Alceste (Alcides) HWV 45
Personatge mitològic posat en tragèdia per Euripides l’any 438 A.C
Any 1749
Música per a un espectacle de Tobies Smollet
Per a solistes.- Soprano .- Calliope; Contralt
Tenor.- Apol-lo
Baix.- Cjharon i cor SATB
Orquestra.- Flauta travessera, dos oboès, fagot, dues trompetes, tres violins, viola i baix continu.
Consta de.- Nº1 Obertura…en re menor/ Lentament / A tempo ordinario, en re major
Amb dos oboès, dos violins, viola, flauta travessera, dos oboès, fagot, dues trompetes, tres violins, viola i baix continu.
Nº1.- Gran Entrée, en re major
Amb dos oboès, trompeta, dos violins, viola i baix continu.
Nº2.- Recitatiu acompanyat, en re major “ Ye happy people, with loud accants speak”.
Apol-lo amb dos violins, viola i baix continu.
Nº3.- Solo i Cor, andante allegro, en re major “ Triumph Hymen in the pair”
Calliope, Contralt, Apol-lo, cor SATB amb dos oboès, trompeta, dos violins, viola, violoncel i baix continu.
Nº4.- Solo i cor, allegro, en la major “Still caressing and caress’d, ever blessing, ever blest”
Caliope i cor SATB amb dos oboès, dos violins, viola i baix continu.
Nº5.- Ària, Allegro, en la menor “ Ye swift minutes as ye fly”
Apolo amb dos violins a l’uníson i baix continu.
Nº 6.- Cor, en re major “O bless, ye powers above, the bridegroom and the bride”
Cor SATB amb dos oboès, dues trompetes, dos violins, viola i baix continu.
Nº7a.- Ària, Andante en sol major “ Gentle, Morpheus, son of night”
Calliope amb flauta travessera, dos violins i baix continu.
Nº 7b.- Ària, Largo e mezzo piano, en mi major/ Andante, en mi menor “ Gentle Morpheus son of night”
Caliope amb dos violins, viola i baix continu.
Nº8.- Ària, Andante, en sol menor “ Ye fleeting shades,I come to fix your final doom”!
Charon amb dos violins, viola i baix continu.
Nº9.-Cor , Larghetto, en re menor “Thrice happy who in life excel”
Cor, SATB amb dos oboès, fagot, dos violins, viola i baix continu.
(cor en el palau de Pluto )
Nº 10 .- Ària, Allegro ma non troppo, en la major “Enjoy the sweet Eloysian grove”
Apollo amb fagot, dos violins, viola i baix continu.
(seguit de la represa del nº 9 )
Nº 11a.- Aria, Andante Larghetto, en fa major Come, Fancy, empress of the brain “
Calliope, amb dos violins, viola i baix continu.
Nº 11b.- Ària, Allegro ma non troppo, en sol major “Come, Fancy, empress of the brain”
Calliope amb dos violins a l’uníson, viola i baix continu.
Nº 12.- Sinfonia, en sol major
Amb dos oboès, dos violins, viola i baix continu.
(abans i durant l’entrada d’Alcides)
Recitatiu acompanyat “ He comes, he rises from below”
Sevidor (tenor ) amb dos oboès, dos violins, viola i baix continu.
Nº13.- Cor, Allegro, en re major “All hail, thou mighty son of Jove”
Cor SATB amb dos oboès, dues trompetes, dos violins, viola i baix continu.
Nº14.- Simfonia, Larghetto, en sol major
Amb dos oboès, fagot, dos violins, viola i baix continu.
Recitatiu “From high Olympus’ top, the seat of God “
Apollo amb baix continu.
Nº 15.- Ària, Larghetto, en si bemoll major “Tune your harps, all ye Nine, to the loud sounding lays “
Apollo amb baix continu.
Nº16.- Ballo primo. Una mica lentament, en si bemoll major, amb dos oboès, tres violins, viola i baix continu.
