Suits Franceses
BWV 812
Any 1722
En clau de re menor
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda – Minuet I – Minuet II
Giga
Per a teclat clavecí o clavicordi
En relació a aquestes suites, Forkel afirma: “Normalment se les anomena Suites franceses perquè estan escrites en l’estil francès.” Aquesta afirmació, de totes maneres, és inexacta, ja que, com les altres suites de Bach, segueixen el model italià.
Bach es va familiaritzar amb l’estil orquestral francès durant els seus anys d’escolar viscuts a Lüneburg i amb el concert italià modern durant la seva primera estada a la cort dels ducs de Weimar , Wilhelm Ernst i Ernst August , l’any 1708. Així van quedar establerts els fonaments de la música bachiana.
Va compondre les seves suites ‘franceses’ quan tenia trenta anys, quan treballava a la cort de Köthen. Tanmateix, les suites no tenen res a veure amb la cort. Bach els va escriure amb finalitats docents en el seu propi cercle privat. Els cinc primers apareixen en la seva forma original al petit llibre de música que va compilar el 1722 per a la seva segona esposa Anna Magdalena, possiblement com a regal de noces. Però Bach va continuar reelaborant les peces. Les versions posteriors, amb l’addició d’una sisena suite, han sobreviscut gràcies a les nombroses còpies fetes pels seus alumnes. Són peces de pràctica gratificants que, malgrat una certa complexitat compositiva (al cap i a la fi, és Bach), no fan exigències extremes al jugador.
L’epítet “francès” no el va donar el mateix Bach i apareix per primera vegada en un text de 1762, dotze anys després de la mort de Bach. Les peces no són més franceses que les seves altres suites de teclat, de la mateixa manera que les suites “anglès” compostes anteriorment tampoc són especialment angleses. Efectivament, les suites “anglès” , amb els seus extensos preludis, segueixen fins a cert punt el model francès
BWV 813
Any 1722
En clau de do menor
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda – Ària – Minuet – Giga
Per a teclat clavecí o clavicordi
“Cada nota al lloc correcte” és el que de vegades escoltes sobre la música de Bach. Això, per descomptat, és la marca registrada del mestre: la música sona com si només volgués ser així, i altres notes són gairebé impensables. No obstant això, sabem que la música de Bach no es va escriure perfectament alhora des del seu cap. Bach també va reescriure i canviar les coses, i sembla que de vegades era una veritable lluita trobar el “lloc adequat” per a totes les notes.
BWV 814
Any 1722
En clau de si menor
Indicació de temps.- Hi han tres versions
1ª Allemande – Courante – Sarabanda – Minuet – Trio – Anglesa – Giga
2º Allemande – Courante – Sarabanda – Anglaise – Minuet I – Minuet II – Giga
3º Allemande – Courante – Sarabande – Anglaise – Minuet – Trio – Giga
Per a teclat clavecí o clavicordi
El seu èxit a l’hora de compondre (a més, evidentment, d’un talent innat no igualat) es devia a la diligència i la humilitat amb què s’enfrontava a la música. Li agradava tocar als seus deixebles passatges complexos perquè sabessin com s’havien de tocar; els convencien que ho havien de repetir fins a aprendre’ls perfectament. Com que ell mateix va estar aprenent tota la seva vida fins que va morir, aquest gust el va traspassar als deixebles. Moltes de les seves obres famoses (tant per a clau com per a òrgan) van ser compostes com a aprenentatge, o bé per als seus fills i altres deixebles, o bé per a si mateix a l’hora de comprovar si algunes de les idees funcionaven després sobre els pentagrames. Es pot dir que Bach va ser un mestre continu, els ensenyaments del qual s’estenen fins avui dia.
Piano ANDRAS SCHIFF SUPER………………………………
BWV 815
Any 1722-25
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Hi ha tres versions
1º Allemande – Courante – Sarabanda – Gavota – Ària – Giga
2º Allemande – Courante – Sarabande – Gavotte – Minuet – Ària – Giga
3º Preludi – Allemande – Courante – Sarabande – Gavotte I – Gavotte II – Ària
Per a teclat clavecí o clavicordi
Com Bach crea alguna cosa especial amb mitjans senzills
Bach construeix sovint melodies a partir d’elements petits i senzills, que va ampliant gradualment. Sovint comença de manera senzilla, amb un petit motiu que podria idear qualsevol compositor, però aviat esdevé inconfusiblement Bach. Suite francesa núm. 4 n’és un bon exemple.
Piano ANDRAS SCHIFF EXTRA !!!!!!!!!!!!!!!!
