SAMSON HWV 57
Oratori en tres actes per a cor, soprano, contralt, tenor i baix .
Cd Carus 83425
SOPHIE DANERMAN Dalila Soprano
FRANZISKA GOTTWALD Micah Amic de Samson Contralt
THOMAS COOLEY Samson Tenor
MICHAEL SLATTERY Filisteu Tenor
WILLIAM BERGER Manoah Pare de Samson Baix
WOLF MATIAS AGUSTIN MAYER Harapha Un Gegant Baix
Dona Filistea ajudant de Dalila, Soprano
Dona Israelita Soprano
Filisteu Tenor
Home israelita Tenor
Missatger Tenor
Cor de Israelitas
Cor de Filisteos
Cor de Verges
NDR COR FESTSPIELORCHESTER GÖTTINGEN
Director NICHOLAS McGEGAN
La història de Samson i Dalila és un dels rars episodis de l’Antic Testament que cadascú coneix si més no sumàriament. Samson, el cap del poble d’Israel amb forces sobrehumanes, es deixa seduir per Dalila, i li confia el secret de que la seva força resideix en la seva llarga cabellera. Dalila li talla mentre dorm tant bé, perquè els filisteus puguin apoderar-se’n. Però amb l’ajuda de Déu, l’heroi recupera la força, fa enderrocar el temple i ell mateix per la vida entre les runes.
A primera vista sembla tractar-se d’una història molt excessiva però senzilla d’amor, traïció i auto sacrifici heroic. Conté motius que es troben a moltes llegendes i contes: la cabellera com a símbol de la força i de la llibertat; la dona que sempre busca allò prohibit i per tant la causa de la desgràcia. Per comprendre millor el significat d’aquests impulsors de l’acció, és bo considerar de més a prop tota la història de Samson, doncs l’Oratori de Händel no relata més que el seu final dramàtic.
Els Israelites havent ignorat una vegada més les vostres recomanacions Déu els lliura al poder dels seus enemics de sempre, els Filisteus, durant quaranta anys. Acaba per voler alliberar el seu poble i fa anunciar per un àngel el naixement miraculós d’un infant que serà un elegit de Déu i haurà d’alliberar Israel. No obstant “la navalla no passarà mai per sobre el seu cap” (capítol 13’5). Aquest curiosa condició indica que l’infant-Samson- és des de el seu naixement un Nazireu (Nazirerato) un grup de la comunitat jueva quins membres juraven acomplir uns desitjos precisos durant un cert temps o durant tota la seva vida cercant axis apropar-se a Déu. Ells no vivien pas com eremites, si no amb les seves famílies renunciant però als vins i als licors forts, no tocant els morts, portant els cabells llargs en signe distintiu del seu rigor religiós.
Des de l’edat mitjana era evident en els cristians considerar el nazireu Samson gairebé un fill de Déu i dedicant la seva vida a alliberar el seu poble, com un precursor de Jesús Crist. Pels jueus també va ser un heroi popular envoltat de moltes anècdotes més enllà de l’àmbit de la importància religiosa. Samson esdevé així un personatge amb múltiples facetes : escollit de Déu però també un espècie d’Hèrcules, asceta al mateix temps que heroi amb inclinacions més que humanes. El punt feble de Samson són en efecte les dones. Es casa amb una dona filistea que immediatament n’abusa extraient la solució a un enigma que confia als seus germans. Segueix una aventura amb una prostituta després de la seva unió amb Dalila i una filistea. En aquesta història preliminar resideix la falta que Samson parla amb Manoah en el primer acte del Oratori: ha d’espiar per haver desobeït dues vegades el manament de Déu casant-se amb dones d’un poble incircumcís. Després dels filisteus li han rebentat els ulls i l’han reduït a l’estat de eslau, ha de ser humiliat en públic en el decurs d’una festa en honor del Déu Dagon, aquí és on comença l’Oratori de Händel.
