GEORGE FRIEDRICH HANDEL Òpera Ricardo Primo HWV 23

Ricardo Orimo Re D’Ichilterra  HWV 23

Òpera en tres actes

Llibret Paolo A. Rolli

LAWRENCE ZAZZO   Contratenor (Ricardo Primo)(Ricardo)

NURIA RIAL  Soprano  (Constança)

CURTIS STREETMAN  Baix  (Berardo)

DAVID WILSON-JOHNSON   Baríton  (Isaac)

GERALDINE McGREEVY  Soprano  (Pulcheria)

TIM MEAD   Contratenor  (Oronte)

KAMMERORCHESTER BASEL

Director  PAUL GOODWIN

PER QUÈ RICARDO PRIMO?

Ricardo Primo és una de les òperes de Händel més injustament oblidades, que sobre el pla de la varietat orquestral, de la caracterització i de l’arrencada dramàtica, hom la compara a les millors.

L’orquestració és sens dubte una de les més interessants de totes les òperes de Händel. Els corns, generalment relegats als cors, tenien aquí un poderós rol solista en la crida d’Oronte al triomf de l’amor.

Les trompetes generalment reservades a la música purament cerimonial, anuncien aquí la massacre i el terror en l’ària de Ricardo a l’acte tercer. Igualment els timbals juguen un paper de primer pla en la seqüència de la tempesta. Händel amplià encara més la seva paleta amb la utilització de flautes: flautes de bec, viola l’uníson reflectint l’amor d’Oronte per Pulcheria, flauta de bec “sopranino” a l’ària del “Cant d’ocell” de Constançaetc – la més inesperada- una flauta “traverso” basso, per descriure la mort de Constança a l’acte tercer. Aquesta gran flauta greu permet a Händel crear una sonoritat profunda i buida en una tonalitat, mentre que les cordes sonen una en altre.

La caracterització dels protagonistes en Ricardo Primo aporta encara avenç de diversitat a aquesta obra, la necessitat d’escriure per a dues sopranos rivals: Cuzzoni i Bordoni, obliga a Händel a concebre dos perfils sorprenentment diferents. Constança és pura però trastornada caracteritzada per encantadores melodies i unes línies àmplies, sovint en mode menor. Pulcheriaés complexa, fogosa, gelosa i confusa , amb unes línies melòdiques degradades i coloratures virtuoses, generalment en unes tonalitats majors. Aquesta varietat és encara subratllada per un tirà de grans dimensions- les àries d’Isaac i sobretot els recitatius, són extremadament potents, descrivint-lo com un home ardent, arrogant, intransigent, però nogensmenys manipulador, i també per Ricardo, sovint considerat com la feblesa d’aquesta òpera, tot i que el seu retrat és en realitat un personatge amb múltiples facetes, tirat en diferents direccions però fidel a Constança. És un guerrer ferotge, brutal i despietat, amb un costat egoista, suficient i pompós, bastant enfadós. No és pas un rei de “cartró pedra”, sinó un sobirà que hom s’estima o hom detesta.

A la sina de les àries Händel explota una extraordinària diversitat d’imatges pictòriques. A l’acte primer, l’estel de Ricardo guia el mariner cap a port, i l’acte segon, quan un núvol que tapa el sol desapareix aquest brilla amb més resplendor. Constança a l’acte segon és una pelegrina que perd el seu camí en la foscor, abans de ser reconfortada per una llum que brilla, quan a l’acte tercer és un ocell que no pot volar segur fins al seu niu. Pulcheria canta la puresa dels pètals de gessamí disseminats a l’herba, i de seguida a l’acte tercer explica que com àliga deu protegir els seus petits quan gosen mirar el sol. Aquestes imatges plenes de vida són admirablement il·lustrades en la música.

En fi dos elements musicals d’una importància crucial en les òperes de Händel mereixen ser citades. El primer és l’emprament variat del ritme. Sovint és per “netejar” tots el ritmes habituals, he cercat conservar la diversitat, i en particular evitar la uniformitat del pontatge generalitzat. Crec que Händel va escriure sovint horitzontalment més que verticalment, si bé que els ritmes de les parts greus semblen diferents de les agudes. És un aspecte per assaborir més que per eliminar.

El segon element és d’importància dels recitatius de Hándel, per la tensió i energia dramàtica d’aquesta òpera. Considero el ritme de la paraula com a fonamental, tot i respectar el valor de les notes curosament pensades de Händel. Subratllo la varietat dels recitatius augmentant el grup “continu”, que compren en un violoncel, dos clavecins i dos llaüts, utilitzats en totes les permutacions possibles per orquestrar el drama d’aquesta òpera notable.

Riccardo Primo -una òpera per coronament del rei d’Anglaterra.

A diferència dels deus de Grècia i d’alguns estreteges romans, Ricardo cor de Lleó, el llegendari cavaller de l’edat mitjana, no feia més que rarament l’ofici de rol heroic en l’òpera barroca.

És el “Caro Sassone” Hándel en persona, havent rebut la nacionalitat britànica la primavera del 1727, que s’interessà poc després de la seva naturalització, al mite d’aquest rei anglès entorn del qual s’han teixit tantes llegendes. L’onze de Novembre de 1727,”Ricardo Primo” Rei d’Anglaterra de Händel fou creat al King’s Theatre de Londres, en ocasió de la coronació del rei George II.

