Variacions i altres peces per a teclat
BWV 988
Variacions Goldberg
Any 1725
En clau de sol major
Indicació de temps.- Ària amb trenta variacions
Per a clavecí
L’obra deu el seu nom al clavecinista i deixeble de Bach Johann Gottlieb Goldberg , que potser va ser el primer intèrpret d’ella.
Les variacions van ser encarregades a Bach pel comte Hermann Carl von Keyserlingk (1696-1764) de Dresden , qui havia estat instrumental perquè Bach aconseguís el nomenament de “compositor de la cort de Saxònia “, 5 perquè el clavicordista de la seva cort, Johann Gottlieb Goldberg (1727-1756), 2 que era un destacat alumne de Bach, 5 l’entretingués amb elles durant les nits d’ insomni del comte. El comte va recompensar de forma generosa Bach amb una copa d’or que contenia un centenar de lluïssos d’or , l’equivalent a 500 tàlers , gairebé el sou d’un any com a kantor de la Thomaskirche de la mateixa ciutat de Dresden
Variació I .- Un clavecí, en sol major
Variació II.- Un clavecí, en sol major
Variació III .- Canone all’unisono, un clavecí, en sol major
Variació IV .-Un clavecí, en sol major
Variació V.- A un ovvero, dos clavecíns, en sol major
Variació VI .- Canon alla Seconda, un clavecí, en sol major
Variació VII.- A 1 ovvero, un o dos clavecíns “Altempo di giga”, en sol major
Variació VIII.- Dos clavecins, en sol major
Variació IX .- Canone alla Terza, un clavecí. en sol major
Variació X .- Fughetta, un clavecí , en sol major
Variació XI .- Dos clavecins, en sol major
Variació XII.- Canone alla Quarta, un clavecí, en sol major
Variació XIII.- Dos clavecins, en sol major
Variació XIV .- Dos clavecins, en sol major
Variació XV .- Canone alla Quinta in moto contrario “Andante” ,un clavecí, en sol menor
Variació XVI .- Overtura, un clavecí, en sol major
Variació XVII.- Dos clavecins, en sol major
Variació XVIII.- Canone alla sesta, un clavecí, en sol major
Variació XIX.- Un clavecí, en sol major
Variació XX.- Dos clavecins, en sol major
Variació XXI .- Canone alla Settima, en sol menor
Variació XXII .- Alla breve, un clavecí, en sol major
Variació XXIII .- Dos clavecins, en sol major
Variació XXIV .- Canone all’Ottava, un clavecí, en sol major
Variació XXV .- Dos clavecins, “ Adagio” en sol menor
Variació XXVI.- Dos clavecins, en sol major
Variació XXVII.- Canone a la nona, en sol major
Variació XXVIII.- Doc clavecins, en sol major
Variació XXIX .- I ovvero, dos clavecins, en sol major
Variació XXX .- Quolibet – un clavecí, en sol major
Piano GLENN GOULD
Glenn Gould va llançar la seva gravació completa de l'”Antic Testament dels pianistes” el 10 de gener de 1962. Finalment, l’ocuparia durant més de nou anys. “Vam gravar deu o fins i tot quinze versions diferents d’alguns dels preludis i fugues. Gairebé tots eren perfectes, nota per nota, però encara completament diferents. Va ser una experiència increïble presenciar com cada versió es va convertir en alguna cosa completament nova a les mans de Gould”.
BWV 989
Any 1714?
En clau de la menor
Ària variada a la manera italiana
Indicació de temps.- Ària – Variació I.- Largo – Variació II – Variació III – Variació IV .- Allegro – Variació V .- Un poco allegro – Variació VI .- Andante – Variació VII.- Allegro – Variació VIII.- Allegro – Variació IX – Variació X.
Per a clavecí
És una de les variacions més antigues compostes per Bach a banda de les seves variacions corals. Aquesta obra en té moltes malgrat que no es basa en cap tipus de cantus firmus . El títol alternatiu d’ Ària variata «alla maniera italiana» gairebé ho diu tot.
BWV 990
Any 1690?
En clau de do major
Sarabanda amb partita
Indicació de temps.- Variació I a la XII
Per a clavecí
Variació XIII.- Allemande
Variació XIV.- Courante
Variació XV…..
