Rinaldo Primera versió HWV 7a
Cd Harmonia Mundi HMX 29082411.49
Any 1710
Òpera seriosa en tres actes per a solistes
Almirena– Rinaldo– Armida – Donna- Sirene – Soprano
Goffredo (Godofred) Mezzosoprano
Eustazio– Mag.- Contralt
Araldo,- Tenor
Argant.– Baix
Orquestra.- Flageolet, dues flautes, dos oboès, fagot, quatre trompetes, timbales, violí sol, tres violins, viola, violoncel, clavecí obligat i baix continu.
Llibret .- Giacomo Rosi sobre un argument de Aaron Hill adaptació lliure de de “Jerusalem deslliurada” de Tasso
Creada a Londres. Fou estrenada al Queen’s Theatre, Haymarket, a Londres el 24 de febrer de 1711
Fou un gran èxit, degut en part a la participació de dos famosos castrati de l’època: Nicoló Grimaldi Nicolini i Valentino Urbani.
Fou la primera de les òperes de Händel per al públic anglès
VIVICA GENAUX Mezzosoprano
MIAH PERSSON Soprano
INGA KALNA Soprano
LAWRENCE ZAZZO Tenor
JAMES RUTHEFORD Baríton
CHRISTOPHE DUMAUX Contratenor
DOMINIQUE VISSE Contratenor
MIAH PERSSON- INGA KALNA Sirenes
FREIBURGER BAROCKORCHESTER
Director RENÉ JACOBS
La idea que l’art només serveix als poderosos va més enllà del marc de l’anàlisi marxista actual. En general, l’art barroc europeu apareix com una glorificació del poder temporal i espiritual, i això es pot veure en moltes de les obres de Händel. Així, un dels temes principals de la seva òpera Rinaldo (1711) és la superioritat del cristianisme sobre les altres religions, com ja era el cas a “Jerusalem lliurada”, l’èpica de Tasso que li va servir de model. Tanmateix, a l’òpera, aquesta superioritat s’expressa amb el domini de la màgia i l’art de la guerra, dos mitjans que avui ens semblen poc capaços de demostrar els mèrits superiors d’una religió. Els contemporanis de Händel no hi veien res impactant, probablement el públic no incloïa cap representant d’una confessió. El dret del més fort estava coberta de bellesa artística.
Certament, qualsevol bon espectacle -i Rinaldo ho és- ha de presentar un repartiment desigual de poder, moral i bellesa, però sense que sigui massa caricatural tampoc. Així, els sarraïns també tenen la seva part d’heroisme i poder màgic, encara que aquest últim s’utilitzi amb finalitats d’engany. Les melodies de Rinaldo i Almirena semblen sinceres en comparació, tenen la dolçor lírica de la innocència.
Per tant, sembla que a l’òpera, la música i la trama fan acceptable la “moral” ideològica subjacent, tant per un equilibri dramàtic com per un embelliment sensual. Però, quina era exactament aquesta moralitat? Quins eren els valors realment defensats per la societat londinenca el 1711 i quina era la part del joc?.
Sinopsi
Acte primer
Jerusalem és assetjada pels exèrcits de Godefroy de Bouillon (Godofred), acompanyat pel seu germà Eustache i la seva filla Almirene.Godofred promet a Renaud, el seu cavaller, que li concedirà la mà d’Almirene quan la ciutat sigui presa. Argante, el rei de Jerusalem, ve llavors a demanar a Godofred una treva de tres dies, que li concedeix. Armida, amant d’Argante, és la reina de Damasc i una bruixa poderosa. Els esperits li han revelat que la victòria dels assetjadors dependrà del suport de Renaud: per tant, ella s’encarregarà d’allunyar-lo. Per això, li allunya l’Almirene. Eustache suggereix que Renaud demani consell al mag cristià.
