LA FLAUTA MÀGICA Köchel 620
Òpera (Singspiel) en dos actes.
Orquestra.- Dues flautes, flautí, dos clarinets, dos corns de bassetto, dos oboés, dos fagots, dues trompes, dues trompetes, tres trombons, timbales, campanades i corda.
ROLAND BRACHT Baix SARASTRO
SIEGFRIED JERUSALEM Tenor TAMINO
NORMAN BAILEY Baix LOCUTOR
WALDEMAR KMENTT Tenor PRIMER SACERDOT
ERICH KUNZ Baix SEGON SACERDOT
ANDRE VON MATTONI TERCER SACERDOT
EDITA GRUBEROVA Soprano REINA DE LA NIT
LUCIA POPP Soprano PAMINA
MARILYN RICHARDSON Soprano PRIMERA DAMA
DORIS SOFFEL Mezzosoprano SEGONA DAMA
ORTRUN WENKEL Contralt TERCERA DAMA
WOFGANG BRENDEL Baríton PAPAGENO
BRIGITTE LINDNER Soprano PAPAGENA
HEINZ ZEDNIK Tenor MONOSTATOS
TOLZER KNABEN ELS TRES CAVALLERS
PETER HOFMANN Tenor PRIMER HOME ARMAT
AAGE HAUGLAND Baix SEGON HOME ARMAT
CHOIR DES BAYERISCHEN RUNDFUNKS
SINFONIE ORCHESTER BAYERISCHEN RUNDFUNKS
Director BERNARD HAITINK
El llibretista, Schikaneder, era un escriptor mediocre, i Mozart, que possiblement va intervenir també en el text, tampoc no era gaire bo escrivint. Hi ha bastants escenes parlades, però això és perquè s’acosta més al singspiel alemany que a l’òpera italiana. Però Mozart va escriure la música més sublim que havia sortit fins aleshores de la seva ploma. Sense haver de seguir les normes més rígides de l’òpera italiana, va emprar música de ressò popular i elements afins al gust alemany que es fan notar especialment en la música que canta Papageno, un autèntic «home del poble» alemany, amb ressons folklòrics i moments encisadorament «nòrdics» com les escenes en les quals intervenen les campanetes màgiques.
La primera representació va tenir lloc a Viena el 30 de setembre de 1791, dos mesos abans de la mort de Mozart. El rol de Tamino fou interpretat per Benedikt Schach gran amic de Mozart, en resposta a la proposició de Schikaneder de crear una òpera en alemany, Mozart s’hi posà a treballar el març de 1791. El tema de l’òpera s’inspira en els Contes orientals de Wieland, encara que Schikaneder, francmaçó com Mozart, adaptà el text introduint-hi ritus, ideals i símbols d’inspiració maçònica.
La Flauta Màgica és una obra lluminosa que irradia serenitat. No obstant això, si atrau molts oients, és molest per a alguns, fins i tot entre els entusiastes de Mozart. Ningú culpa a la música, però lamentem que el Mestre hagi posat el seu geni al servei d’una dada estranya; ens molesta la barreja incoherent d’encant, hieratisme i farsa, i ens costa prendre seriosament el desenvolupament d’aventures sense cap ni cua. La perplexitat augmenta encara més quan algú ve a dir-te que, per copsar el veritable significat de l’obra, cal passar pel coneixement de tot un simbolisme esotèric. l’aparent raresa llavors només seria una màscara destinada a defensar l’obra, davant l’acostament dels no iniciats… Seria un oratori maçònic reservat a una elit. ¿¿¿¿¿¿???????.
Aquesta és una opinió que sens dubte hauria sorprès Mozart i que sens dubte l’hauria entristit. No oblidem que va compondre aquest espectacle en alemany, i per a un teatre dels suburbis vienesos freqüentat per un públic popular; volia, sens dubte, el públic més ampli possible. És important, doncs, abordar aquesta obra amb uns ulls nous, amb, per dir-ho d’alguna manera, orelles ingènues, deixant de banda els pressupocicions ideològicas amb què alguns han cregut convenient envoltar-lo. Crec, que el millor comentari d’aquesta òpera és treure’n els filferros de pues, eliminar aquestes xicanes i anivellar aquestes barricades, per tal d’obrir el més àmpliament possible a tothom. aquesta obra que pretén sobretot portar fraternitat i pau.
És un singspiel en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb un llibret d’Emanuel Schikaneder, basat en part en l’obra Lulu, oder die Zauberflöte, d’A.J. Liebeskind, i en part en l’obra Sethos, de Jean Terrasson.
El singspiel es constituirà com l’equivalent en alemany a l’òpera bufa. Els dos grans impulsors d’aquest gènere seran, a nivell ideològic, l’emperador Josep II, que va fundar una companyia nacional per estimular la producció d’obres en llengua alemanya; i, al musical, el mateix Mozart, que va cultivar aquest gènere i el va elevar al més alt nivell musical i dramàtic.
L’obertura va ser acabada només uns dies abans de l’estrena de l’òpera. Anotada per a flautes, oboès, clarinets, fagots, corns i trompetes en parells, tres trombons, timbals i cordes, l’obertura és succinta i enèrgica.
Composta en una època en què la francmaçoneria era objecte de sospites, La flauta màgica ens mostra el costat més insolent de Mozart. En lloc de defensar el poder del bé sobre el mal, sembla que el missatge central de l’òpera sempre hauríem d’evitar fer suposicions.
Però Mozart va escriure la música més sublim que havia sortit fins aleshores de la seva ploma. Sense haver de seguir les normes més rígides de l’òpera italiana, va emprar música de ressò popular i elements afins al gust alemany que es fan notar especialment en la música que canta Papageno, un autèntic «home del poble» alemany, amb ressons folklòrics i moments encisadorament «nòrdics» com les escenes en les quals intervenen les campanetes màgiques.
L’argument de l’òpera ha estat molt discutit. Mentre que molts investigadors la veuen simplement com un conte de fades, altres la veuen plena de simbolisme i referències a la maçoneria maçoneria.
De La flauta màgica, Goethe deia que es podia prestar a lectures múltiples, procurant un plaer senzill a la multitud i lliurant tresors secrets als iniciats. El llibret de Schikaneder es pot, en efecte, llegir simplement com una bonica història encisadora o com un recorregut iniciàtic si es posseeixen les claus dels ritus maçònics. El tema de l’òpera és l’educació de l’ésser humà per a accedir a una moralitat més elevada adquirint saviesa, amor i bondat. Els obstacles que ha de superar són el preu a pagar per accedir al coneixement i a l’amor. La vida és la lluita de la llum amb la foscor, del bé amb el mal, del racionalisme amb la superstició, del matriarcat amb el patriarcat.
El llibretista, Schikaneder, era un escriptor mediocre, i Mozart, que possiblement va intervenir també en el text, tampoc no era gaire bo escrivint
L’orquestra que va estrenar l’òpera tenia 35 membres:
A la secció de vents comptava amb 2 parells de flautes, 2 oboès, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, 2 trompetes i 3 trombons.
Un percussionista amb 2 timbals.
La secció de cordes estava formada per 5 violins primers, 4 violins segons, 4 violes, 3 violoncels i 3 contrabaixos.
Final del duo de Papaguino i Papaguina:
“Home i dona s’eleven fins a la divinitat”
Acte I
Perdut de viatge en un país desconegut, el príncep Tamino és atacat per una serp. Mentre lluita per evitar una mort segura, és salvat per les tres dames d’honor de la Reina de la Nit. Mentre el príncep està encara inconscient, les tres dames canten la bellesa del jove. Després decideixen d’anar a portar la notícia a la seva reina, però cadascuna d’elles vol quedar-se prop de Tamino proposant a les altres portar el missatge. Després de les discussions, desapareixen. El príncep es desperta i veu el cos inanimat del monstre, tot preguntant-se si ha estat un somni o si algú li ha salvat la vida. De sobte, sent el so d’una flauta. S’amaga i veu aparèixer Papageno, un ocellaire cobert de plomes multicolors. En el transcurs del seu primer diàleg, Papageno es vanagloria d’haver mort la serp. Les tres senyores reapareixen i el castiguen per aquesta mentida tot donant-li aigua en lloc de vi i una pedra en lloc del pa ensucrat que li donaven habitualment. Per acabar, el redueixen al silenci tancant-li la boca amb un cadenat d’or.
Les tres dames revelen llavors a Tamino que li han salvat la vida. Llavors li parlen de Pamina, la filla de la Reina de la Nit, li n’ensenyen el retrat i desapareixen. A la vista del retrat, Tamino s’enamora de la noia i somia en la felicitat que l’espera. Reapareixen les tres dames que li confessen de qui és Pamina presonera, i -immediatament- sorgeix en Tamino el desig d’alliberar-la. La Reina de la Nit apareix llavors i expressa la desesperació de veure la seva filla segrestada. Diu finalment a Tamino que si aconsegueix d’alliberar-la, Pamina serà seva per a l’eternitat i la Reina desapareix de sobte. Tamino es pregunta sobre el que acaba de veure i prega als déus que no l’hagin enganyat.
Apareix llavors Papageno, trist de no poder parlar més. Les tres dames reapareixen i l’alliberen del seu cadenat, fent-li prometre de no mentir més. Aleshores ofereixen a cadascun un instrument que els és enviat per la Reina. A Tamino li donen una flauta màgica, mentre que Papageno rep un carrilló màgic. Aquests instruments els ajudaran a triomfar en les proves que els esperen. Els dos homes se’n van a la recerca de Pamina, cadascun pel seu costat.
Al palau de Sarastro, el serf moro Monostatos empaita Pamina fins que es troba amb Papageno. El moro i l’ocellaire es troben de cara a cara. Cadascun espanta l’altre creient estar en presència del Diable. Monostatos fuig i Papageno es troba sol amb Pamina. Li revela que un príncep vindrà a alliberar-la i afegeix que aquest príncep se n’ha enamorat bojament, tan aviat com ha vist el retrat d’ella. Pamina li fa un compliment sobre el seu bon cor. Afectat per aquestes paraules, Papageno li conta llavors la seva tristesa de no haver trobat encara la seva Papagena. Pamina el reconforta, i la princesa i l’ocellaire es complauen de cantar la bellesa de l’amor abans de fugir.
