Sis variacions per a piano Opus 34
Sobre un tema original
Any 1802
En clau de fa major
Variació 1 en re major
Variació 2 Alegro ma non tropo en si bemoll major
Variació 3 Allegretto en sol major
Variació 4 Tempo de Minuet en mi bemoll major
Variació 5 Marcia. Allgretto en do menor
Variació 6 Allegretto en Fa major
Coda. Allegretto – Adagio molto en fa major
Quinze variacions amb fuga Opus 35
Any 1802
En clau de mi bemoll major
Sobre un tema del ballet de “Die Geschopfe des Prometheus”
“Variacions “Eroica”
Introducció i tema 15 variacions, coda i fuga:
Introducció. Allegro vivace mi bemoll major
Tema Mi bemoll major
Variació 1
Variació 2
Variació 3
Variació 4
Variació 5
Variació 6
Variació 7. Canone all’ottava
Variació 8
Variació 9
Variació 10
Variació 11
Variació 12
Variació 13
Variació 14 menor
Variació 15. Largo (maggiore) – attacca Coda
Finale (alla Fuga). Allegro con brio
Obra dedicada a Moritz Graf von Lichnowsky
14 Variacions Opus 44
Any 1792
Per a piano, violí i violoncel
En clau de mi bemoll major
Sobre un tema original (Andante) del Trio nº 11
Tema. Andante en mi bemoll major
Variació 1 en mi bemoll major
Variació 2 en mi bemoll major
Variació 3 en mi bemoll major
Variació 4 en mi bemoll major
Variació 5 en mi bemoll major
Varació 6 en mi bemoll major
Variació 7- Largo en mi bemoll major
Variació 8 Un poco Adagio en mi bemoll major
Variació 9 Tempo primo en mi bemoll major (
Variació 10 X en mi bemoll major
Variacó 11 en mi bemoll major
Variació 12. XII en mi bemoll major
Variació 13 Adagio en mi bemoll menor
Variació 14 Allegro – Andante – Presto en mi bemoll major
Sis variacions per a piano Opus 76
Any 1809
En clau de re major
Sobre un tema original (Allegro risoluto)
Utilitzat com a “Marxa Turca” en les “Ruïnes d’Atenes” opus 113
Tema.- Allegro risoluto en re major
Variació 1 en re major
Variació 2 en re major
Variació 3 en re major
Variació 4 en re major
Variació 5 en re major
Variació 6. Presto en re major
Obra dedicada a Franz Seraficus Oliva
Trenta tres variacions sobre una vals de Diabelli Opus 120
Obra suprema sobre l’art de les variacions
Any 1819 o la primavera de 1823
Aquesta ampla partitura- obra mestra de l’art de les variacions- fou escrita el 1819 fins la primavera de 1823, amb sovintejades interrupcions (composició al mateix temps que la “Novena simfonia”. És, si exceptuem les sis “Bagatel·les opus 126, la darrera obra per a piano de Beethoven,-una mena de testament pianístic. El 1819, l’editor-compositor Anton Diabelli havia demanat a diversos músics Austríacs d’escriure cada un d’ells una variació sobre un vals del què ell mateix n’era l’autor (idea si més no absurda) proposant-se publicar el conjunt com a obra col·lectiva del “ Vaterländkischer Künstlerverein” “Unió de compositors nacionals). Endemés de Beethoven, foren sol·licitats altres músics com Czerny, Hummel, Kalkbrenner, Kreitzer, Liszt (amb 11 anys), Moscheles, Mozart fill, Schubert, l’arxiduc Rodolphe, Stadler, Tomasek, Vorisek- per citar alguns dels noms que es recorden. El juny de 1823, la publicació a Viena- “única en el seu gènere” segons Diabelli- ho fou en dues parts: la primera consagrada del tot a Beethoven, la segona a tots els altres participants.
És que en efecte, i malgrat una primera reacció de rebuig (tema jutjat sense interès i plagiat de la seva pròpia vuitena simfonia) Beethoven s’havia finalment implicat en el joc, i tornant a les seves variacions com un relaxament, composà l’obra monumental que ni Diabelli ni ell mateix, s’havien proposat. La dedicatòria definitiva fou per Antonia von Brentano (una primera dedicatòria havia estat adreçada a la dona del seu alumne Ries, després Beethoven l’havia tornat a fer): aquesta Antonia esposa del senador Franz von Brenbre, era la cunyada de Bettina, la cèlebre amiga de Goethe, així com del poeta Clemens Brentano (de qui sabem que va editar amb amb Achim von Arnim el “Knaben Wunderhorn”, ella mantenia una relació epistolar amb Goethe i aquest també amb amb Brentano, tenien en gran estima a aquesta dona de molta cultura, de cap manera indigna de l’obra que li havia dedicat Beethoven.