Acte segon
Tots dos amb Godofred s’embarquen per anar al Mag. Mentre es preparen per atracar, arriba un vaixell amb dues sirenes. Conviden en Renaud a pujar per portar-lo a Almirene. Malgrat l’oposició de Godfred i Eustache, els segueix.
Al palau encantat d’Armide, Almirene es lamenta. Argante li declara el seu amor i li promet, com a mostra d’amor, que l’ajudarà a escapar.
Renaud és portat davant Armide i li demana que li torni l’Almirene, Armide s’enamora d’ell, però ell la rebutja. Per seduir-lo, Armide adopta l’aspecte d’Almirene, però tan bon punt apareix a Armide, Renaud fuig. Encara amb l’esperança d’enganyar-lo, Armide es transforma de nou en Almirene. Aleshores arriba Argante que, enganyat, promet a “Almirene” que l’arrabassaria de les “trampes de la cruel Armide”. Aquesta última, furiosa, reprèn el seu aspecte i anuncia a Argante que ja no pot comptar amb els seus poders màgics per defensar Jesuralem. Argante fuig
Acte tercer
Godofred i Eustache arriben al cau del Mag, al peu de la muntanya dominada pel castell encantat d’Armide, defensat per monstres. El Mag els dóna unes varetes màgiques que els permeten derrotar els monstres i arribar al jardí d’Armide, on aquest està a punt de matar l’Almirene per venjar-se d’en Renaud. Les varetes màgiques fan que Armide i els monstres desapareguin. Almirene, Renaud, Godofred i Eustache canten la seva alegria, i després decideixen atacar Jerusalem l’endemà.
Argante i Armide es reconcilien i s’enfronten al seu enemic comú, però són derrotats per les armes de Godofred. Renaud ara es pot casar amb l’Almirene. Armide i Argante es converteixen a la fe cristiana, es casen i Godofred els allibera.
Tots canten els mèrits de la virtut en un cor final ple d’alegria.
L’acció es desenvolupa durant el setge de Jerusalem, cap a l’any 1100, a la Primera Croada.
ACTE PRIMER
ESCENA PRIMERA
(A les portes de la assetjada ciutat de Jerusalem es veuen uns soldats que marxen a la batalla. A banda les botigues de l’exèrcit cristià; Almirena, Rinaldo i els guàrdies envolten Godofred.)
Godofred
De la nostra fatiga
Estem propers del final, oh gran Rinaldo!
Allà, en aquell camp de palmeres
Només ens falta
Recollir la darrera collita.
Ara, des de les platges del mar
Despunta més clar el sol
Per il·luminar amb els raigs d’eterna glòria
La nostra darrera victòria a Sió.
Sobre les escarpades i altives muralles
La glòria del temple sobresurt.
Segur que entre alegries, plaers i goigs
Bones notícies escoltarem.
Rinaldo
Senyor, i al teu parer
I el valor del teu fort braç,
Plora l’Àsia rebel
A l’agonia de la destinació final.
Només em queda, oh príncep invicte!
Prendre en matrimoni
A la bella Almirena,
Perquè al meu cor,
Quedin unides la virtut i el valor.
Godofred
Vençuda Sió, confia en mi,
Doncs Almirena serà la teva més bella recompensa.
Almirena
Rinaldo, estimat marit!
Veu i lluita intrèpid al camp de batalla.
Sí, que Sió s’alliberi d’aquell jou indigne
I que la flama de l’amor
Alimenteu el pit d’un fogós guerrer.
Combat amb valor, ja que el meu pit t’espera
Ple de plaer i alegria.
Els teus bells ulls brillen de glòria
Per la noblesa del teu cor.
(Se’n va)
Godofred
Aquests savis consells
Acull al teu pit, valent guerrer.
Rinaldo
Que poderós és el arquer diví!
Cada demora per a un amant
És una pena cruel i horrible.
El temor sempre ho flagel·la,
L’esperança amb ell fa broma,
Bé ho sap la meva ànima.
