BWV 508
Bist du bei mir/Si ets amb mi
Any 1733/34
En clau de la bemoll major
Indicació de temps.- Ària
Per a veu i continu
Llibretista.- Gottfried Heinrich Stölzel (1690-1749)
Nota: l’atribució errònia a Bach probablement es deu al fet que va incloure la cançó al seu Cançoner d’Anna Magdalena.
Soprano
Continu
Bist du bei mir
Bist du bei mir, geh ich mit Freuden
Zum Sterben und zu meiner Ruh.
Ach, wie vergnügt wär so mein Ende,
Es drückten deine schönen Hände
Mir die getreuen Augen zu.
Ària Soprano
Si ets amb mi
Continu
Si ets amb mi, amb alegria
me n’aniré i descansaré.
Ah, quant grat seria el meu fi
si les teves belles mans tanquessin
els meus fidels ulls.
BWV 509
Gedenke doch, mein Geist/Recorda’t, ànima meva, recorda’t
Any 1725
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Ària
Per a veu i continu que es troba com a número 25 al Quadern de 1725 per a Anna Magdalena Bach .
Llibretista.- Anònim
Gedenke doch, mein Geist
Ària Soprano
Continuo
Gedenke doch, mein Geist, zurücke
Ans Grab und an den Glockenschlag,
Da man mich wird zur Ruh begleiten,
Auf dass ich klüglich sterben mag.
Schreib dieses Wort in Herz und Brust:
Gedenke, dass du sterben musst.
Recorda’t, ànima meva, recorda’t
Ària Soprano
Continu
Recorda’t, ànima meva, recorda’t
de la tomba i del toc de campana,
quan al descans seré portat,
perquè pugui sàviament morir.
Escriu aquestes paraules al teu cor:
pensa que fes morir.
BWV 510
Gib dich zufrieden/Contenta’t i estigues quiet
Any 1725
En clau de fa major
Indicació de temps.- Música Sacra
Per a veu i continu
Llibretista.- Paul Gerhardt (1607-1676)
Gib dich zufrieden
Gib dich zufrieden und sei stille in dem Gottes deines Lebens.
In ihm ruht aller Freuden Fülle, ohn ihn mühst du dich vergebens.
Er ist dein Quell und deine Sonne,
scheint täglich helle zu deiner Wonne.
Gib dich zufrieden, zufrieden.
Contenta’t i estigues quiet
Conteniu-vos i estigueu quiets en el Déu de la vostra vida.
A Ell descansa la plenitud de tota alegria, sense Ell treballes en va.
Ell és la teva font i el teu sol
brilla cada dia per al teu delit.
Alegra’t, alegra’t.
BWV 511
Gib dich zufrieden/Contenta’t i estigues quiet
Any 1725
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Música Sacra
Per a veu i continu
Llibretista.- Paul Gerhardt (1607-1676)
Gib dich zufrieden und sei stille
Continuo Gib dich zufrieden und sei stille
In dem Gotte deines Lebens.
In ihm ruht aller Freuden Fülle,
Ohn ihn mühst du dich vergebens.
Er ist dein Quell und deine Sonne,
Scheint täglich hell zu deiner Wonne.
Gib dich zufrieden.
Contenta’t i estigues quiet
Al Déu de la teva vida.
Hi descansa la plenitud de totes les alegries,
Sense ell treballes en va.
Ell és la teva font i el teu sol
Brilla diàriament per al teu delit.
Alegra’t.
BWV 512
Gib dich zufrieden/Contenta’t i estigues quiet
Any 1725
En clau de mi menor
Indicació de temps.-Música Sacra
Per a veu i continu
Llibretista.- Paul Gerhardt (1607-1676)
Gib dich zufrieden und sei stille
Gib dich zufrieden und sei stille
In dem Gotte deines Lebens.
In ihm ruht aller Freuden Fülle,
Ohn ihn mühst du dich vergebens.
Er ist dein Quell und deine Sonne,
Scheint täglich hell zu deiner Wonne.
Gib dich zufrieden.
Contenta’t i estigues quiet
Al Déu de la teva vida.