Ricardo Cor de Lleó, quin motiu ideal del coronament d’un rei d’Anglaterra hom s’inclinarà a pensar en un primer temps. Però és una impressió enganyosa. Händel havia acabat la composició de la seva òpera el mes de maig de 1727, quan el vell rei Jordi I era de viatge a lla seva ciutat natal de Hanover. Morí de forma inesperada l’onze de juny d’una apoplexia. Per aquest cas de dol, l’etiqueta reial exigia la suspensió immediata de tota activitat teatral. Per tant el King’s Theatre de Haymarket havia ja tancat una setmana abans per un vertader escàndol d’òpera. Les dues primeres dones de Händel Faustina Bordoni i Francesca Cuzzoni s’havien insultat damunt de l’escenari, en plena estrena “Antianatte” de Giovanni Battista Bononcini. Els partidaris de cada una de les cantants en lluita havien arribat a les mans. Fins aquí la molt popular sàtira de John Gay, “The Beggar’s Opera”, posant en escena la parella querellant formada per Polly Peachun i Lucy Lockit, que no fes en un tancar i obrir d’ulls retrospectiu aquest escàndol.

Händel havia no més realment projectat això abans de compondre una patriòtica òpera de coronament?

La clau de l’enigma resideix sobretot en la disposició d’uns rols i d’unes parts vocals, i d’aquest fet, en l’origen de la composició del llibret. Amb aquest model Händel havia donat al seu llibretista Paolo Rolli el llibret “Isacio Tiranno” de Francesco Briani. Antonio Lotti havia musicat els versos de Briani el 1718 per el conjunt líric del “Teatro Grimani San Giovanni Crisostomo” de Venècia.

En el llibret de Briani/Rolli, Händel trobava les jerarquies dels rols, adaptades al seu conjunt de vedets londinenques, és a dir susceptibles d’evitar les baralles. El castrat Senesino cantà la part del brau Ricardo, Francesca Cuzzoni el de la noble promesa Constança i la seva rival Francesca Cuzzoni cantà la part de la virtuosa Pulcheria. El nombre i el contingut afectiu de les àries són repartides segons un equilibri curosament ponderat. Händel hauria intentat atenuar, o sigui reconciliar, les tensions ben reals que dividien la seva companyia de vedets mitjançant un repartiment equitatiu dels rols musicals?

L’acció de l’òpera d’una factura molt senzilla, relata un petit extracte de la croada de Ricardo I a Jerusalem. Abans de la reconquesta de la Ciutat Santa- que va fer-se per una massacre de la més brutals- es preveu el casament amb Berenguer de Navarra (en el llibret, ella es diu Constança princesa de Navarra). Més en un primer temps les noces cauen literalment a l’aigua. Una tempesta marítima (Il·lustrada per Händel en la seva composició, d’una manera insigne, per uns cops de timbals en triples corxeres, poc després de l’obertura) dispersa la flota.

La promesa de Richardo, Constança, cau en mans del malvat Isaac, rei de Xipre. El rei d’Anglaterra, també naufragat, s’encalla a Limassol a Xipre. Isaac que mentrestant s’ha enamorat de Constança, cerca d’enganyar a Ricardo ordenant a la seva pròpia filla Pulcheria, disfressar-se de Constança i casar-se amb Ricardo. Peró Oronte, l’amant de Pulcheria, revela l’engany. Ricardo acaba deslliurant Constança de les mans del tirà i, el gran capità , li fa prova de clemència. (En realitat Ricardo ha conquerit Xipre amb 15.000 homes, ha empresonat Isaac Komenenos, ha requisat el tresor reial, augmentant els impostos la meitat i cedeix l’illa a l’orde dels templers, cosa que no mencionarem aquí més que de passada.

Per la representació a la manera d’òpera del coronament, Händel, no es contenta en reescriure el tercer acte. Arranjà la partitura per una orquestra instrumental excepcional (Tres trompetes dos corns, timbales, flautes de bec i flautes travesseres). D’aquesta manera disposava d’un espectre de timbres sorprenentment colorants, amb àries de tristor i d’amor, acompanyades per la flauta dolça, la flauta “basso”, la flauta “piccolo” , fins a espectaculars músiques de batalla amb timbals i trompetes. Ricardo Primo no manca doncs de refinaments en l’escriptura, ni àries carregades d’emocions, ni de dramatúrgia apassionada, i no te res a envejar a les òperes més conegudes de Händel.

Si es creuen els testimonis de l’època els decorats concebuts per Joseph Coupy i Peter Tillemans, devien ser impressionants. Deu representacions suplementàries seguiren a Londres. Georges Philipp Telemann s’encarregà d’elaborar una versió germani-italiana, que fou representada a Hambourg el febrer de 1729. En aquest mateix mes un altre arranjament germani-italià fou posat en escena a Brunswick (Braunschweig), fent una reposició el 1734. No es representà de nou fins al 1964.