Mentrestant, Tamino és conduït cap als tres temples de la Raó, de la Naturalesa i de la Saviesa per tres genis que li recomanen de continuar sent ferm, pacient i discret. Després que no hagin acceptat l’entrada de Tamino en els dos primers temples, un sacerdot se li adreça per explicar-li que Sarastro no és un monstre tal com la Reina de la Nit li ha descrit, sinó que, al contrari, és un gran savi. A Tamino, immers en la solemnitat de la cerimònia, se li desvetlla una apassionada set de coneixements i comença a formular preguntes als sacerdots. Agafa la seva flauta màgica i n’acompanya el cant. Es troba llavors envoltat d’animals salvatges que surten del cau i que venen per posar-se als seus peus, encantats pel so de l’instrument. Només Pamina no respon als sons cristal·lins de la flauta, però sí que ho fa Papageno, que respon a Tamino amb el seu instrument. Content, el príncep intenta unir els dos sons.
Es troben llavors Papageno i Pamina, que espera trobar Tamino abans que Monostatos i els seus esclaus els agafin. Tot d’una apareixen aquests darrers i el moro ordena llavors que els fugitius siguin encadenats. Papageno es recorda que posseeix el carrilló màgic i se’n serveix per embruixar Monostatos i els seus esclaus, que es posen a ballar i a cantar abans de desaparèixer. Una fanfarra de trompetes trenca el silenci tot anunciant l’aprició de Sarastro seguit d’una processó de sacerdots. Pamina s’agenolla davant el gran sacerdot i li explica que intenta escapar-se de Monostatos. Aleshores aquest apareix arrossegant Tamino, capturat.
Tan aviat com es veuen, Pamina i Tamino s’abracen l’una i l’altre en presència de Monostatos i dels sacerdots. El moro els separa i, posant-se davant Sarastro, lloa els seus mèrits personals, esperant de ser recompensat. Tanmateix, és condemnat a rebre setanta-set cops de fuet.
Sarastro ordena llavors que Papageno i Tamino siguin conduïts al Temple de les Proves. El primer acte s’acaba amb un cor que lloa la virtut i la justícia.
Acte II
Tamino i Pamina
Segons una representació de Max Slevogt del 1920
Sarastro anuncia als sacerdots que els déus han decidit de casar Tamino i Pamina. Però Tamino, Pamina i Papageno hauran de passar unes proves abans de penetrar al Temple de la Llum, que els permetrà oposar-se a les maquinacions de la Reina de la Nit. Sarastro prega a Isis i Osiris d’atorgar als candidats la força de triomfar sobre aquestes proves.
Els sacerdots interroguen Tamino i Papageno sobre les seves aspiracions. Les de Tamino són nobles, mentre que Papageno només s’interessa pels plaers de la vida, incloent-hi trobar una companya. La seva primera prova consisteix en una cerca de la veritat. Els sacerdots els ordenen de conservar el silenci complet i els deixen sols. Apareixen les tres dames de la Reina de la Nit. Tamino els oposa un silenci absolut, però Papageno no se’n pot estar i els parla. Els sacerdots reapareixen per felicitar Tamino i recriminar la feblesa de Papageno.
Durant aquesta escena, Pamina és estesa adormida en un jardí. Entra Monostatos, decidit a tornar a temptar la virtut de la noia. La Reina de la Nit apareix llavors, fent fugir Monostatos. Dona un punyal a sa filla i li ordena, amb un cant exaltat, de matar Sarastro; és la cèlebre ària de la Reina de la Nit:
La Reina desapareix, i després Monostatos torna i intenta de fer cantar Pamina. Però ve Sarastro i aparta Monostatos sense miraments. El moro decideix llavors aliar-se amb la Reina. Sarastro declara a Pamina que castigarà sa mare.
Es tornen a trobar Tamino i Papageno als quals els sacerdots han tornat a demanar de guardar silenci. Com sempre, Papageno no se’n sap estar i dona conversa a una dona vella que se li presenta i que desapareix abans dir-li com se diu.
Entra Pamina i, ignorant el vot de silenci que han fet, s’apropa als dos hòmens. Desesperada que no li responguin, es pensa que Tamino ja no l’estima, cosa que li trenca el cor.
Els sacerdots reapareixen i proclamen que Tamino serà aviat iniciat. Sarastro el prepara per a les darreres proves. Pamina és introduïda al temple amb els ulls embenats després que li hagin dit que veuria Tamino per dir-li l’últim adéu. En realitat es tracta d’una prova i Sarastro es dedica a tranquil·litzar-la, però Pamina està massa abatuda per comprendre el sentit de les seves paraules.
Mentrestant, a Papageno se li atorga el dret d’acomplir un desig. Demana vi, però pren consciència que li agradaria per sobre de tot de tenir una companya, i canta el seu desig acompanyant-se del carilló. La vella reapareix i amenaça Papageno amb els pitjors turments si no accepta de casar-se amb ella. Li jura llavors fidelitat i tot seguit descobreix que és una jove i encisadora companya. Però un sacerdot els separa amb el pretext que Papageno encara no n’és digne.
En un jardí, els tres genis anuncien l’adveniment d’una nova era, de llum i d’amor. Salven Pamina, agitada per idees de suïcidi, i la tranquil·litzen sobre l’amor de Tamino.
Els sacerdots condueixen Tamino cap a les seves dues últimes proves: la del foc i la de l’aigua. Pamina s’ajunta a Tamino, guiant-lo a través de les seves últimes proves. Són acollits triomfants per Sarastro i els sacerdots.
Papageno, sempre a la recerca de la seva Papagena, està desesperat i considera la possibilitat de penjar-se d’un arbre. Els tres genis apareixen i li suggereixen d’utilitzar el carrilló per atraure la seva companya. Aprofitant que toca l’instrument, els tres genis cerquen Papagena i la dirigeixen cap al seu amant. Després de reconèixer-se, la parella pot finalment conversar amb alegria.
Monostatos porta la Reina de la Nit i les seves dames cap al temple per a una darrera temptativa contra Sarastro. Però l’escena llavors s’inunda de llum i elles s’aparten deixant lloc a Sarastro i al cor dels sacerdots, que lloen els mèrits dels nous iniciats i exalten la unió per la força, per la saviesa i per la bellesa. La flauta màgica toca les últimes notes de l’ópera.
SINOPSI|
Tamino, jove príncep, caurà a les mans de la malvada Reina de la Nit, que l’engatusarà per anar a buscar la seva filla Pamina ajudat del jove caçador d’ocells reial, Papageno. Per a la croada, la Reina de la Nit regalarà a Tamino un objecte màgic de valor incalculable: La Flauta Màgica.
Personatges
SARASTRO -TAMINO-PAMINA-REINA DE LA NIT-PAPAGENO-PAPAGENA-MONOSTATOS-SACERDOTS-DAMES-ALTRES
Gran Sacerdot -Príncep Japonès- Filla de la Reina de la Nit- Reina de les Forces del Mal
Home-Ocell-Dona-Ocell- Negre Lasciu, Servidor de Sarastro- Servidors de Sarastro
Dames de la Reina de la Nit-Genets Benèfics
ACTE I
ESCENA PRIMERA
(Una zona rocosa, on creixen aquí i allà alguns arbres. Muntanyes a banda i banda. Un temple. Tamino baixa d’una roca; a la mà porta un arc, però sense fletxes. Una serp ho persegueix.)
Introducció
Tamino
Socors! Socors!
Oh estic perdut!
Aquesta astuta serp
M’ha triat per víctima!
Déus misericordiosos!
La serp s’hi acosta!
Ai, salveu-me!
Ai, protegiu-me!
(Es desmaia. Tres dames cobertes amb vels surten del temple; cada una porta una javelina de plata.)
Les tres Dames
Mor, monstre, el nostre poder et mata!
(Maten la serp.)
Victoria! Victoria!
Hem efectuat l’heroica gesta!
Aquest home ha estat alliberat per la valentia del nostre braç!
Primera Dama
(Contemplent Tamino)
Un jove ben plantat, delicat i bell!
Segona Dama
Tan bell com mai en vaig veure un altre!
Tercera Dama
Sí, sí! Tan bonic, que és com per pintar!
Les tres Dames
Si consagrara el meu cor a l’amor,
L’escollit seria aquest jove.
Anem on és la nostra princesa
A comunicar-li la notícia del que ha passat:
Potser aquest bell jove
Pugui tornar-li la calma perduda.
Primera Dama
Aneu, doncs, i digueu-li-ho.
Jo em quedaré aquí.
Segona Dama
No, no! Aneu vosaltres.
Jo vetllaré aquí per ell!
Tercera Dama
No, no! Això no pot ser.
Només jo ho protegiré
Primera Dama
Doncs jo em quedo aquí!
Segona Dama
Doncs jo ho vetllaré!
Tercera Dama
Doncs jo ho protegiré!
Primera Dama
Jo em quedo aquí
Segona Dama
Jo vetllaré.
Tercera Dama
Jo el protegiré.
Les tres Dames
Jo, jo, jo!
(Per a sí)
Anar-me’n jo? Ah, ah! Que bé!
A elles els agradaria
Quedar-se tot sol amb ell!
No, no, això no pot ser!
Què no donaria jo
Per poder viure amb aquest jove!
Per tenir-ho per a mi sola!
Però cap se’n va, no pot ser!
El millor és que me’n vagi jo.
(En veu alta a Tamino)
Oh jove, bell i amable,
Oh jove estimat, adéu!
Fins que et torni a veure!
(Totes tres es dirigeixen cap a la porta del temple.)
Tamino
(Torna en si)
On estic? Serà una il·lusió que encara visc?
O és que m’ha salvat un poder superior?
La serp, morta als meus peus?
Què és el que sento?
Una estranya figura s’acosta a la vall.
(S’amaga. Papageno baixa per un sender; porta a les esquena una gran gàbia amb ocells. A les mans sosté una flauta de Pa)
Ària
Papageno
Jo soc l’ocellaire,
Sempre alegre, ole, upa!