Cada demora…
(Se’n va)
(Se sent sonar una trompeta, que precedeix a un herald enviat de la ciutat acompanyat per dos guàrdies. Es presenta davant Godofred.)
ESCENA SEGONA
Araldo
Senyor, que de les estrelles
Emules la seva brillantor, t’envia salutacions
El meu excels monarca, i et demana
Una audiència amb garanties
Per exposar els seus desitjos obertament.
Godofred
Vingui el teu rei al seu gust,
Que per la seva seguretat el meu honor afany.
(Se’n va Araldo)
Aquí ho porta una alta raó d’estat.
(Tirat per cavalls, surt de la ciutat un carro triomfal transportant a Argante. El segueixen un gran nombre de guàrdies a peu ia cavall, i baixant amb un solemne seguici s’aproxima a Godofred, que surt a trobar-lo.)
ESCENA TERCERA
Argant
El xiular de les serps d’Aletto
I el lladruc voraç de Scilla
Em sembla sentir al meu voltant.
Un riu de verí serpenteja al meu pit,
On encara lànguid palpita
Amb temor, inspirant-me pena.
Godofred, si t’ha somrigut fins ara
La inconstant fortuna,
Bé podria avui canviar el seu caprici,
I si ets savi, escolta el que dic.
Per reposar en part
Els mutus ultratges rebuts,
Demano que se suspengui
Només per tres dies el furor militar.
Godofred
Qui sobre la base de la justícia
Recolza la seva noble empresa,
No tem, de la sort, els cruels vaivens.
Tu, amb orgulloses paraules
Clemència reclames, i jo te la concedeixo.
ESCENA QUARTA
Argant
Davant el descans de Mart
Queda tranquil el meu cor.
Però desvaria i pateix,
Pensant en Armida,
Que amant i fidel companya,
Corre a espiar els teus secrets
Fent obertures els moviments enemics.
(Armida a l’aire, sobre un carro tirat per dos dracs que llancen flames i fum per la boca.)
ESCENA CINQUENA
Armida
Furies terribles! envolteu-me, seguiu-me
Amb cara horrible!
Furies!….
(El carro arriba a terra, els dracs la porten a la presència d’Argant que va a la trobada d’Armida.)
Argant
A temps vas arribar, estimada,
Per consolar una ànima torbada.
Armida
Senyor, malgrat que confusos són
Els enigmes del destí,
Jo, amb veu ferma, per aconseguir
Que en aquell abisme se’m donés resposta,
Vaig parlar amb les diverses veus,
I als meus desitjos ardents
Va respondre en to amic:
“Si al camp enemic
Confia a Rinaldo,
Espera també d’Àsia el desolat regne.”
Argant
Jo acabaré amb aquest impiu.
Armida
Atura’t, oh estimat!
Obtindràs la meva ajuda.
Allunyaré de la fortalesa
A l’exèrcit enemic.
Al meu poder confia!
Argant
Me’n vaig i en tu només la meva ànima confia.
Armida
Molt vull, molt espero
En res no he de dubtar.
Amb la meva força, al gran imperi,
Sabré del món defensar.
Molt…
(Paratge deliciós amb fonts, passejades i ocellaires on volen i canten els ocells.
ESCENA SISENA
Almirena
Ocells cantaires, dolces brises,
Deliciosos aires al voltant de mi,
Digueu-me! on és el meu bé?
Ocells…
Adorat marit meu,
Vine i fes feliç a la meva ànima!
Rinaldo
Al so d’aquells llaços dolços
Corren alegres cap a tu els meus afectes.
Almirena
La bella estrella de l’amor brilla,
Plena de llum, als teus ulls.
Rinaldo
Només per tu, oh la meva deessa!
Amb encès desig cremen les meues galtes.
Almirena
Només tu aconsegueixes
Portar pau a la meva ànima.
