Henry Purcell
Va ser un compositor anglés del barroc, generalment considerat com un dels més grans compositors britànics, i fins i tot el més gran dels compositors anglesos nadius; Purcell va incorporar elements estilístics italians i francesos, però va desenvolupar un peculiar estil musical anglès
Henry Purcell va néixer el 1659, una època tempestuosa per a Anglaterra. La guerra civil que va assolar el país entre el 1642 i el 1649 havia conduït a l’execució del rei Charles I ia l’establiment d’una república, que finalment va desembocar a la dictadura d’Oliver Cromwell. Com a conseqüència de la tempesta puritana que va assotar l’illa, es van destruir molts òrgans d’església i es va prohibir la música eclesiàstica “culta”. També es van destruir els llibres de música eclesiàstica i es van desmantellar els cors de les catedrals. El 1660, un any després del naixement de Purcell, es va restaurar la monarquia i Charles II va tornar del seu exili a França, cosa que va donar als compositors de música eclesiàstica un respir per reprendre les seves activitats temporalment interrompudes. La tradició de la música coral litúrgica va ser especialment forta a Anglaterra, tant en el període catòlic com a l’Església anglicana. Això va estimular els compositors a escriure els cants polifònics que formaven part fixa dels serveis religiosos. Les diferències principals amb el repertori catòlic eren lingüístiques (ús de l’anglès en lloc del llatí) i, en alguns casos, estilístiques. Pel que fa a l’estil, podem parlar d’un procés de simplificació: en lloc de la polifonia complexa d’origen continental, les autoritats religioses van propagar una escriptura més homofònica. De fet, el garbuix de línies melòdiques independents característica de la música catòlica amenaçava seriosament la intel·ligibilitat del text. Per aquesta raó, l’Església anglicana preferia un procediment textual més homofònic en què, en la mesura que sigui possible, totes les veus recitaven el text simultàniament. El 1649, el bisbe Cranmer va prescriure “per a cada síl·laba una nota” per al cant monòdic. És cert que això no va significar la desaparició total del contrapunt imitatiu, però els compositors van col·locar el text a consciència, evitant la temptació de tècniques compositives sofisticades que trencaven amb la funció litúrgica d’aquest tipus de música.
Al costat dels cants habituals per a l’ofici (inclosos el Kyrie, el Glòria, el Magnificat, etc., que es troben a la missa catòlica, i les vespres), altres composicions a diverses veus tenien un lloc fix a la litúrgia, en particular els cants coneguts com a himnes. L’himne és l’homòleg anglicà del motet llatí de la mateixa època, que es basava en un text bíblic, sovint el llibre dels salms. William Byrd (1543-1623), figura emblemàtica de la música anglesa a l’època isabelina, va compondre dos tipus d’himne: l’himne complet, que ja existia des de feia temps, i l’himne en vers, que va practicar intensament. L’anthem complet” estava destinat exclusivament a un cor a diverses veus, mentre que les fraccions solistes acompanyades per un òrgan o un conjunt de violes de gamba s’inserien en l’anthem en vers” entre els passatges reservats al cor. Tots dos gèneres van continuar sent populars al segle XVII: a la Restauració, el 1660, es va recuperar la tradició litúrgica de l’Església anglicana. Mentrestant, la música polifònica d’Europa Occidental havia patit una sèrie d’influències innovadores que van resultar significatives, sobretot per al repertori religiós. Itàlia va ser responsable del primer canvi. Des de principis del segle XVII, el recitatiu dramàtic i el baix continu havien revolucionat les tècniques de composició. Havia fet la seva aparició l’òpera, un nou gènere en què es cantava una obra des del principi fins al final, amb la gran novetat de l’enorme càrrega emocional del recitatiu, motor de la trama, originalment acompanyat per uns modestos acords tocats amb un o més instruments (el baix continu). Una segona influència significativa va emanar de França, on Charles II s’havia allotjat durant la dictadura de Cromwel. En efecte, s’havia vist immers en l’esplendor d’intenses pràctiques musicals a la cort de Lluís XIV on aquest, aficionat al ballet, tenia un prestigiós conjunt de corda, els 24 violins del Rei. Tan bon punt Carles II va tornar al tron, va instal·lar un conjunt semblant que d’ara endavant tindria un paper actiu en els anthems, no només per acompanyar les parts vocals sinó també per interpretar parts independents (la simfonia introductòria i els breus interludis anomenats “retornelli”). Va ser en va que els puritans protestants van associar el violí amb la música depravada de les tavernes. En efecte, el rei no va amagar la seva preferència pels ritmes de dansa habituals de manera que va imposar els seus propis gustos a nivell estilístic. Va ser en aquest context on l’antic i el nou es van