Com a ocellaire sóc conegut per vells i joves a tot el país.
Cassó amb reclam i toco la flauta.
Puc estar alegre i content,
Perquè tots els ocells són meus.
Jo soc el ocellaire,
Sempre alegre, ole, upa!
Com a ocellaire soc conegut
Pels vells i els joves
A tot aquest país.
M’agradaria tenir una xarxa per a noies,
Les caçaria per dotzenes!
Després les ficaria a la gàbia
I totes elles serien meves.
Si totes les noies fossin meves,
Les canviaria per sucre:
La la que jo més voldria
Li donaria de seguida el sucre.
I em besaria amb delicadesa,
Si fos la meva dona i jo el seu marit.
Dormiria al meu costat i la bressolaria
Com si fos una nena.
(Es dirigirà cap a la porta)
Tamino
Ei, tu!
Papageno
Qui hi és?
Tamino
Digues-me, alegre amic, qui ets tu?
Papageno
Què qui soc jo? Quina pregunta!
Doncs un home, com tu.
I si jo et preguntés qui ets tu?
Tamino
Et respondria el següent:
El meu pare és un príncep
Que regna sobre molts països
I moltes persones;
Per això, anomena’m Príncep.
Papageno
Països? Persones? Príncep?
Digues-me abans una cosa:
Hi ha, a part d’aquestes muntanyes,
Altres països i altres persones?Tamino
Molts milers!
Papageno
Aleshores seria possible
Fer negocis amb els meus ocells.
Tamino
Però, digues-me, com es diu pròpiament aquesta regió?
Qui hi regna?
Papageno
No et puc respondre a aquesta pregunta,
Com tampoc podria si em
Preguntessis com vaig venir al món.
L’únic que sé
És que no lluny d’aquí
Hi ha la meva cabana de palla,
La qual em protegeix
De la pluja i del fred.
Tamino
Però com vius?
Papageno
De menjar i beguda, com tots els homes.
Tamino
I com les aconsegueixes?
Papageno
Per bescanvi…
Jo cassó ocells
Per a la reina Astriflamant
I per a les seves dames;
A canvi ella em dóna cada dia menjar i beguda.
Tamino
(Per a si)
La reina Astriflamant!
Podria ser…
La Reina de la Nit!
(A Papageno)
Digues-me, bon amic.
Has tingut ja la fortuna de veure-la?
Papageno
Veure-la?
Veure la reina Astriflamant?
Si em tornes a fer una pregunta
Tan tonta com aquesta t’asseguro,
Com em dic Papageno,
Que et tancaré
Com un pinsà a la meva ocella i et vendré
Amb els meus altres ocells
A la Reina de la Nit
I les seves dames,
I per mi,
Poden coure’t i rostir-te.
Quin mortal es pot lloar
D’haver-la vist mai?
(Per a si)
Per què em mira fixament?
(A Tamino)
Per què em mires amb ulls de sospita?
Tamino
Perquè dubto que…
Que siguis un home.
A jutjar per les plomes
Que et cobreixen
Crec que ets un…
(Va cap a ell)
Ocell!
Papageno
Un ocell?
Et dic que no et moguis,
Doncs tinc una força de gegant!
Tamino
Una força de gegant?
(Mira la serp)
Aleshores tu has estat sens dubte el meu salvador,
El que has matat
A aquesta malvada serp?
Papageno
Serp?
(Mira al seu voltant i, tremolant,retrocedeix uns quants passos)
Tamino
Però com has vençut a aquest monstre?
No portes armes!
Papageno
No les necessito!
Una forta pressió de les mans
Val més que totes les armes.
Tamino
L’has escanyat?
Papageno
Estrangulat!
(Entren les tres dames.)
Les tres Dames
Papageno!
Papageno
Ah, això és per a mi!
Tamino
Qui són aquestes dames?
Papageno
Qui són en realitat, no ho sé.
L’únic que sé és que diàriament es porten els meus ocells
Ia canvi em porten vi, pa de sucre i dolces figues.
Tamino
Sens dubte seran molt belles?
Papageno
No ho crec!
Doncs si fossin belles, no cobririen les cares.
Les tres Dames
Papageno!
Papageno
(A Tamino)
Silenci! Ja m’estan amenaçant.
Les tres Dames
Papageno!
Papageno
(Per a si)
Quin delicte hauré comès avui, perquè estiguin tan irritades amb mi?…
(A les Dames)
Eh, belles, aquí us lliuro els meus ocells.
Primera Dama
(Li lliura una ampolla d’aigua)
Avui, en comptes de vi,
La nostra princesa t’envia aigua pura i clara.
Segona Dama
I en comptes de pa de sucre,
Aquesta pedra.
Et desitjo que et sent bé.
Papageno
Com?
És que he de menjar pedres?
Tercera Dama
I en comptes de les dolces figues,
Et tanco la boca
Amb aquest cadenat d’or.
Papageno
Hm!
Primera Dama
Segurament sabràs
Per què la princesa et castiga avui
D’una manera tan estranya.
Papageno
Hm!
Segona Dama
Perquè en el futur no diguis mentides als estranys!
Tercera Dama
I perquè no et jactis de les proeses
Que n’han efectuat d’altres.
Primera Dama
Digues-me!
Has vençut tu aquesta serp?
Papageno
Hm!
Segona Dama
Qui ha estat?
Tercera Dama
(A Tamino)
Nosaltres vam ser, jove, les que t’alliberem.
Segona Dama
No tremolis; t’esperen alegries i plaers
Primera Dama
Mira què t’envia la gran princesa;
És el retrat de la seva filla.
No és cert que aquestes faccions no et deixen indiferent…?
Tercera Dama
… el teu destí serà llavors
La felicitat, l´honor i la fama.
Les tres Dames
Adéu!
Segona Dama
Adieu, Monsieur Papageno!
Primera Dama
No beguis massa de pressa!
(Les tres dames surten.)
Ària
Tamino
(Observant el retrat)
Aquest retrat és
Encantadorament bell,
Cap ull ha vist un altre igual!
Sento com aquesta imatge divina
Omple el meu cor d’emoció.
És veritat que sóc incapaç
De donar-li nom,
Però la sento cremar al meu cor.
Serà amor aquesta sensació?
Sí, sí! Només és amor!
Oh, si pogués trobar-la!
Oh, si ella ja fos davant meu!
Jo…. jo…,
D’una manera càlida i pura…
Què faria jo…?
L’estrenyeria amb delícia
Contra aquest pit ardent
I llavors seria meva per sempre.
(Tamino es disposa a sortir. Entren les tres dames.)
Primera Dama
Arma’t de coratge i de perseverança, bell jove!
La princesa…
Segona Dama
… m’ha encarregat
comunicar-te…
Tercera Dama
… que ara és oberta la via
Que condueix a la teva futura.
Primera Dama
Ha escoltat cadascuna
De les teves paraules. Ha…
Tercera Dama
Ha dit: Si aquest jove té tant
Coratge i valentia com a delicadesa,
Llavors la meva filla Pamina està salvada.
Tamino
Salvada? Pamina?
Segona Dama
És el nom de la filla de la Reina de la Nit.
Primera Dama
Un dimoni poderós i malvat se l’ha pres.
Tamino
Arrebatat?
Quin és el vostre nom?
Les tres Dames
Sastre!
Tamino
On resideix?
Segona Dama
Viu a prop de les nostres muntanyes.
El seu castell és magnífic
I està fortament vigilat.
Tamino
Veniu, noies, guieu-me!
Pamina serà salvada!
(Un tro)
Oh déus, què és això!
Les Tres Dames
La Reina!
Arriba! Arriba! Arriba!
(Les muntanyes se separen. Una sala lluminosa. La Reina de la Nit està asseguda en un tron d’estrelles.)
Recitatiu i Ària
La Reina de la Nit
No tremolis, estimat fill meu!
Doncs ets innocent, savi i piadós.
Un jove com tu
És el que millor pot consolar
Aquest cor de mare
Tan profundament afligit.
He estat triada per patir,
Doncs em falta la meva filla;
En perdre-la a ella,
Vaig perdre tota la meva felicitat:
Un malvat me la va treure.
Encara la veig tremolar
Amb atemorida agitació,
Veig el seu angoixat sobresalt,
Els seus tímids esforços.
Vaig haver de veure com me la robaven:
“Ai, socors!”
Això va ser tot el que va dir;
Només que la seva súplica va ser vana,
Doncs la meva força era massa feble.
Tu aniràs a alliberar-la,
Tu seràs el salvador de la meva filla.
I si et veig tornar victoriós,
Teva serà per sempre.
(Surt amb les tres dames. Les muntanyes tornen a tancar-se ocultant la sala del tron)
Tamino
És realitat el que he vist?
Quintet
Papageno
(S’acosta a Tamino i us mostra el cadenat que et tanca la boca) Hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm!
Tamino
Ja pot dir que ho han castigat,
Doncs ha perdut la paraula.
Papageno
Hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm!
Tamino
L’únic que puc fer és compadir-te,
Doncs sóc massa feble per ajudar-te.
Papageno
Hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm, hm!
(Entren les tres dames.)
Primera Dama
(A Papageno)
La Reina t’atorga la seva gràcia,
Per la meva mediació et perdona la pena.
(Amb ràpid gest li treu el cadenat de la boca.)
Papageno
Ara Papageno torna a parlar!
Segona Dama
Sí, parloteja
Però no tornis a mentir!
Papageno
Mai més no tornaré a mentir.
No! No!
Les tres Dames
Que aquest cadenat et serveixi d’advertiment!
Papageno
Que aquest cadenat em serveixi d’advertiment!
Tots
Si a tots els mentiders
Els posessin un cadenat
Com aquest a la boca:
En comptes d’odi i calúmnia,
El que hauria seria amor i fraternitat.
Primera Dama
(Li dóna a Tamino una flauta d’or)
Oh Príncep, accepta aquest regal!
T’ho envia la nostra princesa.
Aquesta flauta màgica
Et protegirà i sostindrà
En les desgràcies més grans.
Les tres Dames
Et permetrà obrar amb omnipotència,
Transformar les passions dels homes:
El trist es posarà alegre,
El solter s’enamorarà.