Rinaldo
Per tu viu el meu cor
I es consumeix la meva ànima.
Almirena
Alegra el teu rostre la felicitat de l’amor.
Rinaldo
Riuen als teus llavis els goigs de l’amor
Per sempre, sempre.
Almirena, Rinaldo
Al bell foc d’aquesta mirada
L’amor uneix, a la forta fletxa,
Les ardents espurnes.
(Armida arrenca a Almirena per la força de les mans de Rinaldo i vol emportar-se-la.)
ESCENA SETENA
Armida
Al valor de la meva espasa
Cedeix la noble presa.
Almirena
Oh déus! Què passa?
Rinaldo
No cediré a Almirena,
Encara que amb el llamp a la mà,
La volgués Júpiter.
Armida
A tant t’atreveixes, arrogant?
(Rinaldo pren la seva espasa contra Armida, que empunya la seva i es posa en posició de combat. Però quan estan per batre’s baixa un núvol negra ple d’horribles monstres fent flames, fum i amb grans mugits cobreixen Armida i Almirena, portant-les amb si per l’aire i deixant al seu lloc dues espantoses fúries que, després de riure’s de Rinaldo, desapareixen, amb gran estrèpit, sota terra.)
(Godofred i Rinaldo immòbils, amb els ulls fixos i envaïts per una gran confusió.)
ESCENA VUITENA
Godofred
Quin insòlit estupor
Atordeix els teus sentits valent campió?
Rinaldo
Aquest estupor m’envaeix els sentits, i tal és el dolor que m’afligeix,
Que puc només articular paraula!
Aquí, amb paraules innocents
Estava parlant dels afectes del meu cor
A la bella Almirena, quan
Oh, cels, quina desgràcia!
Una amazona pirata
Em va robar la meva alegria.
Cor, sigues fort
I no esclatis de dolor!
Però si ferit quedes,
Que desperti el meu furor!
Godofred
Un just dolor afligeix la meva ànima
En veure els ferotges esdeveniments
Que s’abaten sobre el meu cor.
Rinaldo, espera!
Al peu d’una muntanya, en una caverna rocosa,
Hi ha un home, que de les estrelles
Espia la seva marxa, i amb aquesta virtut llegeix
A les pedres ia l’herba,
Que tot li és conegut.
Allí aviat anem a buscar consell,
Per rescatar Almirena del cruel exili.
ESCENA NOVENA
Rinaldo
Un llamp d’esperança bonic
Torna a consolar la meva afligida ànima.
Sí, adorada vida meva!
Corro veloç a descobrir els enganys!
Amor, per pietat, dóna’m les teves ales!
Vents, remolins, presteu
Les vostres ales als meus peus!
Cel, déus, el meu braç armeu
Per combatre contra qui aquesta pena em va donar!
ACTE SEGON
ESCENA PRIMERA
Godofred
Estem propers al port,
Aviat donarem consol al nostre penar.
Estem…
(Mentre s’afanyen per seguir el viatge la sirena que és a la barca convida a Rinaldo a entrar.)
Sirena
Per sentir d’Almirena
Els més dolços sospirs,
Entra, Rinaldo, en aquest august navili.
Ella aquí m’envia, ella t’està esperant allà,
En una platja solitària, trista, sola i traïda.
(Mentre els altres queden atònits per aquesta invitació, les sirenes salten i canten.)
Sirenes
El maig dels vostres joves anys,
Oh cors d’amants,
Sempre constants
Gaudiu de l’amor!
Ni un fals raig
D’honor us preocupa,
Que només és afortunat
Qui, amant estimat, posseeix un bell cor.
El maig…
Rinaldo
Quina desconeguda força m’impulsa a seguir l’alt mandat?
(Dubteu un moment i després amb fúria resol entrar a la barca, però és detingut per Godofred)
Sí, Almirena, vida meva,
A tu vinc.
Godofred
Oh, gran guerrer, atura’t, no donis un incaut pas!