fregar, fins i tot barrejats, que Henry Purcell va començar a escriure anthems. Va ser membre de la Capella Reial des de ben jove, primer com a cantor i després, als 14 anys, com a “guardià dels instruments”, és a dir, conservador dels instruments de vent i teclat. El 1667, va ser nomenat compositor dels “Vint-i-quatre violins”, després de la mort de Matthew Locke (1621.17667), un dels compositors més interessants d’aquest període, la influència del qual Purcell havia estat fortament influenciada. Va ser en el marc d’aquesta funció que va escriure els seus anthems amb cordes (l’himne de la simfonia), les odes a Sainte-Cecile i altres odes puntuals, sobretot amb motiu de l’aniversari dels membres de la família reial. A partir de 1680 va combinar l’ofici de compositor de la cort amb el d’organista a l’abadia de Westminster com a successor de John Blow (1649-2688), figura que, sens dubte, va exercir la major influència sobre el jove Purcell. Durant el regnat relativament breu de James II (1685-1688), successor de Charles, Purcell sembla haver estat actiu principalment com a clavecinista a la Cort. Arran de la “Glorosa Revolució” de 1689, que va esclatar quan James II, recolzat per Lluís XIV, va intentar reintroduir el catolicisme a Anglaterra, la monarquia va posar fi al seu mecenatge musical amb l’ascens al tron de William III d’Orange, nét. de Charles I. L’ús de violins a la capella va ser de fet prohibit per la reina Mary, l’esposa de William, de manera que no es va sentir més parlar dels “himnes Sumphony”. Purcell, tanmateix, va seguir sent membre de la “Chapel Royale”, però a partir d’aleshores es va concentrar en la música de teatre, culminant amb la seva única òpera “Didon et Aeneas (1689).
Els anthems de Purcell són la culminació dels diferents tipus d’anthems practicats durant el segle XVII: “l’anthem complet”, “l’anthem del vers” i l’anthem simfonia”. Constitueixen una brillant síntesi de les diferents tendències musicals de l’època: d’una banda, la tradició anglesa de la música litúrgica per a cor i, d’altra banda, la influència del barroc francès i italià. Purcell va escriure pocs anthems complets, probablement perquè els seus últims no van ser del gust del rei Charles II. “Oh déu, el rei de la glòria” ” O Good, the King of Glory” n’és un exemple. Tampoc s’exclou que es tracti d’un fragment d’un himne que originalment contenia passatges de “vers d’anthem”. En tot cas, aquesta petita obra il·lustra de seguida algunes característiques típiques del gènere de Purcell: l’alternança entre fragments declamats homofònics i passatges contrapuntístics més imitatius (la introducció cordal a”O God the King of Glory” “O Déu, el rei de la glòria” va seguida d’un passatge imitatiu sobre “the King of Glory “qui has exaltat el teu únic Fill”), els canvis de mesura (sobretot la transició de binari a ternari a “but send to us thine Holy Ghost” “però envia’ns el teu Esperit Sant” amb un retorn al binari de “and exalt us unto the same palce”) “i exalta’ns al mateix lloc”), el seu art de musicant el més mínim matís del text sense perdre de vista la línia general (com entre d’altres en la melodia ascendent sobre”who hast exalted” “qui ha exaltat” i “with great triomph into heaven” “amb gran triomf al cel” o en el salt inesperat a l’octava inferior entre (sur “comfortless”) “incomode”) us no comfortless”), el ritme curt-llarg típicament anglès (a “comfortless”), la variació de les repeticions (per exemple, a la doble entrada contrastada “O God, the King of Glory”).
També trobem formes intermèdies de l’anthem com l'”anthem ple amb vers” (per exemple, Senyor, fins quan t’enfadaràs?) (Lord, how long wilt thou be angry?, experimentat per Purcell cap al 1680 o “anthem continuo” (l’anthem que t’estimaré, Oh Senyor) (I wil love thee, O Lord . En ( Senyor, quant temps t’has enfadat), (Lord, how long qilt thou be angry)els dos passatges de “anthem complet” per a cor de cinc parts s’interrompen per un vers (“O, no recordes”) (“O, remember not”) destinat a les tres veus dels solistes habituals de Purcell ( alt, tenor i baix). El solo de baix és central a l’anthem continu “Iwil love thee, O Lord” i el cor canta el mateix text i la mateixa música dues vegades com a tornada final (“Ells m’han impedit”)(“They prevented me”) . Els textos estan extrets dels salms, com és el cas de la majoria dels altres anthems.
La majoria dels motets anglesos de Purcell consisteixen en “anthems simfònics” que són un retrat d’anthems en vers” amb orquestra de corda. En alguns dels himnes de Purcell hi ha parts de baix extremadament virtuoses, amb una gamma excepcional de més de dues octaves. A Chapel Royal, Purcell tenia les extraordinàries qualitats vocals del baixista Jhon Gostling, un dels cantants preferits del rei Charles II. Un dia fins i tot li va oferir un ou de plata farcit de guinees perquè “havia sentit que els ous eren bons per a la veu”.
