Obertura per a orquestra Opus 43
The Creatures of Prometheus/Les criatures de Prometeu
Any 1801/2
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Indicació de temps.- Adagio
Allegro molto con brio
Instrumentació.-Orquestra simfònica 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes, timbales y cordes
Obertura – Adagio – Allegro molto e con brio en do major
Introducció (La Tempesta). Allegro non troppo en do major
Act I.
1. Poco Adagio – Allegro con brio en do major
2. Adagio – Allegro con brio en fa major
3. Allegro vivace en fa major
Act II.
4. Maestoso – Andante en re major
5. Adagio – Andante quasi Allegretto en si bemoll major
6. Un poco Adagio – Allegro en sol major
7. Grave en sol major
8. Marcia. Allegro con brio – Presto en re major
9. Adagio – Allegro molto en mi bemoll major
10. Pastorale. Allegro en do major
11. Coro di Gioja. Andante en do major
12. Solo di Gioja. Maestoso – Adagio – Allegro en do major
13. Terzettino – Grotteschi. Allegro – Comodo en re major en re major
14. Solo della Signora Cassentini. Andante – Adagio – Allegro – Allegretto en fa major
15. Coro, Solo di Vigano. Andantino – Adagio – Allegro en si bemoll major
16. Finale. Allegretto – Allegro molto – Presto en si bemoll major
Dedicada a Maria Christiane Fürstin von Lichnowsky
Obertura Coriolà Opus 62
L’obertura Coriolà va ser dedicada a Heinrich Joseph von Collin, un autor dramàtic austríac que havia escrit el 1802 una tragèdia titulada Coriolanus, inspirada en la biografia de Plutarc . Beethoven i Collin esperaven convertir aquesta obertura en una música escènica que acompanyés la introducció, però finalment va quedar com una obertura orquestral que és com l’obra va ser creada.
La peça de Collin s’inspira en la història de Caïus Marcius, general romà que havia pres el nom de Coriolà per haver pres la ciutat dels volscs, Corioles, el 493aC . Exiliat de Roma després de ser maltractat pels tribuns de la plebs novament instituïts, Coriolà es fa amic dels volscs als que abans havia combatut. Els persuadeix de rompre el tractat amb Roma i d’aixecar un exèrcit d’invasió. Quan les tropes volscs sota el comandament de Coriolà amenacen Roma, dones romanes, entre les quals hi ha la seva esposa Volumnia i la seva mare Veturia, són enviades per dissuadir-lo d’atacar. Veient la seva mare, la seva esposa i els seus nens llançar-se als seus peus, Coriolà es doblega, porta les seves tropes a les fronteres del territori romà i se suïcida. És d’aquesta part de la història que Beethoven s’ha inspirat per escriure la seva obertura.
Any 1807
En clau de do menor
Per a orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dues trompes, dos fagots, trompeta, timbales, dos violins, viola , violoncel i contrabaix
Va ser escrita per a servir d’introducció musical a una tragèdia del jurista i poeta Heinrich- Joseph von Collin, secretari àulic de l’Emperador d’Àustria
Indicació de temps.-Obertura.- Allegro con brio
Obertura Egmon Opus 84
Egmont, op. 84, de Ludwig van Beethoven, és un conjunt de peces de música d’escena per a l’Egmont, de 1787 de Johann Wolfgang von Goethe. Consta d’una obertura seguida per una seqüència de nou peces addicionals per a soprano, narrador, i orquestra. Beethoven la va escriure entre octubre de 1809 i juny de 1810, i fou estrenada el 15 de juny de 1810.
El tema tracta la vida i heroïcitats del noble de les Disset Províncies del segle XVI, el comte d’Egmont, un dels més de mil condemnats a mort pel Tribunal dels Tumults (1567-1576), instaurat per Per Filip II d’Espanya i organitzat pel tirà, el Duc d’Alba. Fou composta durant el període de les Guerres Napoleòniques, alhora quan l’Imperi Francès havia estès la seva dominació sobre la majoria d’Europa. Beethoven havia expressat la seva gran decepció per la decisió de Napoleó Bonaparte de coronar-se emperador el 1804, traient el seu nom de la dedicatòria de la simfonia heroica. En la música per a Egmont, Beethoven expressà les seves pròpies conviccions polítiques a través de l’exaltació del sacrifici heroic d’un home condemnat a mort per haver pres una postura valenta en contra de l’opressió.
Música sobre la tragèdia de Johann Wolfgang von Goethe
Obertura, en clau de fa menor, per a orquestra
Any 1809 – 1810
Indicació de temps.-Sostenuto ma non troppo/ Allegro
1.- Lied: Die Trommel geruhret
Vivace, en fa menor
2.- Entreacte I .- Andante, en mi major
3.- Entreacte II.- Larghetto, en mi bemoll major
4.- Lied.- Frudvoll und liedvoll, gendankenvoll sein.
Andante con moto, en la major
5.- Entreacte III.- Allegro, en do major
6.- Entreacte IV .- Un poco sostenuto, en mi bemoll major
7.- Mort de Clarchen.- Larghetto, en re major
8.- Melodrama.- Poco sostenuto, en mi bemoll major
9 .- Simfonia de la Victoria.- Allegro con brio , en fa major
Opus 113
Die Ruinen von Athen/Les ruïnes d’Atenes
Any 1811
En clau de sol menor
Obertura i vuit números per a cor i orquestra
Llibretista.- August von Kotzebue
Inndicació de temps.- Obertura. Andante con moto, en sol menor/Allegro ma non troppo , en sol major.