Hi descansa la plenitud de totes les alegries,
Sense ell treballes en va.
Ell és la teva font i el teu sol
Brilla diàriament per al teu delit.
Alegra’t.
BWV 513
O Ewigkeit, du Donnerwort/Oh eternitat, paraula tronada
Any 1725
En clau de fa major
Indicació de temps.- Música Sacra
Per a veu i continu
Llibretista.- Johann Rist (1607-1667)
Quadern de música d’Anna Magdalena Bach nº 42
O Ewigkeit, du Donnerwort
Continuo O Ewigkeit, du Donnerwort,
O Schwert, das durch die Seele bohrt,
O Anfang sonder Ende.
O Ewigkeit, Zeit ohne Zeit,
Ich weiß vor großer Traurigkeit
Nicht, wo ich mich hinwende.
Mein ganz erschrock’nes Herze bebt,
Dass mir die Zung am Gaumen klebt.
Oh eternitat, paraula tronada
Continu
Oh eternitat, paraula tronadora,
oh espasa que travessa l’ànima,
oh principi i fi.
Oh eternitat, temps sense temps,
no sé cap a on dirigir-me per la meva gran tristesa.
El meu cor espantat tremola
de manera que la meva llengua s’enganxa al paladar.
BWV 514
Schaffs mit mir, Gott/Fes amb mi, Déu, segons la vostra voluntat
Any 1725–36
En clau de do major
Indicació de temps.-Cançó
Per a veu i continu
Llibretista.- Benjamin Schmolk (1672-1737)
Quadern de música d’Anna Magdalena Bach núm. 35
Schaff’s mit mir, Gott, nach deinem Willen
Continuo Schaff’s mit mir, Gott, nach deinem Willen,
Dir sei es alles heimgestellt.
Du wirst mein Wünschen so erfüllen,
Wie’s deiner Weisheit wohlgefällt.
Du bist mein Vater, du wirst mich
Versorgen, darauf hoffe ich.
Fes amb mi, Déu, segons la teva voluntat
Continu
Fes amb mi, Déu, segons la teva voluntat,
que tot et sigui donat.
Compliràs els meus desitjos
Com plagui a la teva saviesa.
Tu ets el meu Pare, tu em proveiràs
Proveu-me, espero.
BWV 515
So oft ich meine Tobackspfeife/Tan sovint com faig servir la meva pipa de tabac
Any 1733-34
En clau de re menor
Indicació de temps.- Ària
Llibretista.- Anònim
Del llibret de música d’Anna Magdalena, núm. 20
Mentre que la primera Notenbüchlein 8 encara era una mena de quadern, que contenia coses com les primeres versions de cinc “Suites franceses” (i qui sap què més, ja que falten dos terços de les pàgines), la segona definitivament estava pensada com un regal de Johann Sebastian a la seva dona. En còpia justa, va anotar dues partites i tota mena d’altres músiques escollides per Anna Magdalena, com l’ària de les Variacions Goldberg i la cançó Dir, dir Jehova, així com música de compositors com Couperin i el fillastre d’Anna Magdalena, Carl Philipp. Emanuel. Junts, els Notenbüchlein formen una barreja colorida d’àries, corals i suites.
So oft ich meine Tobackspfeife
1. Aria
So oft ich meine Tobacks-Pfeife, Telkens als ik mijn pijpje pak,
Mit gutem Knaster angefüllt, met goede tabak gevuld,
Zur Lust und Zeitvertreib ergreife, voor mijn plezier en als tijdverdrijf,
So gibt sie mir ein Trauerbild – komt er een droevig beeld bij me op
Und füget diese Lehre bei, en leert het mij deze les:
Dass ich derselben ähnlich sei. ik lijk erop.
Die Pfeife stammt von Ton und Erde, De pijp is van klei en aarde,
Auch ich bin gleichfalls draus gemacht. daar ben ik ook van gemaakt,
Auch ich muss einst zur Erde werden – ook ik moet eens weer aarde worden.
Sie fällt und bricht, eh ihr’s gedacht, Hij valt en breekt voor ik het weet
Mir oftmals in der Hand entzwei, dikwijls in mijn hand kapot,
Mein Schicksal ist auch einerlei. dat is ook mijn lot.
