JOHANN SEBASTIAN BACH BWV 1001 – 1026

Abstract and colorful illustration of a man playing violin

SONATES -PARTITES PER A VIOLÍ SOL

BWV 1001 Sonata Nº1

Any 1720
Sonata, en clau de sol menor
Indicació de temps.- Adagio
Fuga, més tard, va ser transcrita pel mateix Bach, per a orgue (Preludi i Fuga, BWV 539) i per a llaüt (Fuga, BWV 1000).
Allegro
Siciliano
Presto

BWV 1002 Partita Nº1

Any 1720
Partita per a violí sol
En clau de si menor
Indicació de temps.- Allemande
Double
Courante
Double
Presto SarabandaDouble
Temps de ball típic d’Aubernia
Double

Violí   SIGISWALD KUIJKEN  amb un violí del 1700

BWV 1003 Sonata Nº2

Any 1720
En clau de la menor
Indicació de temps.- Grave
Fuga
Andante.- Reprès de la sonata BWV 964
Allegro

BWV 1004 Partita Nº2
Any 1720
Per a violí sol, en clau de re menor
Indicació de temps.- Allemande
Corranda
Sarabanda
Giga
Xacona

MORIMUR

Tanmateix, l’objectiu principal d’aquest enregistrament no és la interpretació, sinó la il·luminació del que la professora de la Universitat de Düsseldorf Helga Thoene creu que són “referències codificades” en forma de melodies corals amagades a les sonates i partites de Bach per a violí sol (només la partita en re menor és inclòs aquí). Es necessitaria un espai de llargmetratge per explicar les teories de Thoene, a les quals va arribar aplicant els principis de la gematria (assignació de números a lletres de l’alfabet) a les notes de la partitura de Bach, i avançant el procés trobant patrons de nombres en la rítmica de Bach. notació; però n’hi ha prou amb dir que, si bé a primera vista els seus números semblen sumar, les explicacions per a la seva derivació són incòmodament especulatives.

Les notes de folre, que viatgen a llargs gairebé absurds per proporcionar una justificació de l’existència de codis secrets a Bach, surten amb massa extremitats inestables per convèncer-me que en aquest cas, en el qual Thoene argumenta més profundament que la famosa Chaconne és en realitat “un epitafi en la música” per a la dona de Bach, Maria Barbara–Bach, realment es va dedicar a una mena d’exercici cabalístic. Cal ser prudent quan una discussió va acompanyada de tantes afirmacions esperançadores, no provades: “. . . això pot ser una referència al regne del cel”; “Podem suposar. . .”; “hi ha motius per creure”; “les dues sonates en mode menor probablement es relacionen amb l’existència terrenal de Crist”; “La mort de Maria Bàrbara devia donar a Bach l’impuls immediat per compondre. . .” Des del significat de “morimur”, la “línia mitjana de la fórmula trinitària” que es refereix a la mort en Crist, ens condueix de manera diversa a les connexions fràgils entre la consciència barroca de Bach i la “naturalesa secreta” de l’ús del simbolisme numerològic per part del compositor.

Encara que els trucs que empra Thoene per comprovar la presència no només de melodies corals, sinó també de referències a la mort i la resurrecció poden ser intel·ligents, o els mètodes de “desxifrat” que utilitza per determinar altres aspectes del misteriós “llenguatge clandestí” de Bach poden ser fascinants, que sap què podria trobar un altre analista igual de decidit a les mateixes obres utilitzant tècniques similars? Sí, en virtut del seu mode major, la sonata en do major pot de fet “apuntar al cel”, però amb la mateixa probabilitat podria ser en do major perquè Bach va pensar que era una tonalitat agradable. I quan comences a jugar amb els números, bé, pots fer que passin moltes coses interessants. Simplement no estic convençut dels càlculs que ens ofereixen aquí: que si aquesta lletra és igual a aquest nombre i sumem aquestes lletres juntes, obtenim la suma (37) de les lletres del monograma de Crist (XP) així com el nombre de notes necessàries per explicar el cantus firmus ocult “Christ lag in Todesbanden” als primers compassos de la Chaconne. Què ens ha de dir això, per amor del cel?

