“Cosi fan tutte” una obra benjamina del segle de les llums.
Drama lúdic per a dos actes
LLibret Lorenzo da Ponte
AMANDA ROOCROFT Fiordiligi Soprano
ROSA MANNION Soprano Dorabella
RODNEY GILFRY Baríton Guglielmo
RAINER TROST Tenor Ferrando
EIRIAN JAMES Mezzosoprano Despina
CARLOS FELLER Baix Don Alfonso
THE MONTEVERDI CHOIR
THE ENGLISH BAROQUE SOLOISTS
Director SIR JHON ELIOT GARDINER
Cosi pren llicència d’un univers teatral. És la fi d’un món, el darrer drama “Giocoso” directament influenciat per l’òpera-heroic-còmica per reprendre el terme, que alguns musicòlegs utilitzen per evocar l’òpera Veneciana del segle XVII i les comèdies de Shakespeare. És aquesta ambivalència permanent entre seriós i còmic. En tota aquesta producció musical, no hom sap mai on vertaderament el seriós comença i el còmic acaba. Es en aquest sentit que “Cosi fan tutte” davalla en línia recta d’un món on ell fixa a l’ensems l’acabament. Fins al final és impossible saber si les persones simulen o són vertaderament sinceres. La música mantén permanentment aquesta ambigüitat, el què pot ser constitueix un dels cops de geni més colpidors de Mozart.
Per altre banda aquest punt de vista sempre resta subjectiu, un intèrpret rendit a la pràctica de la música italiana del segle XVII no pot impedir-se de posar “Cosi” en totes les primeres hores de l’època barroca. Veurà en els formidables conjunts de quatre, cinc, o sis veus de “Cosi”(igual si són acolorides o comentades per una orquestra) una mena d’eco últim dels madrigals de Marenzio i de Monteverdi, “Cosi” diu adeu a una època, però “Cosi” compren comunament les més belles músiques que hem pogut imaginar per un adeu començant pel quintet d’adeu i el trio “Doave sia il vento” del primer acte, quina “Partenza amorosa” pot igualar “Discrivermi ogni giorno” si així és l’adeu de Neró i Popea en “Il couronnement di Poppée” de Monteverdi?. En fi, no està pas prohibit tornar a sentir en aquesta música una mena d’adeu prematur del compositor a la vida, un sentiment confirmat per les similituds que poden aparèixer entre el quintet d’adeu i certes pàgines de Rèquiem.
Cosi fan tutte mira també l’esdevenidor, de manera manifesta. Aquí hi ha una de les òperes més simfòniques que Mozart ha escrit en la seva vida, en la qual el tractament de l’orquestra prefigura el segle XIX. Evidentment el compositor ha pres un plaer en afavorir els vents, a dedicar-hi els més bells passatges. Fins el cor final és quan Don Alfonso explica que ell no necessita vent amb el diàleg amb les cordes. En “Concerto” si es por dir, una mica a la imatge dels “Cori spezzati” venecians del segle XVII, però sota una forma resolutivament moderna.
Aquesta mirada vers el futur, es déu al llibretista, Lorenzo da Ponte, cosa a remarcar per les altre dues òperes composades amb ell “Don Giovanni i Les noces de Figaro”. Aquesta trilogia s’imposa davant “Idomeneu i La Clèmence de de Titus” perquè tots dos havien comprès, que l’òpera seriosa estava a punt de morir. Llavors que l’òpera bufa representava una mena de teatre musical de l’esdevenidor. La trilogia Mozart/Da Ponte s’inscriu en una mena síntesi entre el passat i el futur. Certament fa crida reiterada, encara al “Recitativo secco o semplice”. Aquest recitatiu amb clavecí o piano perdurarà encara fins el “Barbier de Sevilla”. Però “il secco o aconpagnato” el recitatiu aquí agafa un grau de qualitat incomparable, tant en el pla musical com literari.
