BWV 724
Gottes Sohn ist kommen/El Fill de Déu s’acosta
Any 1705
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Johann Horn (1490-1547)
Només té 42 compassos i presenta un clar estil de fuga encara que molt rudimentari (tampoc aquesta quantitat de compassos dóna per a molt més). El tema del coral és propi del temps d’Advent i la seva melodia sorgeix del registre intermedi de l’òrgan al qual es va engrossint a poc a poc el contrapunt sense fer-se gaire complex. La lluminositat predomina en aquest petit coral que no compta, per altra banda, amb un desenvolupament temàtic massa ampli. En qualsevol cas,és Bach en estat pur.
Gottes Sohn ist kommen
Gottes Sohn ist kommen
Uns allen zu frommen
Hie auf diese Erden
In armen Gebärden,
Dass er uns von Sünde
Freiet und entbinde.
Er kommt auch noch heute
Und lehret die Leute,
Wie sie sich von Sünden
Zur Buß sollen wenden,
Von Irrtum und Torheit
Treten zu der Wahrheit.
El Fill de Déu s’acosta
Un cop venia beneint,
reparant tots els nostres mals,
venia en semblança humil,
Fill de Déu santíssim;
Va portar la creu per salvar-nos,
l’esperança i la llibertat ens van donar.
Encara ve dins nostre,
Encara la seva veu ens guanyaria
Dels pecats que ens feren;
De veritat ens convertiria
dels nostres errors estúpids,
abans que vingui espantats.
BWV 725
Herr, Gott dich loben wir/Senyor Déu, et lloem
Any abans 1751
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Matin Luther (1483-1546) Basat en Te Deum
El text d’aquesta Coral no és altre que el famós himne llatí «Te Deum» de SS. Ambròs i Agustí, traduït lliurement a l’alemany per Martí Luter. La Coral, al seu torn, és l’adaptació multivocal del gregorià «Te Deum».
Es tracta d’un dels preludis corals més extensos entre els quals va compondre el mestre. El cantus firmus apareix clarament a la veu de soprano durant tota la composició. L’organista s’ha d’emprar a fons en aquesta obra que no és molt complicada tècnicament però que requereix una gran imaginació per evitar la monotonia. L’obra s’obre de manera solemne i ombrívola ia poc a poc la textura es va fent menys densa i el contrapunt també més imaginatiu. Acaba l’obra d’una forma força brillant i gaudim així d’una gran composició per a orgue de Bach que no és tan coneguda com caldria.
La versió de Bach, que ens ha arribat a través d’una part copiada pel mateix Forkel (de la col·lecció de F. K. Griepenkerl sen.), ha donat peu a discussions perquè alguns han considerat aquesta peça grandiosa com un Preludi. De fet, però, es tracta d’una harmonització magistral per al cant antifonal (per “omnes versus”, com el mateix Bach el defineix) del mateix himne.
Herr, Gott dich loben wir
Herr Gott, dich loben wir,
Herr Gott, wir danken dir.
Dich, Gott Vater in Ewigkeit,
Ehret die Welt weit und breit.
All solch dein Güt wir preisen,
Vater ins Himmels Thron,
Die du uns tust beweisen
Durch Christum, deinen Sohn,
Und bitten ferner dich,
Gib uns ein friedlich Jahre,
Vor allem Leid bewahre
Und nähr uns mildiglich.
Senyor Déu, us lloem
Senyor Déu, us lloem,
Senyor Déu, us donem gràcies.
Vós, Déu Pare pels segles dels segles,
que el món sencer t’honori.
Lloem tota la teva bondat,
Pare en el tron del cel,
que fas perquè demostrem
per Crist, el teu Fill,
i també et demanem
que ens donis anys de pau, que
ens protegeixis de tot sofriment
i que ens alimentes amb bondat.