El títol original (porta la menció de “Veränderungen”)- altrament dit d’alteracions (variacions alterades): el que significa que la partitura pren el suport sobre el principi de l’alteració- més comunament dita accident (sostingut, bemoll, becaire), però haver-hi igualment alteració del ritme es a dir la seva modificació accidental o momentàniament duradora. D’ara en davant les “Variacions Diabelli”- tal és el títol adoptat correctament- ressalten també al tipus de la variació “amplificadora”, ja notablement practicada per Bach en les seves corals variades: en altres termes, la idea inicial es troba immediatament ampliada, desprès quasi oblidada en les variacions successives. Citem aquí Marc Vignal (en : Larousse de la musique): melòdicament i rítmicament, el tema de Diabelli no és ni insignificant ni despullat d’encís i Beethoven hauria pogut sense deshonor escriure’l ell mateix, però ell feu com si, des d’aquest punt de vista, el vals en qüestió no existia pas. S’adapta únicament a la petita anacrusi del principi i a la seva estructura harmònica, de les més senzilles.
Indicació de temps.-
Variació 1 A la marcia maestoso, en do major
Variació 2 Poco Allegro en forma de scherzo, en do major
Variació 3 L’istesso tempo, en do major
Variació 4 Un poco piu vivace, en do major
Variació 5 Allegro vivace, en do major
Variació 6 Allegro ma non troppo, en do major
Variació 7 Un poco piu allegro, en do major
Variació 8 Poco vivace, en do major
Variació 9 Allegro pesante e risoluto, en do menor
Variació 10 Presto en forma de Scherzo
Variació 11 Allegretto, en do major
Variació 12 Un poco piu molto, en do major
Variació 13 Vivace , en do major
Variació 14 Grave maestoso, en do major
Variació 15 Presto scherzando, en do major
variació 16 Allegro, en do major
Variació 17 Allegro, en do major
Variació 18 Poco moderato, en do major
Variació 19 Presto, en do major
Variació 20 Andante, en do major
Variació 21 Allegro con brio- meno allegro, en do major
Variació 22 Allegro molto, en do major
Variació 23 Allegro assai, en do major
Variació 24 Fughetta andante, en do major
Variació 25 Allegro, en do major
Variació 26 Piacevole,en do major
Variació 27 Vivace, en do major
Variació 28 Allegro, en do major
Variació 29 Adagio ma non troppo . en do menor
Variació 30 Andante sempre cantabile, en do menor
Variació 31 Largo molto espressivo, en do menor
Variació 32 Doble fuga, en do menor
Variació 33 Tempo de minuet moderato, en do major
Variacions Opus 121a
Any 1801/1803
En clau de sol major
Per a piano, violí i violoncel
Les variacions estan compostes sobre l’ària del lied “Ich bin der Schneider Kakadu” (Soc el sastre Kakadu) de l’opereta “Die Schwestern von Prag” (Les germanes de Praga) de Wenzel Müller
Indicació de temps.- Introducione. Adagio assai, en sol menor
Tema.-Allegretto
Variació 1 en sol major
Variació 2 en sol major
Variació 3 en sol major
Variació 4 en sol major
Variació 5 en sol major
Variació 6 en sol major
Variació 7 en sol major
Variació 8 en sol major
Variació 9 Adagio espressivo en sol major
Variació 10 en sol major/menor
Coda Allegretto en sol major
Dotze variacions WoO Nº 40
Any 1792/93
Per a violí i piano
En clau de fa major
Sobre l’Ària “ Se vuol ballare” de l’òpera “Les noces de Figaro” de Wolfgang Amadeus Mozart
Indicació de temps.- Allegretto
Dotze variacions WoO 45
Any 1796
Per a violoncel i piano
En clau de sol major
Sobre l’ària de “See the conqu’ring hero comes” de l’oratori “Judas Makkabaus” de Georg Friedrich Händel
Indicació de temps.- Allegretto
Set variacions WoO 46
Any 1801
Per a violoncel i piano
En clau de mi bemoll major
Sobre L’ària de “Bei Mannern,welche Liebe fuhlen” de l’òpera “La flauta màgica “ de Wolfgang Amadeus Mozart
Indicació de temps.- Andante
Nou variacions per a piano WoO 63
Any 1782
En clau de do menor
Sobre la marxe de Ernest Christoph Dressler
Indicació de temps.- Maestoso en do menor
Tema. Maestoso en do menor
Vuit variacions en do menor