Argument
ACTE PRIMER
En un cafè Napolità, els dos oficials Ferrando i Guglielmo discuteixen sobre la fidelitat de les dones amb el seu amic Don Alfonso, un vell cínic. Aquest no es fa cap il·lusió sobre el tema d’ençà de fa temps. D’altra banda, el vell no vacil·la a emetre dubtes sobre la virtut de les seves respectives amants, Dorabella i Fiordiligi. Indignats, els dos joves valents es declaren disposats a combatre les afirmacions de Don Alfonso a punta d’espasa. Poc inclinat a donar-li massa inportància a l’afer, els hi proposa una juguesca: si ell arriba a provar la inconstància de les seves promeses, ell percebrà la suma de 100 cequís (moneda àrab). Ferrando i Guglielmo accepten obeir-lo a tot el què ell els demanarà de fer. Persuadits de guanyar la juguesca, ells prometen a Don Alfonso a convidar-lo al gran sopar que celebrarà la seva derrota.
ESCENA PRIMERA
Un cafè Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
Trio
Ferrando
La meva Dorabella no és capaç.
El cel l’ha fet tan fidel com bella.
Guglielmo
La meva Fiordiligi, no sabria trair-me.
En ella crec igual la constància i la bellesa.
Don Alfonso
Tinc ja els cabells grisos.
Parlo “ex càtedra”, però que tals disputes s’acabin ja.
Ferrando i Guglielmo
No. Vos ens dieu que elles poden ser infidels.
Vos ho haveu de provar si sou un home honest.
Don Alfonso
Deixeu-vos de tals proves.
Ferrando i Guglielmo (agafen l’espasa)
No, ho volem. Fora l’espasa, posem fi a la vostra amistat.
Don Alfonso
(Ai las, bon desig el de cercar a descobrir aquest mal que un cop trobat, ens fa dissortats)
Ferrando i Guglielmo
(Em toca vivament el què de la seva boca deixa sortir un sol mot que sigui injust)
Guglielmo
Feu sortir l’espasa! trieu entre vosaltres el què preferiu.
Don Alfonso
Soc un home de pau i només faig duels a la taula.
Ferrando
És necessari que us bateu o dir immediatament,
Perquè les nostres amants han de ser culpables d’infidelitat.
Don Alfonso
Quina ximpleria, em plau!
Ferrando
Cesseu d’alegrar-vos o juro al cel…..
Don Alfonso
I jo juro a la terra, que faig broma, amics meus,
Només voldria saber a quina raça d’animals pertanyen,
Aquestes dues belles, que son les vostres /Masclista/,
Si tenen com nosaltres, carn, osos i pell,
Si mengen com nosaltres /Masclista)
Si porten enagos, en fi si són deesses, si són dones…..
Ferrando i Guglielmo
Són dones, però són…….
Don Alfonso
En les dones preteneu trobar la fidelitat?,
Com em plau vertaderament la simplicitat!
Trio
Don Alfonso
La fe de les dones és com el Fènix d’Àrabia,
Que existeix, però ningú no sap on es troba.
Ferrando
Dorabella és el Fènix
Guglielmo
Fiordiligi és el Fènix.
Ferrando, Guglielmo
Dorabella…….
Recitatiu
Beneiteries de poetes!
Guglielmo
Idioteses de vells!
Don Alfonso
Molt bé, escolteu però sense encolerir-se:
Ferrando
Llarga experiència
Guglielmo
Noble educació
Ferrando
Pensament sublim
Gluglielmo
Analogia d’humor.
Ferrando
Desinterès.
Guglielmo
Caràcter immutable.
Ferrando
Promeses.
Guglielmo
Protestes.
Ferrando
Juraments.
Don Alfonso
Plors, sospirs, carícies, desmais…..
Deixeu-me riure una mica!
Ferrando
Dimonis! deixeu de burlar-vos!
Don Alfonso
A poc a poc!
I si us faig veure avui mateix,
Que són com les altres?
Guglielmo
No és possible!
Ferrando
No, no ho és pas!
Don Alfonso
Parlem-ne!
Ferrando
Parlem!
Don Alfonso
Cent escuts.
Guglielmo
Mil, si voleu vos.
Don Alfonso
Paraula.
Ferrando
Absolutament!
Don Alfonso
Ni un signe, ni una paraula, ni un gest de tot això.
Jureu-me no fer a les vostres Penèlopes.
Ferrando
Ho jurem.
Don Alfonso
Sobre el nostre honor de soldats?
Guglielmo
Sobre el nostre honor de soldats.
Don Alfonso
I fareu tot el què us diré?
Ferrando
Tot
Guglielmo
Absolutament tot!
