?

Veus com Neró ha jugat,

I com Agrippina s’ha venjat el meu cor?

Veus com he menystingut el sobirà del món

I només per tu, tresor meu

Estic presa per les cadenes de l’amor?

Othon

Beneïdes cadenes si elles ens enllacen,

I si per amor els nostres dos cors

Es fonen en un sol.

Popea

Referma dolçament les teves ales

Dins del niu del meu amor, oh Cupido meu!

Que n’és de bo gaudir d’un amor fidel!

Això omple el meu cor

L’esclat de la bellesa no s’aprecia

Sinó prevé d’un cor fidel.

Escena onzena Sala imperial

Agrippina

Ha tingut Popea aquesta audàcia?

Neró

Com acabo de dir-te

Va atraure’m, m’invità,

Va acollir-me i desprès amb denuncià al Cèsar!

Ell, s’estremeix, riu, i tremolant vinc a tu,

Mare per protegir-me de la còlera de Claudi

I del perill que corro,

És el teu espòs, tu la meva mare

I jo soc el teu fill.

Agrippina

Ah! imprudent Neró.

Mentre que jo empro tots els trucs

I enganys per col·locar-te al tron,

Encegat per un amor foll, tu corres cap a la teva perdició!

Neró

És veritat, he estat equivocat

Però Popea ja ha descobert

Els teus trucs i enganys.

Ha dit, ves a Agrippina i li dius

Que aquell que cerca l’engany serà enganyat.

Agrippina

Però la meva esperança

Encara no està morta del tot.

Fill meu, apaga en tu la flama indigna;

Considera Popea com una enemiga;

Que el teu esperit no hi hagi

Res més digne objectiu que L’Imperi.

(Ella se’n va)

Nerò

Com un núvol que fuig amb el vent

Abandono enutjat aquesta bella cara,

La flama en el meu cor s’ha extingit.

No hi ha res més que em lligui

I m’acosti aquesta ànima.

Escena dotzena

Pallas

S’ha vist una dona més despietada?

Narcis

Hom pot alimentar

Una tan gran severitat dins d’un cor? Que hem de fer?

Pallas

És necessari dir-ho a Claudi

Previnguem aquesta acusació

I la falta de l’emperadriu ens disculparà.

Narcis

En un perill tan gran

Jo aprovo el teu consell.

Pallas

Però, aquí ve l’emperador

Narcis

Amic meu, aquest és el moment

De recórrer a tota la nostra eloqüència.

Pallas

Fes-me confiança i prestem assistència.

Escena tretzena

Claudi

Agrippina, Neró, Othon i Popea,

Amb les seves acusacions discordants,

Trasbalsen la meva tranquil·litat,

He de saber qui diu la veritat i qui menteix,

Per infringir al culpable un càstig just.

Pallas

Als teus peus Senyor,

Heus aquí prosternat el dissortat Pallas.

Narcise

Per salvar la seva vida

Narcis implora la teva ajuda Cèsar.

Claudi

Els meus fidels amics,

Quin complot pot tramar-se contra vosaltres.

Quin pot ser, dieu-me

Pallas

Senyor, per la vostra defensa humilment declaro

Que l’amenaça de la nostra ruïna fatal

Ve només d’Agrippina

Claudi

Per quina raó?

Pallas

Sobre el tron abans que tu tornessis a Roma

Hi va fer seure a Neró com a Cèsar.

Va servir-se de nosaltres, però qui va ser enganyat

No és pas el culpable

Narcis

El fals rumor de la teva mort ens disculpa.

Claudi

Agrippina tingué aquesta audàcia?

Ara comprenc el què m’ha dit Popea

Escena catorzena

Agrippina

Ah! Claudi,

Ara comprenc que fer el bé de vegades és una falta.

Narcis (que va a inventar-se)

Pallas (escoltem el seu informe de la defensa)

Claudi

Que en dius tu fer el bé?

Intentar amb audàcia d’usurpar-me l’imperi,

Aprofitant la meva llarga absència

Col·locar Neró al tron?

Quina excusa podràs aportar

En la teva defensa?

Agrippina

Un cor sincer

No necessita cap excusa.

El què tu has dit, sentir, és veritat.

Claudi

Confesses tu la falta, insolent?

Agrippina

Això no és pas una falta

Salvar-te el tron i la vida.

M’alegro que aquí estiguin presents, Narcis i Pallas.

Narcis (Quina assegurança!)

Pallas (Quin cor tan fort!)

Agrippina

Soc jo l’enemiga, la usurpadora?

