Radamisto HWV 12a Primera versió Cd Virgin Classics 7243 5 45673 3 Cds
Any 1720
Òpera seriosa en tres actes per a solistes
Soprano.- Radamisto- Polissena- Trigance- Fraarte
Contralt.- Zenobia
Tenor.- Tiridate
Baix.- Farasmane
Orquestra.- Flauta travessera, dos oboès, fagot dues trompes, dues trompetes, violi sol, dos violins, viola, violoncel sol i baix continu.
Llibret.-Niccolo Francesco , sobre l’argument d’un llibret de Mateo Noris i Domenico Lalli
JOYCE DIDONATO Mezzosoprano
PATRIZIA CIOFI Soprano
MAITE BEAUMONT Mezzosoprano
DOMINIQUE LABELLE Soprano
LAURA CHERICI Soprano
ZACHARY STAINS Tenor
CARLO LEPORE Baix
IL COMPLESSO BAROCCOEPORE
Director ALAN CURTIS
Radamisto
Farasmane, Rei de Tràcia, tè dos fills Radamisto i Polissena. El primer està casat amb Zenobia, princesa de gran virtut, descendent d’una noble família, mentre que Polinessa ha estat promesa a Tiridate, Rei d’Armenia. Poc temps després trobant-se a la cort del seu sogre durant una absència de Radamisto, Tiridate s’enamora de la seva cunyada Zenobia. En tornar al seu reialme i no trobant una altra manera de satisfer la seva injusta passió declara la guerra a Farasmane i li arrabassa totes les seves possessions llevat de la capital, en la qual Radimisto i Zenobia s’hi han refugiat a fi de defendre-la, pel que fa a Farasmane ha estat fet presoner durant la batalla.
Tiridate s’ha emportat la seva dona Polinessa amb ell mentre aplegava el seu exèrcit, en cas d’una insurrecció mentre ell fos fora. La ciutat finalment es rendeix, però Radamisto i Zenobia per sort s’han pogut escapar, de tota manera són descoberts pels soldats enemics, i Radamisto, temen que la seva esposa caigui en mans del tirà decideix per la insistència de la mateixa Zenobia matar-la. Havent-la només ferit, però creient-la morta, la precipita a les aigües de l’Araxe. Salvada pels soldats que han marxat a perseguir-la, és conduïda davant de Tiridate. Radamisto desesperat per haver matat la seva esposa, se’n va al campament de Tiridate amb la intenció de matar-lo. Ell troba viva la seva esposa tot i que presonera. A efectes de diversos esdeveniments, Zenobia li serà tornada i ell recobrarà el seu reialme.
Sinopsi
Tiridate, Rei d’Armenia, s’enamorà de Zenobia esposa de Radamisto, fill del Rei Farasmane, que regnà a Tràcia, país veí. Ell hi ha envaït el reialme de Farasmane a fi d’emportar-se a Zenobia, tot i que ha tingut en secret el seu veritable secret davant el seu aliat Tigrane i les seves pròpies tropes. Farasmane ha estat fet presoner i les forces d’Armenia posen setge a la principal ciutat de Tràcia defensada per Radamisto.
Acte primer
Sota una tenda a l’exterior de la ciutat, la fidel esposa de Tiridate, Polissena, està desesperada de veure el seu espòs menysprear-la. Trigrane, que l’estima però la respecte, li explica l’interès que el seu espòs té per Zenobia i li pressiona de deixar-lo, Ella refusa en pensar-hi. Tiridate entre i ordena la mort de Radamisto així com la destrucció de la ciutat. Polissena parla en favor de Radamisto (que és el seu germà) però Tiridate , l’acomiada fredament. Farasmane serà conduït davant d’ell encadenat i demana parlar amb el seu fill. Tiridate accepta.
Radamisto i la seva esposa apareixen a les portes de la ciutat per observar l’exèrcit que els assetja: Zenobia tem caure en mans de Tiridate, però Radamisto li suplica de tenir esperances. El germà de Tiridate, Fraarte condueix Farasmane a la vora del fossar que envolta la ciutat i fa saber a Radamisto que la ciutat ha de rendir-se si no vol veure al seu pare executat. Farasmane ordena a Radamisto que no cedeixi. Radamisto dubte. Zenobia veient que no soluciona la qüestió lliurant-la a Tiridate, proclama que ell faria millor matant-la per posar fi al conflicte. Entra a la ciutat. Farasmane malgrat l’amenaça que pesa sobre la seva vida li ordena a Radamisto a seguir-lo, ho accepta a contracor, invocant als deus perquè anihilin a Tiridate. Fraarte ordena l’execució de Farasmane però intervé Tigrane, Farasmane és reduït, encadenat però enravenat sempre amb un aire desafiador. Tigrane i Fraarte es llencen a l’assalt de la ciutat amb èxit.