Don Alfonso
Perfecte!
Ferrando i Guglielmo
Perfecte, senyor don Alfonso.
Ferrando
Ens divertirem a costa vostra.
Guglielmo (a Ferrando)
I que en farem dels cent escuts?
Trio
Ferrando
Una bella serenata vull donar a la meva deessa.
Guglielmo
En honor a Venus vull donar un banquet.
Don Alfonso
Estaré també entre els invitats?
Ferrando i Guglielmo
Vos hi sereu, si senyor.
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
I quins nombrosos brindis
Voleu portar vosaltres al déu de l’amor!
(Se’n van)
ESCENA SEGONA
Un jardí que mira al mar. Dues germanes, Fiordiligi i Dorabella, canten els mèrits dels seus amants, contemplant els seus retrats en uns medallons. Però per què tarden tant en venir.
Duo
Fiordiligi
Ai las, germana meva, mira si una boca tan bonica,
D’aparença més noble es pot retrobar.
Dorabella
Observat a tu mateixa, quin foc hi ha dins dels teus ulls,
No semblen pas llançar flames, ni disparar fletxes
Fiordiligi
Hom li veu un aspecte a l’ensems de guerrer i d’amant.
Dorabella
Hom li veu una mirada que atreu i amenaça.
Fiordiligi
Soc feliç.
Dorabella
Soc feliç
Fiordiligi i Dorabella
Si mai el meu cor canviés de sentiments,
Que durant la meva vida Cupido em faci sofrir.
Recitatiu
Fiordiligi
Em sembla, que aquest matí,
Cauré fàcilment en la bogeria,
Tinc picor a les venes!
Quan Guglielmo arribi, quina jugada li vull fer.
Dorabella
El diré la veritat, sento en mi quelcom nou,
Dins la meva ànima, juraria que nosaltres,
No estem pas lluny de les noces.
Fiordiligi
Donem la mà, vull fer-te una predicció,
Ai las! quina nit tan bonica,
Veig un casament proper!
Dorabella
Tindré un gran plaer!
Fiordiligi
No em disgusto.!
Dorabella
Com és que les nostres parelles tarden en venir?
Ja són les sis.
(Entra don Alfonso)
Fiordiligi
Ja són aquí.
ESCENA TERCERA
És Don Alfonso qui apareix en el lloc d’ells, fingint un trastorn, que no fa res més que atiar la seva angoixa. Pretén portar-los una trista novetat. Guglielmo i Ferrando han rebut l’ordre d’anar a la guerra.
Dorabella
No són ells, és Don Alfonso, el seu amic.
Fiordiligi
Benvingut sigui.
Don Alfonso
Els meus respectes!
Dorabella
Que passa? Per què ve sol? ploreu?
Parleu per pietat, ha arribat el meu amant?
Fiordiligi
El meu ídol.
Don Alfonso
Bàrbar destí.
Ària
Don Alfonso
Voldria parlar, i no tinc valor:
Els meus llavis barbotegen, la veu no em surt,
Es queda a mig camí. Què fareu vosaltres? què faré jo?
Ai las, quina cega fatalitat!
No podia passar res pitjor,
Tinc pietat de vosaltres i d’ells!
Recitatiu
Fiordiligi
Per caritat don Alfonso, no ens faci morir.
Don Alfonso
És necessari filles meves, armar-vos de constància,
Dorabella
Ai las, quina dissort s’ha esdevingut?
Quin atzar funest? pot ser el meu estimat és mort?
Fiordiligi
El meu és mort?
Don Alfonso
No estan pas morts, però quasi.
Dorabella
Ferits?
Don Alfonso
No!
Fiordiligi
Malalts?
Don Alfonso
No pas.
Fiordiligi
Què doncs?
Don Alfonso
Una ordre els crida al camp de batalla
Fiordiligi Dorabella
Ai las, que sento! marxaran?
Don Alfonso
De seguida
Dorabella
No hi ha cap medi d’impedir-ho?
Don Alfonso
No pas.
Fiordiligi
Sense un sol adeu?
Don Alfonso
Els dissortats, no tenen el valor de veu-ros,
Però si cal estan a punt.
Dorabella
On són?
Don Alfonso
Amics meus, entreu.