BWV 726
Herr Jesu Christ, dich zu uns wend/Senyor Jesucrist, torna’t a nosaltres
Any 1706-1707
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Wilhelm II Duc Sachsen–Weimar (1598-1662)
Aquest extraordinari arranjament coral s’acaba en menys d’un minut. La melodia arriba immediatament i s’executa fins al final, cosa que demostra que aquesta peça estava pensada simplement per acompanyar el cant de la congregació. Tanmateix, dins d’aquest espai de temps ultrabreu, les quatre línies melòdiques també s’alternen amb interludis de cordes de notes quasi improvisades.
Herr Jesu Christ, dich zu uns wend
1. Herr Jesu Christ! dich zu uns wend,
Dein’ Heil’gen Geist du zu uns send:
Mit Hilf’ und Gnad’, er uns regier
Und uns den Weg zur Wahrheit führ.
Senyor Jesucrist, torna’t a nosaltres
Senyor Jesucrist, torna’t a nosaltres,
Envia’ns el teu Esperit Sant:
Amb ajuda i gràcia que ens governi
I ens guiï pel camí de la veritat.
BWV 727
Herzlich tut mich verlange/
Any 1740
En clau de si menor
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Christoph Knoll (1563 – 1630)
En el cas de la Coral Herzlich tut mir verlangen BWV 727, el tema, extret d’una melodia profana i fins i tot amorosa de l’organista Hans Leo Hassler (1564-1612), es va fer famós per l’ús que en va fer Bach en un dels seus millors. obres mestres conegudes, la Passió de Matthäus. El tractament de l’orgue en aquest cas és miniaturístic, íntim, amb una polifonia intensa i expressiva.
L’any 1720, a la recerca d’una posició musical de prestigi, Bach va anar a Hamburg per competir pel lloc d’organista a la Jakobikirche. El costum actual en aquell lloc era nomenar, presumiblement d’entre candidats d’igual capacitat, el que hagués pagat l’ofrena més alta a l’arca de l’església. Qui havia convidat Bach, evidentment, volia trencar aquest costum, ja que se sabia tant que no tenia rivals a l’orgue i que tenia un caràcter molt poc disposat a intrigar, així com recursos econòmics insuficients. El camí que van seguir les autoritats locals va ser buscar un compromís, però la inflexibilitat d’ambdues parts en la defensa dels seus respectius principis va ser tal que no va aconseguir res: Bach va romandre a Köthen, malgrat la posició marginal d’aquell tribunal, i a Hamburg Johann Joachim Heitmann va anar, després de pagar una oferta molt generosa de 4.000 marcs. Entre els membres de la comissió de jutjat hi havia el pastor Erdmann Neumeister, autor de molts textos per a cantates sagrades en els quals Bach va dibuixar habitualment per a les seves composicions. Anys més tard, Johann Mattheson va informar el seu comentari sobre la història: «Si un àngel baixava del cel per convertir-se en organista d’aquesta església i tocava divinament, però es presentava sense diners, només hauria de tornar a volar, perquè no seria acceptat. a Hamburg».
Aquest arranjament coral és compacte i polifacètic, però també expressiu. El títol és Herzlich tut mich verlangen , que és un dels uns 24 textos corals que es van cantar amb aquesta melodia cap a l’any 1739. Bach reforça el caràcter planyer de l’himne amb dissonants sospirants i timbres harmònics expressius, sense centrar-se en un text concret.