En una plaça de la ciutat conquerida Tiridate retreu a Faarte d’haver perdonat la vida a Farasmane però accepta de deixar-lo viure si Radamisto i Zenobia són capturats. Radamisto morirà a la plaça i Zenobia serà salvada. Faarte evoca el seu propi amor per Zenobia. Polinesso suplica de nou a Tiridate de salvar al seu germà, però ho refusa. Ella llavors va cap a Tigrane que promet d’ajudar-la. Quan resta sola resolt de suportar la vergonya per les intencions adúlteres de Tiridate sobre Zenobia i aspira a un esdevenidor més feliç.
Acte segon
Radamisto i Zenobia han fugit de la ciutat han sortit per un passadís subterrani que els porta a les ribes de l’Araxe. Veient apropar-se uns soldats, Zenobia desesperada demana de nou a Radamisto que la mati abans de caure en mans de Tiridate. No sense vacil·lar, Radamisto intenta matar-la però no fa més que ferir-la lleugerament. Zenobia intenta llavors de matar-se llençant-se al riu, mentre que se l’emporta el corrent del riu arriben els soldats amb Tiridate al davant. Radamisto es rendeix, Tiridate promet ajudar-lo i portar-lo disfressat fins a Polinessa.
Radamisto espera en secret que això serà per a ell l’ocasió de matar a Tiridate. Invoca l’esperit de la seva difunta esposa i jura venjar-la. Zenobia tan mateix ha estat salvada de les aigües per Fraarte, el qual l’hi explica que si l’ha salvat és perquè està enamorat d’ella. Zenobia furiosa perquè el destí no l’hagi deixat morir, crida a les fúries perquè l’ajudin a turmentar Tiridate.
En els jardins del palau Fraarte dona part a Tiridate de la captura de Zenobia. S’imagina que Tiridate l’autoritzarà a guardar per a ell la bella Zenobia i s’amaga quan ella és conduïda davant de Tiridate– que li declararà el seu amor: Faarte es queda astorat quan descobreix que el seu propi germà és el seu rival en amor. Zenobia rebutja la cort de Triridate. Però aquest està convençut que ella acabarà per acceptar. Mentre es retira Fraarte reapareix i ofereix a Zenobia alliberar-la de les urpes de Tiridate si accepta l’amor que li ofereix, però ella refusa i proclama que restarà fidel a Radimisto. Si els deus no volen pas que ell sigui retornat, prefereix morir. Fraarte conserva l’esperança que el seu amor per Zenobi acabarà per emportar-se-la.
Tigrane acompanya Radamisto disfressat de soldat en els jardins on deu trobar Polissena. Radamisto li demana tot seguit de portar-lo davant de Tiridate jurant de matar-lo, però ella refusa: quantes siguin les faltes del seu espòs, la seva fidelitat i el seu honor exigeixen que l’ha de defendre, a menys que no amenaci directament la visa de Radimisto. Amb còlera, aquest últim la posa amb guàrdia: podria morir en efecte si ella continua protegint el seu espòs. Polissena, presa d’una elecció dolorosa, conclou a defendre a qualsevol que es trobi amb un gran perill.
En una sala del palau, Tiridate fa de nou la cort a Zenobia. Tigrane l’interromp per indicar-li que Radamisto és mort. Mostra a Zenobia plena de dolor el vestit de Radamisto, i fa venir un criat que diu que ha estat testimoni dels darrers moments de Radamisto. El criar no és altre que Radamisto disfressat del criat anomenat Ismeno, Zenobia reconeix immediatament la veu de Radamisto. Fingint de donar-li compte de les seves pròpies últimes paraules, proclama el seu amor per Zenobia i l’empeny a resistir al tirà que l’ha capturat.
Passant d’un a l’altre Zenobia increpa a Tiridate i jura fidelitat a Radamisto. Tiridate promet recompensar “Ismeno” si l’ajuda a conquerir Zeniobia. Restan sols, Radamisto i Zenobia i estan joiosos d’estar junts.
Acte tercer
Tigrane i Fraarte es retroben a l’exterior del palau. Tot i que tots dos indignats per la tirania de Tiridate, vacil·len en cessar-lo o matar-lo, i decideixen. sobre tot utilitzar els exèrcits que comanden per intentar tornar-lo a la raó. Fraarte espera que el cel afavorirà el seu pla, Tigrane sospita que mai Polissena respondrà al seu amor per ella, per més que passi el que passi.
En una peça del palau Zenobia posa en guàrdia a Radamisto el perill que podria exposar-se si fos reconegut. S’amaga, prometent-li no abandonar-la mai, tot i volen assegurar-se de la constància de la seva esposa. Tiridate apareix de sobte amb el seu seguici i saluda a Zenobia amb el títol de reina de Tràcia i d’Armenia, oferint-li corona i ceptre, que rebutja amb còlera. Intenta abraçar-lai crida a Radimisto per ajudar-la, qui surt del seu amagatall.