Tots
Oh, una flauta com aquesta val més
Que tot l’or i totes les corones,
Doncs amb ella s’incrementa
La felicitat i la felicitat dels homes.
Papageno
Aleshores, belles dames, si ho permeteu,
M’acomiado de vosaltres.
Les tres Dames
Pots acomiadar-te quan vulguis,
Però la princesa t’ordena que
Sense demora vagis amb el príncep al castell de Sarastro.
Papageno
No! Moltes gràcies!
Doncs em vau dir que Sarastro
És tan ferotge com un tigre.
No tindria compassió de mi,
Em faria esquarterar i rostir,
I em llançaria als seus gossos.
Les tres Dames
El príncep et protegirà,
Confia només en ell!
A canvi, us serviràs.
Papageno
(Per a si)
Tant de bo que el diable s’emportés el príncep!
M’és molt estimada la meva vida;
I al final, pel meu honor,
Aquest s’allunyarà de mi com un lladre.
Primera Dama
(Li dóna un carilló a Papageno)
Pren aquest tresorit, és teu.
Papageno
Eh, eh! Què hi haurà a dins?
Les tres Dames
Dins sentiràs sonar les campanetes.
Papageno
I podré tocar-les quan em vingui de gust?
Les tres Dames
És clar que sí!
Sí, sí, és clar que sí!
Tots
Les campanetes de plata,
La flauta màgica seran necessàries
Per a la vostra/la nostra protecció.
Adéu, marxem.
Adéu. Fins a la vista!
(Tots es disposen a anar-se’n.)
Tamino
Però digueu-me, belles dames…
Papageno
Com trobarem el castell?
Tamino, Papageno
Com trobarem el castell?
Les tres Dames
Tres nois, joves, bells, nobles i savis,
Us acompanyaran en el vostre viatge;
Seran els vostres guies,
Seguiu únicament els seus consells.
Tamino, Papageno
Tres nois, joves, bells, nobles i savis,
Ens acompanyaran al nostre viatge.
Les tres Dames
Seran els vostres guies,
Seguiu únicament els seus consells.
Tots
Adéu, doncs! Marxem.
Adéu, adéu.
Fins a la vista!
(Surten tots)
ESCENA SEGONA
(Una habitació magnífica al palau de Sarastro. Monostatos entra amb uns esclaus i Pamina)
Trio
Monostatos
Entra, petita, entra!
Pamina
Oh, quina tortura! Quin turment!
Monostatos
La teva vida està perduda!
Pamina
La mort no em causa espant;
El que em dol és la meva mare,
Que segurament morirà de pena.
Monostatos
Eh, esclaus! Encadenada!
(L’encadenen.)
El meu odi serà la teva perdició.
Pamina
Oh, prefereixo que em matis
Doncs que res, bàrbar,
Pot commoure’t!
(Es desmaia sobre un sofà.)
Monostatos
Fora! Deixeu-me només amb ella!
(Els esclaus surten.)
Papageno
(Per fora, al costat de la finestra)
On estic? On seré?
Allà, hi veig gent!
Ànim, entraré.
(Entra)
Bella noia, jove i graciosa,
Molt més blanca que el guix!
Monostatos, Papageno
(S’espanten l’un a l’altre)
Uh! Segur que és el diable!
Tingues compassió!
Perdona’m la vida!
Uh! Uh! Uh!
(Monostatos escapa.)
Papageno
Però és que soc tan neci, que em deixo espantar?
Al món hi ha ocells negres,
Per què no hi haurà també homes negres?…
Hm, mira! Vet aquí Pamina!
Eh, tu, filla de la
Reina de la Nit…
Pamina
Qui ets?
Papageno
Un enviat de la reina Astriflamant.
Pamina
De la meva mare? Oh!…
Com et dius?
Papageno
Papageno.
Pamina
Papageno …. ? Papageno…
Recordo aquest nom, però mai no et vaig veure!
Papageno
Tampoc jo et vaig veure mai a tu!
Ja fa molts anys que porto
Al palau de la teva mare
Tots els bells ocells…
Avui, quan em disposava a lliurar els ocells,
Vaig veure de sobte davant meu un home
Que es fa anomenar príncep.
Dit breument: aquest príncep ha conquerit
De tal manera el cor de la teva mare
Que ella t’ha regalat el teu retrat
I li ha ordenat que t’alliberi.
La seva decisió va ser tan ràpida
Com el seu amor per tu.
Pamina
M’estima? Però, aleshores
Per què es retarda tant?
Papageno
El príncep m’ha enviat
Per anunciar-te la seva arribada.
Pamina
T’has exposat a grans riscos!
Si Sarastro et veiés aquí…
Papageno
M’estalviaria el retorn.
Puc imaginar-m’ho.
Pamina
És que no tens una dona
Que estigui esperant-te?
Papageno
Ni tan sols tinc una noia,
Així és que molt menys una dona!
De vegades m’hi entren ganes
D’arrencar-me totes les meves plomes,
Quan penso que Papageno
Encara no té una Papagena!
Pamina
Paciència, amic!
També de tu es cuidarà el cel!
Duo
Pamina
Els homes que senten l’amor
Mai no els falta un bon cor.
Papageno
Compartir els dolços impulsos
És el primer deure de les dones.
Pamina, Papageno
Alegrem-nos de l’amor, només per ell vivim.
Pamina
L’amor endolceix totes les penes;
Totes les criatures ho lloen.
Papageno
Ell dóna sabor als nostres dies,
Actua al cicle de la Natura.
Pamina, Papageno
La seva excelsa finalitat és ben clara,
No hi ha res més noble
Que una dona i un home.
L’home i la dona,
La dona i l’home
Arriben a l’esfera de la divinitat.
(Tots dos surten)
ESCENA TERCERA
(Canvi de decorat Un agradable bosquet. Tres temples. Al centre es troba el «Temple de la Saviesa»; a la dreta, el «Temple de la Raó»; a la esquerra, el «Temple de la Naturalesa». Els tres nois condueixen resoludament a Tamino cap als temples.)
Final
Els tres nois
Aquest camí et condueix a la meta,
Però tu, jove, has de vèncer com un adult.
Per això, escolta el nostre ensenyament:
sigues ferm, pacient i callat!
Tamino
Oh nobles nois, digueu-me podré salvar Pamina?
Els tres nois
No ens correspon
A nosaltres revelar-t’ho:
Sigues ferm, pacient i callat!
Recorda’l; en suma, sigues un home,
I així, jove,
Venceràs com un adult.
(Surt.)
Tamino
Que la lliçó de saviesa d’aquests nois
Quedi gravada eternament al meu cor.
On estic? Què serà de mi?
Serà aquesta la mansió dels déus?
Les portes mostren…
Les columnes mostren
Que aquí moren la saviesa,
El treball i les arts;
On regna l’activitat
I no hi ha ociositat,
No és fàcil que domini el vici.
Amb coratge gosaré dirigir-me a la porta,
La meva intenció és noble, pura i neta.
Tremola, covard malvat!
El meu deure és salvar Pamina!
(Es dirigeix cap a la porta del temple de la dreta.)
Un Sacerdot
(Des de dins)
Enrere!
Tamino
Enrere? Enrere?
Hi temptaré la meva sort!
(Es dirigeix cap a la porta del temple de l’esquerra )
Un Sacerdot
(Des de dins)
Enrere!
Tamino
També aquí criden: «enrere»?
(Mira al voltant)
Allà veig una altra porta, potser pugui entrar per ella.
(Truca a la porta del centre. Apareix l’Orador)
l’Orador
On vols anar, jove audaç?
Què busques en aquest santuari?
Tamino
El regne de l’amor i la virtut.
L’Orador
Aquestes paraules són excelses!
Però com arribaràs fins allà?
No us guien ni l’amor ni la virtut,
Doncs el que t’anima són la mort i la venjança.
Tamino
Venjança només per al malvat!
L’Orador
No ho trobaràs entre nosaltres.
Tamino
No és Sarastro el que regna en aquests llocs?
L’Orador
Sí, sí,
Sarastro és qui aquí regna!
Tamino
Però no al Temple de la Saviesa?
L’Orador
Aquí al Temple de la Saviesa reina.
Tamino
Aleshores tot això és hipocresia!
(Es disposa a anar-se’n)
L’Orador
Ja vols anar-te’n?
Tamino
Sí, vull anar-me’n, alegre i lliure,
No vull veure els vostres temples!
L’Orador
Explica’t una mica millor,
Ets víctima d’un engany.
Tamino
Sarastro habita aquí, amb això en tinc prou.
L’Orador
Si estimes la teva vida, parla, queda’t aquí!
És que odies Sarastro?
Tamino
L’odio per tota l’eternitat!
Sí!
L’Orador
Digues-me la raó del teu odi.
Tamino
És un monstre, un tirà!
L’Orador
Està demostrat això que dius?
Tamino
Ho està, per una dona infeliç
A què afligeixen la pena i el dolor.
L’Orador
Així que t’ha ofuscat una dona?
Una dona fa poc i xerra molt.
I tu, jove, creus què t’ha dit ella?
Oh, si Sarastro mateix et digués el propòsit de la seva acció
Tamino
El seu propòsit és clar!
És que no va arrencar aquest lladre,
A Pamina dels braços de sa mare?
L’Orador
Sí, jove!
Això que dius és veritat.
Tamino
On és la que ens va ser robada?
És que ja ha estat sacrificada?
L’Orador
Estimat fill, dir-te això ara,
No m’està permès revelar-t’ho.
Tamino
Aclareix aquest enigma, no m’enganyis.
L’Orador
El jurament i el deure lliguen la meva llengua.
Tamino
Quan, doncs, es dissiparan aquestes tenebres?
L’Orador
Quan la mà de l’amistat t’introduïu en aquest santuari,
Per lligar-te eternament.
(Surt)
Tamino
Oh, nit eterna!
Quan et dissipares?
Quan trobareu els meus ulls la llum?
Cor
(Des de dins)
Aviat, aviat, jove, o mai!
Tamino
Aviat, dieu, o mai?
Oh invisibles, digueu-me, viu Pamina encara?