Devia haver-hi molts més exemples d’aquest tipus d’arranjament coral concís, però la supervivència de la música que no es va imprimir sovint va estar en joc en temps de guerra i altres desenvolupaments tumultuosos de la història europea. Aquesta peça de Bach ha sobreviscut en dues col·leccions de manuscrits, a Berlín i als Països Baixos. El de Berlín podria haver estat fàcilment destruït durant la Segona Guerra Mundial. El manuscrit de l’Institut de Música dels Països Baixos va ser comprat en una subhasta l’any 1902 per un col·leccionista holandès, que el va posar a disposició dels investigadors. Però aleshores les coses gairebé van anar malament durant la Primera Guerra Mundial, quan el musicòleg francès André Pirro va agafar en préstec el manuscrit per als seus estudis de Bach i altres música barroca alemanya. L’any 1914, Pirro va escriure una targeta al propietari dient-li que ell havia «col·locat el manuscrit durant uns dies al setembre de 1914 en un lloc de la Patrulla de Carreteras a Curel (Haute-Marne). Aquest preciós monument d’art alemany va escapar per poc de la destrucció per part dels alemanys, com havia succeït abans, sense cap raó militar, als retrats familiars i a les memòries que el subscrit biògraf de Bach, Schütz i Buxtehude havia deixat tan descuidadament a la seva casa paterna a Wustweiler. prop de Saargemünd, on creia que la sinceritat i la justícia alemanyes haurien d’haver protegit les seves possessions més precioses”. Afortunadament, havia après d’aquesta lliçó, i la Patrulla de Carreteres va aconseguir protegir el preciós manuscrit, de manera que ara es guarda amb seguretat a La Haia.
Herzlich tut mich verlange
Herzlich tut mich verlangen
nach einem selgen End,
weil ich hier bin umfangen
mit Trübsal und Elend.
Ich hab Lust abzuscheiden
von dieser argen Welt,
sehn mich nach ewgen Freuden:
o Jesu, komm nur bald.
Du hast mich ja erlöset
von Sünde, Tod und Höll;
es hat dein Blut gekostet,
drauf ich mein Hoffnung stell.
Warum sollt mir denn grauen
vor Hölle, Tod und Sünd?
Weil ich auf dich tu bauen,
bin ich ein selig Kind.
Desig de tot cor
Em dol el cor
per un final feliç
perquè estic envoltat aquí
de tristesa i misèria.
Anhel partir
d’aquest dissortat món,
Anhel alegries eternes:
Oh Jesús, vine aviat.
Tu m’has redimit
del pecat, de la mort i de l’infern
va costar la teva sang,
hi poso la meva esperança.
Per què, doncs, he de témer
de l’infern, de la mort i del pecat?
Perquè confio en tu,
sóc un fill beneït.
BWV 728
Jesus, meine Zuversicht/Jesús, la meva confiança
Any 1722 dels Quaderns per a Anna Magdalena Bach (núm.8)
En clau de do major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Johann Crüger (1598-1662)
Ens mostra un costat feliç, alhora que serè i ple d’emoció. El coral és enunciat de forma senzilla i amb una harmonia poc complicada però que amb el seu caràcter ascendent no fa sinó accentuar el caràcter angelical de la peça, no gaire complicada tècnicament però que necessita un gust exquisit per ser ben interpretada.
Jesus, meine Zuversicht
1. Jesus, meine Zuversicht
Und mein Heiland, ist im Leben!
Dieses weiß ich: soll ich nicht
Darum mich zufrieden geben?
Was die lange Todesnacht
Mir auch für Gedanken macht?
2. Jesus, er mein Heiland lebt;
Ich wird auch das Leben schauen,
Sein, wo mein Erlöser schwebt:
Warum sollte mir denn grauen?
Lässet auch ein Haupt sein Glied,
Welches es nicht nach sich zieht?
Jesús, la meva confiança
1. Jesucrist, la meva defensa segura
I el meu Salvador, viu per sempre;
Sabent això, la meva confiança
es basa en l’esperança que dóna,
encara que la nit de la mort estigui plena
de molts pensaments inquietants.
2. Jesús, el meu Redemptor, viu!
Jo també a la vida he de despertar-me;
Ell em portarà on és,
el meu coratge serà sacsejat?
Tinc por? O podria el cap
aixecar-se i deixar els seus membres morts?
