Orlando
Òpera entres actes
Llibret Carlo Sigismondo Capece
PATRICIA BARDON Mezzosoprano (Orlando)
ROSEMARY JOSHUA Soprano (Angelica)
HILARY SUMMERS Contralt (Medoro)
ROSA MANNION Soprano (Dorinda)
HARRY van der KAMP Baix (Zoroastro)
LES ARTS FLORISSANTS
Director WILLIAM CHRISTIE
Argument
Acte primer
La campanya a la nit amb una muntanya més lluny sobre la que hom veu l’Atles portant la volta dels cels damunt les espatlles. Zoroastre contempla les constel·lacions, quin significar obscur per la majoria dels mortals li ensenya que Orlando renovarà un dia els seus èxits. Orlando apareix en persona, atret entre els seus desitjos contradictoris d’amor i de glòria “Stimulato dalla gloria”.Zoroastre retreu la seva inclinació per l’amor, i d’un cop de vareta màgica fa aparèixer un Palau de l’Amor on es veuen els herois de l’antigor adormits als peus de Cupido. Exhorta a Orlando a abandonar l’amor i seguir a Mart, el déu de la guerra. Orlando, en principi mortificat per aquest visió, reflexiona de seguida que es pot conciliar la gloria amb la persecució de l’amor malgrat l’aventura sentimental amb Omphale, Hèrcules és sempre un heroi, el mateix que el gran Aquiles, que sota l’efecte de noia jove amenaça els regnes de ( l’Assia (Al·lució a Aquiles, fill de Pelee que de jovenet fou enviat a Sycros disfressat de noia per evitar haver de fer la guerra de Troia; es veu la superxeria quan brandeix amb un aire batallador l’espasa que li havia ofert Ulisses.
En un petit bosc amb les barraques dels pastors, la pastora Dorinda medita sobre les belleses de la natura, un temps enrere li encantaven però ara li afligeixen- no n’estava segura- pot ser perquè està enamorada. Orlando passa precipitadament amb una princesa que acaba d’alliberar (identificada més tard com Isabella: ell també-pensa Dorinda– està atrapat per l’amor. No sap pas veritablement el que sent. Angelica apareix llavors confessant que malgrat les atencions d’Orlando, està enamorada de Medoro a qui ella ha guarit les ferides quan estava cuidat per Dorinda “Ritornava al suo bel viso”. Medoro sent aquesta confessió i entra, “E il mio cor da me diviso” declarant el seu amor per Angelica. Ell es considera indigne d’ella però ella declara qui ha conquerit el seu cor be val un rei. Dorinda torna al moment que surt Angelica i és manifest que estima a Medoro. Ell intenta evitar ferir-la fingint que Angelica és una parenta seva; no la menysprearà mai. (Se il cor mai ti dirà). Dorinda sap que ell no li dirà mai la veritat, però les seves paraules tot i ser falses li encanten.
Zoroastre anuncia a Angelica que està al corrent del seu amor per Medoro i la prevé de la probable venjança d’Orlando, que vigilarà. Apareix Orlando, Angelica no sap com explicar-li el què ha passat però ben al contrari d’estar gelosa, li nombra la princesa Isabella, la que acaba de salvar. Zoroastre impedeix l’acostament prematur de Medoro fent que sigui amagat per una font, ja que tota l’escena es transforma en un jardí encantador. Angelica li diu a Orlando que ha de provar la seva fidelitat no tornant a veure mai més a la princesa; no li pot donar el seu amor en tant que guardi la menor sospita. (Se fidel vuoi, sh’io ti creda).Orlando contesta que l’obeirà i que està disposat a combatre els monstres més terribles per prova la força del seu amor.
Medoro descobreix Angelica i li exigeix saber amb aquí parlava. Ella li contesta que amb Orlando, i el dissuadeix (sense massa dificultat) de lluitar contra un tal rival. Convenen en trobar-se més tard. La seva abraçada de comiat és observada per Dorinda, que obliga finalment a Angelica a explicar que ella i Medoro,ja estan compromesos. Aquesta agraeix a Dorinda les seves bondats passades i li regala una joia. Dorinda respon que li hauria agradat més tenir un obsequi de Medoro. Així i tot li súplica de perdonar-la, però ella diu que ha estat ferida fins a un punt que ell no podrà mai comprendre. Angelica i Medora intenten consolar-la, però en debades.
Acte segon
Un bosc. Dorinda sent el cant melangiós del rossinyol adient a la seva tristesa. Apareix Orlando i li demana perquè ha deixat entendre que ell està enamorat de la princesa Isabella. Confusa Dorinda diu que ha estat mal compresa: parlava d’Angelica i del seu nou amor per Medoro. Mostra a Orlando la joia que acaba de rebre dient que és un regal de Medoro. Orlando reconeix immediatament el braçalet de Ziliante que ha donat fa poc a Angelica. Ella la traïda diu: . Va haver de cedir a un dels seus grans rivals? No contesta Dorinda, només a un jove anomenat Medoro, a qui ella veu la cara en cada flor; els sorolls del rierol i del bosc semblen dir-li que l’espera sempre. (” Se mi rivolgo al prato“) Orlando esclata en còlera i amenaça en matar-se amb la finalitat de protegir Angelica fins a l’infern. (Cielo! Se tu il consenti“).