Cor
Pamina encara viu.
Tamino
Viu? Us dono les gràcies.
(Treu la seva flauta)
Oh, si jo pogués,
Déus omnipotents, per honrar-vos,
Descriure amb cada so
La meva gratitud, tal com aquí
(Assenyala el seu cor),
Aquí ha sorgit!
(Toca la flauta: de seguida apareixen animals de tota mena, que acudeixen a escoltar-ho. Deixa de tocar i els animals fugen.)
Que poderós és el teu màgic so,
Ja que, flauta estimada,
Quan t’escolten,
Fins i tot les feres s’alegren.
Només Pamina no apareix!
Pamina! Escolta, escolta’m!
És inútil!
On, ai, on et trobaré?
(Toca la seva flauta. Papageno respon des de dins amb la seva.)
Ah, aquest és el so de Papageno!
(Toca; Papageno respon.)
Potser ell ja ha vist Pamina,
Potser ella vingui amb ell cap a mi!
Potser aquest so em condueixi a ella.
(Surt de pressa. Entren Pamina i Papageno.)
Pamina, Papageno
Peus ràpids i coratge protegeixen de
L’astúcia i la ira de l’enemic.
Tant de bo trobem Tamino, doncs,
Si no, l’enemic ens atraparà!
Pamina
Noble jove!
Papageno
Silenci, silenci, jo puc fer-ho millor!
(Toca la seva flauta. Tamino respon amb la seva des de dins.)
Pamina, Papageno
És que hi ha alegria més gran que aquesta?
Ja ens escolta el nostre amic Tamino.
El so de la seva flauta ha arribat fins aquí,
Quina felicitat si ho trobéssim!
Però ràpid! Però ràpid!
(Es disposen a marxar. Apareix Monostatos.)
Monostatos
Però ràpid! Però ràpid!
Ja, és que no us he atrapat?
Porteu les cadenes i els ceps;
Jo us ensenyaré bons costums.
Enganyar Monostatos!
Porteu els llaços i les cordes!
Eh. esclaus, veniu aquí!
Pamina. Papageno
Ai, ara sí que estem perduts!
Monostatos
Ei, esclaus, veniu aquí!
(Vénen uns esclaus amb cadenes.)
Papageno
Qui molt arrisca, molt guanya!
Vine, bonic carilló, fes que sonin,
Que sonin les campanetes,
Que les orelles les sentin cantar.
(Toca el carilló. De seguida Monostatos i els esclaus es posen a ballar ia cantar.)
Monostatos, Esclaus
Quins sons tan magnífics, quins sons tan bells!
Larala la la larala!
Mai no havia sentit ni vist cosa igual!
Larala la la laralal
(Surten, sense deixar de ballar.)
Pamina, Papageno
Si tots els homes honestos
Posseïssin campanetes com aquestes,
Tots els enemics com aquests
Desapareixerien sense esforç,
I aquells podrien viure
A la millor de les harmonies!
Únicament l’harmonia de l’amistat alleuja les penes;
Sense aquesta simpatia no hi ha felicitat a la Terra!
Cor
(Des de dins)
Visca Sarastro! Visca Sarastro!
Papageno
Què vol dir això?
Tremolo i m’estremeixo,
Pamina
Oh amic, estem perduts,
Anuncien l’arribada de Sarastro!
Papageno
Oh, si jo fos un ratolí, com m’amagaria!
Si jo fos un petit cargol,
Em ficaria a la meva petxina!
Nena meva, i ara… què direm?
Pamina
La veritat, la veritat, encara que sigui un crim!
(Sarastro sobre un carro triomfal arrossegat per sis lleons, fa la seva entrada acompanyat de la seu
seguici.)
Cor
Visca Sarastro,!
Per sempre viva!
A ell ens lliurem amb alegria!
Que sempre pot gaudir
Sàviament de la vida.
Ell és el nostre ídol,
A qui tots ens consagram.
Pamina
(S’agenolla davant Sarastro)
Senyor, és cert que soc culpable,
Doncs volia escapar al teu poder.
Però la culpa no és només meva:
Aquest moro malvat sol·licitava el meu amor;
Per això, oh senyor, fugia jo de tu.
Sarastro
Aixeca’t, asserena’t, estimada!
Doncs abans fins i tot de constrenyir-te
Ja sé moltes coses del teu cor:
Estimes molt a un altre.
No vull obligar-te a estimar,
Però tampoc et donaré la llibertat.
Pamina
Em truca l’amor filial, doncs la meva mare…
Sarastro
…està al meu poder.
Perdries la teva felicitat si et deixés a les mans.
Pamina
El nom de la meva mare
És dolç a les meves orelles.
Ella és la meva mare…
Sarastro
…i una dona orgullosa!
Un home ha de guiar els vostres passos
Doncs sense ell solen les dones
Sobrepassar l’esfera que els correspon.
(Monostatos condueix a Tamino.)
Monostatos
Bé, jove orgullós, vine aquí,
Aquest és Sarastro, el nostre senyor.
Pamina
És ell!
Tamino
És ella!
Pamina
Gairebé no m’ho crec!
Tamino
És ella!
Pamina
És ell!
Tamino
No és un somni!
Pamina
Els meus braços aviat ho estrenyen!
Tamino
Els meus braços aviat l’estrenyeran!
Pamina,Tamino
Tot i que per això s’acabi la meva vida!
(S’abracen.)
Cor
Què vol dir això?
Monostatos
Però quina frescor! separar-vos!
És massa!
(Els separa i s’agenolla després davant Sarastro.)
El teu esclau està postrat als teus peus:
Castigui aquest sacríleg temerari!
Pensa que és tan audaç!
Servint-se de l’astúcia
D’aquest estrany ocell,
Volia prendre’t a Pamina.
Només jo vaig aconseguir descobrir-ho!
Tu em coneixes! La meva vigilància…
Sarastro
…mereix una recompensa.
Eh! Doneu de seguida a aquest home d’honor…
Monostatos
La teva gràcia és suficient per enriquir-me!
Sarastro
… setanta-set assots.
Monostatos
Ai, senyor, no m’esperava aquesta recompensa!
Sarastro
Gratitud, és el meu deure!
(Es porten a Monostatos.)
Cor
Visca Sarastro, el diví savi!
Premia i castiga amb justícia.
Sarastro
Introduïu aquests dos estrangers
Al nostre temple de les proves;
Cobriu-los els caps,
Abans han d’estar purificats.
(Dos sacerdots cobreixen amb sacs els caps de Tamino i de Papageno.)
Cor
Quan la virtut i la justícia
Glorifiquen el camí dels grans llavors la Terra
És un regne celestial i els mortals són semblants als déus.
ACTE II
ESCENA PRIMERA
(Un bosc de palmeres. Sarastro i els sacerdots entren en solemne processó.)
Marxa dels sacerdots
Sarastro
Oh vosaltres, servidors iniciats dels déus Osiris i Isis!
Amb puresa d’ànima us dic que
La nostra reunió és una de les més
Importants de la nostra època:
Tamino, fill de rei, és a la porta nord del temple,
Vol arrencar-se el vel nocturn
I entrar al santuari de la llum.
Avui el nostre deure és vetllar
Per aquest virtuós i oferir-lo
Amistosament la mà.
Primer Sacerdot
És virtuós?
Sarastro
Virtuós!
Segon Sacerdot
I també discret?
Sarastro
Discret!
Tercer Sacerdot
Practica les bones obres?
Sarastro
Les bones obres!
Si ho teniu per digne,
Seguiu el meu exemple…
Sarastro us dóna les gràcies en nom de la humanitat.
Pamina, noia dolça i virtuosa,
Ha estat destinada pels déus aquest jove.
Tal és la raó per la qual la vaig treure a la seva mare.
Aquesta dona es figura ser molt gran,
Abriga l’esperança de trastornar el poble
Amb enganys i supersticions
I de destruir el sòlid edifici del nostre temple.
Però no ho aconseguirà!
Tamino ho consolidarà, amb nosaltres.
Primer Sacerdot
Gran Sarastre,
Suportarà Tamino les dures proves que l’esperen?
No ho oblidis: és un príncep.
Sarastro
Més encara! És un home!
Segon Sacerdot
Reconeixem i venerem..,
Tercer Sacerdot
…la teva saviesa.
Sarastro
Que portin a Tamino i al seu company a l’atri del temple.
(A l’Orador, que s’agenolla davant d’ell)
I tu, compleix el teu sagrat ministeri:
Ensenya-li a reconèixer el poder dels déus!
Ària amb Cor
Sarastro
Oh Isis i Osiris, concediu a aquesta nova parella lesperit de la saviesa!
Vosaltres que guieu els passos dels pelegrins,
Enfortiu-los en el perill donant-los paciència.
Cor
Enfortiu-los en el perill donant-los paciència.
Sarastro
Feu-los veure el premi de la prova;
I si haguessin d’anar a la tomba,
Recompenseu la seva audaç virtut,
Acollint-los a la vostra estada.
Cor
Acolliu-los on vosaltres moreu.
(Surten, al capdavant Sarastro, i tots els altres, darrere seu)
ESCENA SEGONA
(Nit. Tamino i Papageno són introduïts per tres sacerdots que els treuen els sacs)
Tamino
Quina nit tan horrible!
Papageno, segueixes al meu costat?
Papageno
És clar que sí!
Tamino
On penses que ens trobem?
Papageno
On? Si no fos fosc, t’ho diria ara mateix, però així… Oh!
(Un tro)
Ai de mi!
Tamino
Què passa?
Papageno
Això no m’agrada res!
Tamino
Pel que veig, tens por.
Papageno
No és por exactament, sinó un calfred que em recorre l’esquena.
(Un fort tro)
Ai de mi!
(Entren els sacerdots amb torxes.)
Primer Sacerdot
Estrangers, què és el que us mou a penetrar als nostres murs?
Tamino
L’amistat i l’amor.
Primer Sacerdot
Estàs preparat per lluitar per conquerir-los amb la teva vida?
Tamino
Sí.
Primer Sacerdot
Et sotmetràs a cadascuna de les proves?
Tamino
A cadascuna!