De fet, la pregunta és, malgrat tot el suport documental i les proves minuciosament analitzades i argumentades enèrgicament presentades per Thoene i altres, com es mesura aquest projecte en termes d’il·lustració o millora de la nostra apreciació de l’obra de Bach? La meva conclusió, que no té res a veure amb els músics de primer nivell i les actuacions d’aquest enregistrament, és que falla en el nivell més fonamental: la coronació de la Chaconne (la segona de dues del disc), en què el violí s’acompanya de quatre veus que canten diversos fragments de les melodies corals suposadament “ocultes”, pot “provar” les afirmacions de Thoene, però com a música és una mescla il·legítima. El que se’ns presenta és només un exercici que no té sentit com a obra musical, i com que no hi ha cap prova que Bach hagi compost mai melodies amagades a la peça, per què ens hauria de preocupar? Si voleu escoltar l’obra tal com pretenia Bach, hi ha moltes actuacions excel·lents disponibles; aquest, en el qual la sòlida interpretació de Christoph Poppen de la partita completa en re menor al violí barroc es trenca amb les insercions (bellament cantades) de diversos corals entre moviments de l’Hilliard Ensemble, continua sent una curiositat que deu el seu èxit a una multitud de consumidors créduls i del qual La validesa depèn de qui estiga els números.
Violí barroc CHRISTOPH POPPEN
Soprano MONIKA MAUCH
Contratenor DAVID JAMES
Baríton  GORDON JONES
THE HILLIARD ENSEMBLE

BWV 1005 Sonata Nº3


Any 1720
En clau de do major
Indicació de temps.- Adagio.- Reprès de l’adagio BWV 968
Fuga alla  breve
Largo, en fa major
Allegro assai

BWV 1006 Partita Nº3

Any 1720
Partita, en mi major
Indicació de temps.- Preludi.-Reprès de la simfonia#1 de BWV 29 i del cor# 1 de BWV 120a
Dansa al so del sac de gemecs
Gavota en rondó
Minuet I
Minuet II
Ball típic d’Aubernia
Giga

BWV 1006a Partita per a Llaüt


Any 1736–37
En clau de mi major
Indicació de temps.- Preludi
Dansa al so del sac de gemecs
Gavota en rondó
Minuet I
Minuet II
Ball típic d’Aubernia
Giga

Logotip entitat

OBRES PER A VIOLONCEL

Suits

Amb el temps aquestes composicions havien quedat en l’oblit, però van ser popularitzades pel violoncel·lista català Pau Casals, que les va trobar l’any 1890, a l’edat de 14 anys, en una llibreria de Barcelona. Bach es va convertir en el seu ídol i les seves interpretacions de les suites, gravades a partir de 1936, són encara ara mundialment conegudes.

BWV 1007 Suit Nº1

Any 1717-23
En clau de sol major
Indicació de temps.- Preludi
Allemanda
Corranda
Sarabanda
Minuet I
Minuet II, en sol menor
Giga

BWV 1008 Suit Nº2


Any 1717-23
Amb violoncel d’espatlla
En clau de re menor
Indicació de tempo.- Preludi
Alemanda
Corranda
Sarabanda
MinuetI
Minuet II, en re major
Giga
Violoncel  MISCHA MAISKY

EXTRAORDINARI!!!!!!!!!!!!!

BWV 1009 Suit Nº3 

Any 1717-23
En clau de do major
Indicació de temps.- Preludi
Alemanda
Corranda
Sarabanda
Ball típic d’Aubernia
Ball típic d’Aubernia, en do menor
Giga

BWV 1010 Suit Nº4

Any 1717-23
En clau de mi bemoll major
Indicació de tempo.- Preludi
Alemanda
Corranda
Sarabanda
Ball típic d’Aubernia I
Ball típic d’Aubernia II, en do menor
Giga
Violoncel  MISCHA MAISKY
Cd ACC 24196
Amb violoncel da spalla
Violoncel     SIGISWALD KUIJKEN

BWV 1011 Suit Nº5 

Any 1717-23
En clau de do menor
Adaptació de la suit, en sol menor 995
Indicació de temps.- Preludi
Alemanda
Courante
Sarabanda
GavotteI
Gavote II
Giga
Violoncel    YO-YOMA

BWV 1012 Suit Nº6

Any 1717-23
En clau de re major
Indicació de temps.- Preludi
Alemanda
Corranda
Sarabanda
Gavota I
Gavota II
Giga
Violoncel    YO-YOMA