L’acció

Acte Primer

Una tempesta sobre el mar a les costes de Xipre provoca el naufragi de la flota anglesa, que devia permetre a Ricardo Primo cor de Lleó repatriar a la seva promesa Constança de Navarra. Creient que el seu promès s’ha ofegat la inconsolable Constança acompanyada del deu criat Berardo troba asil sota una falsa identitat de la cort del malvat Isaac Aquest encisat per la bellesa de Constança, es proposa conquerir el seu afecte. Ricardo ha sobreviscut, i disfressat en el seu ambaixador va a Isaac a demanar la restitució de Constança que encara no ha vist. Isaac promet a Ricardo que la seva promesa serà alliberada.

Acte Segon

Berardo promet a Constança cercar a Ricardo si sap que ella encara es viva. El pèrfid Isaac descobreix la vertadera identitat de Constança i ordena a la seva pròpia filla Pulcheria disfressar-se de Constança per casar-se amb Ricardo. Pulcheria desesperada està resolta a revelar l’engany a la primera ocasió. L’engany d’Isaac es descobreix i Pulcheria se sacrifica com a ostatge per l’alliberament de Constança. No és fins al final d’aquest segon acte que Ricardo i Constança es troben per primera vegada i es juren amor etern en un magnífic duo.

Acte Tercer

El repatriament de Constança encallat al principi, però Isaac sorprèn la parella amorosa per l’astúcia, fa  arrancar Constança dels braços de Ricardo i l’empresona. Constança al palau implora la mort com a única solució i clama socors al cel. Isaac amb Constança com ostatge marxa a la guerra contra les tropes de Ricardo que han començat l’atac. Llavors que Isaac dona el cop fatal, Oronte intervé per desarmar-lo. Finalment després una potent música de batalla amb trompetes, corns i timbals, Ricardo triomfa sobre les tropes d’Isaac. Al final d’una marxa triomfant, Ricardo promet a Constança una fe eterna i atorga la seva amistat a Pulcheria. Tot s’aplegava en un cor de joia.

ACTE PRIMER

Obertura

L’escena és la costa de Limisso (Actual Limassol) a l’illa de Xipre, en el moment de la tercera croada i el palau d’Isaac

ESCENA PRIMERA
Lido di Limisso amb vistes al mar, vaixells nàufrags i roques

Recitatiu

Constança
Deixa’m, Berardo, deixa’m!
Berardo
Què et sembla, Constança?
Constança
Morir!
Berardo
Segueix-me! seria una fúria desesperar-se:
Vine, i espera.
Constança
L’esperança és en va allà on el cel hi està en contra!
A la vista dels vaixells de Ricardo,
Les onades, els vents, les estrelles conspiren contra mi,
I acabo de submergir la fusta, arribo a la riba,
Ah! quina presa quedava del mar traïdor.

Ària

Constança
Si l’estimat morís
Entre les angoixes i entre els dolors
Jo també moriré…
No ho vaig veure i, tanmateix, m’encanta,
I tan greu és el meu màrtir
Si ell és mort no viuré.
Si l’estimat va morir.

ESCENA SEGONA
Canvi d’escenari. El palau d’Isacio

Recitatiu
Pulcheria
Si la verge reial, que venia com a núvia
A Ricardo el Britànic, mort en la tempesta,
El lamentable cas és digne de llàstima.
Isaac
(A Constança i Berardo que s’hi acosten)
Qui ets?
Berardo
Som infeliços, i no criats innobles
De la miserable esposa del rei anglo…
Constança
Constança immersa en les onades tempestuoses, ai, va morir!
Isaac
El teu nom?
Constança
Doris, és Narsès i el meu alemany;
La pietat del Cel invocat s’escapà.
Isaac
(A ell mateix)
Que amable és!
(Fort)
Al Palau, oh Pulcheria, amb el seu estimat germà
Ella viu amb tu: i tu al casament amb el príncep Oronte
Et prepara.
Pulcheria
(A ella mateixa)
Ai estimat!
(Fort)
Doride, anem.
Oronte, consol del meu cor, vindràs a mi!
Oronte
Papallona al raig diví
Són com tu.
Berardo
(Excepte a Constance)
No sospiris!
Constança
He perdut les meves esperances com a dona i com a reina.

Ària

Pulcheria

(A l’Isaac)
Vaig a obeir-te, estimat pare;
Consols el cor, el fas feliç…
El plaer estimable
D’afecte recíproc
Ho veuràs brillar en mi.
(A Oronte)
Estimada, pel teu amor ja ho sento.
(A l’Isaac)
Vaig a obeir-te,
(Se’n va)

Recitatiu
Isaac
Atura’t, Oronte, escolta.
Vagi de manera immanent i assegura’t que a la platja,
Dels vaixells britànics, allò que el mar rebutjava,
La flama devora.
(Se’n va)
Oronte
Compliré les teves ordres orgulloses,
I aleshores vaig al meu ídol.
Bella Pulcheria, els teus llums
Donen llum i força al rostre amorós,
Com més m’encén, més m’agrada.

Ària

Oronte

T’adoro, oh belles llums,
Us estimo, estrelles encantadores;
M’has calat el cor…
Des del dia que et vaig mirar
Sempre t’he estimat fidelment,
Sempre estimat i estimat,
Seràs el meu únic bé…
T’estimo, oh llums precioses.

ESCENA TERCERA

Canvi d’escenari. Pavelló no gaire lluny de la riba de Larisso.