La novena en do major
Llibretista.-Edward Taylor
Amb solistes vocals, cor mixte i orquestra vocal
Tema. Maestoso en do menor
Variació 1, en do menor
Variació 2, en do menor
Variació 3, en do menor
Variació 4, en do menor
Variació 5, en do menor
Variació 6, en do menor
Variació 7, en do menor
Variació 8, en do menor
Variació 9 Allegro, en do major
Sis variacions per a piano o arpa WoO 64
Any 1793
En clau de fa major
Sobre un cant Suís
Tema. Andante con moto en fa major
Variació 1 en fa major
Variació 2 en fa major
Variació 3 en fa menor
Variació 4 en fa major
Variació 5 en fa major
Variació 6 en fa major
Coda en fa major
Vint-i-quatre variacions per a piano WoO 65
Any 1790/1
En clau de re major
Sobra l’aria “Veni Amore” de Vicenzo Righini
Tema .Allegretto
19 temes en re major
El 20 Schezando en re major
El 23 Adagio sostenuto en re major
24 Allegro en re major
Presto en do major
Tema Allegretto (D major)
Variació 1 en re major
Variació 2 en re major
Variació 3 en re major
Variació 4 en re major
Variació 5 en re major
Variació 6 en re major
Variació 7 en re major
Variació 8 en re major
Variació 9 en re major
Variació 10 en re major
Variació 11 en re major
Variació 12 en re menor
Variació 13 en re menor
Variació 14 en re major
Variació 15 en re major
Variació 16 en te menor
Variació 17 en re major
Variació 18 en re major
Variació 19 en re major
Variació 20 Schezando en re major
Variació 21 en re major
Variació 22 en re major
Variació 23 Adagio sostenuto en re major
Variació 24. Allegro en re major
Coda. Presto en re major
Tretze variacions, per a piano WoO 66
Any 1792
En clau de la major
Sobre l’ària “Es war einmal ein alter Mann” de l’òpera “Das rote Kappchen” de Karl Ditters von Dittersdorf
Tema Allegretto en la major
Variació 1 en la major
Variació 2 en la major
Variació 3. Commodetta en la major
Variació 4 en la major
Variació 5. Risoluto en la major
Variació 6. Espressivo en la major
Variació 7. Allegro non molto en la major
Variació 8. Tempo primo en la major
Variació 9. Con spirito en la major
Variació 10 en la major
Variació 11. Allegro en la major
Variació 12. Allegro non tanto, con grazia en la major
Variació 13. Marcia vivace en la major
Vuit variacions per a piano a quatre mans WoO 67
Any 1792
En clau de do major
Sobre un tema del Compte Ferdinand de Waldstein
Tema. Andante con moto en do major
Variació 1 en do major
Variació 2 en do major
Variació 3 en do major
Variació 4 en do major
Variació 5 en do major
Variació 6 en do major
Variació 7 en do major
Variació 8. Un poco adagio en do menor
Coda. Presto en do major
Dotze variacions per a piano WoO 68
Any1795
En clau de do major
Dobre el” Minuet a la Vigano” del ballet “La nozze disturbate” de Jakob Haibel
Tema. Allegretto en do major
Variació 1 en do major
Variació 2 en do major
Variació 3 en do major
Variació 4 en do major
Variació 5 en do major
Variació 6 en do major
Variació 7 en do major
Variació 8 en do major
Variació 9 en do major
Variació 10 en do major
Variació 11en do major
Variació 12. Allegro en do major
Coda. Adagio en do major
Nou variacions per a piano WoO 69
Any 1795
En clau de la major
Sobre el tema” Quant’r piu bello” de l’òpera “La Molinara “ de Giovanni Paisiello
Dedicat a Karl Lichnowsky
Tema Allegretto en la major
Variació1 en la major
Variació 2 en la major
Variació 3 en la major
Variació 4 en la menor
Variació 5 en la major
Variació 6 en la major
Variació 7 en la major
Variació 8 en la major
Variació 9. Tempo di Minuet en la major
Sis variacions per a piano WoO 70
Any 1795
En clau de sol major
Sobre el duo “Nel cor piu non mi sento” de l’òpera “La Molinara” de Giovanni Paisiello
Les veus de soprano i tenor acompanyades de violins, viola i continu
Tema. Allegretto en sol major
Variació 1en sol major
Variació 2 en sol major
Variació 3 en sol major
Variació 4 en sol major
Variació 5 en sol major
Variació 6 en sol major
Lletra del duo
Rachelina
Nel cor più non mi sento
brillar la gioventù.