Un protestant instruït de la Bíblia com Händel coneixia ben segur des de la seva joventut la història de Samson, i es pot suposar que durant els seus estudis escolars prengué coneixement d’una de les moltes adaptacions del tema a un drama o novel·la escolar. A Anglaterra el 1739 per primera vagada va sentir la versió que ultrapassa totes les altres en el seu significat literari: el drama de John Milton “Samson Agonistes” (Samson el guerrer 1671) gaudint el segle 18 de la més gran popularitat perquè presenta el tema religiós a la forma clàssica d’una tragèdia grega, corresponent així a l’esperit d’una època que va buscar el seu nou ideal estilístic a la senzillesa harmoniosament proporcionada de les obres d’art antigues. Dins del cercle d’intel·lectuals londinencs que gira al voltant d’Anthony Ashley Cooper quart comte de Shaftesbury sembla haver madurat cap a 1739 el projecte d’incitar a Händel, el més gran compositor d’Anglaterra a posar música als textos del gran Milton. Per tant, Handel és convidat a una societat on un convidat-com el Comte va informar al seu cosí James Harris- “llegir tot el poema de Samson Agonistes i cada vegada que feia una pausa per recuperar l’alè, Händel que trobava un gran plaer a la peça, va tocar el clavicorni, crec que fins i tot millor que de costum, i la seva música s’ajustava perfectament a la grandesa del tema.
A l’ensems. James Harris discuteix amb Händel i el llibretista Charles Jennens la versió del llibret de ” L’Allegro i il Penseroso ed il Moderato” (HWV55). Per arranjar “Samson Agonistes”, Händel escollí l’home de lletres Newburgh Hamilton, que ja havia escrit el llibret de “Alexander’s Feast (HWV75 el 1736). El setembre de 1741 alguns dies després d’acabar el Messies Händel comença a composar. El 29 d’Octubre el primer i segon acte; el tercer no està escrita fins després del retorn de Händel de la gira triomfant a Dublín i l’acaba el 12 d’Octubre de 1742. Però van passar alguns mesos abans de la creació, perquè Händel, sobre el model dels concerts de Dublín, va poder crear una nova obra, vol també organitzar a Londres durant la quaresma de 1743 una sèrie de subscripcions d’Oratoris al Covent Garden Theatre. Un cop mestre per inaugurar-lo amb Samson, una versió sumptuosament ambientada del famós drama de Milton: la primera, el 18 de Febrer de 1743, és un dels grans èxits de Händel i les presses per aconseguir entrades per a les representacions següents són tals que molts melòmans no poden aconseguir un seient. Però continuaran tenint moltes oportunitats d’escoltar Samson, doncs l’Oratori és una de les obres més populars de Händel, es dona, 55 vegades només a Londres fins a 1759. És més esdevé una de les favorites en les festes musicals de les ciutats de províncies angleses i compte entre els primers oratoris de Händel en ser coneguts a Alemanya, es dona des de 1776 a Hannover.
Aquesta “grandesa” de que parla el comte de Shaftesbury d’ençà de les primeres improvisacions de Händel sobre el drama de Milton suscita des de 1743 l’admiració dels oients de Samson: Händel entén la intenció de Milton de despertar la compassió del lector pels herois i escriu una música d’una força expressiva per al paper principal originalment interpretat per l’excel·lent tenor John Beard. L’ària de Samson “Total eclipsi” en què deplora la seva ceguesa o l’acompanyament a harmonies extremadament audacioses “My genial spirits droop” són només dos dels molts moments d’una autenticitat emocional que ara és només un reflex estilístic del període barroc, però que arriba a un valor intemporal. Per donar als sentiments dels seus protagonistes la veritat més gran, Händel es desprèn a la majoria de les àries del patró de capo tot i que la interacció dels personatges és més natural. El llibret de Hamilton – compost hàbilment a partir del text original, extractes d’altres poemes de Milton i nous versos en l’estil de Milton. ha estat criticat en la nostre època en raó de la lentitud de l’acció i duna manca d’evolució dramàtica. Però és justament l’aproximació musical extremadament subtil dels estats d’ànim dels personatges que fa tot l’interès de l’Oratori, deslliurat de les coaccions de l’escenari l’òpera que per contra, com al drama de Milton, vol fer néixer un “teatre interior” a l’auditor. El ventall de personatges i emocions de Salomon sorprèn tothom que implica en la il·lustració de l’últim dia de la vida d’un heroi bíblic una obertura deprimida: amb Dalila, és un personatge femení el més encantador que es mou en aquest escenari imaginari- la seva ària “Hear, o hear the voice of love” al tendre amanyac, del qual se’n fa ressò la companya és l’erotisme en estar pur, és un dolç cant de sirena que ha de guanyar Samson als plaers dels sentits. Harapha, el filisteu pretensiós introduí per contra un element marcial caricaturesc a l’argument i com altres vegades intenta provocar a Samson a combatre; però Samson fa temps que es va retirar del món, ha reconegut amb humilitat la seva falta, i troba així la pau interior i la gràcia de Déu. Abans de la seva mort heroica sembla ser un estrany entre els vius. En marcat contrast, el jove filisteu canta amb “Great Dagon has subdued our foe” una cançó per ser begut en el més alegre estil de Henry Purcell que Händel imita quasi amb malicia.
