Simfonia Nº 1 Opus 21
Any 1800
En clau de do major
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dues trompes, dos fagots, dos clarinets, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Dedicada al Baró Gohfried van Swieten
La primera audició va tenir lloc a Viena, al National Hohtheater , el 2 d’Abril de 1800 sota la direcció del mateix compositor.
Indicació de temps.- Adagio molto-Allegro con brio, en do major
Andante cantabile con moto, en fa major
Minuet.-Allegro molto e vivace, en do major
Final.-Adagio- Allegro molto e vivace, en do major
Simfonia Nº 2 Opus 36
Any 1802
En clau de re menor
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Dedicada al príncep Carl von Lichnowsky
Va ser interpretada per primera vegada el 5 d’Abril de 1803 a Viena en el teatre an der Wien, sota la direcció del mateix compositor
Indicació de temps- Adagio molto-Allegro con brio, en re major
Larghetto, en la major
Scherzo.- Allegro, en re menor
Final.- Allegro molto, en re major
ORQUESTRA REVOLUCIONARIA I ROMÀNTICA
Director SIR JOHN ELIOT GARDINER
Simfonia Nº 3 Opus 55
“Heroica”
Any 1803/4
En clau de mi bemoll major
En principi dedicada a Napoleó Bonaparte però el compositor va esborrar la dedicatòria quan va saber que el militar i estadista s’havia autonomenat emperador i va canviar per simfonia Heroica.
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, tres trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola i contrabaix
Indicació de temps.- Allegro con brio
Marcia fúnebre. Adagio assai, en do menor
Scherzo.Allegro vivace
Allegro molto
Simfonia Nº4 per a orquestra Opus 60
Any 1805
En clau de si bemoll major
Orquestra.- Flauta, dos oboès, dos clarinets, dues trompes, dos fagots, trompeta, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Dedicada al Comte von Oppersdorf
Schumann li dona el nom “ La gràcil jove grega”
Indicació de temps.- Adagio/Allegro vivace
Adagio, en mi bemoll major
Allegro vivace
Allegro ma non troppo
Simfonia Nº 5 Opus 67
Any 1807/8
En clau de do menor
Per a orquestra.- Dues flautes, flautí, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, contrafagot, dues trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, dos violins, dues violes, violoncel i contrabaix
Dedicada al Princep von Lowkwitz i al Comte Rasumovsky
Indicació de temps.- Allegro con brio
Andante con moto, en la bemoll major
Allegro
Allegro, en do major
Simfonia Nº 6 Opus 68
“Pastoral”
Any 1808
En clau de fa major
Per a orquestra.- Dues flautes , flautí, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, dos trombons, timbales,dos violins, dues violes, violoncel i contrabaix
Dedicada al Princep von Lowkwitz i al Comte Rasumowsky
Indicació de temps.- Despertar de sentiments alegres en el futur al Landen- Erwachen heiterer Empfindungen bei der Aukunft auf dem Landen- Allegro ma non troppo
Escena a la riera -Scene am Bach Andante con moto, en si bemoll major
Animada reunió de la gent del camp -Lestiges Zusammensein der Landleute Allegro
Tempesta-Gewitter.Sturm- Allegro, en fa menor
Sentiments d’alegria i agraïment després de la tempesta – Hirtengesang.Frohe und dankbare Gefuhle nach dem Sturn – Allegretto
Simfonia Nº 7 Opus 92
Any 1811/2
En clau de la major
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, dues timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Dedicada al comte Moritz von Fries
Wagner , li dona el nom de “Apoteosi de la dança”
Indicació de temps.- Poco sostenuto/Vivace
Allegretto, en la menor
Allegro con brio
Simfonia Nº 8 Opus 93
“Petita simfonia l’anomenà Beethoven”
Obra mestra
Any 1811-12
En clau de fa major
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, timbales, dos violins, viola, violoncel i contrabaix
Indicació de temps.- Allegro vivace e con brio, en fa major
Allegro Scherzando, en si bemoll major
Tempo de minuet, en fa major
Final.-Allegro vivace, en fa major
Simfonia coral Nº 9 Opus 125
Any 1822/ 4
En clau de re menor
Per a orquestra amb solistes S.A.T.B. i cor a quatre veus·”An die Freude” “Coral”
Orquestra.- Dues flautes, dos oboès, dos clarinets, dos fagots, contra-fagot, quatre trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales , triangle, cimbalina, dos violins, viola, violoncel i contrabaix.