(Mentre dubte, la Sirena ho crida de nou, i el furiosament vol entrar a la barca, però és detingut per Godofred.)
Sirena
Rinaldo, atura els teus passos!
Rinaldo
Sí, Almirena, cap a tu rotllana!
Godofred
I la teva glòria?
Rinaldo
No temo perdre-la!
Godofred
I el teu seny?
Rinaldo
Llangueix.
Godofred
Atura el teu ardor!
Rinaldo
No ho he de fer!
Godofred
Sió et truca!
Rinaldo
I el meu bé em convida!
Guardià d’objectiu, humiliat,
Davant la meva espasa es rendirà,
I el destí d’Alcide
Allà baix canviaré.
Guardià d’objectiu…
(Entra a la barca amb fúria, i la Sirena ràpidament es llança al mar. Les sirenes canten i salten mentre la barca es veu; però, perduda de vista, es submergeixen al mar, i Godofred, havent seguit tot amb els seus ulls, roman immòbil.)
(Bel jardí al palau encantat d’Armida.)
ESCENA SEGONA
Almirena
Armida, despietada!
Amb la força de l’abisme em vols robar
El cel estimat de les meves alegries!
I aquí, amb dolor etern,
Encara viva em tens en tempestuós infern.
Argant
No ploris, oh bella.
El dolç raig dels teus ulls divins,
Sortirà el meu cor.
Almirena
Senyor, ah, per pietat, deixeu-me plorar!
Argant
Tu, sobirana del meu cor,
Amb despòtic poder pots regnar en aquesta ànima.
Almirena
Ah! No és veritat.
Argant
De la meva fidelitat quina promesa vols?
Almirena
La llibertat.
Argant
Difícil ordre!
Almirena
Aleshores deixa’m plorar.
Deixa que plori
La meva cruel sort,
I que sospiri
Per la llibertat.
El dolor trenca les cadenes del meu martiri
Només per compassió.
Argant
Atura’t! No ploris
Que el teu indigne llaç jo vull trencar.
Només cal que tu ho demanis,
Per obtenir de mi paraules amoroses.
Només que el meu cor et vegi es fon per tu,
Rostre encantador!
Prou…
(Se’n van)
ESCENA TERCERA
Armida
Corona de llorers la triomfal cabellera!
Rinaldo, el més poderós,
Terror dels exèrcits d’Assíria,
En humil holocaust,
Sobre l’altar del meu menyspreu,
Caurà dessagnat a terra.
Porteu-lo aquí, oh esperits, ho ordeno!
(Dos esperits condueixen Rinaldo davant la presència d’Armida.)
ESCENA QUARTA
Rinaldo
Pèrfida, un cor noble té força suficient
Per menysprear l’infern.
O em tornes a Almirena,
O pagaràs amb aquesta espasa la teva gosadia!
Armida
(Per a sí)
Resplandeix a la seva bonica cara
Un no sé què, que m’embarga el cor.
Rinaldo
Torna’m a Almirena!
Armida
(Per a sí)
Amb estrany afecte
Sento al cor un amorós afecte.
Rinaldo
Torna’m, cruel, torna’m a Almirena!
Armida
(Per a sí)
Estic vençuda. Sí, no ho creia tan bonic.
(A Rinaldo)
T’estimo, oh estimat!
Rinaldo
I jo t’avorreixo!
Armida
Pren el meu cor!
Rinaldo
Per ferir-ho!
Armida
Pensa que soc…
Rinaldo
Tirana!
Armida
Decideix-te!…
Rinaldo
Venjança!
Armida
Per pietat!
Rinaldo
Cap a tu rotllana, oh la meva estimada!
(Vol anar-se’n)
Armida
Atura’t!
Rinaldo
No, cruel!
Armida
Jo soc Armida, fidel…
Rinaldo
Despietada, infidel!
Deixa’m!
