Preludis i fugues, tocates i fantasies
Les Toccates per a teclat , BWV 910–916, són set peces per a clau escrites per Johann Sebastian Bach . Tot i que originalment les peces no estaven organitzades en una col·lecció pel mateix Bach (com ho van ser la majoria de les seves altres obres per a teclat, com ara el Well Tempered Clavier i les English Suites ), les peces comparteixen moltes similituds, i sovint s’agrupen i s’executen junts sota un títol col·lectiu.
En aquestes obres des de la seva joventut, Bach transgredeix tots els límits harmònics imaginables. Com que no hi ha cap manuscrit supervivent de Bach, les edicions s’han de basar en fonts posteriors, i sabem que la música de Bach va ser “netejada” per alguns editors. L’escriptura parcial i el cromatisme que no complien les “regles” (que el mateix Bach no seguia) eren corregits regularment, també entre les versions d’aquesta Toccata. Qui sap quines joies d’inventiva esperen en algun lloc d’un arxiu llunyà?
BWV 910
Any 1712
En clau de fa sostingut menor
Indicació de temps.- Toccata
5 Moviments.- El 1 i 2 sense indicació -3 Presto e Staccato – sense indicació – 5 Fuga
Per a teclat (Claveví)
BWV 911
Any 1709-1711 no més tard de 1714
En clau de do menor
Indicació de temps.-Toccata – 1 sense indicació – 2 Adagio – 3(Fuga) – 4 Adagio – 5
(Fuga) – 6 Adagio / Presto
Per a teclat (Clavecí)
Aquesta tocata és una del conjunt de tocates de teclat escrites per Bach en la seva joventut. Altres tres tocates de la mateixa sèrie són BWV 912 , BWV 913 i BWV 914 . Són els millors exemples en la música de Bach del que en el seu temps es coneixia com el stylus phantasticus: una manera imaginativa i fantasiosa de compondre que estava plena de sorpreses. La fantasia tenia la posició superior, més que les regles de la forma d’art.
BWV 912
Any 1707/08
En clau de re major
Indicació de temps.- Toccata – Amb 7 seccions. Presto – Allegro- Adagio – 1 sense indicació – Con Discrezione – Presto – Fuga
Inspirada, en el preludi BWV532
Per a teclat (Clavecí)
Aquesta Toccata en Re major és la més popular de les set tocates de Bach.
Tot i que no es dóna la instrumentació específica per a cap de les obres, totes són estrictament manualiteres, ja que cap d’elles exigeix peces de pedal
BWV 912a
Variacions, en re major
Sobre un moviment de la tocata 912
BWV 913
Any 1708?
En clau de re menor
Indicació de temps.- Toccata – Sense indicació – Presto – Tema – Sense indicació – Presto – Allegro
Per a teclat (Clavecí)
Buxtehude va inspirar Bach a buscar els límits de les seves possibilitats musicals
Virtuós, inventiu i commovedor, però també capritxós fins a la temeritat. Així és com podríeu descriure aquesta obra de Bach, que pot ser la seva primera tocata per a clavicèmbal. Encara que no s’ha conservat cap autògraf, l’obra devia ser composta poc després del retorn de Bach d’un viatge a Lübeck. Hi havia escoltat tocar el famós Buxtehude i estava tan impressionat que es va quedar més temps que les dues setmanes de permís que li havia donat el seu empresari. Així, al seu retorn a principis de 1706, va rebre una severa reprimenda del consell de l’església d’Arnstadt.
BWV 914
Any 1710
En clau de mi menor
Indicació de temps.- Toccata – Sense indicació – Un Poco Allegro – Adagio –
Fuga: Allegro
Per a teclat (Clavecí)
És la més curta d’elles i està clarament estructurada en quatre parts que flueixen més o menys perfectament entre si, com era habitual en la música de teclat del segle XVII. S’obre amb uns compassos com a preludi que gairebé sembla més concebut per al pedal d’un òrgan. Immediatament escoltem una fuga doble i un adagio que sembla un recitatiu. Després escoltem una fuga encara més brillant de la que els estudiosos diuen que és una obra anònima napolitana. Encara que Bach va versionar obres italianes, no sabem de cap fuga a què li fes això. Els que coneixen la matèria diuen que podria ser que fos aquest autor (anònim) italià el que acabés copiant Bach i no al revés.