BWV 729
In dulci jubilo/En dolça alegria
Any 1730
En clau de la major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.-Heinrich Seuse (1295-1366)
Es creu que el text de la cançó original, una alternança macarònica de l’alemany medieval i el llatí, va ser escrit pel místic alemany Heinrich Seuse (1295-1366) cap a l’any 1328. Segons el folklore, Seuse va escoltar els àngels cantar aquestes paraules i les va unir en una dansa de culte. A la seva biografia (o potser autobiografia), es va escriure:
Ara aquest mateix àngel es va acostar al Servent (Suso) brillant, i va dir que Déu l’havia enviat a ell, per portar-li alegries celestials enmig dels seus sofriments; afegint que ha d’allunyar tots els seus dolors de la seva ment i portar-los companyia, i que també ha de ballar amb ells a la manera celestial. Llavors van atreure el Servent de la mà al ball, i el jove va començar una cançó alegre sobre l’infant Jesús…
“La melodia original d'”In dulci jubilo” es remunta a l’any 1570. Aleshores es deia “Una cançó molt antiga per a la vigília de Nadal.” Va ser molt popular a Alemanya tant entre els protestants com els romanistes, i encara s’utilitza. en aquelles parts del país on la gent conserva els costums antics, i sempre té un lloc en l’himne que ella va presentar, a la música de Nadal de l’Abadia de Westminster. Les paraules originals s’escrivien meitat en llatí i meitat en alemany
In dulci jubilo
1. In dulci jubilo,
Nun singet und seid froh!
Unsers Herzens Wonne liegt
in praesepio,
Und leuchtet als die Sonne
Matris in gremio,
Alpha es et O!
2. O Jesu parvule
Nach dir ist mir so weh!
Tröst’ mir mein Gemüte
O puer optime
Durch alle deine Güte
O princeps gloriae.
Fes-me la publicació!
En dolça alegria
In dulci jubilo [En alegria tranquil·la]
Mostrem el nostre homenatge
L’alegria del nostre cor s’aixeca
In praesepio [en un pessebre]
I com un estel brillant brilla
Matris in gremio [a la falda de la mare]
Alpha es et O. [Tu ets Alpha & Omega. ]
2. Oh Jesu parvule [Oh petit Jesús]
T’anhelo sempre
Escolta la meva cançoneta
O puer optima [O millor dels nois]
Tingues pietat de mi, pietat
O princeps gloriae, [Príncep de glòria]
Trahe me post te. [atreu-me a tu]
BWV 730
Liebster Jesu, wir sind hier/Estimat Jesús, som aquí
Any 1708?
En clau de do major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Tobias Clausnitzer (1619-1684)
Melodia.- Johann Rudolph Ahlem (1625-1673)
La melodia és la de l’himne anònim de Tobias Clausnitzer. Aquí el mestre la presenta de forma senzilla i alhora solemne, amb una mica d’ornamentació al final d’aquesta, sense grans ostentació contrapuntística però ple de saviesa.
Liebster Jesu, wir sind hier
Liebster Jesu, wir sind hier,
dich und dein Wort anzuhören;
lenke Sinnen und Begier
hin zu deinem Himmelslehren,
daß die Herzen von der Erden
ganz zu dir gezogen werden.
Unser Wissen und Verstand
ist mit Finsternis umhüllet,
wo nicht deines Geistes Hand
uns mit hellem Licht erfüllet.
Gutes denken, tun und dichten
must du selbst in uns verrichten.
O du Glanz der Herrlichkeit,
Licht vom Licht, aus Gott geboren,
mach uns allesamt bereit,
öffne Herzen, Mund und Ohren;
unser Bitten, Flehn und Singen
laß, Herr Jesu, wohl gelingen.
Estimat Jesús, som aquí
Beneït Jesús, a la teva paraula
ens hem reunit tots per escoltar-te.
Que els nostres cors i ànimes s’agitin
ara per buscar-vos, estimar-vos i témer-vos.
Pel teu evangeli pur i sant,
ensenya’ns, Senyor, a estimar-te només a tu.
Tot el nostre coneixement, sentit i visió
es troben en la foscor més profunda,
fins que el teu Esperit trenca la nostra nit
amb els teus raigs de veritat sense núvols.