Armida
Abans la mort!
Rinaldo
No puc patir res més.
Armida
Vols que em mati?
Atura’t!…
(Armida es transforma en Almirena.)
ESCENA CINQUENA
Armida
Ah! Rinaldo!
Cruel, tu que vas robar al meu cor la calma,
Una sola mirada em negues en tanta pena?
Rinaldo
On ets, ídol meu? Ets tu, el meu bé?
Estimada esposa, amant estimada, on ets?
Ah! Retorna la meva ira!
A l’altar del vostre obscur Erebo,
Amb la força de la meva indignació,
Jo us desafio, oh esperits indignes!
Estimada esposa…
(Se’n va)
ESCENA SISENA
Armida
Així que ni els llaços d’un rostre,
Ni l’alegria promesa
Ni els terrors de l’infern
Tindran fora per aturar aquest neci?
I tu ho segueixes, oh cor!
He fet un trofeu d’un amor infeliç!
No! Si es desperta el meu furor,
Que arribi a l’ingrat
I caigui exhaust als meus peus!
Ai de mi! Què faré? Matar la meva ànima?
Ah! El meu feble pit
A un traïdor podrà donar refugi?
Vaja, vaja, fúria, retroba
Nous motius de pena i dolor!
Matar-se, sí… ah! Seria massa bonic!
(Armida reprèn la forma d’Almirena, i després arriba Argante.)
ESCENA SETENA
Armida
Tornem a prendre d’Almirena
La falsa cara en aquest lloc.
Potser, com papallona,
Torneu a Rinaldo el seu dolç foc.
Almirena
Ah! ¡Cruel!
Que el meu plor, ah, et commogui!
Per pietat!
Oh, infidel,
Pel meu desig
Sabràs què és la crueltat!
Ah! Cruel…
Argant
Ànima meva, asserena’t ara,
Que de la cruel Armida en breu et deslliuraré dels lligams indignes.
Armida
Traïdor! Digues-me:
És aquesta la paga pel meu amor?
Argant
Oh, déus! Què veig?
Armida
A mi, que el meu cor t’obro amb afecte!
A mi, que l’infern altiu va desfermar a favor!
Trair-me!
Argant
Perdona aquest llampec d’intempestiu amor!
Armida
Sabràs dels raigs de la meva fúria!
Argant
Calma’t!
Armida
No, no!
Argant
Sí, supèrbia, jo estimo Almirena!
Fes el que et plagui;
Per als teus dimonis suficient serà la meva espasa.
(Argant marxa indignat.)
Armida
Faré la guerra, i vèncer vull!
Amb el menyspreu que m’ofèn
Vull venjar els meus errors.
Per abatre aquest orgull
Que com a foc, el pit m’abrasa,
Estaran al meu costat els mateixos déus.
Faré…
ACTE TERCER
ESCENA PRIMERA
(Al cim d’una horrible muntanya amb abismes i cascades d’aigua es veu el castell encantat d’Armida, custodiat per gran nombre de monstres de variades formes. Al mig del mur apareix una porta amb una columna de vidre amb tota mena de
gemmes. Als peus de la muntanya es veu una cova on habita un mag)
(Godofred al·ludint a l’alçada de la muntanya)
Godofred
Tu, a qui li és concedit penetrar en els secrets de les estrelles,
I dels successos més estranys aturar el curs.
Com que la teva gràcia sempre ens dispenses,
Per un alt assumpte vinc a buscar consells.
(El mag surt de la cova)
ESCENA SEGONA
Mag
La causa que us porta a un lloc tan remot ia la conec.
Rinaldo i Almirena,
Allà als alts cims d’aquella horrible pedra,
Amb llaços indignes de la pèrfida Armida estan lligats.
El camí impossible serà creuar
Sense un poder específic,
Que dels seus monstres aclareixi l’abisme.
Godofred
L’obriré amb l’espasa.