Els cors impressionants del Israelites i dels Filisteus han contribuït que molts contemporanis de Händel hagin considerat Samson superior al Messies. Com va escriure el pare William Hughes el 1758 en un tractat de música religiosa, “els cors i el text casen tan bé que no es pot donar preferència a cap- seria una injustícia per tots els altres. es toquen es mouen, s’inflamen!”. Aquest entusiasme va seguir durant el segle dinou a tot Europa..
ACTE PRIMER
RECITATIU
Samson
La festa que celebren avui en honor de Dagón
Alleuja la forta pressió dels meus grillons.
A contracor, la seva superstició em concedeix el consol de respirar aquí l’aire pur del cel.
COR
Cor dels sacerdots de Dagón Sonen les trompetes, majestuoses i sonores!
Avui és el feliç i solemne dia que una vegada va coronar Dagón senyor del món.
RECITATIU
Micah
Heus aquí Senyor, heus aquí l’Heroi! Quin espectacle!
Profundament afligit inclina el seu dolç cap, encorbat, desemparat, sense esperança.
Però aquest és el fort Samsó? Aquell a qui ni la força humana, ni la fúria salvatge de les bèsties van poder vèncer!
Que va colpejar els lleons com el lleó copeja els bens! Qui, desarmat, va derrotar un exèrcit d’homes armats, menyspreant tota defensa, fent botí dels ferros!
Oh valent! Abans la glòria d’Israel i ara la vostra aflicció! L’hoste d’amics s’acosta a saludar-te. Sigues benvingut. La seva llibertat i la seva llum han estat cruelment arrabassades!
Oh dolça llum: aconsella’m encara, i no em queixaré, malgrat l’aflicció i la humiliació! Doncs mai no desapareixeran les cruels tenebres!
ÀRIA
Samson
Al voltant hi ha la nit! Manca el sol, la lluna;
Cap tènue llampada il·lumina el meu camí. Oh bella llum! No irradies, mai clareja per a mi l’estimat dia!
Al meu voltant és de nit! Així ha decretat la voluntat de l’Etern: que mai una estrella il·lumini les meves tenebres!
COR D’ISRAELITES
Oh font de tota llum!
El teu calder va ressonar: “Que es faci la llum!” I per tot arreu es va fer clara!El globus es va envoltar d’or radiant. Oh rendeix a l’Heroi, rendeix a l’Heroi cec llum i força!
Recitatiu
Manoah
El teu braç heroic era llavors celebrat pel meu cant que ressonava alegre a l’aire.
Ara només tinc notes tristes i la meva cançó ressona lúgubre i afligida.
RECITATIU
Samson
Gran és el meu patiment però just; només meva és la culpa.
I aquest sentiment espanta el somni dolç, no em concedeix descans.
Però aviat cessarà la lluita. Després de la meva caiguda, Dagón s’atreveix a aventurar-se audaçment en el camí del Senyor, que no suportarà aquesta arrogància, i aviat posarà fi a l’ultratge i mostrarà el seu poder.
Dagón sucumbirà i li serà arrabassada la victòria recentment obtinguda a traïció.
COR D’ISRAELITES
Aleshores veuràs que Ell, Jehovà és el seu nom, és l’únic que governa l’univers amb poder i esplendor eternament constants.
RECITATIU
Manoah
Vine, doncs, estimat germà, a la font que et refresca. Llanguideses en l’abandó!
Samson
O deixa’m aquí! Per què viure? Aviat hi haurà doble foscor sobre els meus ulls.
La flama de la vida s’apaga, l’esperança s’esvaeix, cansada de si mateixa hi ha la natura en mi.