Wagner va dir:“ Aquesta simfonia devia d’amagar el secret dels secrets “
És la darrera sinfonia completa del compositor alemany Ludwig van Beethoven. És una de les obres més transcendentals, importants i populars de la música i l’art. El seu darrer moviment és un final coral sorprenentment inusual en la seva època que s’ha convertit en símbol de la llibertat. Des de 1985 és l’himne de la Unió Europea (UE), en una versió adaptada per Herbert von Karajan.1 El 2001, la partitura original de la simfonia es va inscriure en el Registre de la Memòria del Món de la Unesco, on forma part , juntament amb altres excel·lents monuments, de l’herència espiritual de la humanitat.
El 1817 la Societat Filharmònica de Londres va encarregar la composició de la simfonia. Beethoven va començar a compondre-la en 1818 i va finalitzar la seva composició a principis de 1824. No obstant això, tant la part coral com les notes de la simfonia disposen de fonts per datar-les en un moment d’hora a la carrera de Beethoven.
El poema de Friedrich Schiller An die Freude (novembre de 1785), traduït com A l’alegria, i conegut com a Oda a l’alegria que Schiller va publicar el 1786, va provocar a Beethoven la intenció de musicalitzar-lo ja des del 1793 quan tenia 22 anys. Se sol distingir entre Oda a l’alegria per denominar el poema original de Schiller, i «Himne a l’alegria» com a denominació del quart moviment de la Novena simfonia de Beethoven, que inclou una selecció del text de Schiller, les paraules introductòries de Beethoven, i, per descomptat, la música.
La introducció a la part vocal de la simfonia va provocar diversos problemes a Beethoven. Sobre això l’amic i biògraf de Beethoven Anton Schindler va escriure:
Quan va començar a compondre el quart moviment, la lluita va començar com mai abans. L’objectiu era trobar una manera correcta d’introduir l’oda de Schiller. Un dia Beethoven va entrar en una cambra i va cridar: «¡Ho tinc, ja ho tinc!», llavors em va mostrar el quadernet amb les paraules «Deixeu-nos cantar l’oda de l’immortal Schiller».
No obstant això, Beethoven finalment no va mantenir aquesta versió, sinó que la va continuar reescrivint fins a arribar a la forma final, amb les paraules O Freunde, nicht diese Töne.
El moviment cultural Sturm und Drang (tempestat i emoció), a les dècades finals de segle, suposa la dissolució de les formes cortesanes, accentuant la llibertat i el sentiment i rebutjant el racionalisme rigorós i anticipant-se al futur romanticisme.
Beethoven encarna el trànsit de l’estil clàssic a l’estil romàntic, trencant l’esquema tancat de les formes musicals per adaptar-les a aquesta llibertat individual incipient. Va ser un dels primers músics que van viure del que venien component, una cosa que va començar a fer Mozart, i va crear un precedent a l’ofici de compositor, enlairant-se del mecenatge a què estaven sotmesos altres músics, com Haydn.
Indicació de temps.- Allegro ma non troppo un poco maestoso
Molto vivace
Adagio molto e cantabile, en si bemoll major/Presto , en en fa major
Allegro assai, en re major
Simfonia Nº 10
Any 1822/25
Inacabada
En clau de mi bemoll major
4 moviments
Està formada per fragments d’un primer moviment inacabat
Una recopilació de les dues primeres parts creades per l’home i les dues parts creades per la intel·ligència artificial. Va resultar ser una peça musical en tota regla.