Nº 17.- L’ultimo Ballo, en re major amb dos oboès, dos violins, viola, i baix continu.
Nº 18.- Cor, en re major “Triumph , tho son of Jove, triumph, heppy pair, in love”!
Cor SATB amb dos oboès, dues trompetes, dos violins, viola i baix continu.
Suplement.- Ària, Andante, en fa major “Thetis bida me hither fly
Syrene (soprano) amb dos violins a l’uníson i baix continu.
Alceste – Comus
Durant més de cinquanta anys Händel va omplir els teatres londinencs amb les seves òperes i oratoris, emperò de música escènica pròpiament dita, en el sentit admès del terme, és completament d’un text parlat, va escriure ben poc. L’única música d’aquest gènere composada amb aquesta intenció i executada en viu consisteix en tres curts cançons afegides a unes peces de John Gay, de James Miller, de Wiliam Congreve. L’única temptativa de certa importància gènere empres tard a la seva vida (tenia quasi seixanta cinc anys) per l’escena anglesa, fou la seqüència d’Alceste.
Varis aspectes del projecte resten obscurs. Ignorem quasi totes les circumstancies que el van fer néixer, i les raons que el varen fer encallar. El mateix text parlat de la peça es va perdre sense esperances. És aproximadament, no obstant fixa, pels investigadors que no va ser pas el compositor, sinó l’autor, Tobias Smollett, i el director del teatre del Covent Garden, John Rich.
En una carta del 14 de febrer de 1749, Smollett informa que ha escrit una mena de tragèdia sobre la història d’Alceste que serà (sens falta) interpretada al Coven Garden la temporada propera en una posada més sumptuosa de tot el què s’havia mai vist avui a Anglaterra. Segons l’historiador musical John Hawkins, per només parlar-ne, els decorats devien ser subministrats costosament pel dibuixant Giovanni Servandoni i la música escrita per Händel per deslliurar-se d’una deute vers Rich. Al setembre de 1749 van començar les repeticions. La música fou escrita del 27 de desembre al 8 de gener, amb la celeritat acostumada de Händel. Però al mes següent, no es parlava d’Alceste, i quan el febrer de 1750 havia d’estar creada tot el que va donar-se al Coven Garden fou una comèdia deguda a ploma de Rich amb el seu estalvi de costum, Händel recuperà el què pogué de la música: transformà una gran part en interludi (o cantat lírica) “The choie of Hèrcules” aparentà altres passatges d’Alexander Balus i de Hèrcules.
Ja hem dit que el text de la mateix obra van desaparèixer. Però la partitura de Händel ha sobreviscut i conserva prou indicacions verbals i escrites per suplir les grans línies de l’acció i afegir la música. Els primers papers tots parlats, són d’Alceste, Admete i Hèrcules (dit Alcide). els herois del mite grec sobretot pes la tragèdia d’Euripides. A l’hora de morir, Admete, rei de Tessalia, gràcies a la intervenció d’Apolo obté una espera a condició que algú es sacrifiqui per ell. La seva dona, Alceste s’ofereix a morir en el seu lloc. L’heroi Hèrcules de pas a cor d’Atmete és tocat vivament per la seva devoció. Enfrontant-se victoriosament a la mateixa Mort, torna Alceste a la vida i al seu espòs. Smollett era massa bon humanista per conèixer molt bé a Euripide, però pren el motiu de les llibertats que suggereixen una altra font més contemporània, molt probablement el llibret de Quinault escrit a París el 1674 i sovint representat, com a tragèdia lírica del mateix nom escrit per Lully i representada el 1739. Com, Quinault, Smollett inicia el primer acte amb les noces d’Adnete i Alceste i al quart acte els condueix als inferns, abordats per la Styx i un solo de Charon; cap d’aquests episodis es troba a Euripide. Händel posa música a les noces del primer acte, la davallada de les Hades i l’escena final del retorn d’Alceste a Admète, Apol-lo i les musses anant a unir-se a la jubilació general. Entre aquests grans episodis, intercala dues àries per la mussa Calliope que apareix sumida Admete adormit, cada cop que un missatge reconfortant.