Variació XVI .- L’ultima partita o gigueta
No deixa de ser una mena de variacions, primer datades a mitjan XVII atur és possible que fins i tot fossin compostes a la dècada de 1690, a jutjar per l’harmonia i altres elements. L’estil es veu molt influït per l’estil organístic del nord d’Alemanya però sí que sembla una peça concebuda per al clau. La composició és totalment alemanya i la sarabanda inicial, és a dir, la partita , és una adaptació de l’estil francès d’aquesta dansa. Com altres vegades, la base de les variacions és la melodia sinó el baix d’aquesta part inicial, en forma de da capo, i fan d’aquesta composició una obra força interessant, que ens serveix per augmentar el nostre coneixement del Bach més jove.
BWV 991
Any 1722
Ària amb variacions, en do menor
(Fragment )
Indicació de temps.- Aire (Unvollstanding)
Variació I (BassFehlt)
Variació II ( Unvollstanding)
Per a clavecí
BWV 992
“ El caprici sobre la llarga absència del germà ben estimat “
Any 1704?
En clau de si bemoll major
Cappricio
Indicació de temps.- Airoso – Adagio Ist eine Schmeichelung der Freunde,
um denselben von seiner Reise abzuhalten.
Andante -Ist eine Vorstellung unterschiedlicher Casuum,
die ihm in der Fremde könnten vorfallen.
Adagiosissimo – Ist ein allgemeines Lamento der Freunde.
Andante con moto – Allhier kommen die Freunde
(weil sie doch sehen, daß es anders nicht sein kann) und nehmen Abschied.
Ària de portiglione-Adagio poco –
Fuga a l’imitació de la corneta de Postiglione
Dedicada a Johann Jacob Bach (1682–1722)
Per a clavecí
El 1695 la mort del seu pare (la seva mare havia mort l’any anterior) va obligar Johann Sebastian Bach a traslladar-se d’Eisenach a Ohrdruf, on vivia el seu germà gran Johann Christoph. Aquí va assistir a l’escola de llatí fins al seu darrer any de batxillerat i va rebre classes de música, especialment de clavecí i orgue, del seu germà. Però semblava clar que, malgrat l’excel·lent relació entre tots dos, la independència, inclosa la independència econòmica, era un objectiu primordial per al jove compositor.
Així va ser que per Setmana Santa de 1700 Bach va decidir anar, juntament amb el seu amic Georg Erdmann, a Lüneburg, on va ser acollit al Mettenchor de l’església de San Michele. Després d’alguns intents de trobar una feina més estable (va sol·licitar el 1702 com a organista a la Jakobikirche de Sangerhausen, però va ser rebutjat a causa de la seva jove edat, i havia treballat durant un temps com a violinista a l’orquestra de cambra del príncep Johann Ernst de Saxònia). Weimar), finalment es va presentar la primera bona oportunitat. De fet, a Arnstadt l’església de San Bonifaci acabava de ser reconstruïda després d’un incendi i Bach va rebre l’encàrrec de provar el nou orgue; el 9 d’agost de 1703 va obtenir el càrrec d’organista oficial. Uns dies després li va arribar la notícia que el seu estimat germà Johann Jakob, que també havia estat a Ohrdruf durant un cert període, havia decidit abandonar el seu Eisenach natal per seguir com a oboïste el rei Carles XII de Suècia. I és d’aquest esdeveniment familiar íntim que va néixer el deliciós Capriccio sopra l’interior del part estimat germà.
BWV 993
Any 1707
En clau de mi major
Indicació de temps.- Cappricio
A l’honor de Johann Christoph Bach (organista) (1671–1721)
Per a clavecí
Per què porta el nom de caprici és una cosa que no se sap bé perquè en realitat és una fuita, encara que excepcionalment llarga i amb moments que recorden el violí.
S’està temptat a pensar en l’obra com una mena de resum de tot el que Bach hauria après fins als vint anys d’edat.
BWV 994
Any 1720
En clau de do major
Per a clavecí
Indicació de temps.- Aplicació
No és res més que una brevíssima peça en forma de preludi especialment escrita per a practicar diverses tècniques de digitació.
És una col·lecció de música per teclat compilada per Johann Sebastian Bach per al seu fill gran Wilhelm Friedemann .
És tan breu que només té vuit compassos, que semblen el doble gràcies a la repetició 
L’art de vèncer les grans dificultats s’estudia i s’adquireix amb el costum d’afrontar les petites.