SUSANNA
Oratori HWV 66
Susanna ELISABETH von MAGNUS Mezzosoprano
Joacim SYTSE BUWALDA Contralt
Jove Israelita RUTH HOLTON Soprano
Primer ancià JOHN ELWES Tenor
Segon ancià TOM SOL Baix
KÖNER KAMMERCHOR
COLLEGIUM CARTUSIANUM
Director PETER NEUMANN
La història de Susanna al bany es desenvolupa a Babilònia, a l’època en què el poble jueu vivia a l’exili. Joacim i Susanna celebren la seva felicitat conjugal i Helcies el pare de Susanna s’hi aplega. Joacim s’apresta a demanar permís a la seva bella esposa, perquè ha de partir durant alguns dies de viatge pels seus assumptes. Dos vells del consell d’ancians estan enamorats de Susanna i volen seduir-la. Susanna vol refrescar-se prenent un bany i els dos vells amagats l’observen. Quan ella els rebutja, els allunya, i els dos homes l’acusen, davant de la gent, d’adulteri.
Susanna és condemnada a mort i és salvada al darrer moment, quan el jove israelita Daniel surt d’entre la gentada, i arriba a confondre als vells acusant-los de fals testimoni. Joacim retorna del seu viatge i tothom lloa la virtut de Susanna.
Entre 1745 i 1747, època en què Anglaterra fou amenaçada per les revoltes dels escocesos i que fou teatre de lluites guerreres que acabaren amb la victòria de la casa reial regnant sobre els Estuards catòlics-Händel dona suport al sentiment patriòtic dels seus compatriotes (guanyant molts diners) amb una seria d’oratoris propagandístics, tals com per exemple “Judas Macabeus” 1746; sembla que després d’això el seu enfocament tenia més que prou amb el difícil i viril món dels vencedors que brillaven amb armes, i campaments plens de soldats esgotats. En els seus oratoris, no volgué amagar del tot que l’interessaven més els rols femenins que els masculins, però com en el cas del personatge de Cleòpatra en “Alexander Balus” (1747), hi havia hagut d’alguna manera lluitar i utilitzar l’astúcia per obtenir una plaça privilegiada en el llibret. La baixa de l’entusiasme patriòtic va permetre a Händel seguir en els seus oratoris una altra direcció artística, i el fet que els tres oratoris composats l’any següent, “Salomon“, “Susanna” i “Theodora” constitueixin cadascun a la seva manera un càntic a la glòria a la dona, sobre tot en “Teodora” (1749), que l’intriga esta centrada en la fe poderosa i infrangible de l’heroïna de l’obra, en “Salomon” (1748) i uns personatges tals com l’esposa de Salomon, la vertadera i la falsa mare i la reina de Saba, clarament quatre dones que la música de Händel dota d’un caràcter únic; en fi, en Susanna composta justament després de l’oratori Salomon, Händel traça el retrat d’una dona jove també seductora i constat que suporta d’alguna manera amb el cap ben alt l’encalç de dos vells lleugers així com el procés pel seu suposat adulteri, que per venjar-se, els dos enamorats rebutjats li fan sofrir.
De l’apòcrif, la història de Susanna, que és tan bella com virtuosa, uns bells criminals i un jove profeta Daniel, que prova la innocència de Susanna, era des del segle setze un motiu apreciat dels pintors. Això no ens estranya de fet, la Bíblia en poques ocasions va representar la bellesa de la dona en tota la seva nuesa. En la història de la música, el tema de Susanna juga per contra un rol secundari. Pocs compositors, abans de Händel havien atorgat la seva atenció a aquest motiu; entre ells Alesandro Stradella, en la obra “Susanna” (1681) s’assembla d’una manera sorprenent a la de Händel al nivell de la construcció dramàtica. Aquesta mancança d’interès no ens ha de sorprendre, el subjecte no recull en si mateix, el tema no s’aborda en si mateix, cosa que no era el cas de Salomon o Belsazar, que pocs elements es presten a un tractament musical.
