La Resurreció és un oratori amb un llibret de Carlo Sigismondo Capece (1652–1728). Capece era poeta de la cort de la reina Maria Casimire de Polònia L’estrena fou el diumenge de Pasqua, un 8 d’abril de 1708, a Roma. L’obra detalla els esdeveniments entre Divendre Sant i diumenge de Pasqua. L’acció la porta els recitatius, i en les àries hi ha l’exploració del caràcter i l’expressió de l’estat d’ànim.
És un relat que va des de la mateixa mort de Jesús fins al moment de la seva resurrecció: disputes entre l’Àngel i Llucifer pel cos de Jesús, lamentacions de Maria Magdalena i Maria de Cleofàs davant del sepulcre, i intervenció esperançadora i finalment glorificadora de Sant Joan i de l’Àngel. Es tracta d’un relat místic, perquè, malgrat l’extensió de l’oratori, no apareixen personatges tan significatius com el mateix Jesús, ni la seva mare Maria, ni Josep d’Arimatea, ni hi ha cap menció expressa dels detalls sobre el trasllat del cos de Jesús, ni del seu enterrament al sepulcre.
No era una òpera perquè “legalment” no ho podia ser, però gairebé. El desafiament, si es pot anomenar així, va augmentar encara més amb la intervenció en l’estrena de la soprano Margherita Durastanti, ja que la participació de cantants femenines també estava prohibida en qualsevol esdeveniment musical o dramàtic. La gosadia va durar només una funció, la de l’estrena: Per a la segona representació, la Durastanti va ser substituïda per un “castrat”.
A l’estrena, els violins de La resurrezione van ser dirigits pel famós Arcangelo Corelli (qui també va dirigir l’obra)
LISA SAFFER Soprano (ÀNGEL)
MICHAEL GEORGE Baix B aríton (LLUCIFER)
JUDITH NESLSON Soprano (MAGDALENA)
PATRICIA SPENCE Mezzosoprano (CLEOFE)
JEFREY THOMAS Tenor ( SANT JOAN)
PHILHARMONIA BAROQUE ORCHESTRA
Director NICHOLAS McGEGAN
Llibret.- Carlo Sigismondo Capece