Recitatiu

Ricardo
(Amb carta oberta a la mà)
Que l’alegria torni als nostres cors.
Constança es salva i torna a casa al palau d’Isaac.
Jo mateix aniré desconegut al tribunal,
I per en Ricardo demanaré núvia.
Bellesa, que no he vist mai,
La meva sensació és molt dolorosa,
I d’una cara de la qual sóc desconegut
L’esplendor esclata.
Ho crema tot amb amor i desig:
Augmenta les vanaglories del cor més noble
Acostumat a les armes, ardent d’amor il·lustre.

Ària

Ricardo

La tempesta ha cessat, però l’ànima no té pau,
Si no vols tenir l’objecte estimat…
No, això no treu l’amor
Les palmes al nostre honor,
Si l’amor il·lustre és, quant més agraït.
La tempesta ha parat.

ESCENA QUARTA

Apartament amb taula de cafè

Recitatiu

Constança
L’amable Pulcheria ens sembla cortès;
Però encara, Berardo, oh Déu! fins i tot entre aquests
Sí amable acull el pit treballat llanguit.
Berardo
On regna un home cruel, no hi ha descans.
(Entra Oronte, i a l’altra banda, sense veure’l, Pulcheria.)
Oronte
Doride, tens la teva aparença
Quelcom majestuós i genial,
Que desperta els que et miren
I respecte, i amor.
Constança
Confosa, em quedo callada.
Oronte
Parlen molt eloqüentment,
Quan el llavi calla,
Les llums vagues.
Constança
Senyor, l’elogi és adequat per a aquells que s’ho mereixen.
(Pulcheria es posa sobtadament entre Oronte i Constança.)
Pulcheria
(A Constança, rient)
Doride, tens la teva aparença
Quelcom majestuós i genial.
Oronte
(A ell mateix)
Cel! què hauria de dir!
Pulcheria
I a qui apuntes
Desperta el respecte i l’amor.
Oronte
Pulcheria…
Pulcheria
Traïdor!
(Continua parlant amb Constança)
Parlen molt eloqüentment,
Quan el llavi calla,
Les llums vagues.
L’elogi és adequat per a qui s’ho mereix!
Ofen el lloador en callar
Bellesa que és pelegrina.
(Es gira cap a Oronte i diu rient)
No has dit el millor, i demana petons…
Oronte
No, Pulcheria, amor meu…
Pulcheria
Home malvat, calla!
Constança
Oh! Princesa, jo…

Ària

Pulcheria

Bella, no et tinc amb mi
Ni menyspreu ni rigor,
Només vull venjança
D’un amant traïdor…
(A Oronte)
Fals! ho vull amb tu,
Que estàs canviant la fe,
Un Proteu enganyador.
(A Constança)
Bella, no et tinc.
(Se’n va )

(Isaac ve de sobte.)

Recitatiu

Isaac

Oronte!
Oronte
Senyor!
Isaac
Posar en marxa; aquí amb la Doride només vull parlar.
(Oronte surt fent una reverència.)
Constança
(Suaument a Berardo)
Per què mai?
Isaac
Tu, oh Narsès, ves més enllà.
Berardo
Senyor, permeteu…
Isaac
Hola!
Berardo

Isaac

Hola!
Berardo
(A ell mateix)
Oh comando tirà!
(Se’n va)
Constança
(A ella mateixa)
Ah, què serà?
Isaac
Doride, el meu palau
Brilla més per a tu.
Constança
Perquè la teva virtut brilla en ella.
Isaac
Volia dir la teva bellesa.
Constança
(A ella mateixa)
Ai! elogis que em són sospitosos.
Isaac
(A ell mateix)
Quines aparences divines!
(Fort)
Bella, vil que no vas néixer:
Els nostres favors
Ara et fan digne de nosaltres.
(Vol agafar-li la mà; ella es retira.)
Constança
No degrades, Isaac, la majestat del tron:
El meu rubor… t’elimina… t’atura:
Ah! només concediu que jo, com a criat, em postro
Als peus reials.
Oronte
(Ve de pressa.)
Senyor, a vostè del monarca britànic
L’ambaixador se’n va.
(La Constança s’aixeca alegre.)
Isaac
(Pensa)
Vindrà l’ambaixador?
Constança
(A ella mateixa)
Viu ell qui adoro?
Isaac
(Riu amb Oronte)
Què vol de nosaltres?
Oronte
Un centenar de vaixells armats van aterrar a la nit i les trompetes van callar.
Isaac
Teniu equips sota les armes?
Oronte
I aquest és el nombre de guerrers,
Que la costa ja sembla plena per totes bandes,
Ni la sorra es revela.
Constança
(A ella mateixa)
Oh! nou que em dóna plaer i dolor!
Isaac
L’ambaixador ve.
(Part d’Oronte; a Constança)
En uns moments ens tornaré a veure;
Doride, adéu.
Constança
Ah, marxa…

Ària

Constança

Deixa pau a la teva ànima!
Tempesta a la meva calma
No riguis, no, per tu…
Pel meu fàcil perdó,
Crec que soc útil,
Pensa que ets rei.
Deixa pau a la teva ànima! etc.
(Se’n va)
(Ricardo entra com a ambaixador d’Isaac, que es recolza seriosament i orgullós sobre una taula.)