Ignorem si el llibretista de Händel coneixia l’oratori de Stradella. Tampoc coneixem la identitat de l’autor del text. Witon Dean, autor del més important llibre sobre els oratoris de Händel “Handel‘s Dramatic Oratorios” Londres 1959) aporta uns arguments convincents per provar que els dos llibrets anònims de les obres germanes que són els oratoris “Samson” i ” Susanna” són del mateix autor- en raó sobretot els nombrosos quadres de la natura, molt semblants, que tanquen els texts. Händel ben segur estava més interessat per les qualitats dramàtiques de la història que no pas per les descripcions de la natura. Mentre que la música acompanyava les intervencions del pare de Susanna, Chelsias, i del seu espòs, Joacim, quines reflexions sobre la la fidelitat conjugal i en felicitat engendrada per la virtut. Dominen del principi a la fi de l’oratori, resta sobre tot convencional; a partir de les escenes en què intervenen els dos vells, Händel elabora un petit psicodrama en les regles pròpies de la comèdia. No és pas sense una certa simpatia que Händel ens presenta el primer d’ells com un hipòcrita, desbordant pietat per la seva petita persona i el segon com un vell xicot rondinaire, espantat per la seva passió. Entre els punts culminants de l’oratori figura el bell trio en el qual Susanna refusa els avenços pressionats dels dos vells, atribuint Händel a cadascun dels tres personatges un tema propi, característic, per Susanna una expressió angoixant i no obstant decidida, per el primer vell un tem cromàtic en un to plàcid, i pel segon una expressió potencialment violenta., Händel atorga no obstant una atenció particular a l’heroïna de l’obra. Les àries de Susanna esbossen la imatge d’una esposa ben educada, com en l’ària ” Would custom bid” elaborada sobre un ritme mesurat i cortès del minuet , amb què fa ella la seva entrada en escena, traçant meravellosos i nostàlgics quadres de la natura com “Chrystal streams in murmurs flowing” en l’escena a vora del rierol, i pasturen la fosca malenconia de la tragèdia, com en les àries “If guiltless blood be your intent” i “Faith displays her rosy wing“.
En la història de Susanna, que fins a l’escena del tribunal, al final, es desenvolupa en un marc privat, és a dir “Íntim”, la integració del cor es revelava difícil. En efecte, el cor proposa un “llit” de l’oratori que li és propi i gairebé independent de la resta de la intriga, i no intervé efectivament més que una vegada en el desenvolupament de la intriga- en l’escena del tribunal. D’altra manera Händel el reparteix hàbilment en els tres actes: a l’inici de l’oratori, el cor de les lamentacions planteja manera, pels israelians el decorat de la seva captivitat a Babilònia, davant el qual hom desenvolupa la història de Susanna; al final del tercer acte, el cor celebra la victòria de la virtut en aquest idioma propi de Händel que Charles Burney qualifica un dia “de gran estil mascota venut per Händel”. El cor més impressionant d’aquest oratori és indubtablement, el del final del primer acte, en quina tercera part una fuga doble, assumeix el text d’un missatge musical que no podem deixar de notar. Mentre que amb llargues notes cromàtiques descendents, sobre les paraules “Tremble, guit, for thou shalt find“, el primer tema ens fa sentir la por pusil·lànime dels culpables, el segon tema, escrit en notes curtes sobre les paraules “Wrath divine outstrips the wind“, fa irrupció amb un to tan imperiós que el sentit de les paraules apareix sense que el compositor hagués recorregut als desviaments retòrics.
En les obres consagrades de Händel es retreu sovint a l’obra de Susanna la seva mancança d’equilibri sobre el pla de la dramatúrgia. Hom pot també formular aquesta crítica d’una manera positiva: l’oratori oscil·la entre la comèdia i la tragèdia, entre la moral elevada i els baixos instints, entre la música de caràcter operístic i la música religiosa.