1-Cor: Tochter des machtigen Zeus – Andante un poco sostenuto, en mi bemoll major
2-Duet (un grec i una grega) Ohne Verschulden Knechtschaft dulden- Andante con moto/Poco piu mosso, en sol menor
3-Cor des Derwische: Du hast in deines Aermels Felten- Allegro ma non troppo, en sol major
4-Marcia alla turca – Vivace, en si bemoll major
5-Música d’arriere escena – Allegro ma non troppo, en do major
6-6-Mache i cor:Schmuckt die Altare – Assai moderato, en mi bemoll major
7ª- Recitatiu- El Pape.Mit reger Freude
7b- Cor.-Wir tragen empfangliche Herzen im Busen – Allegretto ma non troppo, en sol major
7c- Ària El Pape. Wil unser Genius noch einen Wunsch gewahren?- Adagio, en do major
7-Cor:Heil unserm Konig!- Allegro con fuoco, en la major
Opus 115
Obertura ” Zur Namensfeier”/Per a la cerimònia de bateig
La primera “Oda a l’alegria”Friedrich Schiller
Pel Dia del Nom
En clau de do major
Per a orquestra
Composada a la tardor de 1814 en honor de l’Emperador Francesc I d’Àustria, però la acabà el març de 1815 i publicada el 1825 amb una dedicatòria al príncep Anton Radziwill
L’obertura de Zur Namensfeier op. 115 (anomenat així de la nota col·locada per Beethoven a la partitura autògrafa, de la qual es desprèn que la composició es va acabar «en el mes de la collita de 1814, al vespre del dia onítim del nostre emperador», és a dir, el 4 d’octubre, festa de Sant Francesc) és un dels primers exemples d’obertura de concert, un “gènere” que va florir a principis del segle XIX, com a conseqüència de l’evolució de l'”acadèmia”, d’un tractament musical aristocràtic de l’antic règim a un caràcter eminentment de música de cambra (encara que hi hagi els Concerts per a piano de Mozart i les Simfonies de Haydn) com a acte públic de caràcter espectacular i de composició massiva i composta (la vetllada, de diverses hores, podria incloure un parell de Simfonies, un concert per a instrument solista). i orquestra, un oratori o una cantata, tot precedit d’una introducció simfònica composta ad hoc i conclosa amb una improvisació de l’autor al piano: una exhibició musical gigantesca, difícil de desfer avui). «Per a concert i per a qualsevol altra circumstància» es va compondre la brillant peça simfònica que estem tractant, interpretada per primera vegada el dia de Nadal de 1815 juntament amb Crist a la muntanya de les oliveres i la Cantata de Goethe Meeresstille und glückliche Fahrt (Mar en calma i feliç viatge). ), op. 112. L’Obertura, en do major, es compon d’una introducció pomposa que anticipa, però amb més concisió, els accents solemnes i festius de la germana gran op. 124 («Per la inauguració del Teatre»), i d’un «Allegro» molt animat a ritme de sis vuitens, que li valdrà el segon sobrenom d’«Obertura de caça». Qualsevol element massa subjectivament expressiu s’evita amb cura a favor d’un to mitjà més aviat neutre, “formal” i cerimoniós: bo, de fet, per a “qualsevol circumstància”. “Giovanni Carli Ballola”
Opus 124
“Die Weihe des hauses”/”La consagració de la llar”
Any 1822
En clau de do major
Per a orquestra.- Dues flautes, dos clarinets, dos oboès, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
La música d’escena prové de l’opus 113
Indicació de temps.- Maestoso e sostenuto
Allegro con brio
Amb instruments originals
Dedicada a Nikolaus Borisowitsch Fürst Galitzin
Obertura per a orquestra Opus 138
“Leonora I”
Any 1805
En clau de do major
Indicació de temps.-Andante con moto en do major
Allegro con brio en do major
Adagio, ma non troppo en mi bemoll major
Tempo I en do major
Les tres “Leonora” són obertures per la òpera Fidelio
“Leonora II” opus 72b
Per a orquestra
En clau de do major
“Leonora” Any 1805
Indicació de temps.- Adagio
Allegro
Presto
Obertura per a orquestra Opus 72c
“Leonora III”
En clau de do major
Opus 117
König Stephan/El rei esteve
Any 1811
En clau de mi bemoll major
Per a orquestra i cor mixte SSATTBB
Orquestra.-piccolo (només segon cor masculí) 2 flautes, 2 oboès 2 clarinets 2 fagots
contrafagot (només obertura) 4 corns en diferents claus 2 trompetes 3 trombons
timbals i cordes
Llibretista.-August von Kotzebue
Indicació de temps.-
Obertura. Andante con moto – Presto en mi bemoll major
1. Cor: Ruhend von seinen Thaten. Andante maestoso e con moto en sol major
2. Cor: Auf dunkelm in finstern Hainen Wandelten. Allegro con brio en do menor
3. Siegesmarsch. Feurig und stolz En sol major
4. Cor der Frauen: Wo die Unschuld Blumen streute. Andante con moto all’Ongarese en la major
5. Melodram (Stéphan): Du hast dein Vaterland en re major
6. Cor: Eine neue strahlende Sonne. Vivace -En fa major (
7. Melodram (Stéphan): Ihr edlen Ungarn! Maestoso con moto – Andante maestoso en re major
8. Geistlicher Marsch. Moderato en si bemoll major
a. Melodram: Heil unserm Konige! Allegro vivace e con brio en si bemoll major
b. Grave risoluto e ben marcato En la menor
9. Schlusschor: Heil! Heil unserm Enkeln. Presto en re major