Odes i música ceremonial
Oda- Arise my Muse (D’Urfey) Z 320 21’
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary”
Any 1690
CCTB
Quatre violins, dues flautes de bec, dos oboès, dues trompetes, dues violes de gamba i baix continu.
Oda- Celebrate this festiviola de gambal (N Tate ) Z 321
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary”
Any 1693
SSATB
Vuit violins, dos oboès, dues trompetes i baix continu.
Oda- Celestial music did the gods inspire Z 322 18’
“Ode for Mr Maidwell’s School
Any 1689
SATB
Quatre violins, dues flautes de bec i baix continu.
Oda- Come ye sons of Art, away (Tate?) Z 323 Graviola de gambada
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary” Any 1694
La Reina tenia 33 anys
SABB
Quatre violins, dos oboès, dues trompetes, timbales i baix continu.
Soprano FELICITY LOTT
Contralt CHARLES BRETT
Contralt JOHN WILLIAMS
Baix THOMAS ALLEN
COR I ORQUESTRA MONTEVERDI
EQUALE BRASS ENSAMBLE
Director SIR JOHN ELIOT GARDINER
Oda.- Fly, bold rebelion Z 324
“Oda de benvinguda a Carles II”
Any 1683
SSAATBB
Vuit violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- From hardy climes and dangerous toils of war Z 325 17’
“Oda per les noces del Princep George de Dinamarca i la Princesa Anne”
Any 1683
Quatre violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- From those serene and rapturous joys (T. Flatman) Z 326 23’
“Cançó de benvinguda a Carles II”
Any 1684
SSATB
Quatre violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- Great parent, hail! (Tate) Z 327 27’
“Oda per el centenari del Trinity College de Dublin “
Any 1694
SATB
Quatre violins, dues flautes de bec i baix continu.
Hail, bright Cecilia Z 328
“Oda per el dia de Santa Cecilia”
(N.Brady)
Any 1692
SAATBB
Quatre violins, dues flautes de bec, dos oboès, dues trompetes, timbales i baix continu.
Cd Naïve to Saint Cecilia Cd nº1
Soprano LUCY CROWE
Contralt NATHALIE STUTZMANN
Tenor ANDERS J. DAHALIN
Tenor RICHARD CROFT
Baix LUCA TITTOTO
Contratenor DAVID BATES
Baríton NEIL BAKER
COR DES MUSICIENS DU LOUVRE-GRENOBLE
LES MUSICIENS DU LOUVRE
Director MARC MINKOWSKI
IMPRESIONANT!!!!!!!!!!!
Oda.- Laudate Cecilia Z 329 10’
“Oda per el dia de Santa Cecilia “
Any 1683
ATB
Dos violoncels i baix continu.
Oda.- Love’s goddess sure was blind (C Sedley) Z 331
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary”
Any 1692
SAATB
Quatre violins, dues flautes de bec i baix continu.
Oda.- Now does the glorious day appear (T. Shadwell) Z 332
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary”
Any 1689
SATBB
Quatre violins, tres violoncels i baix continu.
Soprano JULIA GOODING
Tenor HOWARD CROOK
Baix DAVID WILSON- JHONSON
Baix MICHAEL GEORGE
Contratenor JAMES BOWMAN
COR I ORQUESTRA DEL IL·LUSTRACIÓ
Director GUSTAV LEONHARD
Of old when heroes thought base Z 333
“Cançó per la festa de Yorkshire”
Any 1690
Per AATBB
Orquestra .- Cinc violins, dues flautes de bec, dos oboès, dues trompetes
Text.- D’Urfey
Contratenor MICHAEL CHANCE
Tenor MARC MACKENZI
Baix MICHEL GEORGE
Baix STEPHEN RICHARSON
COR ENGLISH CONCERT
THE ENGLISH CONCERT
Director TREVOR PINNOCK
Ode.- Raise raise the voice Z 334 12’
“Oda per el dia de Santa Cecilia”
Any 1685
SB
Tres violins, dos violoncels i baix continu.
Sound the trumpet, beat the drum Z 335
“Sona la trompeta, repica el timbal”
Any 1687
Cançó de benvinguda a per a James II
Per a AATTBB, quatre violins, dos violoncels i baix continu.
Soprano GILLIAN FISCHER
Soprano TESSA BONNER
Contratenor JAMES BOWMAN
Tenor ROGERS COVEY-CRUMPS
Tenor RUFUS MÜLLER
Baix MICHAEL GOERGE
KINGS CONSORT
Director ROBERT KING
Oda.- Swifter, Isis, swifter folw Z 336 15’
“Corre, isis, corre més ràpid “
Cançó de benvinguda per a Charles II
Any 1681
SSATB
Quatre violins, dues flautes de bec, dos oboès, tres violoncels i baix continu.
