Sonates
BWV 963
Any 1704?
En clau de re major
Indicació de temps.- 4 sense indicació – Adagio – Tema imitant gallina cloca
Combina dos motius tradicionals i la presència del cant dels ocells cal veure’l de forma una mica al·legòrica. Una bella obra primerenca que mostra els camins del mestre.
BWV 964
Any 1704
En clau de re menor
Indicació de temps.- Adagio – Fuga allegro – Andante, en fa major – Allegro
Arranjament de la sonata, en la menor per a violí BWV 1003
BWV 965
Any 1705?
En clau de la menor
Indicació de temps.- Adagio – Fuga – Adagio – Allemande – Courante – Sarabande
Gigue
Adptació de la Sonata Nº1 per a cordes i continu de Johann Adam Reincken. (Hortus musicus )
És a la fuga en què Bach es mostra especialment ambiciós, de manera que l’obra sembla completament nova després de sortir de les mans
BWV 966
Any 1705?
En clau de do major
Indicació de temps.- Preludi – Fuga – Adagio – Allemande
Adaptació de la Sonata Nº3 de Johann Adams Reinkens “Hortus Musicus”
Destaca la Fuga, que s’assembla a un concert venecià, amb un pols a base de setzenes, interrompudes per un contrapunt una mica arcaic. Tot i això, Bach se’ns mostra com un gran dominador d’aquest estil venecià de manera que, a les mans, sembla una cosa nova.
BWV 967
Any 1705?
En clau de la menor
No se sap gaire d’aquesta obra. No està datat i tampoc forma part d’una col·lecció més gran. A partir d’arguments musicals, però, afortunadament podem dir alguna cosa al respecte. Ha de ser una obra primerenca; probablement encara de l’època de Bach a Arnstadt, de 1703 a 1705. Bach tenia només vint anys més o menys en aquell moment, i el seu estil encara s’estava desenvolupant. Amb ganes d’aprendre, es va llançar a tota la música que va trobar, ja fos del nord d’Alemanya, del sud d’Alemanya, França o Itàlia. Moltes de les obres de Bach d’aquest període són exercicis d’estil.
Aquesta sonata és un exercici d’estil en forma de sonata italiana. Cap al 1700, la música italiana estava en auge. A tot Europa, els músics van quedar captivats per les harmonies atrevides, les línies melòdiques fluides i els forts contrastos que Itàlia tenia per oferir. Així, en aquesta sonata, trobem un parell de coses que són molt inusuals per a Bach. Per exemple, és fàcil amb les regles del contrapunt, que Bach normalment considerava sagrades. No s’ha de subestimar la importància d’aquest tipus de treball.
BWV 968
Any 1720
Adagio, en sol menor
Disposició del primer moviment de BWV 1005, que és 1 compàs més llarg. L’atribució d’aquest arranjament a Bach es considera dubtosa.
S’obre com el concert d’Alessandro Marcello que el mateix Bach transcriuria però aviat progressa de manera sorprenent i amb una textura que gairebé és imitativa.
BWV 969
Andante, en clau de sol menor
És un moviment d’una sonata en trio en forma fugada. Recorda molt a l’inici de la cantata BWV 7 però amb una nova forma, que apareix poc freqüentment entre les obres de Bach
BWV 970
Presto, en clau de re menor
Es deriva d’una obra del seu fill Wilhelm Friedemann, i és una petita adaptació de la qual no s’està segur que sigui de pare Bach.