BWV 815a
Any 1722-25
En clau de mi bemoll major
Indicació de temps.- Moviments addicionals de la 815 que son
Preludi – Allemande – Courante – Sarabande – Gavota I – Gavota II – Ària
Per a teclat clavecí o clavicordi
BWV 816
Any 1722
En clau de sol major
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda – Gavota – Ball típic d’Aubernia (Bourrée) – Dansa al so del sac de gemecs (Loure) – Giga
Loure Sac de gemecs
La cinquena suite “francesa” és la més alegre i elegant de les sis. També és el més italià, diu el clavecinista Francesco Corti. Això ho pots escoltar de seguida a l’Allemande, però fins i tot a la Sarabande, una peça on Bach sol buscar l’expressió harmònica, la melodia guanya la mà. Aquesta Sarabanda podria ser fàcilment un adagio d’una sonata italiana. La mà dreta toca una melodia bellament ornamentada i la mà esquerra l’acompanya. L’ornamentació està escrita en dues variacions en diversos manuscrits. Francesco Corti està encantat d’utilitzar tots dos, mantenint la variació més exuberant per al da capo.
La Gavotte relativament senzilla amb la seva melodia enganxosa és un dels favorits del públic. A la Bourrée, Bach passa a una marxa més alta amb una mà esquerra extremadament activa, que corre per sota del ritme simple de la mà dreta.
En aquesta suite, Bach afegeix un ball extra, un Loure, que Corti explica que és una mena de minuet lent. Bach rarament utilitzava aquesta forma de dansa. Només se’n conserva un altre exemple, a la Partita de violí núm. 3 ,
Piano ANDRAS SCHIFF SUPERIOR………..
BWV 817
Any 1722–25?
En clau de mi major
Indicació de temps.- Allemande – Courante – Sarabanda – Gavota – Polonesa -Ball tòpic d’Aubernia (Bourrée) – Minuet – Giga
Segona versió.- Préludi – Allemande – Courante – Sarabande – Gavota – Minuet polonés – Bourrée – Giga – Petit Minuet
Per a teclat clavecí o clavicordi
Sobre aquesta peça
És impossible precisar una data o una composició que va marcar el començament de la creativitat consumada de Bach, ja que la producció és d’una peça tan completa. La seva vida en la música només es pot dividir geogràficament i les composicions organitzades segons els llocs on van ser escrites. Bach mai va sortir de les fronteres d’Alemanya, però dins de la seva pàtria una llista de les moltes ciutats on va treballar i va compondre es llegeix com un itinerari de gira. La seva penúltima posició com a Kapellmeister del Príncep Leopold a Cöthen, però, té un lloc destacat a la biografia de Bach, ja que a Cöthen, de 1717 a 1723, va escriure una gran varietat de música secular – sol, de cambra i orquestral – i moltes peces instructives.
Cöthen també va ser important per a Bach a nivell personal, ja que allà va patir la pèrdua de la seva dona Bàrbara, amb qui s’havia casat el 1707. Es va tornar a casar el 1721, aquesta dona, Anna Magdalena, li va donar 13 fills, portant la seva dona progenie total a 20, dels quals només nou el van sobreviure. La vida de Bach es va veure impulsada pel matrimoni amb Anna Magdalena. Ella era una consumada cantant i membre del cor de l’església, posició en què va continuar, amb el ple suport del seu marit, fins que van deixar Cöthen. Amb una esposa músic, així com amb nens petits que formar, Bach podia ara dedicar-se a una activitat que era de vital importància per a ell, la d’educador. Ja fos ensenyant harmonia o composició, era un mestre incansable i inspirat. No ho era menys com a professor de teclat, i per als seus alumnes de clavicèmbal, entre els quals hi havia Anna Magdalena i el més musical dels seus fills, va crear el seu propi material didàctic, dissenyant-lo per portar l’alumne des de les tècniques bàsiques fins a les situacions tècniques més avançades.
Al principi del seu matrimoni, Bach es va prendre seriosament el paper de mestre d’Anna Magdalena. L’obedient i ansiosa esposa va començar un àlbum, que va titular Clavier-Büchlein vor Anna Magdalena Bachin, Anno 1722, en què Johann Sebastian va introduir composicions instructives destinades a ajudar a millorar les seves habilitats amb el teclat i la seva musicalitat. Les entrades inclouen partitures de cinc suites de clavicèmbal, les primeres versions de peces que finalment es van convertir en les sis Suites Franceses.
Piano ANDRAS SCHIFF !!!Exelent!!!!
Johann Sebastian Bach
És curiosa la llista d’amics que tenia el mestre o, més que amics, persones que van influir a la seva vida. Un va ser, i és una cosa molt coneguda, Dieterich Buxtehude. Quina seria la devoció que sentia Bach per ell que va viatjar uns tres-cents quilòmetres a peu per escoltar-lo tocar l’orgue a Lübeck i aprendre’n. Un altre era Georg Philipp Telemann qui la seva amistat arribava fins al punt que eren compares. En efecte, va ser Telemann qui va aportar el nom a Carl Philipp Eamuel Bach. Aquest va deixar registrat que el seu pare no va gaudir aprenent i estudiant les obres d’un altre compositor influent: Georg Böhm. Est va ser mestre de Bach quan era jove i és indubtable que la seva forma de compondre va influir en les composicions per a òrgan que després compondria Bach.