Die Pfeife pflegt man nicht zu färben, Een pijp wordt meestal niet geverfd,
Sie bleibet weiß. Also der Schluss, hij blijft wit, conclusie dus:
Dass ich auch dermaleins im Sterben als ik eens zal sterven,
Dem Leibe nach erblassen muss. verbleekt mijn lichaam ook.
Im Grabe wird der Körper auch En in het graf wordt het even zwart
So schwarz, wie sie nach langem Brauch. als de pijp na lang gebruik.
Wenn nun die Pfeife angezündet, Als je de pijp hebt aangestoken,
So sieht man, wie im Augenblick zie je hoe onmiddellijk
Der Rauch in freier Luft verschwindet, de rook in de open lucht verdwijnt,
Nichts als die Asche bleibt zurück. er blijft alleen as achter.
So wird des Menschen Ruhm verzehrt Zo lost ook de roem van de mens op
Und dessen Leib in Staub verkehrt. en verandert zijn lichaam in stof.
Wie oft geschieht’s nicht bei dem Rauchen, Hoe vaak gebeurt het niet bij het roken,
Dass, wenn der Stopfer nicht zur Hand, als je de stopper niet bij de hand hebt,
Man pflegt den Finger zu gebrauchen. dat je je vinger gebruikt.
Dann denk ich, wenn ich mich verbrannt: Dan denk ik, als ik me brand:
O, macht die Kohle solche Pein, O, als dit al zo’n pijn doet,
Wie heiß mag erst die Hölle sein? hoe heet zal het dan wel niet in de hel zijn?
Ich kann bei so gestalten Sachen Als de zaken zo staan
Mit bei dem Tobach jederzeit kan ik bij het roken op ieder moment
Erbauliche Gedanken machen. stichtelijke gedachten denken.
Drum schmauch ich voll Zufriedenheit Daarom paf ik heel tevreden
Zu Land, zu Wasser und zu Haus te land, ter zee en in mijn huis
Mein Pfeifchen stets in Andacht aus.
Tan sovint com faig servir la meva pipa de tabac
Continu
Sempre que agafo la meva pipa de tabac,
plena de bona música,
per plaer i passatemps,
em dóna una imatge de dol -i afegeix aquesta lliçó,
perquè pugui ser semblant-hi.
La pipa prové d’argila i de terra
jo també n’estic feta.
Jo també hauré de convertir-me algun dia en la terra:
cau i es trenca abans que t’ho pensis,
sovint es divideix per la meitat a la meva mà,
el meu destí també és el mateix.
No acoloreixes la pipa,
es queda blanca. Així que la conclusió és
que un dia, fins i tot quan em mori,
el meu cos s’haurà de posar pàl·lid.
A la tomba el cos també es torna
tan negre com ella després d’un llarg costum.
Ara, quan la canonada està encès,
es veu com el fum desapareix a l’aire lliure,
no en queden més que les cendres.
Així la glòria de l’home es consumeix
i el seu cos es converteix en pols.
Amb quina freqüència quan es fuma no passa
que quan no es té el tap a mà
s’acostuma a fer servir el dit?
Aleshores penso quan em crema:
Oh, el carbó fa tant de dolor, quina calor pot fer l’infern?
Sempre puc pensar en coses que són edificants quan penso en coses com aquesta.
Per això, ple de content, a terra, al mar i a casa,
sempre fumo la meva pipa amb devoció.
BWV 515a
So oft ich meine Tobackspfeife/Tan sovint com faig servir la meva pipa de tabac
Any 1733/34
En clau de re menor
Indicació de temps.- Ària
Per a veu i continu
Llibretista.- Anònim
Quadern per a Anna Magdalena Bach nº 20b
Sooft ich meine Tabakspfeife
Continuo Sooft ich meine Tabakspfeife,
Mit gutem Knaster angefüllt,
Zur Lust und Zeitvertreib ergreife,
So gibt sie mir ein Trauerbild –
Und füget diese Lehre bei,
Dass ich derselben ähnlich sei.