Claudi

De la fidelitat del teu amor, n’estic segur.

Agrippina

Però no tinc la certesa

Ni de la fidelitat, ni del teu amor.

Penso esdevenir culpable dels teus ulls

Perquè el teu cor escolta.

Claudi

Qui doncs?

Agrippina

Popea

El meu  únic dolor és que l’engany

No t’apareix amb claredat.

Claudi

Revele-m’ho

Agrippina

Aquella que en Othon li fa la cort.

Claudi

Agrippina, t’equivoques, és per Neró.

Ei, aquí venen Othon, Neró i Popea!

Agrippina

Veuràs si soc jo qui t’ha traït ,o si és ella la culpable

(veig que ja arriba)

Claudi

Entre tantes peripècies

Jo sabré qui és el culpable

Vull que retorni als nostra cors, la pau i el repòs.

Agrippina

Si tu vols la pau estimat meu,

Descarta l’odi malèvol!

Mira amb mi, Déu meu adorat,

El meu amor i la meva fe.

Escena catorzena

Agrippina (vet aquí la meva rival)

Popea (vet aquí, la pèrfida causa del meu cruel dolor)

Neró (Que va a passar)

Othon (deus que serà)

Claudi

Mira Agrippina, el teu fill,

Aquest jove descarat que intenta ofendre l’honor

De les nobles verges al palau reial.

Agrippina

T’equivoques Cèsar

Claudi

No, jo no m’equivoco pas

Confessa la teva falta.

Als apartaments de Popea

No t’he trobat amagada?

Agrippina

Déus que és el què sento?

Neró (jo no goso parlar)

Claudi

Confessa el seu crim alb el silenci

Tu testifiques, oh Popea, d’un cor sincer?

Popea

Tu l’has vist, senyor, dissortadament és veritat.

Agrippina (vaig a desbaratar la seva astúcia)

Othon (com Popea s’ha ventat hàbilment!)

Claudi

Jo vull que la falta fet pública

Tingui un càstig exemplar.

Agrippina (el meu cor encara espera)

Popea (com en soc de feliç!)

Claudi

Que un dolç himen

Uneixi Neró i Popea amb un lligam il·lustre!

Popea (que és que sento?)

Agrippina (que és el que aprenc)

Neró

Vençut per les bondats, senyor, em rendeixo.

Othon

Aquí està prosternat als teus peus, oh Cèsar l’inportunant Othon!

Claudi

D’ara endavant tu pots estar tranquil,

Tinc la prova de la teva innocència;

Jo t’he promès el llorer, tu seràs Cèsar.

Agrippina (sento això i em moro)

Othon

Jo rebutjo el llorer,

No em preocupa pas regnar,

I aprecio solament la meva estimada Popea

Si la sort m’ha donat salvar-te la vida,

Retirant-me l’amor

Tu em dones la mort.

Agrippina

Considera ara, qui és el culpable,

És aquest Neró. o és aquest Othon qui estima Popea?

Claudi

I tu Neró, que dius tu?

Neró

Jo obeeixo la teva voluntat

Però és un doble càstig, retirar-me l’imperi

I donar-me una dona.

Popea

I a mi no se’m parla?

Que Neró tingui els ceptres,

Els regnes i l’ imperi , jo no pertanyeré

A cap altra persona que a Othon.

Claudi

He vingut a provar els vostres desitjos

(a Neró) si tu renuncies per regnar a la divina Popea

(a Othon) Si per amor menysprees el tron de Roma,

Vosaltres sereu per la posteritat, uns herois

Dignes d’estimar, dignes de regnar.

Que Neró sigui Cèsar, i tu Othon pren als teus braços Popea

(Allibero el meu cor si ella pertany a un altre)

Neró i Popea

Som feliços

Othon

El dolor ja no m’ha turmenta més.

Agrippina

Si regna Neró, ja puc morir contenta.

Claudi

Que els odis s’acabin

I que Roma aplaudeixi aquest dia tan desitjat,

Que doni a cadascun felicitat i fortuna.

Per respondre al meu august anhel

Per les noces sagrades d’Orhon i Popea

Juno protectora de les unions

Ha estat invitada amb gran pompa;

Que davalli ara i que Roma treni els llorers al front de neró

Popea, Neró, Agrippina, Othon, Narcis, Pallas, Lesbus

Que frisi l’onada del Tíber alegre

Sota els raigs del llorer naixent

I que festegi sobre les platges

Ple de felicitat el déu de l’amor!.