Sonata per a flauta sola

BWV 1013

Any 1717/23
En clau de la menor
Indicació de temps.-Allemande – Dansa gràcil, de tempo moderat, en compàs quàdruple i en forma binària (dues seccions).
Corranda- Dansa de triple compàs en forma binària, existia en dues versions: la courante francesa, generalment senyorial, i la corrent italiana, de triple compàs ràpid.
Sarabande- Dansa lenta i elegant, es va convertir en una de les quatre danses estàndard de la suite barroca.
Bouree Anglaise- La Bourree és una dansa originària de França, és raonablement ràpida amb passos ràpids. Anglaise és el mateix però té una estructura de frase lleugerament diferent, per exemple els passatges arpegiats.
Aquesta suite és l’única obra coneguda de Bach per a solo de flauta. La peça consta de quatre danses estilitzades. L’Allemande recorda directament les suites de violoncel i les partites de violí, de manera que aquesta peça probablement es va originar en el mateix període, és a dir, els anys de Bach a la cort de Köthen. Quan Bach encara treballava a Weimar, va conèixer el flautista francès Pierre Gabriel Buffardin en una visita a Dresden. La seva interpretació va inspirar, sens dubte, Bach, que va escriure aquesta suite pensant en ell

6 SONATES PER A VIOLÍ I CLAVECÍ

El Códice del violín barroco   ++     

BWV 1014 Nº1

 
Any 1717/23
Sonata, en clau de si menor
Indicació de temps.- Adagio
Allegro
Andante, en re major
Allegro

BWV 1015 Nº2


Any 1717/23
En clau de la major
Indicació de temps.- Andante en la major
Allegro en la major
Andante un poc en fa sostingut menor
Presto en la major
Allegro assai
Andante  un poco, en fa sostingut menor
Presto

BWV 1016 Nº3


Any 1717/23
En clau de mi major
Indicació de temps.- Adagio
Allegro
Adagio ma non tanto, en do sostingut menor
Allegro

BWV 1017 Nº4


Any 1717/23
En clau de do menor
Indicació de temps.- Siciliano largo en do menor
Allegro en do menor
Adagio, en mi bemoll major
Allegro en do menor

BWV 1018 Nº5


Any 1717/23
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Largo
Allegro
Adagio, en do menor
Vivace

BWV1019 Nº6


Any 1717/23
En clau de sol major
Indicació de temps.-Allegro
Largo, en mi menor
Allegro, en mi menor
Adagio, en si menor
Allegro.- Basat en l’ària # 4 de BWV 202

BWV 1019a
Allegro i adagio, en sol major
Moviments alternatius  a BWV 1019
Indicació de temps.- Cantabile, ma non poco adagio
Alternatiu per el 3º moviment (Allegro)
Basat en l’aria# 4 de BWV 120
Adagio
Moviment alternatiu per el 4º moviment (Adagio)
Variació de la courante i gavotte de BWV 830

Sonates per a violí, clavecí i continu

BWV 1020 Nº1

Any 1734?
La sorpresa de l’obra és que gairebé amb tota seguretat se sap que no és de Johann Sebastian sinó del seu fill Carl Philipp Emanuel. Sigui com sigui la delicadesa omple aquesta obra. La primera característica és que només té tres moviments en comptes de quatre.
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Allegro moderato
Adagio, en mi bemoll major
Allegro en sol menor

BWV 1021 Sonata i fuga


Any 1730/34?
En clau de sol major
Indicació de temps.- Adagio
Vivace
Largo, en mi menor
Presto
Reprès del presto de BWV 1022 i BWV 1038

BWV 1022

Any 1732/35
En clau de fa major
Indicació de temps.- ……
Allegro i presto
Adagio, en re menor
Presto
Reprès del presto de BWV 1021 i BWV 1038

BWV 1023 Sonata i fuga


Any 1714/17?
En clau de mi menor
Per a violí, clavecí i baix continu
Indicació de temps.- Preludi
Adagio ma non tropo
Allemande
Giga

BWV 1024

Any 1714
En clau de do menor
Per a violí i baix continu
Indicació de temps.- Adagio
Presto
Affetuoso, en mi bemoll major
Vivace

Bach maneja amb tanta habilitat els tres elements del violí, el clavicèmbal i la viola de gamba, posant a prova la relació entre ells de totes les maneres concebibles, que aquestes peces podrien ser vistes com una de les flors finals i més plenes de la forma sonata en trio, una apoteosi de la gènere.

BWV 1025


Any 1740
En clau de la major
Per a violí i baix continu
Indicació de temps.- Fantasia
Courante
Entree
Rondó
Sarabanda
Minuet
Allegro

BWV 1026 Sonata i fuga

En clau de sol menor

Violí i baix Continu