Primer Sacerdot
Dóna’m la teva mà!
(S’estrenyen les mans.)
Així!
Segon Sacerdot
I tu, Papageno, vols també lluitar per conquerir l’amor i la saviesa?
Papageno
Lluitar no és el meu.
I, en el fons,
Tampoc desitjo la saviesa.
Jo soc un home primitiu,
Que s’acontenta amb el somni,
El menjar i la beguda; i si pogués ser que alguna vegada cacés a una bella dona…
Segon Sacerdot
Si no et sotmets a les nostres proves, mai no l’obtindràs.
Papageno
I en què consisteix la prova?
Segon Sacerdot
A sotmetre’t a totes les nostres lleis i a no témer ni tan sols la mort.
Papageno
Seguiré solter!
Segon Sacerdot
I si Sarastro t’hagués reservat una noia que fos igual que tu al color i al vestit?
Papageno
Igual que jo! Igual que jo?
És jove?
Segon Sacerdot
Jove i bella!
Papageno
I com es diu?
Segon Sacerdot
Papagena.
Papageno
Com? Pa … ?
Segon Sacerdot
Papagena.
Papageno
Papagena?… Ha, ha
M’agradaria veure-la, per pura curiositat.
Segon Sacerdot
Podràs veure-la!
Papageno
I he de morir, una vegada que l’hagi vist?
Seguiré solter!
Segon Sacerdot
Podràs veure-la.
Però en tindràs prou fortalesa com per no creuar amb ella ni una sola paraula?
Papageno
Oh, sí!
Segon Sacerdot
La teva mà! La veuràs.
Primer Sacerdot
(A Tamino)
També a tu, príncep, t’imposen silenci els déus.
Veuràs Pamina, però no us estarà permès parlar amb ella!
Aquest és el començament del vostre temps de prova.
Duo
Segon Sacerdot
Cuideu-vos de les insídies femenines:
És el primer deure de l’aliança!
Homes savis s’han trastornat,
Han comès faltes i no se n’han adonat.
Al final es van veure abandonats,
I la seva fidelitat pagada amb burles!
Inútilment es van recargolar les mans, la mort i la desesperació
Van ser la seva recompensa.
(Els tres sacerdots surten.)
Papageno
Eh, porteu llums! Porteu llums!
Realment és sorprenent:
Cada vegada que aquests senyors ens deixen,
No es veu res, encara que se’n tinguin oberts els ulls!
Tamino
Soporta’l amb paciència i pensa que és la voluntat dels déus.
(Les tres dames sorgeixen de sobte del sòl.)
Quintet
Les tres Dames
Com? Com? Com?
Vosaltres en aquest lloc d’espant?
Mai, mai, mai en sortireu feliçment!
Tamino, la teva mort és segura!
Papageno, estàs perdut!
Papageno
No, no, no! Seria massa!
Tamino
Papageno, calla’t!
És que trencaràs el teu vot de no parlar ací amb dones?
Papageno
Ja ho has sentit, estem perduts.
Tamino
Silenci, et dic!
Calla’t!
Papageno
Sempre silenci i sempre silenci!
Les tres Dames
Molt a prop d’aquí hi ha la reina!
Ha entrat furtivament al temple.
Papageno
Com? Què? Està al temple?
Tamino
Silenci, et dic! Calla’t!
És que ets sempre tan atrevit, que oblides el deure del jurament?
Les tres Dames
Tamino, escolta!
Estàs perdut!
Pensa a la reina!
Es murmura molt falsedat d’aquests sacerdots.
Tamino
(Per a si)
Un savi examina i no fa cas del que diu la plebs vulgar.
Les tres Dames
Es diu, que qui es lliga amb ells per jurament,
Va a l’infern en cos i ànima.
Papageno
Pel diable, això seria inaudit!
Digues-me, Tamino, és veritat això?
Tamino
Pura xerrameca, repetida per dones,
Però predicada pels hipòcrites.
Papageno
Però també la Reina ho diu.
Tamino
És una dona i actua com a dona.
Tranquil, en tinc prou amb la meva paraula, pensa en el teu deure i obra sàviament.
Lles tres Dames
(A Tamino)
Per què et mostres tan esquiu amb nosaltres?
(Tamino indica per senyals que no li està permès parlar.)
També Papageno calla… parla, doncs!
Papageno
(Furtivament, a les tres dames)
M’agradaria… voldria…
Tamino
Silenci!
Papageno
Ja veieu que no he…
Tamino
Silenci!
Papageno
Que jo no pugui deixar de parlar,
És realment una vergonya per a mi!
Tamino
Que tu no puguis deixar de parlar,
És realment una vergonya per a tu!
Les tres Dames
Hem de deixar-los amb vergonya,
És segur que cap no parlotejarà
Tamino, Papageno
Han de deixar-nos amb vergonya,
És segur que cap no parlotejarà.
Tots
L’home té un esperit ferm que pensa què pot dir.
Els Sacerdots
(Des de dins)
El sagrat llindar ha estat profanat!
Que s’enfonsin a l’infern
Aquestes dones!
Les tres Dames
Ai de mi! Ai de mi!
(Les dames s’enfonsen a terra)
Papageno
Ai de mi!
(Cau a terra. Apareixen amb torxes el primer i el segon sacerdot)
Primer Sacerdot
Tamino, el teu ferm i varonil
Comportament ha vençut.
Però encara hauràs de recórrer
Diversos camins aspres i perillosos!
(Posa el sac a Tamino)
Vine, doncs!
(Surt amb Tamino)
Segon Sacerdot
Aixeca’t, Papageno!
Papageno
Estic desmaiat!
Segon Sacerdot
Aixeca’t! Sigues un home!
Papageno
Però si els déus m’han destinat una Papagena,
Per què he de conquerir-la amb tants perills?
Segon Sacerdot
Vine! Seguiré guiant-te!
(Posa el sac a Papageno i surt amb ell)
ESCENA TERCERA
(Un jardí on dorm Pamina. La Lluna il·lumina la cara. Monostatos entra furtivament.)
Ària
Monostatos
Tots els éssers vius senten les alegries de l’amor,
Es picotegen, brinquen, s’abracen i besen;
I jo he d’evitar l’amor perquè un negre és lleig.
És que no tinc un cor?
És que no soc de carn i sang?
Viure sense una dona petita seria
Realment el foc de l’infern!
Perquè sóc un ésser viu, vull,
Picotejar, besar, ser afectuós!
Estimada i bona Lluna, perdona,
Una dona blanca m’ha conquerit.
El que és blanc és bell! He de besar-la.
Oh Lluna, amaga’t!
Si et molesta massa,
Oh, llavors tanca els ulls!
(Llisca lentament i silenciosament cap a Pamina. La Reina de la Nit sorgeix del terra entre trons.)
Pamina
(Es desperta)
Mare!
Monostatos
Ai de mi! Aquesta és…
La Reina de la Nit.
Pamina
Mare meva!
Monostatos
Mare? He d’escoltar què diuen!
(S’amaga)
La Reina de la nit
On és el jove que t’hi vaig enviar?
Pamina
S’han dedicat als iniciats.
La Reina de la nit
Està perdut.
Veus aquest acer?
Ha estat esmolat per a Sarastro.
El mataràs!
Pamina
Mare!
Ària
La Reina de la nit
La venjança de l’infern bull al meu cor,
La mort i la desesperació cremen al meu voltant!
Si Sarastro no sent, per la teva mà,
Els dolors de la mort, mai més no seràs filla meva.
¡Repudiada i abandonada seràs per tota l’eternitat,
Destruïts quedaran tots els llaços de la Natura,
Si Sarastro no expira per la teva mà!
Escolteu!
Déus de la venjança!
Escolteu el jurament una mare!
(Li dóna a Pamina el punyal i s’enfonsa a terra.)
Pamina
(Amb el punyal a la mà)
Mataré?
No puc!
Què faré?
Monostatos
(Surt del seu amagatall)
Confiar-te a mi!
(Li treu el punyal)
Pamina
A tu?
Monostatos
Només tens un camí per salvar-te tu i la teva mare.
Pamina
I quina seria?
Monostatos
Estimar-me!
Pamina
Déus!
Monostatos
Vaja, noia. Sí o no?
Pamina
No!
Monostatos
Aleshores moriràs!
(Entra Sarastro.)
Senyor, soc innocent.
Volia venjar-te.
Sarastro
Ho sé, ho sé. Vés-te’n.
(Monostatos surt.)
Pamina
Senyor! No castiguis la meva mare,
El mal de perdre’m...
Sarastro
Calma’t! Ja veuràs com prenc
Venjança de la teva mare.
Ària
Sarastro
En aquestes naus sagrades
No es coneix la venjança;
I si un home ha caigut, l’amor el porta al deure.
Aleshores camina alegre i content,
Al costat de l’amic cap a un país millor.
En aquests murs sagrats,
On l’home estima l’home,
No pot aguaitar cap traïdor,
Perquè a l’amic se’l perdona.
Qui no estima aquestes doctrines
No mereix ser un home.
(Sarastro i Pamina surten)
ESCENA QUARTA
(Una sala. Tamino, Papageno i sacerdots)
Primer Sacerdot
Aquí estareu tots dos sols.
No oblideu la paraula: Silenci.
(Els sacerdots surten.)
Papageno
(Després d’una pausa)
Tamino!
Tamino
(Amb gest de repressió)
Pss!
Papageno
Quina vida tan alegre!
Si fos a la meva cabana de palla, o al bosc,
Sentiria xiular els ocells de tant en tant!
Tamino
(Amb gest de repressió)
Pss!
Papageno
Amb mi mateix sí que m’estarà permès parlar;
I també podrem parlar entre nosaltres,
Ja que som homes.
Tamino
Pss!
Papageno
La la la la la la!
D’aquesta gent no en rep un ni una gota d’aigua.
I molt menys, altres coses.
(Sorgeix del terra una dona vellai lletja, que té a la mà una copa d’aigua.)
Ei, tu, vella!
És per a mi aquesta copa?
Dona
Sí, àngel meu!
Papageno
(Beu)
Aigua!
Dona
Això és, àngel meu!