(Entren Ferrando i Guglielmo vestits de viatge)
ESCENA QUARTA
Els dos joves demanen permís a les seves novies, i s’alegren de veure com el seu simulacre de partida les esquinça el cor. La juguesca sembla guanyada d’entrada, don Alfonso no esta gaire impressionat per aquests adeus plorosos.
Quintet
Sento, que els meus peus són ferms, a fer-me anar davant d’elles.
Ferrando
Els meus llavis tremolen i no puc articular ni un mot.
Don Alfonso
És en els moments més terribles,
Que els herois palesen el seu coratge.
Dorabella i Fiordiligi
Al moment, que hem de sentit la nova, no us queda més què el més fàcil “Valor”,
En el nostre pit claveu l’espasa.
Ferrando i Guglielmo
Ídol meu, no acuso més que al destí,
Si t’he d’abandonar.
Dorabella
Tu no partiràs!
Fiordiligi
Cruel, no marxaràs pas.
Dorabella
Abans m’arranco el cor!
Fiordiligi
Vull morir als teus peus
Ferrando
Què dius?
Guglielmo
(No ho havia pas dit jo.)
Don Alfonso
Molt bé s’ha acabat.
Tots
El destí defrauda així,
Les esperances dels mortals,
Ai las! qui doncs, enmig de tants malts
Por encara estimar la vida?.
Dorabella
Ai las, no!
Fiordiligi
No, cruel
Ferrando
(Què dius?)
Guglielmo
(No ho havia pas dit jo.)
Don Alfonso
Prou s’ha acabat.
Tots
El destí defrauda així,
Les esperances dels mortals,
Ai las! qui doncs, enmig de tants malts
Por encara estimar la vida?.
Recitatiu
Guglielmo
No ploris, amor meu.
Ferrando
No et desesperis pas, adorada promesa meva!
Don Alfonso
Deixeu les emocions,
El motiu d’aquestes llàgrimes no està prou justificat.
Fiordiligi
Qui sap si et tornaré a veure mai més;
Dorabella
Qui sap si tornaràs!
(S’abracen tendrament)
Fiordiligi
Deixem aquest coltell, que em donarà la mort,
Per si una mala sort és cruel en aquest pit que m’estimat…
Dorabella
Moriré de dolor, doncs no tinc espasa!
Federico i Guillermo
No facis pas, amor meu, aquests funestos presagis!
Els déus protegiran la pau del teu cor.
Duet
Aquests ulls encisadors, imposen la llei al destí,
Cupido els protegeix i el seu mateix repòs.
Les bàrbares estrelles, no tenen l’audàcia de torbar-lo.
Torna cap a mi, estimada meva, la teva mirada serena:
Feliç contra el teu cor, espero tornar.
Recitatiu
Don Alfonso
Comèdia és encisadora i totes dues juguen fort, ben bé el seu paper
(Hom sent un redoblar de tambors)
Ferrando
Aquí està el funest tambor,
Que ve a separar-me del meu amor!
Don Alfonso
Amics aquí teniu la barca.
Fiordiligi
Defalleixo!
Dorabella
Moro!
Marxa, una barca arriba vora l’aigua.
Overtura
ESCENA CINQUENA
Redoblament de tambors; lloant a les militàncies “La bonica vida militar”. Una barca ve a cercar els dos oficials. Els enamorats es diuen els darrers adéus sota la mirada sorneguera de Don Alfonso, que amaga el seu riure esbojarrat.
Cor
Bella vida militar!
Cada dia un canvi d’indret!
Molt diner avui, poc demà,
Tant sobre terra, també sobre el mar,
El fragor de les trompetes i els timbals,
El foc dels fusells i de les bombes,
Fa créixer la força d’un braç i d’una ànima,
Que no aspira a res més que la victòria,
Bella vida militar!
Recitatiu
Don Alfonso
No hi ha temps amics,
És necessari anar on el destí,
I sobre tot el deure us crida.
Fiordiligi
Cor meu!
Dorabella
Ídol meu.
Ferrando
Estimada!
Guglielmo
Vida meva!
Fiordiligi
Per un sol moment……
Don Alfonso
L’embarcació del vostre regiment ja parteix,
Vosaltres heu d’unir-vos als vostres companys,
Que en un vaixell petit us esperen,
Ferrando i Guglielmo
Abracem amor meu!