Tu sol a Déu ens pots guanyar;
has de treballar tot bé dins nostre.
Senyor gloriós, tu mateix imparteix;
Llum de Llum, de Déu procedent,
obre els llavis, les orelles i el cor;
ajuda’ns amb la guia del teu Esperit.
Escolteu el crit que ara aixeca la vostra església;
Senyor, accepta les nostres oracions i elogis
BWV 731
Liebster Jesu, wir sind hier/Estimat Jesús, som aquí
Any 1708
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Igual 730
És una obra basada en un coral per a la Pentecosta en què Déu ens porta la salvació per mitjà de l’Esperit Sant, que deixa definitivament entre nosaltres.
L’himne apareix a les obres vocals i d’orgue de Johann Sebastian Bach . Va harmonitzar la melodia lleugerament simplificada com a coral de quatre parts i va escriure dos preludis corals de la mateixa melodia per a orgue ( BWV 730 , i BWV 731 )
La senzillesa de vegades pot ser enganyosa. La melodia que Bach arregla aquí acompanya una pregària humil i interior de Tobias Clausnitzer. L’himne consta de només dues frases curtes, i la segona meitat de cada frase també és idèntica. No obstant això, la melodia té tantes possibilitats que Bach la va convertir en diversos preludis breus d’orgue. A la seva Orgelbüchlein (1708-1717), va escriure dos arranjaments diferents, que podien ser interpretats pels organistes segons el seu nivell de competència. I, de fet, el mateix s’aplica als dos arranjaments supervivents separats, BWV 730 i BWV 731 . BWV 730 s’adhereix a la solemnitat senzilla, fins i tot amb una decoració creixent cap al final. Aquí Bach s’absté dels interludis “inventius”, en els quals es va dedicar bastant en excés en els seus primers anys, per a disgust dels seus mecenes. El resultat és un preludi coral que fa plena justícia a les paraules, amb un profund anhel que avança a un ritme ràpid cap a la realització.
BWV 732
Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich/Lloeu Déu, cristians, tots junts
Any 1718
En clau de mi major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Nikolaus Herman (1500-1561)
És una obra molt breu de caràcter nadalenc. Es tracta d´un bombó amb tot el caràcter del mestre, que obre amb figuracions que condueixen a una sèrie d´acords que canten la glòria de Déu, amb un bell contrast. L’obra és prou efectiva per captar el caràcter del corall.
El caràcter festiu de la peça és reproduït per Bach amb àgils figuracions alternades amb cadències virtuoses que donen a la peça la importància d’una fantasia coral.
Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich
Lobt Gott, ihr Christen, allzugleich,
In seinem höchsten Thron,
Der heut schließt auf sein Himmelreich
Und schenkt uns seinen Sohn.
Und schenkt uns seinen Sohn.
Er kommt aus seines Vaters Schoß
Und wird ein Kindlein klein,
Er liegt dort elend, nackt und bloß
In einem Krippelein.
In einem Krippelein.
Lloeu Déu, cristians, tots junts
Lloeu Déu, cristians, tots junts,
en el seu tron més alt,
que avui desbloqueja el seu regne celestial
i ens dona el seu fill.
Ell ve del si del seu Pare
i serà un nen petit,
allà s’està estirat pobre, nu i nu
en un bressol.
BWV 733
Fuga sopra il Magnificat/Magnificat
Any 1708 -1717
En clau de re menor mètode Dorian
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Fes servir una melodia gregoriana persistent que ens recorda a una altra època. El que fa aquí Bach és dividir la melodia del magníficat en dues parts i sobre ella, literalment, elabora la composició, que s’allunya una mica del concepte de fuga pròpiament dit. Yuxtaposa motius i també fa canvis harmònics d’allò més efectius, creant una obra molt avançada per a l’esperit encara jove que va compondre l’obra.
Evidentment prové d’una època musical diferent, que encara estava dominada pels antics modes eclesiàstics.