El meu llinatge, un cop tan honrat, ara jeu a la pols. La mort sovint invocada posarà fi al meu turment i em conduirà benèvolament al dolç repòs.
COR D’ISRAELITES
La teva ànima s’elevarà llavors a la resplendent volta estrellada, on regna Aquell que regna a l’eternitat, alliberat de totes les càrregues terrenes, coronat de raigs, superior a la mort i al temps.
ACTE SEGON
Ària i Cor Micah
Oh, escolta la meva súplica, Déu totpoderós!
Mira, mira el teu fidel, tan abatut.
Treu-li la càrrega del patiment, perquè no s’alegrin els malvats.
COR D’ISRAELITES
Trepitgen el teu servent a la pols i ja ho expliquen entre els morts.
MICAH i COR D’ISRAELITES
Trepitgen el teu servent a la pols i ja ho expliquen entre els morts.
RECITATIU
Micah
Però, qui és la que se’ns acosta veloçment?
El seu vestit sumptuós es balanceja a l’aire.
Com! Delilah, la teva dona?
Samson
La meva dona? Oh cels! Ordena-li que es mantingui allunyada.
Micah
S’atura i et mira, inclinant el cap, com la rosa sota el pes de la rosada.
Plora, intenta parlar però cada paraula sembla dissoldre’s en llàgrimes.
Allí s’arma de valor.
Dalila
Perdona, Heroi, la malifeta llargament lamentada!
Surt de la presó i veuen a casa meva on l’amor i la tendresa esborraran la culpa amb fidel assistència, sense cap altra exigència que la que visquis fins a la fi dels temps.
Ària i Cor
Micah
Creu en la meva paraula, Samsó, i sent, sent la crida de l’amor.
Tot cor és esclau de l´amor; només ell assegura la veritable dita.
Donzelles seguint Dalila
Confia, Samson, en la seva paraula i escolta, escolta la crida de l’amor!
RECITATIU
Samson
Mai més no et seguiré;
Ni dolços gemecs, ni juraments, ni enganys em seduiran.
En això consisteix el poder amb què tu, fals, un cop em vas subjugar, i prefereixo la presó i les cadenes a la llibertat que m’ofereixes.
Dalila
Permet-me estar més a prop teu, pren la meva mà!
Samson
No, mai més! No excitis la meva còlera, que s’encén novament i no perdona la teva vida
Lluny et perdono, però t’adverteixo: no t’alegris en la traïció. Adéu!
Dalila
Romans sord a l’oració; com una tempesta eterna, la teva ira creix.
Per què continuar implorant la pau si els meus sincers esforços no aconsegueixen més que indignació?
DUET
Dalila
Lluny, lluny d’aquí no m’aturo més on no mori la pau sinó la ira.
Samson
Lluny, lluny d’aquí ja no escolto les notes encantadores que m’han enganyat!
RECITATIU
Micah
Fuig, la serp fuig on la falsedat i l’horror honoren Dagón.
Samson
Deixeu-la anar! Déu la va enviar aquí per augmentar els meus turments.
RECITATIU
Micah
Ara espero paraules de pau, no afalacs: s’acosta un rude orador,
És Harafa: ho reconec pel seu caminar i la seva mirada altiva.
Harapha
No vinc a tu per compassió, Samson.
Soc de Gat i em diuen Harafa: ara ja em coneixes. He sentit a parlar molt de la teva força gegantina, i m’ha irritat.
Però m’irrita molt més no haver-te trobat a la topada de la batalla, per provar la teva força. Vinc a veure si ets a l’alçada de la teva fama.
Samson
El controles amb el braç al lloc de amb els ulls.
Harapha
La fama segura que podria aconseguir guanyant-te se m’escapa perquè t’han extirpat els ulls i és un menyspreu lluitar contra un cec.
ÀRIA
Harapha
La baralla desafia les regles de l’honor. Un cop et posaria en problemes.
Pobre Heroi, el que tu volguessis, la mort, no em portaria honor!
Ja mig abatut, vil servent, ets massa petit per al meu braç.
RECITATIU
Samson
Per això has vingut, fanfarró? Però compte: el meu peu està encadenat, però la meva mà està lliure. Neci, sense valor!
Sí, una vegada més: cec i encadenat, et repte a la lluita!
Harapha
Oh Dagón! Suportaré aquesta desgràcia, inusual per a mi, i no el mataré immediatament?