Recitatiu

Ricardo

Isaac, el gran mèrit del qual
Porta un ceptre en aquesta illa,
L’il·lustre Ricardo, propietari del regne reial d’Anglia
Fill, m’envia a tu:
Et demana per Constança, la seva esposa reial,
Que encara no ha vist,
I empès als bancs subjectes a tu
Restes del naufragi del mar ferotge.
Isaac
(A ell mateix)
Ah, la Doride és Constança!
Ricardo
La seva anhelada núvia
Retornar l’Isaac a Ricard,
I ell amb els vans armat gent
Immediatament es posarà en marxa en l’empresa que intenta.
Isaac
Torna feliçment a Ricardo i digues:
Que veureu en breu
La Regia la seva dona Constança.
Que sigui el nostre amic.
Dóna’m la mà dreta en nom del teu Rei.
Ricardo
Plena d’honor t’ho ofereixo per ell.
Isaac
Explica-li què ha aconseguit amb la mà dreta d’Isaac.
També el seu nucli.
(Se’n va)
Ricardo
És magnífic, com ja ha dit la fama;
L’Isaac encara té raó.
Gaudeix de la meva esperança, aviat ho veuràs
El bé desitjat. Oh, almenys podria
Començant a admirar aquestes característiques,
Que tenen tanta fama de gràcia i bellesa.
Aviat seràs feliç,
No em turmentis, oh, impacient enyorança.

Ària

Ricardo

Arrossegat per tempestes ferotges,
Si el timoner torna a veure la seva estrella
Se’n va tot feliç i segur…
Ja no té por de les tempestes desastroses,
Si es mostra li ve d’aquells
La llar de foc, que la salva…
Agitada per tempestes ferotges.

ACTE SEGON

ESCENA PRIMERA 
Apartament

Airós
Constança
Si el cel està contra mi,
I què puc esperar entre tants dolors?

Recitatiu
Berardo
(Entra)
L’Isaac em volia amb ell
Fins que l’ambaixador britànic va marxar,
I després deixa’m lliure.
Constança
Amb Pulcheria em va passar el mateix:
Ah! algun engany em temo.
Berardo
Sempre s’ha de tenir por a un tirà.
Constança
Creus que visc a Ricardo
Ha arribat la notícia a aquest palau?
Per a alguns dels nostres éssers poden.
Constança
Vés, meu de confiança, pregunta,
I utilitza l’art i l’enginy en el temps.
Berardo
Intentaré les maneres més secretes,
Perquè tot se’t reveli

Ària

Berardo

El vel del frau impío
Intentaré trencar-lo,
El cel espera ser propici
A un amor digne…
I aquest poder sobirà,
Qui va vetllar per tu per la teva seguretat,
Té a la seva mà poderosa
La teva alegria de nou.
Del frau impíu.
(Se’nva)

(Arriba l’Isaac.)

Recitatiu

Constança

Ricardo va sospirar.
Isaac
Constança real!
Constança
(A part de)
Cel! què sento?
Isaac
En va, en va t’amagues,
Tot em queda clar;
Sí, sí, Constança ets.
Constança
(A part)
Cel, dona’m ajuda!
(Fort)
Constança soc.
Isaac
(A part de)
Em fa feliç i segur.
Constança
Vaig romandre en silenci, incert dels meus casos,
A terra mai vista,
I bandes i nom.
Berardo encara es deia Narsete.
Ah, rei magnànim,
Si soc digne de les vostres gràcies,
La meva mà dreta arriba a la del meu marit.
Isaac
Consola’t i alegra’t, en resum d’or
Tenaç tindràs les abraçades i els petons del teu marit.
Constança
La teva generosa misericòrdia serà recompensada pel cel just,
A qui li agrada donar-me la pau anhelada.

Ària

Constança

A la nit el pelegrí,
Si perd la seva xemeneia,
No sap cap a on guiar el seu pas errant…
Però llavors es veu una llum,
Ràpidament gira el peu cap allà,
I sent consolada l’ànima enyorada.
A la nit el pelegrí.
(Se’nva)

Recitatiu

Isaac
Que boig estaries, cor d’Isaac,
Si vas donar a algú altre el tresor que t’ha portat sort,
És virtut en amor propicia frau.
Que mai es diverteixi si no ho gaudeix quan pot.
(Entra Pulcheria.)
Pulcheria
Vinc a l’afecte d’un pare suplicant.
Isaac
La meva estimada filla, Pulcheria, què vols?
Pulcheria
Avui almenys permeteu-me que ho faci des de l’Imeneo
No m’encenguis: Oronte s’ho mereix
Patir algunes condolències per la meva indignació.
(A ell mateix)
Primer vull assegurar-me si és de confiança.
Isaac
Filla, el teu destí ha canviat:
La núvia et vol, però la reina et vol.
Pulcheria
Reina! Pare, què dirà Oronte?
Isaac
Escolta’m, filla.
Pulcheria
Ves amb compte.
Isaac
Consort del rei britànic que aviat marxaràs
Amb el nom de Constança;
Mai va veure la núvia, i potser,
Presa per la teva bellesa, feliç farà el nostre frau.
Pulcheria
Em casé amb el Ricardo! Cel!
Isaac
Vol l’interès del Regne, el benefici del tron;
I encara no respons?
Pulcheria
Reverent humilitat a l’ordre patern
Testament de la filla.
Isaac
Va, obeeix.
Pulcheria
I Oronte?
Isaac
Posposa els avantatges d’Isaac
El seu amor, el teu casament.
El meu comandament executa Pulcheria:
Només pensa que això és el que demanes
El meu regne, el meu tron;
Creus que és la meva filla?
Això és el que vull.