BWV 915
Any 1710
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Toccata – Sense indicació – Adagio – Allegro – Adagio – Fuga
Per a teclat (Clavecí)
És probable que fos composta abans del 1712 i patiria alguna revisió posterior. El model, com en les anteriors, són les famoses tocates a l’estil del nord d’Alemanya, però Bach va superar aquests patrons. Aquesta, per exemple, no presenta simetries que tenen les altres. S’obre de manera brillant i després deriva a una sarabanda lenta.
BWV 916
Any 1714
En clau de sol major
Indicació de temps.- Toccata – Sense indicació – Adagio – Allegro i Presto
Per a teclat (Clavecí)
BWV 917
Any 1710?
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Fantasia
Per a teclat (Clavecí)
Tot i que ja a la seva època ja tenia un caràcter gairebé improvisatori, Bach s’atén en aquesta composició a un model anterior encara molt aferrat al contrapunt. Això és confirmat pel títol en llatí de la composició que podem trobar en alguns manuscrits: Fantasia duobus subjectis , és a dir, «Fantasia amb dos subjectes», encara que l’obra en té tres. Sembla que podria referir-se a dos contrasubjectes als quals afegiria un tema principal. Després d’una introducció plena d’inventiva arriben aquests tres temes, que escoltem al principi i que es poden col·locar en ordre diferent. És probable que l’obra fos un exercici de joventut.
BWV 918
Any 1740?
En clau de do menor
Indicació de temps.- Fantasia
Es basa en un rondó i és una demostració de com una forma popular com aquesta pot tractar-se de forma estricta amb un contrapunt semblant del de L’art de la fuga.
BWV 919
Any 1740?
En clau de do menor
Indicació de temps.- Fantasia
Per a teclat (Clavecí)
Apareix en les edicions com un preludi. S’obre amb un tema en imitació encara que no té una estructura canònica. En lloc d’això, Bach presenta un altre tema posteriorment que es barreja amb el primer d’una manera força sorprenent.
BWV 920
Any 1740?
En clau de sol menor
Indicació de temps.- Fantasia
Per a teclat (Clavací)
De forma molt fragmentada i gairebé no sembla una obra de Bach ni del seu cercle però s’ha mantingut tradicionalment al catàleg.
BWV 921
Any 1713
En clau de do menor
Indicació de temps.- Preludi (Fantasia)
Per a teclat (Clavecí)
Encara que està marcat com a preludi, no té res a veure amb altres grans preludis que va arribar a compondre excepte, potser, l’ús d’arpegis i figures a base d’acords. Està dividit en cinc seccions amb els corresponents canvis de compàs.
BWV 922
Any 1710–14?
En clau de la menor
Indicació de temps.- Preludi (Fantasia)
Per a teclat (Clavecí)
És una obra propera en el temps a l’anterior i destaca per com Bach progressiona a regions harmònicament remotes al centre de l’obra.
BWV 923
Any 1725
En clau de si menor
Indicació de temps.- Preludi, sobre un tema de Albinioni
Per a teclat(Clavecí)
És una obra que té tots els indicis que no és una composició pedagògica i que presenta diverses qüestions: està acabada? és realment de Bach? El començament té forma de fantasia i alguns experts pensen que es podria aparellar amb la BWV 951.
BWV 923a
Preludi, en la menor
Variant BWV 923
Tot i que se’l considera un dels millors compositors de tots els temps, Bach no va ser famós durant la seva vida, i es va enfocar més a ser un bon cristià que a ser un gran músic.