Rodrigo HWV nº 5
Any 1707
Drama musical en tres actes per a solistes.
Soprano.- Rodrigo – Esilena – Florinda- Evanco
Contralt.- Fernando
Tenor.- Giuliano
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, violí solista, tres violins, viola i baix continu.
Llibret desconegut, adaptat per Francesco Silvani
Música en part perduda
Escrita a Florencia,en la Academia Infuocati, la tardor de 1707
Gloria Bandirelli Mezzosoprano ( Rodrigo, rei d’Espanya))
Sandrine Piau Soprano (Elisenda, la seva dona)
Elena Cecchi Fedi Soprano (Florinda, germana de Giuliano compte de Ceuta)
Rufus Müller Tenor (Compte de Ceuta, germà de Florinda)
Roberta Invernizzi Soprano (Evanco, fill de Vitizza Rei d’Aragó)
Caterina Calvi Contralt (Fernando, general de Rodrigo)
IL CAOMPLESSO BAROCCO
Director ALAN CURTIS
Quan Händel va compondre Rodrigo, la seva primera òpera per a Itàlia a l’edat de vint-i-dos anys va servir-se de la seva experiència considerable com a compositor, intèrpret d’orquestra per al teatre d’òpera d’Hamburg el 1704 a 1705. Hi va afegir de primera mà, el conèixer la feina del primer líder italià el notable Alessandro Scarlatti i Arcangelo Corelli, guanyada des de la seva arribada a Itàlia el 1706. A l’òpera es va trobar amb novetats literàries i musicals. Hi ha una marcada diferència d’estil i el to entre els llibrets de Handel de les primers òperes d’Hamburg, “Almira and Nero”, i el llibret que es va convertir en la base de Rodrigo, Francesco Silvani “Il duello d’amore e di vendetta” (El conflicte d’amor i venjança), primer establert per Marc Antonio Ziani i produit a Venècia el 1699. Els llibrets d’Hamburg, tot i sent posteriors, tornant a la tradició veneciana més antiga, amb les seves complicades intrigues i servidors còmics, mentre que Silvani es mostra estar a l’avantguarda del moviment per a la reforma operística generalment associada amb el llibretista Apostolo Zeno. Aquesta pensada per donar una major dignitat al drama musical en abolir els personatges còmics (o limitar-se a episodis independents) i adoptant els principis de la tragèdia clàssica, incloses les unitats del temps i l’acció.
Així , l’acció del llibret de Silvani sorgeix totalment de l’enfrontament entre Rodrigo i la seva amant abandonada, Florinda, exposats d’una manera sorprenent-ment directa des del començament de l’acte primer. El destí que Florinda de venjar-se està associat a un desig similar del príncep rebel Evanco li toca venjar al seu pare assassinat-,així els esdeveniments següents (tot i que semblen tenir lloc sobre diversos