Ària

Isaac

Et veuré regnar al tron,
I l’engany aconsellat
Amor enginyós i astut…
Quan un cor s’enamora,
Descobreix el frau, doncs
Està content amb l’error…
Et veurem regnar.
(Se’n va)

Recitatiu

Pulcheria
Ah, pare! ah, cel! a què m’agafes?
He de venjar-me d’un amant infidel,
Deixa que el frau ho emmascari
D’una gran traïció?
Ah no, no passarà mai,
Que soc un ministre de tanta impietat.
Però, el pare, oh Déu! això és el que m’obliga a fer,
I vol que traeixi Constança,
Que traeixo a Ricard: he d’obeir?
Obeiré; però després descobriré l’engany
Dels seus errors.

Ària

Pulcheria

Aquell gessamí, que perla el prat,
Està agraït a tothom,
I ningú no ofen la seva bellesa…
Així el meu cor, sincer i pur,
Ell va segur,
Perquè serà considerat innocent…
Aquell gessamí.
(Surt Pulcheria, entren Constança i Oronte.)

Recitatiu

Constança

Príncep, cada cop el company és gelosia de l’amor.
Pulcheria…
Oronte
Ofen la meva fe.
(En Berardo entra.)
Però aquí Narsès?
Berardo
Escolta: de Constança amb el nom
Amb Ricard es casa amb el traïdor Isaac
Amb un engany sacríleg la filla envia…
Constança
Oh Cel!
Berardo
Em vaig amagar allà i vaig tenir una conversa secreta
Per planificar l’engany i el joc.
Constança
Començarà?
Berardo
En aquest punt.
Constança
L’Isaac m’ha enganyat! Rei injust! despietat!
Oronte
Cruda infidel Pulcheria!
La gelosia fallera era el pretext!
Constança
Oronte, soc Constança.
Oronte
Ets la Constança?
Constança
Traït pel tirà.
Noble guerrer, si aborreixes la traïció,
Ajuda una reina miserable!
Oronte
Estic volant a la venjança: i abans que res nou
Es trenca l’alba vermella,
Dos criminals seran castigats, i pare i filla.
Constança
Berardo, un a l’altre
Em passen desgràcies,
I això, el que arriba,
Sempre és pitjor que l’altre.
Berardo
Prova, oh reina, que soc d’una gran ànima
Casos adversos.
Constança
Mentre vegi el meu bo i miserable, oh Déu!
El meu cor llanguirà de dolor i de llàgrimes.

Ària

Constança

Benvolgut, vine .

ACTE TERCER

ESSCENA PRIMERA  

Campament prop de les muralles de Limassol
(RicardO, amb l’espasa a la mà, seguit dels soldats d’Oronte, i Oronte que ve amb l’exèrcit anglès per ajudar a RicardO)

Recitatiu acompanyat

Malvat Isaac! traïdor! tirà!
A l’assalt, a les massacres, a la venjança!
Els carrers corren amb sang, flames i ferro
Destrueix la ciutat dolenta!

Recitatiu

Oronte

De les avantguardes del tenzon
Va arribar l’avís i ja estava preparat per rebre ajuda.
Ricardo
Prence, va obtenir Constança
Ja era a prop d’aquesta porta,
Sorgeix un sobtat trastorn, i de mil homes armats
Som atacats; els meus pocs seguidors
Moren en defensa de la Constança i de mi.
Lluito i massacro els infames atacants.
La multitud creix més que no s’extingeix;
Crido als teus guerrers perquè ajudin,
I mostro l’empremta reial;
Els pocs presents venen llavors en la meva defensa;
Lluitem: però, oh Déu! perdo el meu ídol,
La meva Constança segrestada està al final; la pertorbació infinita
Amb nombre i pes, no amb valor,
Els empeny fora de les parets,
I s’aixeca el pont de l’ascensor.

Recitatiu acompanyat

Ricardo

A l’assalt, a les massacres, a la venjança, fidels meus,
D’un engany tan vil!
Malvat Isaac! traïdor! tirà!

Recitatiu

Oronte

Senyor, l’assalt, bastant tard:
Vaig on són els meus amics
Busquen passadissos ocults en aquelles parets
On he vingut a tu. Ara ara per sobre d’aquells merlets
Veuré que agitar la meva pancarta blanca:
Després deixeu actuar els homes forts anglesos;
Només la Pulcheria i els seus fidels es salven, la resta mor.

