“Els sons que vivien en la seva ment, no eren sinó records, espectres de sons extingits i ses darreres produccions porten imprès el segell estremidor de la mort.”
Heimrich Heine, 1841
Concert per a piano i orquestra Nº1 Opus 15
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompetes, timbales , dos violins, dues violes, violoncel i contrabaix
En do major
Any 1795
Dedicat a Babette Odescalchi
Indicació de temps.- Allegro con brio
Largo, en la bemoll major
Rondó.- Allegro
Concert per a piano i orquestra Nº2 Opus 19
Orquestra.- Flauta, dos oboès, dues trompes, dos fagots, dos violins, viola i violoncel
En si bemoll major.
Any 29 de març de 1795
El va arranjar el 1798 en un viatge a Praga i el va acabar del tot l’Abril de 1801
El va dedicar a Charles Nickl de Nicklsberg
Indicació de temps.- Allegro con brio
Adagio, en mi bemoll major
Rondó.-Molto allegro
Concert per a piano i orquestra Nº3 Opus 37
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dues trompes, dos fagots, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
En do menor
Dedicat a Luis Fernando de Prússia
Any 1800?
Indicació de temps.- Allegro con brio
Largo, en mi major
Rondó. Allegro
Concert per a piano i orquestra Nº4 Opus 58
En sol major
Any 1805/6
Orquestra.- Flauta , dos oboès, dos clarinets , dues trompes, dos fagots, trompeta, timbales, dos violins, viola , violoncel i contrabaix
Dedicat a Charles Nickl Nickelsberg
Indicació de temps.- Allegro moderato
Andante con moto, en mi menor
Rondó. Vivace
Concert per a piano i orquestra Nº5 Opus 73
“L’Emperador”
En mi bemoll major
Any 1809
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, quatre trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Dedicat al Arxiduc Rudolfo
Es el últim concert per a piano de Beethoven
Indicació de temps.- Allegro
Adagio un poco mosso, en si major
Rondó.-Allegro
Triple concert per a piano, violi violoncel i orquestra Opus 56
En do major
Any 1803- 1804
Orquestra.- Flauta, dos oboès, dos clarinets, dues trompes, dos fagots, trompeta, timbales, dos violins, viola i contrabaix
Dedicat a Joseph von Lobkovitz
Indicació de temps.- Allegro
Largo, en la bemoll major
Rondó alla Polacca
Concert per a piano i orquestra Opus 61ª
Any 1807
Arranjament del concert opus 61
En clau de re major
Fantasia coral Opus 80
Any 1808
En clau de do menor
Per a piano i orquestra
Indicació de temps.- Adagio/Allegro
Meno Allegro, en do major
Allegretto ma non troppo, en do major
Cor -Schmeichelnd hold
La Fantasia Op 80 és una de les obres més singulars de Beethoven. Es va estrenar el 22 de desembre de 1808, en un concert maratonià que va ser l’última aparició pública de Beethoven com a solista, i va incloure a més l’estrena de la Cinquena i la Sisena simfonies, el Concert per a piano núm. 4 Op. 58, l’ària Ah , pèrfid! i tres moviments de la Missa en do major Op. 86. Tres setmanes abans de l’estrena, Beethoven va considerar donar-li un final grandiós a l’Op. 80 i va compondre la part del cor. La peça completa va ser escrita en molt poc temps; però la introducció, només de piano, encara no estava en paper per a l’estrena, sinó que Beethoven la va improvisar. Abans de començar, el mestre va oblidar dir-li al cor que se saltés la segona repetició —per estalviar temps i perquè, com que la tinta encara estava fresca, no se sentia segur de l’obra—; però, arribat el moment, va continuar tocant. Va reconèixer que l’error havia estat seu i van tornar a començar, des del principi. De l’extenuant concert, aquesta només és una anècdota famosa. El concert d’estrena devia ser una mica desastrós; d’acord amb el secretari del compositor, Anton Felix Schindler, “va fracassar, simplement”, un resultat atribuïble al poc assaig