Després de l’obertura, el primer acte pròpiament dit, comença per una gran entrada dels nous casats, Admete i Alceste, escortats pels invitats a les noces que feliciten la parella reial, en un seguit d’epitalamis per recitatiu, cors i àries. Després ve la primera ària de Calliope invocant Morfeo, una de les més encantadores músiques de somni, mai escrites per Händel. L’acte infernal s’obre pel solo de Charon, ària d’un caràcter admirable; la ferotge determinació a la seva tasca mai acomplida està subratllada d’incessants figures de semicorxeres, mentre que una frase per notes repetides acusa encara la seva intransigència. Un cor d’ombres acull Alceste al palau de Plutó, cantant de triple felicitat dels justos amb una música quina malenconia desmenteix les paraules.
Més degudament festiu, un esperit dona la benvinguda a Alceste. De nou apareix Calliope en somnis a Admete, evocant Alceste amb nombroses proeses vocals. L’ última escena comença al moment on, als accents imponents d’una gran entrada (la influència francesa és constant en tota la música) Hèrcules puja dels Hades havent comportat sobre la mort una victòria celebrada en cor pels Tessalians, una simfonia (recorda molt les grans Teofanies de Rameaux), descriu l’arribada de Apol-lo i les muses, desprès de presentar-se ell mateix en un recitatiu, el déu dona la senyal per les festes amb una ària de dansa representada per l’orquestra. Una viva gavota suite segueix per fonamentar el cor final a la lloança del gloriós fill de Júpiter, i de la feliç parella unida.
És una mascarada en quatre actes composta el 1750 per Georg Friedrich Händel sobre un llibret en de Tobias Smollett. Es va estrenar el maig 1750.
Alceste: Argument
Obertura
Acte primer
Gran entrada
Recitatiu tenor.
Un poble feliç, proclama en veu alta
La teva alegria reconeguda a les estances de l’Hymen.
El cant és per Admete i Alceste.
Solistes i cor
Triomfa, oh Hymen, en aquesta parella,
Així units, així encantats,
L’un brau i l’altre formosa.
Solistes i cor
Prodigi de mútues carícies,
Bescanviant sense fi les seves benediccions
Viu la feliç parella reial.
Tal és, valentia, la teva recompensa
Tal és, bellesa, l’amor acordat
Pel cel amable a la dolça virtut.
Ària – Tenor
Vosaltres, minuts fugissers que voleu,
Coroneu-los de felicitat i d’harmonia,
Que l’amor és la pau, una dolça serenor,
Sadollant cada hora de grandiosa felicitat.
A mesura que un dia passa a un altre dia,
Que els actes nobles i tendres
Oprimiu l’única via de la virtut bella
Afegint brillantor al tron.
Vosaltres, minuts fugissers que voleu
Coronel·les de felicitatsi d’harmonies.
Cor
Vosaltres, poders de d’alt beneïu,
L’espòs i l’esposa
Quines mans agafades per l’Hymen es lliguen
Amb les cintes eternes de l’amor,
De roses cobrin el sol,
I a la ronda, en moviments juganers
Proclameu la felicitat del dia.
Ària- Soprano
(Cançó de Caliope. Admete dorm)
Dolç Morfeu, fill de la nit
Posa aquí el teu pas aeri
I banya el seus esperits rendits;
Per la calmant rosada del son.
Quan els raigs de la brillant Aurora
Alegren el món amb les seves ones d’or,
Podrà, com Febus, despreocupat i feliç
Assaborir de nou el dia i la salut.
Acte quart
(A bord del riu Styx)
Ària – Baix
Charon
Vosaltres, ombres que fugen,
Vinc a segellar el vostre lúgubre destí.
Veniu, justos i criminals,
A donar de banda la meva barca.