Cagion del mio tormento,
Amor, ci hai colpa tu.
Mi stuzzichi, mi mastichi,
mi pungichi, mi pizzichi;
Què és aquesta oimè?
Pietat, pietat, pietat!
Amore è un cert che,
que disperar mi fa!
Calloandro
Ti sento, sì ti sento,
bel fior di gioventù.
Cagion del mio tormento,
anima mia sei tu.
Mi stuzzichi, mi mastichi,
mi pungichi, mi pizzichi;
Què és aquesta oimè?
Pietat, pietat, pietat!
Quel viso è un cert che,
che delirar mi fa.
Il Notaro (Pistofolo)
Bandiera d’ogni vento,
conosco chi sei tu
Da uno sino a cento,
burli la gioventù.
Tu stuzzichi, tu mastichi,
tu pungichi, tu pizzichi;
Che grida ognuno: oimè!
Pietat, pietat, pietat!
La donna è un cert che,
que abbrustolir mi fa.
Rachelina
En el meu cor ja no sento
L’espurneig de la joventut.
La causa del meu turment,
Oh Amor, és culpa teva.
Em burles, em mossegues,
Em punxes, em pessigues.
Què és aquesta cosa en mi!
Llàstima, llàstima, llàstima!
L’amor és una certa cosa,
Que em fa desesperar.
Calloandro
T’escolto, sí t’escolto,
Bella flor de joventut.
La causa del meu turment,
Oh ànima meva, ets tu.
Em burles, em mossegues,
Em punxes, em pessigues.
Què és això, ai!
Llàstima, llàstima, llàstima!
Aquesta cara és la
Que em fa delir.
Il Notaro (Pistofolo)
Bandera per a cada vent,
Sé que aquest ets tu:
De l’un al cent
Et burles de la joventut.
Et burles, mossegues,
Punxes, pessigues.
Així que tothom crida: ai!
Llàstima, llàstima, llàstima!
Aquesta dona és la que
Em crema.
Dotze variacions WoO 71
Any 1796/7
En clau de la major
Per a piano
Sobre la dansa russa del ballet “Das waldmadchen” de Paul Wranitzky
Dedicada a Der Gräfin von Browne
Tema Allegretto en la major
Variació 1 en la major
Variació 2 en la major
Variació 3 en la menor
Variació 4 en la major
Variació 5 en la major
Variació 6 en la major
Variació 7 en la menor
Variació 8 en la major
Variació 9 en la major
Variació 10 en la major
Variació 11 en la menor
Variació 12 Allegro en la major
Coda. Allegro – Tempo primo en la major
Vuit variacions per a piano, WoO 72
Any 1795
En clau de do major
Sobre el tema “Une fièvre brûlante’ ”Mich brennt ein heifes Firber” de l’òpera Richard Lowenherz” de André Ernest Modeste Grétry
Tema .Allegretto en do major
Variació 1 en do major
Variació 2 en do major
Variació 3 en do major
Variació 4 en do menor
Variació 5 en do major
Variació 6 en do major
Variació 7 en do major
Variació 8 Allegro en do major
Coda en do major
Deu variacions per a piano WoO 73
Any 1799
En clau de si bemoll major
Sobre el tema del duet “ La stessa, la stessissima” de l’òpera “Falstaff” de Antonio Salieri
Tema. Andante con moto en si bemoll major
Variació 1 en si bemoll major
Variació 2 en si bemoll major
Variació 3 en si bemoll major
Variació 4 en si bemoll major
Variació 5 en si bemoll menor
Variació 6 en si bemoll major
Variació 7 en si bemoll major
Variació 8 en si bemoll major
Variació 9 en si bemoll major
Variació 10 Allegretto, alla Austriaca en si bemoll major
Coda. Tempo I en si bemoll major
Sis variacions per a piano a quatre mans WoO 74
“Ich denke dein” “Penso en tu”
Any 1799
Cançó i sis variacions en clau de re major
Llibretista.-Johann Wolfgang von Goethe
Dedicada a Josephine Deym & Thérèse Brunsvick
Tema. Andantino cantabile en re major
Variació 1 en re major
Variació 2 en re major
Variació 3 en re major
Variació 4 en re major
Variació 5 en re menor
Variació 6 en re major
Coda en re major
Set variacions per a piano WoO 75
Any 1792
En clau de fa major
Sobre el quartet “Kind, willst du ruhing schlafen” de l’òpera “Das unterbrochene Operferfest” de Peter Winter
Tema Andantino cantabile en re major
Tema. Allegretto en fa major
Variació 1 en fa major
Variació 2 en fa major
Variació 3 en fa major
Variació 4 en fa major
Variació 5 en fa major
Variació 6 en fa menor
Variació 7. Allegro en fa major (F major)
Coda. Allegro molto en f major
Sis variacions per a piano WoO 76
Any 1799
En clau de fa major
Sobre el trio “Tandeln und scherzen” de l’òpera “Soliman II” de Franz Xaver Sussmayer.