Die Pfeife stammt von Ton und Erde,
Auch ich bin gleichfalls draus gemacht.
Auch ich muss einst zur Erde werden –
Sie fällt und bricht, eh ihr’s gedacht,
Mir oftmals in der Hand entzwei,
Mein Schicksal ist auch einerlei.
Die Pfeife pflegt man nicht zu färben,
Sie bleibet weiß. Also der Schluss,
Dass ich auch dermaleinst im Sterben
Dem Leibe nach erblassen muss.
Im Grabe wird der Körper auch
So schwarz wie sie nach langem Brauch.
Wenn nun die Pfeife angezündet,
So sieht man, wie im Augenblick
Der Rauch in freier Luft verschwindet,
Nichts als die Asche bleibt zurück.
So wird des Menschen Ruhm verzehrt
Und dessen Leib in Staub verkehrt.
Wie oft geschieht’s nicht bei dem Rauchen,
Dass, wenn der Stopfer nicht zur Hand,
Man pflegt den Finger zu gebrauchen.
Dann denk ich, wenn ich mich verbrannt:
O, macht die Kohle solche Pein,
Wie heiß mag erst die Hölle sein?
Ich kann bei so gestalten Sachen
Mir bei dem Toback jederzeit
Erbauliche Gedanken machen.
Drum schmauch ich voll Zufriedenheit
Zu Land, zu Wasser und zu Haus
Mein Pfeifchen stets in Andacht aus.
Tan sovint com faig servir la meva pipa de tabac
Continu
Sempre que agafo la meva pipa de tabac,
plena de bona música,
per plaer i passatemps,
em dóna una imatge de dol
i afegeix aquesta lliçó,
perquè pugui ser semblant-hi.
La pipa prové d’argila i de terra
jo també n’estic feta.
Jo també hauré de convertir-me algun dia en la terra:
cau i es trenca abans que t’ho pensis,
sovint es divideix per la meitat a la meva mà,
el meu destí també és el mateix.
No acoloreixes la pipa,
es queda blanca. Així que la conclusió és
que un dia, fins i tot quan em mori,
el meu cos s’haurà de posar pàl·lid.
A la tomba el cos també es torna
tan negre com ella després d’un llarg costum.
Ara, quan la canonada està encès,
es veu com el fum desapareix a l’aire lliure,
no en queden més que les cendres.
Així la glòria de l’home es consumeix
i el seu cos es converteix en pols.
Amb quina freqüència quan es fuma no passa
que quan no es té el tap a mà
s’acostuma a fer servir el dit?
Aleshores penso quan em crema:
Oh, el carbó fa tant de dolor,
quina calor pot fer l’infern?
Sempre puc pensar en coses que són edificants quan penso en coses com aquesta.
Per això, ple de content,
a terra, al mar i a casa,
sempre fumo la meva pipa amb devoció.
BWV 516
Warum betruebst du dich/Per què t’afligeixes i t’inclines a la terra?
Any 1725
En clau de fa menor
Indicació de temps.- Ària
Per a veu i continu
Llibretista.- Anònim
Quadern per a Anna Magdalena Bach Nº 33
Warum betrübst du dich und beugest dich zur Erden
Continuo Warum betrübst du dich und beugest dich zur Erden,
Mein sehr geplagter Geist, mein abgematter Sinn?
Du sorgst, wie will es doch noch endlich mit dir werden,
Und fährest über Welt und über Himmel hin.
Wirst du dich nicht recht fest in Gottes Willen gründen,
Kannst du in Ewigkeit nicht wahre Ruhe finden.
Per què t’entristeixes i t’inclines a la terra?
Continu
Per què t’entristeixes i t’inclines a la terra,
el meu esperit molt afligit, la meva ment cansada?
Et preocupes per com acabaran les coses per a tu,
i viatges pel món i pel cel.
Si no us establiu fermament en la voluntat de Déu,
no podreu trobar el veritable descans en l’eternitat.