Ària

Oronte

Per la meva venjança de nou
Castigat ja veurem
L’engany del valor,
Doncs aquell traïdor,
Però aquell malvat!…
Qui manca de fe en els altres,
No mereix pietat,
Regala aquest cor infame
Oprimida pel rigor
Als falsos exemples.
Per la meva venjança de nou.
(Se’n va)

Recitatiu

Ricardo
Oh tu, que amb mi a la vora del Tàmesi…
Pàtria de llibertat, virtut, valor –
Nascut, ets als fets de justícia i honor:
Segueix el teu rei.
La primera glòria dels nostres braços
Al pèrfid Orient que hi hagi dominació
Aquesta gent bàrbara malvada;
Proves utilitzades dels britànics són
Derrotar els orgullosos,
I concediu als altres pau o perdó.
Aviat el sirià blanc ensenya que hi veurem,
Després ataca la muralla, compra’m un regne,
Venja’m; units estan els nostres elogis,
Segueix el teu rei!

Ària

Ricardo

Davant l’horror de les tempestes,
Al rigor de les estrelles adverses,
Cors acostumats al mar i a la terra,
Guerra, guerra!
La meva venjança és el vostre honor…
De lluitar per la glòria
No està en mans de la fortuna,
L’única victòria és la filla
De comandament i valor.
A l’horror de les tempestes.

ESCENA SEGONA

Canvi d’escenari. Vestíbul.

Ària

Constança

Mort, vinga! però en va et crido,
En va et dic, oh mort!
Ets la fi dels mals, i lluny de mi
El meu destí cru insaciable et vol.
Mort, vinga!

Recitatiu

Pulcheria

A mi en el meu rubor
Com et sembla en el teu dolor
El cel hauria de convertir una mirada de pietat.
Però la fúria del pare
Segur que veuran la seva filla
Imitador dels augusts avantpassats,
En breu trepitjar els passos de l’honor,
Que ha perdut.
Torno sol a Ricardo,

I com a presoner vaig com a ostatge per tu;
Si l’orgullós Isaac serà cruel amb tu,
Encara em serà així:
Veurà la seva filla, amb una ànima honrada i forta,
Acompanyar-te a la mateixa sort.
Constança
Exemple il·lustre de virtut intrèpida,
Confia en Pulcheria!
Però la nostra condició és diferent, que diferent!
A un rei cortès tornes,
I segueixo sent presa d’un tirà.
Pulcheria
Però no puc creure en ell menys poderós
La paterna pietat d’un cec i furiós ardor injust.
Constança
Que el cel somrigui favorablement als braços del meu Rei!
Desitjo, doncs, que el món sigui el meu agraïment
Que sigui altament expressat al teu bell cor.
Pulcheria
L’obra en si rep el premi honorífic.

Ària

Pulcheria

Aquell cor innocent i afligit,
Amor fidel, bellesa suau
Sempre il·luminen les ànimes més belles
De dolç ardor i misericòrdia…
Fort en honor, confiança en afecte,
Per tu amor,
L’ànima lamentable
Sempre ho serà.
Aquell cor innocent, afligit.
(Se’n va)

Recitatiu acompanyat

Constança

Alt poder immens,
De l’únic signe del qual van ser creats tots,
I totes les coses depenen les unes de les altres,
Oh, per a la major glòria del teu poder,
Protegir la justícia i la innocència!
(Entra Isaac.)

Recitatiu

Isaac

Vull morir, però perdre’t, estimada,
No, això no ho vull.
Constança
Promesa, i units en lleis santes dels altres,
Em prohibeix escoltar els vostres amables desitjos.
Isaac
Encara no ets la dona d’en Ricardo;
Però només la força decidirà.
Constança
Oh! cedis a la raó,
Per la teva major glòria!
Isaac
La meva glòria seria posseir tanta bellesa.
Indignació no tinguis por del meu amor!
El premi és ser els déus del guanyador.
Berardo
(Entrant)
Des de la roca alta es veu l’aproximació
L’exèrcit britànic als teus murs.
Senyor, la pau està a les vostres mans.

Ària

Isaac

Al món i a l’abisme no tinc por
Tot l’horror que mai podria inventar
El cel, la terra i el mar…
No, no vull perdre la meva felicitat;
Si no ets meu, no et veuré com a d’un altre
En el meu patiment.
Al món i a l’abisme.
(Se’n va)

Recitatiu

Berardo
Pulcheria vol que vagi amb Ricardo;
El teu manament m’ho concedeix, oh reina!
Constança
Oh, el meu fidel! vés, ja ho veus,
I diràs al meu Rei, quant amor,
Quant d’honor ens té Pulcheria;
Si aleshores et demana, per por del tirà,
Del meu amor, de la meva fe,
Digues al teu estimat marit,
Que un dia em tindrà: Ricardo o mort.

Ària

Constança

Besa per mi la mà del meu estimat ídol,
Digues-li que em mor per ell i que estic feliç…
Diràs que és el meu dolor no veure’l, oh Déu!
Però el seu dolor em turmenta més.
Besa’m la mà.

ESCENA TERCERA

Canvi d’escenari. Atacada la muralla de Limassol, que caurà per cops d’ariet.
Simfonia bel·lica, mentre l’exèrcit avança.

Ària

Ricardo

Un cop aterrat el mur,
Llavors cruel l’espasa definitiva
Ho omple tot de massacres i horror!…

(La paret cau, i es veu a Isaac a través de la bretxa al capdavant dels seus soldats, sostenint l’espasa a la mà dreta i sostenint Constança a l’esquerra.)