Tema. Andante quasi allegretto en fa major
Variació 1 en fa major
Variació 2 en fa major
Variació 3 en fa major
Variació 4 en fa major
Variació 5 en fa major
Variació 6 en si bemoll major
Variació 7. Adagio molto ed espressivo en fa major
Variació 8. Allegro vivace en fa major
Coda. Adagio en fa major
Sis variacions fàcils per a piano WoO 77
Any 1800
En clau de sol major
Sobre un tema original
Tema. Andante quasi Allegretto en sol major
Variació 1 en sol major
Variació 2 en sol major
Variació 3 en sol major
Variació 4. Poco sostenuto en sol menor
Variació 5 en sol major
Variació 6 en sol major
Coda en sol major
Set variacions per a piano WoO 78
Any 1802/1803
En clau de do major
Sobre el cant popular “Deu salvi al Rey”
Tema en do major
Variació 1 en do major
Variació 2 en do major
Variació 3 en do major
Variació 4 en do major
Variació 5. Con espressione en do menor
Variació 6. Allegro alla marcia en do major
Variació 7 en do major
Coda. Adagio – Allegro en do major
Composat pel compositor barroc Thomas Arne, també autor de la coneguda i famosa cançó patriòtica Rule, Britannia! L’himne va ser escrit entre 1736 i 1740 i va entrar en ús el 28 de setembre de 1744, i avui és l’himne més antic del món. Com altres aspectes de l’ordenament jurídic britànic, el seu ús com a himne nacional no està sancionat per cap llei parlamentària o proclamació reial, sent en canvi el resultat del costum. És probablement l’himne més famós del món ja que s’utilitza a tots els territoris de l’Imperi Britànic. God Save the Queen és l’himne reial que es toca en presència del sobirà o d’algun membre de la família reial, o en commemoracions especials.
Déu guardi la nostra graciosa Reina o Rei
Déu guardi la nostra graciosa Reina!
Visca la nostra noble reina,
Déu salvi a la reina!
Envia-la victoriosa,
feliç i gloriósa,
Anhel de regnar sobre nosaltres,
Déu salvi a la reina!
Senyor, Déu nostre, aixeca’t,
Dispersa els seus enemics,
I fer-los caure.
Confonen la seva política,
Frustrar els seus trucs astuts,
En tu fixem les nostres esperances,
Déu ens salvi a tots.
Els teus regals més escollits a la botiga
Complau-te a vessar-la,
Que ella regni!
Que ella defensi les nostres lleis,
I sempre ens donen causes
Per cantar amb el cor i la veu,
Déu salvi a la reina!
Cinc variacions “Sobre Rule Britania” WoO 79
Any 1803
En clau de re major
Sobre el cant popular anglès “Rule Britania” de l’opera “La màscara d’Alfred” de Thomas Arne
Tema. Tempo moderato en re major
Variació 1 en re major
Variació 2 en re major
Variació 3 en re major
Variació 4 en re major
Variació 5. Allegro en re major
Coda en re major
L’emocionant melodia “Rule Britannia” va ser escrita pel compositor anglès Thomas Arne com a part de la seva obra escènica “Alfred” sobre Alfred el Gran, escrita el 1740 per commemorar l’ascens de Jordi I, i que més tard es va expandir en una òpera en tota regla.