DUET
Samson
Vés-te’n, covard, vés-te’n sense demora, abans que la meva ira t’arribi. Intenta escapar de la meva venjança.
Harapha
No confiïs en el teu Déu, que als teus precs t’ha trepitjat perquè siguis la nostra lascívia.
RECITATIU
Micah
Heus aquí la prova: si Dagón és el teu déu, amb alta súplica truca’l a la teva ajuda, la seva fama està en joc.
Aniquileu-li l’exorcisme màgic que afligeix el maig del nostre heroi i jutja llavors si és Déu, Dagón una criatura mortal, si el Senyor honra els descendents d’Abraham.
COR
Cor d’Israelites
Escolta, Déu de Jacob! Jehovà, escolta! Salva’ns del poder de l’enemic! Salva’ns, Israel confia només en Tu.
Redimeix-me, Senyor, poble teu!
RECITATIU
Harapha
Mira aquí, Dagón! La teva festa sagrada comença, les lloances ressonen, la víctima està a punt.
COR
Cor dels sacerdots de Dagón
Cants i danses s’entrellacen per solemnitzar el teu senyoriu.
Protegeix-nos amb la teva mà poderosa i abat les hosts enemigues.
DOBLE COR
Dalila I Cor dels Filisteus
Micah i Cor dels Israelites
Honra al seu tron el déu Dagón (Jehovà) que governa l’univers.
El rugit del tro corre, les estructures del món corren i tremolen: l’aire i l’aigua del mar i escolten, expectants, plens de terror
Lloat sigui el déu Dagón (Jehovà), l’únic déu!
ACTE TERCER
Recitatiu
Micah
Ens esperen altres desgràcies: Harafa es dirigeix cap a nosaltres, veloç de pas i mirada.
Samson
No temo ni a ell ni a tota la seva gent de gegants.
Harapha
Samson, a través meu el Consell dels Prínceps et diu: celebrem una festa en honor de Dagón, amb alegria, pompa i ostentació.
Vine! Vós esteu dotat d’una força excepcional; veuen, doncs, i mostra-la davant de tot el poble, per solemnitzar aquest dia.
Samson
Soc jueu! La meva llei em prohibeix acostar-me al teu va ritu idòlatra.
Harapha
La teva paraula els irritarà molt. Pensa en el teu propi bé!
Samson
El meu bé és a la pau interior de la meva consciència
He caigut tan baix, doblegat per l’esclavatge, com per convertir-me en el seu bufó, per celebrar el déu? No hi aniré.
Harapha
Obeïu immediatament el missatge que heu sentit.
ÀRIA
Harapha
Esclau imprudent! Suplica pietat!
No provoquis al futur o correrà la teva sang, expiació per la teva descarada acció!
Pren-te aquest temps per penedir-te, abans que estiguis condemnat a una mort segura!
RECITATIU
Micah
Pensa, Samson, cedeix a la raó i no portis la resistència al límit.
Se n’ha anat, i les seves luxúries inciten els Prínceps.
Samson
Malbaratiré aquest do sagrat, la força que torna a mi juntament amb els meus cabells, en jocs vans En honor del seu déu valorant acerbament la santedat abans que els ídols?
Micah
No sé com acabarà tot això: Només Déu ens pot salvar, a nosaltres com a tu.
COR
Cor d’Israelites
Vine amb el tro, vine amb el tro, Déu!
Baixa, oh Senyor, ajuda a despertar l’Heroi! Els teus servents invoquen la teva protecció.
T’implorem: salva’ns del poder del mal!
RECITATIU
Samson
Com a esclau soc arrossegat al festí dels ídols: bé, us segueixo!
Adéu, germans! El meu cor us agraeix el vostre amor!
Micah
Comporta’t, amic, com exigeix l’honor de Déu!
Samson
Torna’m d’una vegada la força que un dia es va apoderar de mi al camp de Dan i els ensenyaré a reconèixer el poder de Jehovà.
El seu fals déu fugirà davant del Déu veritable com a pols lleugera arrossegada pel vent de la tempestat.
ÀRIA
Samson
Esplèndida apareix als vapors del matí, quan el sol surt porpra, la seva imatge es bressola sobre el mar lleugerament ondulat.
