El primer trio de cordes de Mozart que substitueix és una sonata inacabada en si bemoll major Kóchel 266, escrita per a dos violins i violoncel. Fou escrita amb quasi certesa a Salzburg la primavera de 1777, poc abans de que Mozart no marxi amb el seu pare per el què devia de ser el seu darrer viatge important a Europa. Magníficament escrita amb un minuet particularment encantador, aquesta obra d’un Mozart d’uns de vint-i-un anys, testimoni en un gènere notòriament difícil, d’un gust i una mestria que transcendeixen completament els treballs alimentaris de la majoria dels seus contemporanis.
Mozart sempre li ha plagut estudiar el contrapunt i mai s’ha cansat de les infinites combinacions que proposaven els grans mestres, en particular Johann Sebastian Bach. Poc temps després d’ haver deixat Salzburg per Viena en el decurs de l’estiu de 1782, Mozart va transcriure cinc fugues, un largo i un adagio de Bach (així com una fuga del seu fill Wilhelm Friedemann) per a violí, viola i violoncel, en vistes a una sèrie de concerts pel mati de diumenge. Mozart i afegí quatre adagios de la seva pròpia collita (dels quals tres en modo menor) que testimonien una infal·lible parentela emocional amb les fugues a les quals estan associats.
L’estiu següent, de retorn a Salzburg, Mozart va composar un parell de duos per a violí, viola Köchel 423 i 424. Aquestes partitures que van veure la llum de manera fortuïta per les seves circumstàncies, foren escrites per rendir servei a Michael Haydn (el germà cadet de Joseph). Com havia demanat a aquest últim composar una sèrie de sis duos per a dos violins, però ell havia caigut greument malat, quan el final s’apropava ràpidament, i li mancaven dos per escriure, Mozart el va reemplaçar improvisadament i l’autoritzà generosament a Haydn a fer-les passar per seves. El gran alleugeriment de Haydn, l’arquebisbe que l’hi havia passat la comanda, no va notar l’engany
A tot el llarg dels dos duos, Mozart dona la volta molt bé al problema de no tenir una línia de base tradicional, deixant les seves delicioses línies musicals entremesclar-se, sostenir així l’interès de l’oient sense tenir necessitat de reforçar la textura amb unes dobles cordes molt nombroses.
Les dues obres estan escrites en tres moviments, coronats pel tema i variacions, final de Köchel 424, cosa difícil de direcció tècnica i d’enginy musical.
El divertiment en mi bemoll Köchel 563 (data 27 de setembre de 1788) comporta, entre els seus sis moviments, dos minuets, del quals el segon conté una part més aguda que de costum per la viola, que Mozart tingué sens dubte un gran plaer en tocar. No li mancava mai en efecte, una ocasió de tocar el seu instrument amb els amics, en particular amb el seu quartet de compositors que formava amb Vanhal (violoncel), Dittersdorf (segon violí) i Joseph Haydn, (primer violí). Una de les cartes del compositor ens ensenya que el divertiment fou escrit per agraïment al seu amic Michael Puchberg, banquer, mercader, i sobretot germà em maçoneria, que havia ajudat a Mozart amb les finances fins els últims anys.
Mozart estava empobrit a l’època i la responsabilitat de sostenir les necessitats d’una família pesava sobre la seva creativitat natural. És notori que malgrat els problemes aguts que minvaven les seves reserves emocionals havia sabut produir una obra (la més llarga que havia escrit per una petita formació de cambra) d’una felicitat serena. Tot i que la part de la viola sigui esbalaïdor plena de melodies, l’aspecte més xocant d’aquesta partitura, és la seva habilitat, i la seva intenció suprema, és gairebé el moment on Mozart recau en els procediments d’acompanyaments estereotipats. Que aquesta sigui la simplicitat intemporal de l’adagio, l’ingeni estructural del tema i variacions, o les emocions caloroses i radials del rondó final, on hi ha el sentiment que, si Mozart no havia mai composat la menor nota, no hauria pogut gaudir del més bell cant del cigne.
Sonata /trio Köchel 266
Per a cordes
Dos violins i contrabaix (violoncel)
¿Nachmusik)?
En si bemoll major
Any 1777
Indicació de temps.- Adagio, en si bemoll major
Minuet amb trio. Allegretto, en si bemoll major
Duo, en mi major Köchel 423
Per a violí i viola
Any 1783
Indicació de temps.- Allegro, en mi menor
Adagio, en do major
Rondó.- Allegro, en mi menor
Violí REGIS PASQUIEUX
Viola BERNARD PASQUIEUX
Duo, en si bemoll major Köchel 424
Per a violí i viola
Any 1783
Indicació de temps.- Adagio / Allegro, en si bemoll major
Andante cantabile, en mi bemoll major
Tema amb sis variacions. Andante grazioso, en si bemoll major
Divertiment Köchel 563
En mi bemoll major
Per a cordes
Any 1788