Trenta dues variacions WoO 80
Any 1806
En clau de do menor
Per a piano, sobre un tema original
Tema . Allegretto en do menor
Variació 1en do menor
Variació 2 en do menor
Variació 3 en do menor
Variació 4 en do menor
Variació 5 en do menor
Variació 6 en do menor
Variació 7 en do menor
Variació 8 en do menor
Variació 9. Espressivo en do menor
Variació 10 en do menor
Variació 11 en do menor
Variació 12 en do major
Variació 13 en do major
Variació 14 en do major
Variació 15 en do major
Variació 16 en do major
Variació 17 en do menor
Variació 18 en do menor
Variació 19 en do menor
Variació 20 en do menor
Variació 21 en do menor
Variació 22 en do menor
Variació 23 en do menor
Variació 24 en do menor
Variació 25. Leggiermente en do menor
Variació 26 en do menor
Variació 27 en do menor
Variació 28 en do menor
Variació 29 en do menor
Variació 30 en do menor
Variació 31 en do menor
Variació 32 en do menor
Són molt poc conegudes les Trenta-dues Variacions en do menor, que antigament van ser molt famoses i que formaven part dels repertoris de tots els grans pianistes.
En la primera part de la seva carrera, Beethoven va publicar amb un número d’opus les composicions que al seu parer millor representaven, per al públic, les seves ambicions com a artista que pretenia succeir a Haydn i Mozart, i sense un número d’opus les composicions puntuals, que responien. a les peticions del mercat editorial. Per tant, les Variacions per a piano sol van aparèixer impresa, fins al 1800, sense número d’opus.
Amb una decisió reflexiva que va ser explicada als editors, Beethoven va publicar l’any 1803 amb els opus números 34 i 35 les anomenades Variacions “Modulars” en fa major i les Variacions en mi bemoll major sobre un tema del ballet Les criatures de Prometeu , així com la Bagatelle op. 33.
Per tant, Beethoven havia establert que tot el que sortia de la seva forja era digne d’estar inclòs “en la sèrie de les seves obres principals”. I com a “obres principals” les Variacions sobre la marxa turca op. 76, però no les Variacions sobre “God save the King” (1803) i les Variacions sobre “Rule Britannia” (1803), ni les Trenta-dues Variacions en do menor compostes el 1806, que van aparèixer el 1807. Els Trenta-dos Per tant, les variacions en do menor no formen part de les “obres majors”? Una vegada es va dir que Beethoven, en sentir-los tocar en una sala d’estar, va preguntar a qui eren i que, en saber que eren seus, es va quedar meravellat. L’anècdota no es pot documentar, però Beethoven certament no va haver de donar a les Trenta-dues Variacions en Do menor la consideració que, segons la posteritat, es mereixia. El principal motiu d’interès crític rau en el fet que el baix del tema va descendent en graus cromàtics i que es recorda constantment a les Variacions: variacions sobre un tema, sí, però també sobre un ostinato de baix. Ara el principi de l’ostinato de baix era un principi barroc, que s’havia aplicat a la Chaconne i la Passacaglia. L’any 1802 l’editor de Bonn Nikolaus Simrock, amic de Beethoven, havia publicat les Sonates i Partites per a violí sol de Bach, desconegudes fins ara. No és il·lícit suposar, tot i que cap document ho certifica, que Beethoven estava al corrent de les publicacions i que va llegir la Chaconne de la Partita en re menor. Les Trenta-dues Variacions en Do menor s’organitzen formalment com la Chaconne: un grup de variacions en un mode menor forma la primera part, un grup de variacions en un mode major forma la segona i un grup de variacions en un mode menor la tercera. . Les figuracions ornamentals prevalen sobre l’elaboració harmònica i/o contrapuntística tant a la Chaconne com a les Trenta-dues Variacions: en el cas de Bach això s’explica pel fet que l’instrument utilitzat és el violí sense acompanyament de clavicèmbal, però en el cas de les Trenta-dues Variacions només s’explica amb la referència a Bach, perquè generalment Beethoven introdueix en les seves variacions almenys un Adagio molt ornamentat i harmònicament complex. Les trenta-dues variacions, doncs, com a interpretació simbòlica de la Chaconne de Bach. I aquest és un pas més cap a la restabliment dels principis “antics” de composició en la música “moderna”.
El primer pas es va fer a la Final de les Variacions op. 35, amb una Fuga final precedida d’una variació a la manera d’Arioso, els següents passos s’haurien fet amb la Fuga que conclou el Quartet op. 59 n. 3 (1806) i després amb la Sonata op. 102 per a violoncel i piano i amb les darreres Sonates per a piano sol.