Recitatiu

Isaac

Arresta’t, Ricardo em desmai aquí!
Ricardo
Monstre de crueltat!
Pulcheria
Senyor, torna a matar-me per venjança,
Aquí tens el pit obert!
Isaac
Quina vista! ah, filla dolenta!
Pulcheria
Pare, no vull la teva gran deshonra
Sobreviure, ni un sol moment.
Constança és de Ricardo: torna-li-ho!
Ricardo
L’assalt cessarà.
Constança
Tingueu pietat, oh cel!
Isaac
No! Constança serà víctima
A la meva ràbia irritada,
Si només un pas avança cap a l’assalt.
Pulcheria
(Agafa l’espasa d’un dels soldats)
Ah despietat! la teva pròpia sang apunta
Escapa amb la meva ànima del meu cor traspassat,
Abans de vessar sang innocent
De la reial Constança.
Constança
Oh no!
Ricardo
Detingueu-vos, oh generosa filla d’un pare vil!
Isaac
No! filla rubelle deixa’m pagar
La culpa del seu crim.
Però Ricardo no se’n va?
El cop que dono.
(Oronte entra amb soldats.)
Oronte
Home malvat, mors!
Isaac
Cel! Estic traït.
(Fuig)
Oronte
La perseguiu, els meus fidels!
Que la multitud vil caigui presa de la mort.
Ricardo
Que només siguin massacrats els que resisteixen.
Vine, Pulcheria!
Pulcheria
Seràs un guanyador misericordiós!
Ricardo
Per la seva pròpia glòria.
Pulcheria
A la Constança!
Ricardo
Pel meu bé! a la victòria!

Cor

Cap a la victòria!

ESCENA QUARTA

Canvi d’escenari. Habitació.

Recitatiu

Constança
Del passat encara no hi ha por
La fugida i la victòria em protegirà.
Berardo
Tot és segur, tot està guanyat:
En resum, lligat per cadenes,
Als teus peus veuràs el tirà impío,
A la fortalesa va fugir;
Sinó al fort assalt dels guerrers britànics
Tot cedeix.
Pulcheria
(Entrant)
La fortalesa és atacada,
I la victòria serà certa;
Espero salvar l’Isaac,
Espero que sigui del teu marit victoriós,
Encara ho espero de tu.
Constança
La teva esperança segura és igual
Aquella victòria; Jo mateix aniré per tu,
Confia en Pulcheria, trobant-se amb el rei victoriós,
Demanar perdó;
No has de perdre tant el pare, com el tron ​​i el marit.

Ària

Constança
El vol tan fiable
Al dolç niu estimat
Aquell ocellet no té,
Novè…
Com el teu cor noble
Aquesta ànima, tot amor,
Sempre serà fidel.
El vol tan fidel.

Recitatiu

Pulcheria
Cel misericordiós, sempre m’has inspirat
Segueix els passos de la virtut invicta;
Això, entre grans perills i destí adversos,
En última instància, condueix l’ànima a la veritable pau.
Oronte
(Entrant)
Bona notícia, ídol meu!
La fortalesa s’ha perdut, Isaac finalment es va rendir,
I el gran Ricardo va apagar la ira
I va perdonar l’ofensa.
Pulcheria
Anem a conèixer el graciós guanyador.
Oronte
Ell ve al palau i m’envia a tu,
Per la teva comoditat abans que vingui a tu.
Pulcheria
Alegra’t, ànima meva!

Ària

Pulcheria
Tots els raigs brillants per a una brillantor llarga,
Fora del mar agitat
Em veu a la estimada estrella de la platja…
M’oblido de cada penal,
I encara el miro i la meva ànima
Em torno a això.
Tots els raigs brillants.
(Tothom marxa.)

ÚLTIMA ESCENA

Canvi d’escenari. Columnata.

Marxa

Recitatiu

Ricardo
Generosa Pulcheria! era la vida d’Isaac
Concedit a tu. Ara aquest regne, la meva conquesta,
Vull que aclameu al tron,
I tindreu qui més us agradi a part del tron;
Serà el teu regal.
Pulcheria
Oh digne vencedor, a qui el món serveix!
Constança
En el teu content el meu cor és feliç.
Pulcheria
Ara ofereixo la meva mà dreta a Oronte,
I serà una promesa que serà la corona reial de joies de Xipre
Brilla als seus cabells,
Perquè el meu pare cedi al seu destí.
Oronte
Ara les estrelles amigues em són favorables!
Ricardo
Esteu coronats, oh belles, de murta i llorer
La meva victòria!
(A Constança)
A tu, estimada, et juro amor etern;
(A Pulcheria)
A tu, amic meu, una amistat sincera.
Només llavors queda molt de temps,
Que conservi els seus dons a tot el cel.

Ària

Ricardo

Gira tots els desigs,
Bella ànima, només per alegrar-se!
El cor dividit estarà:
(a Pulcheria)
Per tu, tota amistat,
(A Constança)
I tot amor per tu…
(A Pulcheria)
I sé que és teu

Recitatiu

Oronte
Escampar fins i tot des de l’oblit
I les preocupacions i els insults
Si el cel és favorable a les empreses honorables.

Cor  Final

La memòria dels turments,
Dispara als vents,
Desapareixerà a l’alta mar…
I dolços afectes,
Estimats,
Faran brillar l’ànima.
La memòria dels turments.