BWV 517
Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen/Que bé em sento, amic de les ànimes
Any 1725
En clau de fa major
Indicació de temps.- Cançó sacra
Per a veu i continu
Llibretista.- Wolfgang Christoph Dessler (1660-1722)
Quadern per Anna Magdalena Bach (No.40)
Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen
Continuo Wie wohl ist mir, o Freund der Seelen,
Wenn ich in deiner Liebe ruh’.
Ich steige aus der Schwermuts-Höhlen
Und eile deinen Armen zu.
Da muss die Nacht des Traurens scheiden,
Wenn mit so angenehmen Freuden
Die Liebe strahlt aus deiner Brust.
Hier ist mein Himmel schon auf Erden,
Wer wollte nicht vergnüget werden,
Der in dir findet Ruh und Lust.
Que bé em sento, amic de les ànimes
Continu
Que bé em sento, amic de les ànimes,
quan descanso en el teu amor.
M’aixeco de la cova de la malenconia
i m’afanyo als teus braços.
La nit de dol s’ha de separar quan l’amor irradia del teu pit
amb alegries tan agradables .
Aquí és el meu cel ja a la terra
Qui no ha volgut entretenir- se trobarà pau i plaer en tu.
BWV 518
Wilst du dein Herz mir schenken/Dóna’m el teu cor
Any 1725
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Ària di Giovannini
Per a veu i continu
Llibretista.- Anònim
Quadern per Anna Magdalena Bach (No.37)
Wilst du dein Herz mir schenken
Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an,
Daß unser beider Denken
Niemand erratten kann.
Die Liebe muß bei beiden
Allzeit verschwiegen sein,
Drum schließ die größten Freuden
In deinem Herzen ein.
Behutsam sei und schweige
Und traue keiner Wand,
Lieb’ innerlich und zeige
Dich außen unbekannt.
Kein Argwohn mußt du geben,
Verstellung nötig ist.
Genug, daß du, mein Leben,
Der Treu’ versichert bist.
Begehre keine Blicke
Von meiner Liebe nicht,
Der Neid hat viele Stricke
Auf unser Tun gericht.
Du mußt die Brust verschließen,
Halt deine Neigung ein.
Die Lust, die wir genießen,
Muß ein Geheimnis sein.
Zu frei sein, sich ergehen,
Hat oft Gefahr gebracht.
Man muß sich wohl verstehen,
Weil ein falsch Auge wacht.
Du mußt den Spruch bedenken,
Den ich zuvor getan:
Willst du dein Herz mir schenken,
So fang es heimlich an.
Dóna’m el teu cor
Si em vols donar el teu cor,
fes-ho, però en secret,
perquè ningú sàpiga
els nostres pensaments.
L’amor, si és correspost,
ha de ser sempre discret.
Guarda doncs les alegries més grans
al teu cor.
Sigues prudent, no diguis res,
no confiïs ni a les parets.
Estima cap endins
i mostra indiferència.
No facis que ningú sospiti,
dissimula davant de tots.
És suficient que tu, vida meva,
puguis confiar en la meva fidelitat.
Deixa de buscar ansiós
l’amor a la meva mirada.
L’enveja, per a nosaltres,
tendeix moltes trampes.
Guarda al teu pit
l’amor que em tens.
El plaer que compartim
en secret ha de ser-hi.
Gaudir de la llibertat
De vegades porta perills.
Entenguem-nos l’un a l’altre,
Quin ull fals ens espia.
El que t’acabo de dir
No has d’oblidar:
Si em vols donar el teu cor,
Fes-ho, però en secret.
Curiositats
Tot i haver nascut en el mateix any i d’estar separats únicament per uns 130 quilòmetres, Bach i Händel no es van conèixer mai. El 1719, Bach va fer un viatge d’uns trenta quilòmetres des de Köthen fins a Halle amb la intenció de conèixer Händel, però aquest havia abandonat recentment la ciutat.[34] El 1730, Friedmann, el fill de Johann Sebastian, va viatjar a Halle per convidar Händel a visitar la família Bach a Leipzig; però aquesta visita mai va tenir lloc. La seva dona, Ana Magdalena, va explicar com li encantava al seu marit transcriure durant hores les partitures de Händel i com parlava sempre d’ell i de la seva música amb veritable devoció