Aleshores fuig el cor dels espectres de la nit, espantats a les fosques cavernes, i pàl·lids esperits els condueixen a les seves tombes.
RECITATIU
Micah
Enfortit per Déu, el Fill de l’Home compleix amb la rapidesa del llamp allò que se li ha ordenat i revela al Senyor els servents dels ídols.
Oh Manoa, posa ales als teus peus, segueix el teu amic i porta’ns bones noves.
ÀRIA
Dalila
El déu Dagon ha vençut l’enemic, ha aniquilat la força del seu Heroi: lloat sigui el seu poder! Que ressoni la cançó!
Que la fruita i el vi li siguin oferts amb alegria!
COR
Cor de Filisteus
Feu ressò de la cançó! Lloeu el seu poder. Oferiu-li amb alegria fruita i vi!
RECITATIU
Micah
L’esperança de la llibertat ens arriba certament: això és el que em diu el meu cor palpitant. Confio en ell!
Manoah
Amics, espereu amb mi i… (un rugit espantós)
Però: què sento! crits espantosos! certament no és un ressò d’alegria!
COR
Cor de Filisteus
Escolta’m Senyor! Escolta els meus crits! Mort! Horror! Ruïnes! Socors!
Escolteu, Senyor, la mort s’apodera! Pietat, Senyor! La mort s’apodera de mi!
RECITATIU
Manoah
On fugir? A cada pas em segueix la imatge espantosa.
Tu també, aviat t’horroritzaràs del que ha passat!
Micah
Digues-nos: què ha passat? Escoltem ansiosos, en silenci.
Manoah
Em falta l’alè; se’m trenca el pit.
Micah
Resumeixi breument, expliqui’ns allò essencial.
Manoah
Gaza, fins ara florent, és ara demolida per sempre!
Micah
Què? Dius la veritat? Qui ho ha fet caure?
Manoah
Samson, l’heroi, ho era. Però, ai, la tomba de l’enemic també era la seva tomba!
Micah
Ai!
Manoah
Arribat al temple de l’ídol, invoca en veu alta Jehovà perquè li torni a donar l’antiga força.
Aleshores el seu braç agafa amb la seva habitual força una de les columnes, l’enderroca, i amb ella s’esfondra tot el temple!
El fals déu es fa miques, els seus serfs són assassinats, però ell també és arrencat de nosaltres per a l’eternitat!
Micah
Així doncs, el darrer cop va caure sobre el seu propi cap.
Com a heroi, va dur a terme el ritu de la venjança: gloriós però horrible!
ÀRIA
Micah
Ploreu, fills d’Israel! El qui us protegeix ha escapat a la vostra fama!
Doncs Samson dorm plàcidament a la tomba, amb els ulls tancats per tota l’eternitat.
COR
Cor d’Israelites
Deixa córrer les teves llàgrimes! Samson, l’heroi, ja no existeix!
MARXA FUNEBRE
RECITATIU
Micah
Arriba el cos: poseu-lo suaument davant nostre!
Coronem-la amb llorer i branques de palmell.
Aleshores que es construeixi un mausoleu, envoltat dels símbols de la victòria, recompensa de les seves gestes, i que ressonin els cants en lloança de l’Heroi!
Manoah
Reuneixi’s, doncs, aquí Israel, perquè el seu nom l’inflami novament al noble propòsit de ser-ne digne.
Micah
Que sobre la teva tomba es tanquen la dolça pau i la glòria.
De tan pesada càrrega d’afliccions descansa ara plàcidament, oh Heroi!
COR
Cor Juvenil
Sobre aquesta tomba sigui la pau dolça i l’alta glòria.
Micah
A l’aniversari anual d’aquest dia, que el cor de les joves també vingui aquí en pelegrinatge i l’adorni amb flors.
Cor Juvenil
Porteu llorers, porteu palmells, escampats sobre la tomba de l’Heroi!
TOTS
Porteu llorers, porteu palmells, escampats sobre la tomba de l’Heroi!
RECITATIU
Manoah
Veniu, veniu, i acalleu ara els vostres gemecs, perquè el final de Samson va ser digne de Samson: va sortir victoriós de la mort.
Lloat sigui el Senyor que li va concedir la victòria!
COR FINAL
Que la nostra veu, la de tot el Cor, ressoni amb força per lloar eternament el poder i la magnificència de Déu.