(Godofred empunyant l’espasa i seguit per els soldats, puja a la muntanya mentre el mag li retreu.)
Mag
Atureu-vos, oh poderosos!
El mar del terror us absorbirà!
(Godofred i els soldats, ascendeixen cap al cim, i davant d’ells es presenta un batalló de monstres horribles amb cares enceses. Una part dels soldats, retrocedeixen aterrits, però una altra esquadra de monstres bloquegen el seu camí. Enmig de la confusió, s’obre la muntanya i els empassa. Fugint d’aquella voràgine de flames, fum i grans estrèpits, Godofred finalment, amb part dels seus soldats, torna al mag.)
Godofred
Aquí vomita Cocito tota la seva negra pesta.
De l’Aqueronte prové fins aquí la tempesta.
Mag
Valents campions!
No arriba al valor terrenal
Per superar aquell infernal furor.
Aquest caiat màgic, que ara jo us lliuro,
Farà fugir aquests monstres.
Godofred
Impacient anhel que al fort donarà el cel la victòria.
(Ascendeixen de nou a la muntanya, i el mag, observant el seu pas, canta per donar-los coratge. Els monstres, com la primera vegada, es presenten davant ells, però per la virtut del caiado són posats en fugida. Quan arriben al cim, toquen amb el caiat la porta del castell d’Armida i en un instant desapareixen amb gran estrèpit els murs i la muntanya mateixa, quedant en comptes d’aquella mar agitat.)
Mag
Aneu allà dalt, oh valents,
Entre estralls i mort sense por!
Que ara us guia,
Company fidel,
En aquell horror la poderosa virtut
Aneu …
(Superat l’encantament de la muntanya, el mag torna a entrar a la seva cova. Rinaldo, que es refereix a la distància al bosc encantat.)
Rinaldo
Pèrfids encanteris, a vosaltres vinc amb el cor intrèpid,
Perquè doneu més brillantor al meu coratge.
(Quan avança per ingressar al bosc, surt de improví un foc de la terra i es travessa a el seu camí, impedint entrar-hi. Retrocedeix un moment, després segueix resolt.)
Però què? Les flames de l’infern
Enfosquiran de la meva glòria els raigs?
Retardaran el curs de la meva victòria?
(Treu l’espasa i es llança audaçment a través de les flames, que immediatament desapareixen, retrobant-se al mig del bosc.)
Vosaltres, fúries, fantasmes, espectres,
Impius dimonis, marxeu-vos
A les vostres sinistres grutes de nit eterna.
Tremoli i desaparegui l’infern davant aquest acer!
No que caigui, sinó que es destrueixi!
(Derroca molts arbres veient-se en aquest moment els esperits fugir per l’aire, quan d’improvís surten de sota terra altres plantes, les mira, i després s’enfureix)
Veniu hidres del negre abisme,
Que amb front orgullosa,
Oferiu nova oportunitat de glòria al meu braç!
Jo us consagro a l’oblit.
Caieu aterrides humilment davant meu
I acabi el cruel encanteri d’Armida!
(Derroca aquestes plantes, veient-se a altres esperits fugir per l’aire; i aquí finalitza l’encanteri. Surt del bosc, que està travessat per molts arbres, cosa que impedeix veure les restes i les destrosses del propi bosc.)
(Jardí d’Armida, qui té una daga sobre el pit d’Almirena per matar-la.)
ESCENA TERCERA
Armida
Mor, desgraciada!
Almirena
Oh, déus!
Rinaldo
Atura’t, t’ho demano per pietat!
Armida
Tinc aspids al cor.
Com que el meu foc vas menysprear, indigne,
Que caigui ella ferida,
En holocaust d’amor, víctima del menyspreu!
(Mentre Armida vol llançar el cop, Rinaldo empunya l’espasa i va amb fúria cap a ella per matar-la, però de sobte surten de la terra uns esperits per custodiar-la.)