Papageno
Vaja, vaja! Vaja, vella,
Asseu-te aquí al meu costat,
Se’m fa etern el temps.
I quina edat tens?
Dona
Divuit anys i dos minuts.
Papageno
Divuit anys i dos minuts?
Dona
Sí!
Papageno
Ha, ha, ha!
Ei, tu, jove àngel!
També tens un amant?
Dona
És clar que sí!
Papageno
I és tan jove com tu?
Dona
No del tot, em porta deu anys.
Papageno
Et porta deu anys?
Quin amor que serà aquest!
I com es diu el teu amant?
Dona
Papageno!
Papageno
Papageno?
I on és aquest Papageno?
Dona
És aquí assegut, àngel meu!
Papageno
És que soc jo el teu amant?
Dona
Sí, àngel meu!
Papageno
(Pren ràpidament l’aigua i li ruixe amb ella el rostre)
Digues-me, com et dius?
Dona
Em dic…
(Un fort tro, la vella es allunya ràpidament, coixejant.)
Papageno
Se n’ha anat!
No tornaré a dir una sola paraula!
(Els tres nois baixen suspesos de dalt. Un té la flauta; un altre, el carilló. Apareix una taula ben proveïda.)
Trio
Els tres nois
Per segona vegada us donem la benvinguda,
Oh barons, al regne de Sarastro.
Sarastro us torna el que us va ser tret,
La flauta i el carilló.
Si no menyspreeu aquests aliments,
Mengeu i beveu contents.
Quan ens veiem per tercera vegada,
L’alegria serà la recompensa del vostre coratge!
Tamino, ànim! La meta és a prop.
I tu, Papageno, roman en silenci!
(Desapareixen a dalt)
Papageno
Tamino, mengem?
(Tamino toca la seva flauta.)
Continua tocant la teva flauta!
Si sempre aconsegueixo tan bons mos,
Romandré en silenci.
Estarà tan ben proveïda així mateix el celler?
(Beu.)
Ah! Un vi de déus!
(Calla la flauta. Apareix Pamina.)
Pamina
Tu aquí, Tamino?
Vaig sentir la teva flauta…
I vaig córrer després de la seva música.
Però és que estàs trist?
No li dius ni una sola síl·laba a la teva Pamina?
(Tamino li fa senyals que marxi.)
Com? T’he d’evitar?
Ja no m’estimes?
Papageno, digues-me, digues…
Papageno
(Té la boca plena i el fa senyals que se’n vagi)
Hm, hm, hm!
Pamina
Com? També tu?
Estimadíssim, únic Tamino!
Oh, això és pitjor que la mort!
Ària
Pamina
Ai, tinc el pressentiment
Que la felicitat de l’amor ha desaparegut per sempre!
Mai tornareu al meu cor, hores de delícia!
Mira… Tamino, estimat,
Aquestes llàgrimes corren només per tu.
Si no sents els anhels de l’amor,
El meu descans estarà a la mort!
(Surten tots)
ESCENA CINQUENA
(Una sala voltada. Entren Sarastro i els sacerdots.)
Cor dels Sacerdots
Les Sacerdots
Oh Isis i Osiris, quina delícia!
La brillantor del Sol expulsa a la nit fosca.
Aviat el noble jove sentirà una vida nova;
Aviat estarà completament lliurat al nostre servei.
El seu esperit és audaç, el seu cor és pur, aviat serà digne de nosaltres.
(Un sacerdot introdueix amb solemnitat a Tamino.)
Sarastro
Tamino, fins ara el teu comportament
Ha estat varonil i reposat;
Però encara has de recórrer dos camins perillosos.
Que els déus t’acompanyin.
Que portin a Pamina!
(A Tamino)
La teva mà!
(És introduïda Pamina, coberta amb un sac. Sarastro s’avança cap a ella i li treu el sac.)
Pamina
On estic?
On és Tamino?
Sarastro
Està esperant-te, per donar-te el darrer adéu.
Pamina
L’últim adéu! On és?
Sarastro
Aquí!
Pamina
Tamino!
Tamino
Enrere!
Trio
Pamina
És que no et tornaré a veure, estimat meu?
Sarastro
Tornareu a veure-us amb alegria.
Pamina
T’esperen perills mortals.
Tamino, Sarastro
Que els déus em protegeixin!
Pamina
No escaparàs a la mort; tinc aquest pressentiment.
Tamino, Sarastro
Compliu-vos la voluntat dels déus,
Els seus desitjos seran lleis per a mi/tu.
Pamina
Oh, si m’estimes com jo t’estimo,no estaries tan tranquil.
Sarastro
Creu-me, ell sent els mateixos impulsos,
Us serà fidel per tota l’eternitat.
Tamino
Creu-me, jo sento els mateixos impulsos,
Us seré fidel per tota l’eternitat.
Sarastro
Ha sonat l’hora, ara us haureu de separar!
Tamino, Pamina
Quins amargs són els patiments de la separació!
Sarastro
Tamino ha de tornar a anar-se’n.
Ha sonat l’hora,
Ara us haureu de separar.
Tamino
Pamina, realment he d’anar-me’n!
Quins amargs són els patiments de la separació!
Pamina
Tamino ha d’anar-se’n ara!
Tamino!
Sarastro
Ara ha d’anar-se’n!
Tamino
Ara he d’anar-me’n!
Pamina
Has d’anar-te’n!
Tamino
Pamina, adéu!
Pamina
Tamino, adéu!
Sarastro
Afanya’t a partir.
Et truca la teva paraula.
Ha sonat l’hora,
Tornarem a veure’ns.
Tamino, Pamina
Ai, auri assossec, retorna!
Adéu, adéu!
(S’allunyen)
ESCENA SISENA
Papageno
(Des de fora)
Tamino! Tamino!
És que vols abandonar-me del tot?
(Entra buscant)
Si almenys sabés on estic!
(Arriba a la porta per on es porten a Tamino.)
Una veu
Enrere!
Papageno
Déus misericordiosos!
Si almenys sabés per on he entrat!
(S’acosta a la porta per on va entrar.)
Una altre veu
Enrere!
Papageno
Doncs ara no puc ni avançar ni retrocedir!
(Plora. Se li acosta el primer sacerdot.)
Primer S acerdot
Home!
Hauries merescut vagar per sempre
Als foscos antres de la Terra.
Els déus benignes
Et condonen la pena.
Però, a canvi, mai no sentiràs
Les alegries celestials dels iniciats.
Papageno
Bé, hi ha molta gent igual que jo.
Les alegries més celestials
Serien ara per a mi
Un bon got de vi.
(Del terra sorgeix una gran copa plena de vi negre.)
Hurra! Ja ha arribat!
Primer Sacerdot
I no tens cap altre desig en aquest món?
Papageno
Sento una cosa molt estranya al cor!
Voldria…desitjaria…
Sí, què és el que voldria?
Ària
Papageno
Una noia o una dona és el que Papageno desitja.
Oh, una suau petita petita seria per a mi la benaurança!
Aleshores em sabrien bé el menjar i la beguda,
Llavors podria competir amb els prínceps,
Gaudiria la vida com un savi
I estaria com a l’Elisi.
Una noia o una dona
És el que Papageno desitja.
Oh, una suau petita petita
Seria per a mi la benaurança!
Ai! Però és que mai
Agradaré a cap de totes aquestes encantadores noies?
Que alguna em tregui de la meva misèria;
Altrament, moriré de dolor.
Una noia o una dona és el que Papageno desitja.
Oh, una suau petita petita seria per a mi la benaurança!
Si cap no em concedeix el seu amor, em consumiran les flames!
Però si em besa una boca de dona,
De seguida estaré sa una altra vegada!
(Entra la dona vella, ballant i recolzant-se al bastó.)
Dona
Ja soc aquí, àngel meu!
Papageno
T’has apiadat de mi?
Dona
Si, àngel meu!
Papageno
És una sort!
Dona
I si em promets ser-me fidel per tota l’eternitat,
Veuràs l’afecte amb què t’estimarà la teva dona.
Papageno
No tan de pressa, àngel estimat!
Cal pensar bé un enllaç d’aquest gènere.
Dona
Papageno, t’ho aconsello, no titubis!
La teva mà, o per sempre quedaràs empresonat aquí.
Papageno
Empresonat?
Dona
Hauràs de viure sense una amiga
I renunciar al món per sempre.
Papageno
Renunciar al món?
No, prefereixo prendre aquesta vella
A no prendre’n cap.
Bé, aquí tens la meva mà,
Et seré fidel per sempre
(Per a si)
Mentre no vegi una altra més bella!
Dona
Ho jures?
Papageno
Sí, ho juro!
(La vella es transforma en una noia jove, que va vestida igual que Papageno.)
Pa-pa-Papagena!…
(Vol abraçar-la)
Primer Sacerdot
Allunya’l d’aquí, jove dona!
Encara no és digne de tu!
(Arrossega fora a Papagena. Papageno vol seguir-la)
Enrere, dic!
Papageno
Abans de fer un pas enrere, m’empassarà la Terra.
(S’ho empassa la Terra.)
Oh déus!
ESENA SETENA
(Un jardí. Els tres nois baixen suspesos de dalt.)
Final
Els tres nois
Aviat brillarà, per anunciar el matí,
El Sol a la seva òrbita daurada.
Aviat es dissiparà la superstició,
Aviat vencerà l’home savi.
Oh noble assossec, baixa,
Torna al cor dels humans;
Serà la Terra un regne celestial
I els homes seran com déus.
Primer noi
Però mireu, la desesperació turmenta a Pamina
Segon noi, tercer noi
On és?
Primer noi
Ha perdut el judici.
Els tres nois
La turmenten els patiments de l’amor menyspreat.
Anem a consolar aquesta pobra!
La seva destinació ens toca de prop!
Oh, si el seu jove fos aquí!
La noia arriba, amaguem-nos
I així podrem veure què fa.
(Es posen de banda. Entra Pamina amb un punyal a la mà.)
Pamina
(Al punyal)
De manera que tu ets el meu xicot?
Tu posaràs fi a totes les meves penes!
Els tres nois
(Per a ells)
Què signifiquen aquestes fosques paraules que ha dit?
