Fantasies i Fugues
BWV 561
Any 1708
En clau de la menor
Indicació de temps.-Fantasia i Fuga
Per a orgue
No se sap del cert si aquesta obra és del mestre ni tan sols si va ser composta per a òrgan. La fantasia s’obre amb un tema fosc que de mica en mica es va aclarint. Aquesta línia única que flueix ha fet pensar que va ser una obra escrita originalment per al violí. Tota la peça fa aquesta impressió per la manera com Bach la construeix, acumulant notes de vegades, en una tècnica estranya a l’òrgan. Després d’un descens que recorda al començament de la peça ve la fuga, que es veu interrompuda després de tornar a la fantasia. Aquí s’aprecia de manera molt intensa un estil similar a Buxtehude o fins i tot Pachelbel.
BWV 562
Any 1730 (la fantasia) 1740-45 (la fuga)
En clau de do menor
Indicació de temps.-Fantasia i Fuga
Per a orgue
La fuga està incompleta i se sol ometre de les interpretacions. Com moltes altres obres, sembla que les dues parts van ser compostes amb una certa diferència de temps (aquí fins i tot s’apunta a més de 30 anys). La fantasia té una factura supèrbia i és una de les obres més difícils del mestre. Està generada a partir d´un compàs però que va passant a través de totes les veus, fins i tot amb el pedal. Podem dir que transcorre de manera tranquil·la i gairebé inamovible. Els seus 81 compassos, no obstant, donen lloc a una estructura imponent, plena de cromatismes i suspensions.
BWV 563
Any 1707
En clau de si menor
Indicació de temps.- Fantasia i Imitatio
Per a orgue
És probable que aquesta obra dati del seu període d’Arnstadt (1703-1707). És una peça relativament lleugera però que està plena d’idees que li aporten força densitat. S’inicia amb un tema relativament estàtic que mitjançant el contrapunt es va desplegant a les altres veus. Cap a la meitat s’interromp el flux de la peça però Bach resol mitjançant aquesta imitació que porta la peça a la seva conclusió. Veiem aquí, tot i ser breu, tota la delicadesa quan Bach construeix el seu contrapunt, revelant-nos com una petita obra mestra, que no és gens coneguda.
BWV 564
Any 1712?
En clau de do major
Indicació de temps.- Toccata, Adagio i Fuga
Per a orgue
L’excursió de Bach d’Arnstadt a Lübeck el 1705 és una història molt coneguda. Sabem que va allargar massa el permís, potser per buscar feina o per casar-se. I podem suposar que va anar a estudiar amb un dels més grans organistes de l’època: Dietrich Buxtehude. Segurament no va ser casualitat que uns anys més tard Bach va basar el solo de pedal atlètic d’aquesta Toccata en el Preludi de Buxtehude , BuxWV 137, una obra que, per cert, només ens coneixem per la còpia de Bach.
BWV 565
Any 1708?
En clau de re menor
Indicació de temps.- Toccata i Fuga
Per a orgue
No hi ha cap composició de Bach que s’hagi utilitzat tan sovint i amb finalitats tan diverses en els nostres dies com la ‘Toccata i fuga en re menor’.
Malauradament, la partitura pròpia de Bach no ha sobreviscut, la qual cosa ha portat a moltes especulacions sobre la data de creació d’aquesta composició salvatge i original que en realitat no és gaire “similar a Bach”.
S’explicaria molt si aquesta tocata i fuga es pogués situar en els anys de joventut de Bach a Arnstadt, ja que l’orgue no tenia un registre de 16 peus al teclat. Per tal de crear l’efecte produït per un registre de 16 peus (que sona una octava més baixa que un registre “normal” de 8 peus), probablement Bach va utilitzar la duplicació d’octaves, permetent així la continuació de l’efecte rotund dels compassos d’obertura.
BWV 566
Any 1708 o abans
En clau de mi major
Indicació de temps.- Toccata i Fuga
Toccata: Maestoso
Fuga: Con spirito – Più Allegro
Per a orgue
És una obra força antiga i gairebé hi ha consens que va ser composta en la seva època d’Arnstadt (1703-1707). No és un simple preludi i fuga a l’ús i potser es podria anomenar millor tocata, pel seu estil gairebé improvisatori i declamatori.
Preludis
BWV 567
Any desconegut
En clau de do major
Indicació de temps.- Preludi
Per a orgue
Atribució incorrecta, composició de Johann Ludwig Krebs
Porta el subtítol «pro organ ple», és a dir, que sembla que les intencions és que fos interpretat amb els registres més potents de l’òrgan. El dubte sobre l’autenticitat ve de les fonts, però s’aprecia que qui la va compondre coneixia perfectament el llenguatge bachià. El prelugi està compost a partir duna cinquena descendent que comença en síncope. Tot i això, també apreciem característiques de la tradició organística del nord d’Alemanya, en aquesta obra amb cert estil improvisatori.
BWV 568
Any 1703/07
En clau de sol major
Indicació de temps.- Preludi
Per a orgue
Va ser molt probablement compost en el seu període d’Arnstadt (1703-1707) per la qual cosa és una obra primerenca; a Arnstadt Bach era organista de la Neue-Kirche i durant aquesta època va compondre una gran quantitat d’obres per a orgue. L’obra presenta una característica favorita de Bach: el seu gust pel color a les obres per a orgue així com per l’ambient optimista. No és una obra on el mestre mostri les seves habilitats amb el contrapunt però sí una escriptura brillant, amb temes molt vibrants i plens de caràcter.
BWV 569
Any 1705
En clau de la menor
Indicació de temps.- Preludi
Per a orgue
Es diu que va ser composta més o menys quan el mestre va accedir al lloc d’organista de la cort de Weimar. És una obra admirable per com el compositor fa servir i transforma els temes i les seves variacions. Comença amb un motiu de quatre notes que es va repetint i que el transforma en una mena de variacions. El motiu es converteix en ascendent i de mica en mica va demostrant les seves habilitats amb el contrapunt, per evitar la monotonia. L’obra es va fent cada cop més lluminosa fins que gairebé arribem al final on una sèrie d’acords es converteix en una cosa poderosa. Tot un malbaratament d’art en una obra que no és de primera fila.
A més de compositor, va ser un virtuós organista i un expert en el disseny i la construcció d’instruments de teclat.