Rinaldo
Sota el meu braç cauràs, pèrfida!
ESCENA QUARTA
Armida
Al meu tenebrós cau com goses posar els teus peus?
Furies, aviat acudiu i que de baix terra
Vingui contra ell l’infern en guerra!
(Godofred toca amb el caiado el jardí encantat i en un instant tot desapareix quedant un enorme camp desert, al fons del qual es veu la ciutat de Jerusalem, la part que està situada a la turó. Als murs de la ciutat es veu una gran porta, per la qual se surt a un camí que amb tortuoses corbes acaba en un pla. Godofred i Rinaldo corren a abraçar-se, i quan Almirena vol
fer el mateix, Armida l’atura i novament intenta matar-la amb la daga.)
Godofred
Valent Rinaldo!
Rinaldo
¡Gloriós príncep!
Godofred
Deixa que t’estrenyi contra el meu pit!
Rinaldo
Jo t’abraço també.
(Rinaldo, amb l’espasa empunyada, va contra Armida, però en llançar el cop ella desapareix sota el tall)
Godofred
Filla!
Almirena
Pare!
Godofred
Estimada meva!
Rinaldo
Idolo meu!
Godofred
Què fugi el dolor!
Almirena
Que retorni el plaer!
Tots
I s’esvaeixi tot turment l’content, l’content!
Almirena
Bell plaer és gaudir un amor fidel!
Això alegra el cor.
La fermesa només aprecia l’esplendor que prové d’un cor agraït.
Bell plaer…
Argant
Estimada, et demano perdó.
Armida
No t’ho nego.
Argant, Armida
Aleshores que em sigui concedit,
Purgar el meu error amb aquesta abraçada.
(S’abracen.)
(Sonen tota mena d’instruments militars, i es veu sortir de la ciutat a l’exèrcit que, en arribar al peu de la muntanya, desfila ordenadament davant Argante i Armida, fent els seus usuals salutacions militars.)
Al triomf de la nostra fúria,
Ara correm a aquests monstres lligar;
Que després, estimada/o, aquest cor un dolç premi et vol donar.
Al triomf…
(Se’n van)
ESCENA CINQUENA
(Se senten sonar tots els instruments militars de els cristians i l’exèrcit, amb solemne pompa, a peu i a cavall, desfilen davant Godofred i Rinaldo, fent les seves usuals salutacions militars.)
Rinaldo
Amb la meva espasa faré que Sió avui caigui humiliada,
En nom de la teva virtut.
(Rinaldo surt)
ESCENA SISENA
Godofred
Ara la trompeta amb so festiu em crida a triomfar.
Quin guerrer i quin amant, glòria i amor vull que em facin feliç.
Ara…
(entra Rinaldo que condueix a Argante encadenat.)
ESCENA SETENA
Rinaldo RINALDO
Godofred, aquí hi ha el superb amb sogues embolicat.
Argant
Argant és el vençut i no el cor d’Argant.
(Almirena porta presonera a Armida.)
Déus, què veig!
Armida
Sum déus, què veig!
Argant, estem vençuts.
Rinaldo
Estimada, aquesta era la meta.
Almirena
Per la qual sospiro.
(S’abracen)
Armida
Del més poderós dels déus tenen l’escorta.
Rinaldo,Almirena
En tu només la meva ànima es reconforta.
Armida
No, potser al cel plagui que jo mori penedita,
I el meu foc infernal sigui apagat amb aigua sagrada.
Vara indigna, et destrueixo.
(Trenca el caiado encantat.)
Rinaldo
Oh, clemència del cel!
Almirena
Afortunat destí!
Godofred
Orgullós triomf!
La llibertat et dono.
Argant
Estimada, t’abraço.
Armida
Vine espòs al meu tron.
Tots
Vençut és el fort rancor només per la virtut dels afectes.
I feliç és només a la terra qui dóna sentit a un cor buit.