The summer’s absence unconcerned we bear Z 337 18’
Cançó de benvinguda per a Charles II
Any 1682
SSAATBB
Quatre violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- Welcome, welcome glorious morn Z 338 27’
“Oda per l’aniversari de la Reina Mary”
Any 1691
SATBB
Quatre violins, dos oboès, dues trompetes i baix continu.
Oda.- Welcome to all the pleasures (C Fischburn) Z 339 20’
“Oda per el dia de Santa Cecilia”
Any 1683
SSAATBB
Quatre violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- Welcome, vicegerent of the mighty king Z 340 14’
Cançó de benvinguda per a Charles II
Any 1680
SSATB
Quatre violins dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Oda.- What, what shall be done in behalf of the man? Z 341 15’
Cançó de benvinguda al Duc de York
Any 1695
SSATB
Quatre violins, dues flautes de bec i baix continu.
Oda.- Who can from joy refrain? (Tate) Z 342
Cançó de benvinguda a duc de Gloucester
Any 1695
SSAATB
Cinc violins, dos oboés, trompeta i baix continu.
Odas.- Why, why are all the Muses mute? Z 343 28’
Cançó de benvinguda per a JamesII
Any 1685
SSATBB
Cinc violins, dos violoncels, viola de gamba i baix continu.
Odas.- Ye teneful Muses Z 344 24’
Cançó de benvinguda per a Charles II
Any 1686
SSATBB
Quatre violins, dues flautes de bec i baix continu.
Te Deum Jubilate Z 230-1 Cd CDS 44141/51 Hyperion
“Cançó de Sant Embrosi”
En si bemoll major
Nens soprano MARK KENNEDY-EAMONN O’DWYER-JAMES GOODMAN
Soprano SUSAN GRITTON
Contratenor JAMES BOWMAN
Contratenor NIGEL SHORT
Tenor ROGERS COVEY-CRUMP
Tenor CHARLES DANIELS
Tenor MARK MILHOFER
Baix MICHAEL GEORGE
Baix ROBERT EVANS
COR DE KING’S CONSORT
COR DEL NEW COLLEGE D’OXFORD
THR KING’S CONSORT
Director ROBERT KING
Benedictus Z 230-3 Cd CDS 44141/51 Hyperion
“Cançó de Zacaries
Nens soprano EAMONN O’DWYER- MARK KENNEDY-
Contratenor JAMES BOWMAN
Tenor ROGERS COVEY-CRUMP
Tenor CHARLES DANIELS
Tenor MARK PADMORE
Tenor MARK MILHOFER
Baix MICHAEL GEORGE
COR THE KING’S CONSORT
THE KINGS CONSORT
Director ROBERT KING
MagnifIcat i Nunc dimitis Cd CDS 44141/51 Hyperion
En sol major
Nens soprano CONNOR BURROWES- EAMONN O’DWYER-JAMES GOODMAN- MARK KENNEDY- AARON WEBBER
Soprano SUSAN GRITTON
Contratenor JAMES BOWMAN
Tenor ROGERS COVEY- CRUMP
Tenor CHARLES DANIELS
Tenor MARK PADMORE
Tenor MARK MILHOFER
Baix MICHAEL GEORGE
COR THE KING’S CONSORT
THE KING’S CONSORT
Director ROBERT KINGCantate Domino i Deus Misereatus Z 230-9 i 10 Cd CDS 44141/51 Hyperíon
En si bemoll major
Nens soprano CONNOR BURROWES-EAMONN O’DWYER- JAMES GOODMAN- MARK KENNEDY- AARON WEBBER
Soprano SUSAN GRITTON
Contratenor JAMES BOWMAN
Tenor ROGERS COVEY- CRUMP
Tenor CHARLES DANIELS
Tenor MARK PADMORE
Tenor MARK MILHOFER
Baix MICHAEL GEORGE
COR THE KING’S CONSORT
THE KING’S CONSORT
Director ROBERT KING
Kyrie eleison i Nice Creed Z 230-5 i 230-6 Cd CDS 44141/51 Cd nº10 Hyperíon
En si bemoll major
Nens Soprano EAMONN O’DWYER- JAMES GOODMAN- MARK KENNEDY- DAVID NICKLESS- AARON WEBBER
Soprano SUSAN GRITTON
Contratenor JAMES BOWMAN
Tenor ROGERS COVEY-CRUMP
Tenor CHARLES DANIELS
Tenor MARK PADMORE
Tenor MARK MILHOFER
Baix MICHAEL GEORGE
COR THE KIHG’S CONSORT
THE KING’S CONSORT
Director ROBERT KING