A la trista riba de Plutó
Us conduiré sens falta
Am la meva vara d’Eben,
Tan alta que roda l’onada.
El monarca i l’esclava
Hi entren al mateix temps,
No em retardo
Ràpid, ràpid, ombres partim!
Cor
(al palau de Plutó)
Tres vegades els justos a la vida,
Promesos a l’estança de Plutó
Per regnar-hi d’ara en davant, mortals
I immortals lliures de tota pena i de tota cura.
Ària- Tenor
(a Alceste)
Assaboreix la dolçor del bosc Elissià,
Seu dels plaers i de l’amor
Plaers els quals mai es deixen,
Amor, font de felicitat sense final.
Així, a tu ombra sense taca´
Que siguin coronades les teves reials virtuts.
Cor
“Tres vegades felices”
Ària-Soprano
(Caliope canta davant d’Admete endormiscat)
Acudeix, Quimera, sobirana de l’esperit,
Porta aquí el més selecte del seu seguici,
Per bressolar la pena del teu reial vidu.
De pressa a prop del seu capçal
Una noble semblança:
Que la bella Alceste de nou desplegui
Tot el seu encís, com el dia de les noces.
Simfonia
(Abans i durant l’entrada d’Alcide)
Recitatiu -Tenor
Esperit tutelar
Ell ve, puja
El front cenyit de Glòria
Cor
Tothom et saluda, poderós fill de Júpiter!
Que n’és de gran la teva força
Que n’és de gran el teu amor!
Dimonis, fúries, déus, tots s’inclinen davant teu
I la mort afluixa la seva captiva.
Tots et saluden, potent fill de Zeus!
Que n’és de gran la teva força
Que n’és de gran el teu amor!
Recitatiu- Tenor
(Apol·lo)
De dalt de l’Olimp, tron dels déus,
Davallant Apol·lo i el seu cor melòdic
Amb tot el seu seguici content per celebrar
La victòria gran i generosa, fill de Júpiter
I felicitar a Admete ser la seva esposa afortunada.
Vosaltres pastors, canteu, impressioneu el sol al pas
Onejant les vostres danses. Que els crits d’alegria
Facin ressonar d’ecos la volta celestial.
Ària -tenor
Poseu d’acord les arpes, divina “eneàde”,
Els cants sonors de joia.
Mentre que les nacions contentes s’uneixin
En la lloança del gran vencedor.
Canteu la seva lloança, canteu la seva força,
Que en aquesta hora joiosa
Ha beneït el braç del nostre rei
Donant-li l’estimada i tot el seu encís.
Primera dansa
Darrera dansa
Cor
Triomfa, gloriós fill de Júpiter
Triomfa, parella feliç, en l’amor
La valentia té dret, la virtut té títol
L’amor sense fi, a la glòria eterna.
Comus
Adaptada d’una “mascarada” presentada al Castell de Ludlow el 1634, per John Milton (1608-1734)
Epíleg
Ària- Baix
Allí sota les ombres i les enramades
Juga la gloriosa primavera
Allà les hores a la a la gorja
Aporten les més belles ofrenes,
Mai l’hivern entristeix les seves contrades
L’estiu regna sempre.
Cor
Felices, felices, contrades
L’estiu regna sempre.
Ària- Soprano
Les dolces flors matisades
Regades per aigües de l’Elysi
No paren mai de créixer,
I sobre les seves perfumades ales
El Zèfir bufa les seves brises embalsamades
Surant de suaus olors.
Cor
Felices, felices contrades
L’estiu hi regna sempre
Ària
Allí, Cupido en el seu jove ardor
Abraça la seva estimada Payché encantada,
Després de les seves llargues proves errants,
Fins que els déus lliurament consentint
Que ella ha esdevingut la seva eterna esposa,
I que del seu formós flanc cast
Neixin dos bessons beneïts, joia i jovenesa
Així ho decreta Júpiter
Cor
Felices, felices contrades
L’estiu regna sempre.