La pobra és a la vora de la bogeria.
Pamina
Paciència, estimat, sóc teva,
Aviat estarem desposats,
Els tres nois
El seu cap està tocat per la bogeria;
Al seu front apareix el suïcidi.
(A Pamina)
Noble noia, mira’ns!
Pamina
Vull morir perquè l’home a qui mai podré odiar
Ha abandonat la seva estimada.
(Assenyalant el punyal)
Això m’ho va donar la meva mare.
Els tres nois
Déu et castigués pel suïcidi.
Pamina
Val més morir per aquest ferro
Que morir per penes d’amor.
Mare, pateixo per tu
I la teva maledicció em persegueix.
Els tres nois
Noia, vols venir amb nosaltres?
Pamina
Ai, la mesura del meu dolor està satisfeta!
Jove pèrfid, adéu!
Mira, Pamina mor per tu:
Que aquest ferro em mati.
(Se’l clavarà)
Els tres nois
(Li subjecten el braç)
Alto, infeliç! Atura’t!
Si el teu jove veiés això moriria de dolor;
Doncs t’estima únicament a tu.
Pamina
(Es recobra)
Com?
Ha correspost al meu amor?
I m’ha amagat les seves inclinacions,
I ha apartat de mi el seu rostre?
Per què no em va parlar?
Els tres nois
Això ho hem de callar,
Però t’ho mostrarem!
I veuràs amb sorpresa
Que t’ha consagrat el cor
I que per tu no tem la mort.
Vine, anem on és.
Pamina
Porteu-me allà, voldria veure’l!
Tots
Dos cors que cremen d’amor
Cap impotència humana
Podrà mai separar-los
Vans seran els esforços
Dels enemics, doncs els mateixos déus els protegeixen.
(Surten tots)
ESCENA VUITENA
(Dues grans muntanyes; en una, hi ha una cascada; l’altra, llença foc. Dos homes amb armadura negra
porten a Tamino.)
Els de l’armadura
Qui recorre aquesta via plena de perills
Queda purificat per el foc, l’aigua, l’aire i la terra;
Si pot vèncer l’espant de la mort
Saltarà de la Terra al cel.
Estarà il·luminat i serà capaç
De consagrar-se enterament als misteris d’Isis.
Tamino
Cap mort em traurà d’obrar com un home,
De continuar recorrent el camí de la virtut.
Obriu-me les portes de l’espant,
Gosaré alegrement la carrera audaç.
(Es disposa a sortir)
Pamina
(Des de lluny)
Tamino, alt! He de veure’t.
Tamino
Què és el que sento?
La veu de Pamina?
Els de l’armadura
Sí, sí, és la veu de Pamina.
Tamino
Oh felicitat,
Ara ella em podrà acompanyar, ara cap destí ens separarà ja,
Encara que ens esperi la mort!
Els de l’armadura
Oh felicitat,
Ara ella podrà acompanyar-te, ara cap destí
Us separarà ja,
Encara que us esperi la mort!
Tamino
M’està permès parlar amb ella?
Els de l’armadura
T’és permès parlar amb ella!
Tots
Quina felicitat,
Tornar a veure’ns/veus,
Caminar alegres cap al temple, units de la mà.
Una dona que no tem
Ni a la nit ni a la mort
És digna de ser iniciada.
(Un sacerdot porta a Pamina. Tamino i Pamina s’abracen.)
Pamina
Tamino meu! Oh, quina felicitat!
Tamino
Pamina meva! Oh, quina felicitat!
Aquí hi ha les portes de l’espant,
Que m’amenacen amb la misèria i la mort
Pamina
A tot arreu seré al teu costat.
Jo mateixa et guiaré,
L’amor em conduirà
(Li pren de la mà)
Ell sembrarà de roses el camí,
Doncs roses i espines van unides.
I si tu toques la teva flauta màgica,
Ella ens protegirà pel camí.
En una hora màgica el meu pare
La va tallar d’allò més profund
D’una alzina mil·lenària,
Entre trons i llampecs, tempestes i huracans.
Vine i toca la flauta,
Ens guiarà pel camí d’esglai.
Pamina, Tamino
Alegres travessem,
Gràcies al poder de la música,
La ombrívola nit de la mort!
Els de l’armadura
Alegres travesseu,
Gràcies al poder de la música,
La ombrívola nit de la mort!
(Tamino i Pamina es dirigeixen cap a la muntanya que llença foc. Travessen les flames, entre els rugits del vent. Tamino toca la seva flauta. Així que surten del foc, s’abracen.)
Pamina, Tamino
Hem travessat les flames ardents,
Hem afrontat amb valor el perill
Que la teva música ens protegeixi a l’aigües,
Com ens ha protegit al foc.
(Tamino toca la flauta. Es dirigeixen cap a la muntanya de la cascada, descendeixen i al cap de poc temps tornen a pujar. De seguida apareix la entrada d’un temple que brilla il·luminat.)
Pamina, Tamino
Déus! Quin instant!
Se’ns ha atorgat la felicitat de Isis!
Cor dels Sacerdots
(Des de dins)
Triomf! Triomf! Noble Parella!
Has vençut el perill,
Teva és la consagració d’Isis,
Veniu, entreu al temple!
ESCENA NOVENA
(Un jardí. Entra Papageno.)
Papageno
(Truca amb el seu xiulet)
Papagena, Papagena, Papagena!
Dona, petita, bonica meva!
És inútil! Ai, l’he perdut!
És que he nascut
Per ser desgraciat.
He parlat,
I això no estava bé,
I per això m’ho tinc ben merescut.
Des que vaig tastar aquell vi…
Des que vaig veure la bella dona,
El meu cor crema en el més íntim,
Em punxa en un costat
I em punxa a l’altre.
Papagena, dona del meu cor!
Papagena, petita volta!
És inútil, no serveix de res!
Estic cansat de la meva vida!
La mort posa fi a l’amor, quan crema tant al cor.
(Agafa una corda)
Adornaré aquest arbre, em penjaré del coll,
Doncs la vida em desagrada; bona nit, negre món,
Que tan malament em tractes
I no em vols donar una bella nena.
Tot ha acabat, moriré,
Penseu en mi, belles noies.
Si alguna vol, abans que em pengi,
Apiadar-se d’aquest pobre,
Bé, ho deixaria per aquesta vegada!
Digueu únicament: sí o no!
Cap m’ha sentit, tot està en silenci!
Això és, doncs, el que voleu?
Papageno, ànim, a dalt!
Posa fi a la carrera de la teva vida.
Bé, esperaré, però només
Fins que compti un, dos i tres.
(Xiula)
Un…!
Dos…!
Tres…!
Bé, aquí ens quedem!
Com que ningú m’atura, bona nit, pèrfid món!
(Es disposa a penjar-se.)
Els tres nois
(Descendeixen suspesos de dalt)
Atura’t, oh Papageno, i sigues savi;
Es viu una sola vegada, que amb això en tinc prou.
Papageno
Parleu bé, feu broma bé.
Però si el vostre cor us cremés com el meu,
També caminaríeu buscant noies.
Els tres nois
Toca el teu carilló, això et portarà a la teva dona.
Papageno
Però estic boig!… Els meus instruments màgics!
(Treu el carilló)
Ressona, carilló, ressona! he de veure la meva estimada noia.
(Els nois porten a Papagena)
Ressona, carilló, ressona! Porta’m la meva noia!
Ressona, carilló, ressona! Porta’m la meva dona!
Els tres nois
(Ascendint)
Papageno, mira al teu voltant!
Papageno
Pa, Pa, Pa, Pa, Pa, Pa, Papagena!
Papagena
Pa, Pa, Pa, Pa, Pa, Pa, Pa, Papageno!
Papageno
Ara ets tota meva?
Papagena
Ara soc tota teva!
Papageno
Bé, llavors sé la meva dona!
Papagena
Bé, llavors sé el meu petit petit!
Papageno, Papagena
Quina alegria hi haurà!
Si els déus concedeixen fills al nostre amor,
Nenets estimats, petitets!
Papageno
Primer un petit Papageno!
Papagena
I després una petita Papagena!
Papageno
I després un altre Papageno!
Papagena
I després una altra Papagena!
Papageno, Papagena
Papageno! Papagena!
Serà la més gran de les dites, quan molts, molts
Pa, Pa, Papageno, Pa, Pa, Papagena
Siguin la benedicció dels pares.
(Papageno i Papagena surten)
ESCENA DESENA
Monostatos i la Reina de la Nit amb les seves tres dames sorgeixen del sòl.)
Monostatos
Silenci, silenci!
Aviat entrarem al temple.
La Reina de la nit, les tres Dames
Silenci, silenci!
Aviat entrarem al temple!
Monostatos
Però, Princesa, mantingues la teva paraula!
Compleix-la…
La teva filla serà la meva dona.
La reina de la nit
Mantinc la meva paraula; és la meva voluntat.
La meva filla serà la teva esposa.
Les tres Dames
La seva filla serà la teva esposa.
Monostatos
Silenci!Sento un soroll espantós,
Com de trons i cascades.
La Reina de la nit, Les tres Dames
Sí, són uns sorolls espantosos, com el ressò d’un tro llunyà.
Monostatos
Ara som al temple.
Tots
Aquí els sorprendrem, a extirpar de la Terra als pietosos,
Amb l’espasa poderosa i el foc.
Les tres Dames, Monostatos
A tu, gran Reina de la Nit, sigui ofert el sacrifici de la nostra venjança.
(Trons, raigs, tempestat.)
Tots
Destruït, anihilat hi ha el nostre poder, ens enfonsem a la nit eterna.
(S’enfonsen. El Temple del Sol. Apareixen Sarastro, Tamino i Pamina amb vestidures sacerdotals, els
sacerdots i els tres nois.)
Sarastro
Els raigs del Sol expulsin la nit, aniquilat hi ha el poder dels hipòcrites
Que aquí s’havien infiltrat.
Cor
Glòria a vós, iniciats!
Travessareu la nit.
Gràcies siguin donades a tu, Osiris, ia tu, Isis!
La fortalesa ha vençut i en recompensa corona
A la bellesa ia la saviesa amb una corona eterna!