Fins i tot ens podem qüestionar si es tracta d’una fuga o no. El que és segur, però, és que el ‘sopra’ del títol s’ha de prendre literalment. Aquí, significa “a sobre” o fins i tot “entre mig”, en lloc de la seva definició habitual de “basat en”. Bach talla en dos la melodia del Magnificat i després es limita deliberadament a les declaracions de la primera meitat. Només a l’últim moment acaba la frase amb el pedal que de sobte entra en acció. El cas és que la segona meitat de la melodia té un repte harmònic: cinc vegades la mateixa nota, per a la qual Bach ha de trobar una solució creativa a les parts altes.
Aquest arranjament coral també ha estat transmès com a obra de Johann Ludwig Krebs.
És ben sabut que Bach, el professor de Krebs, tenia un enorme respecte pel seu alumne, referint-se a ell com “el cranc més gran (Krebs) del rierol (Bach)”.
He d’admetre que no soc un expert en la música de Krebs, però pel que sé, mai he trobat l’energia creixent i sostinguda i la majestuositat del moviment com en Bach, i en aquesta peça, aquesta glòria majestuosa és molt evident. Per tant, d’una manera completament poc erudita, continuaré creient que això és de Johann Sebastian. 🙂
Avui en dia, pensem en això com una “peça d’Advent”. L’Advent és el “temps del Magnificat” i sovint recordem la visita de l’àngel Gabriel a la jove Maria.
En realitat, aquesta peça es podria tocar a qualsevol ofici de Vespres o Cant de Revetlla, ja que el Magnificat és la part central d’aquests oficis.
La música parla per si sola, però vull parlar una mica del “tema” de la peça, el Tonus peregrinus, que apareix a la part del pedal cap al final de l’obra.
El Tonus peregrinus, o el novè to, és un to recitant en cant gregorià.
El tonus peregrinus és un to de recitació excepcional en cant gregorià: allà s’associava més clarament amb el salm 113 (114), cantat tradicionalment a les vespres. En el luteranisme, el tonus peregrinus s’associa amb el Magnificat (també se sol cantar a les vespres): l’escenari tradicional de la traducció alemanya de Luter del Magnificat (“Meine Seele erhebt den Herren”) és una variant alemanya del tonus peregrinus.
El poder majestuós de Déu es fa sentir sens dubte en aquesta obra.
BWV 734
Nun freut euch, lieben Christen g’mein/Estimats cristians, tots i totes, alegreu-vos
Any 1715
En clau de sol major
Indicació de temps.- Coral-Preludi
Per a orgue
Llibretista.- Martin Luther (1483-1546)
Nun freut euch, lieben Christen g’mein
1. Nun freut euch, lieben Christen g’mein,
und last uns fröhlich springen,
dass wir getrost und all in ein
mit Lust und Liebe singen,
was Gott an uns gewendet hat
und seine süße Wundertat;
gar teu’r hat er’s erworben.
2. Dem Teufel ich gefangen lag,
im Tod war ich verloren,
mein Sünd mich quälte Nacht und Tag,
darin ich war geboren.
Ich fiel auch immer tiefer drein,
es war kein Guts am Leben mein,
die Sünd hatt’ mich besessen.
Estimats cristians, tots i totes, alegreu-vos
1. Estimats cristians, tots i totes, alegreu-vos,
amb l’exultació que brolla,
I, amb el cor i la veu units
i el cant del sant raptament,
Proclameu les meravelles que Déu ha fet,
Com el seu braç dret va guanyar la victòria;
Li ha costat molt car.
2. Lligat ràpidament a les cadenes de Satanàs, vaig posar-me,
la mort em va creuar foscament,
el pecat era el meu turment nit i dia,
en pecat em va donar a llum la meva mare;
Sí, cada cop més profundament vaig caure,
la vida s’havia convertit en un infern viu,
tan fermament el pecat em posseïa.
Viu com ho faries per no avergonyir-te en el cas que es divulgués el que fas, encara que fos mentida el que es divulga.
Johann Sebastian Bach