L’escenari es transforma en un jardí: a un costat un bosc de llors i de l’altre l’entrada a una gruta. Zoroastre retreu a Angelica i a Medoro d’haver provocat la còlera d’Orlando: no els resta més que fugir. Els adverteix que els esperits dels mortals vaguen per la foscor quan es deixen guiar pel déu cec de l’amor. Els amants estan desolats per haver de partir. Medoro decideix gravar els seus noms en els llorers per declarar el seu amor a tot el món (Verdi allori“). Angelica pren la resolució de tornar a Cathay amb Medoro. Tot i que li agraeix haver-li salvat una altra vegada la vida, pensa que comprendrà que l’amor no pot ser comandat per la gratitud o la raó.
Orlando entra al bosc i veu els noms d’Angelica i Medoro gravats als arbrers. Es precipita dins la gruta per perseguir Angelica, però ella surt pel bosc del costat oposat i diu tristament adeu als arbres i als rierols. Orlando boix de ràbia surt de la gruta i es precipita al bosc a perseguir Angelica. Medoro arriba i els segueix. Angelica descobreix que Orlando els segueix; la màgia de Zoroastre fa en aquest moment un gran núvol i s’emporta Angelica en companyia de quatre genis. Orlando acaba per perdre la raó. Creu que les ombres de l’infern han raptat Angelica. Els seguirà fent-se ombra ell mateix. Travessa el Styx amb la barca de Charon i percep les torres de fum del regne de Plutó. Cerberre porta la barca cap a ell i les fúries l’ataquen. La fúria més gran pren la forma de Medoro que es llença als braços de Proserpine ( la companya de Plutó). Ella plora i el furor d’Orlando es tranquil·litza, en veure que, fins i tot en l’Enfer, l’amor pot ser causa de llàgrimes. Demana que cessin els plors, atès que ja han obtingut la seva compassió; però la còlera acaba per tornar- les llàgrimes no poden prevaler sobre el cor endurit. Retorna corrent a la gruta que s’obre de sobte per deixar sortir a Zoroastre en el seu carro. El mag pren Orlando a els seus braços i s’envola amb ell.
Acte tercer
En un palmar Medoro explica a Dorinda que Angelica li va demanar que busqués refugi amb ella. Aquesta està contrariada perquè ell no ha vingut al seu costat per pròpia voluntat. Ell li explica que no és pas amo del seu cor. Dorinda està contenta perquè ell no li menteix més. Arriba Orlando i declara el seu amor per Dorinda. Al principi està afalagada per les seves atencions, però com que Orlando es torna més ardent l’anomena Venus, està clar que encara està divagant. Identifica sovint Dorinda amb el germà d’Angelica, Argalla assassinat per Ferrau, un altre rival d’Orlando. Es prepara per un combat a mans nues amb Ferrau, i tira el seu casc i la seva espasa (“Già lo stringo“) abans de marxar.
Dorinda posa al corrent a Angelica de la follia d’Orlando, Angelica expressa la seva compassió i espera que ell la podrà superar (Cosí giusta è questa speme). Dirinda ofereix les seves últimes idees sobre l’amor, és un vent que gira el cap i porta tant sofriment com alegries.
Apareix Zoroastre amb els seus genis i els ordena de transformar l’escenari en una horrible caverna. Promet de retornar a Orlando la seva glòria de temps passats. Igual que una tempesta dona lloc a un cel sense núvols, les faltes d’aquells que es desvien del camí correcte retrocedeixen quan són reconegudes. Dorinda plorant indica a Angelica que Orlando ha enderrocat la seva casa i que Medoro està enterrat sota les escombres, arriba Orlando i, prenent Angélica per a la bruixa Farelina, amenaça de matar-la, però ella la resisteix, aclaparada de dolor per la notícia de la mort de Medoro. Orlando la deixa a la caverna que llavors es transforma en un magnífic temple de Mart. Orlando pretén haver tret del món tots els seus terribles monstres. Guanyat per la son, pensa que ha begut les aigües del Lethe i s’estira per dormir. (Già l’ebro mio ciglio). Apareix Zoroastre i diu que és hora de què Orlando recuperi els sentits. Envia a buscar l’àliga de Júpiter, qui guiada pels genis, arriba amb un contenidor d’or al bec. Conté un liquid que Zoroastre aspergeix a la cara d’Orlando, aquest es desperta, tornat a la raó. Dorinda li explica que durant la seva bogeria ha matat Medoro. assaltat amb remordiment, decideix matar-se a si mateix. ( Per far, mia diletta), però Angelica li ho impedeix ordenant-li de continuar viu. Medoro de fet ha estat salvat per Zoroastre, qui conjura a Orlando d’acceptar el festeig d’Angelica i Medoro. Una estatua de mart apareix amb un foc cremant damunt les golfes, el moment que Orlando proclama la seva victòria sobre ell mateix i remet Angelica a Medoro i els desitja felicitat, Angelica i Medoro es prometen fidelitat, i Dorinda els convida a tots a casa seva, declarant que oblidarà la seva pena. Tots junts canten les lloances de l’amor i de la glòria.