Fiordiligi i Dorabella
Moro d’angoixa!
Quintet
Fiordiligi
Jurem, que escriuràs cada dia, amor meu!
Dorabella
Escriu-me dues vegades al dia!
Guglielmo
No ho dubtis, estimada meva.
Ferrando
Estigues-ne segura, estimada!
Fiordiligi
Sigues fidel només a mi!
Dorabella
Guardat fidel!
Fiordiligi, Dorabella, Ferrando, Gugliermo
Adéu, el meu cor es desfà, adeu adeu!!
Cor
Bella vida militar…
(Mentre el cor repeteix, Ferrando i Guglielmo entren a la barca que s’allunya tot seguit. Els soldats marxen seguits dels homes i les dones)
ESCENA SISENA
Partits els amants, don Alfonso, s’aplega amb les dues dones, per implorar la clemència
Recitatiu
Dorabella
On són?
Don Alfonso
Han partit.
Fiordiligi
Una sortida amarga i de les més cruels!
Don Alfonso
Valor estimades filles, mireu: des de lluny els vostres estimats promesos,
Us fan senyals amb la mà.
Fiordiligi
Bon viatge, vida meva.
Dorabella
Ai las! deus, rabent aquesta barca,
Ja desapareix! faci el cel, que tingui un curs pròsper!
Dorebella
Faci el cel, que arribi al camp de batalla,
Sota uns auspicis afortunats!
Don Alfonso
Que ell estalviï a vosaltres les amants i a mi l’amic!
Tercet
Fiordiligi, Dorabella, Don Alfonso
Que sigui suau el vent,
Que tranquil·la sigui l’onada
I que en cada element, respongui favorablement als nostre desitjos.
(Marxen)
ESCENA SETENA
Recitatiu
Don Alfonso
No soc pas, un mal actor còmic,
Tot va bé. A l’indret convingut els dos campions,
Venus i Mart m’estaran esperant.
És necessari sense demora, ajuntar-los.
Tant de melindroses com de pallassades!
Millor per a mi, elles cauran més fàcilment,
Aquesta mena de gent, és la més ràpida a canviar d’humor,
Ai las! pobrets! apostar per aquestes dones cent escuts!
“Ell treballa en el mar, igual que, a la sorra,
I el bonic vent espera a atrapar a la xarxa,
Aquell que funda les seves esperances,
En el cor d’una dona!!
(Se’n va)
ESCENA VUITENA
Una sala amb dues cadires una taula etc,
Tres portes: dues laterals i una al mig, Despina prepara el xocolate,
Per les seves mestresses i remugant sobre la seva condició social.
Recitatiu
Despina
Quina maleïda vida,
La de fer de cambrera;
Del matí a la nit,
Es fa, es sua, es treballa i després,
De tantes penes no hi ha res per nosaltres.
En mitja hora que bato,
La xocolata està ja feta,
I incumbirà ha esperar tenir,
La boca seca?
La meva no és pas potser com la vostra?
Encantadores dames,
Qui és que us ha atribuït la substància
I a mi la flaira?
Per Bacus, vaig tastar-la,
Que n’és de bona!
Ve gent!
Ai las cel, són les meves mestresses.
ESCENA NOVENA
Fiordiligi i Dorabela entren i li expliquen la nova situació. Dorabela canta una ària desesperada. Per tant, el ulls d’Espina, aquesta sortida forçada dels dos amants no te res de greu!!
El contrari, ella anima a les seves mestresses a aprofitar la situació, a divertir-se i a viure nous amors; després de tot, els homes no són pas tots uns bàrbars, mentiders i inconstants?
Despina
Senyores, aquí teniu el vostre dinar (Dorabella ho tira tot a terra) dimonis que feu?
Fiordiligi i Dorabella
Ai las, ai las,
Despina
Que passa?
Fiordiligi
On és la meva espasa?
Dorabella
Un verí, on és?
Despina
Mestresses, anem!
Dorabella
Ai las, allunyat! tingues en compte la trista conseqüència, d’un sentiment desesperat!
Tanca les finestres, odio la llum, odio l’aire que respiro i m’odio a mi mateixa,
Qui se’n burla del meu dolor?
Qui em consola? ai las fuig! per pietat deixem sola!
Ària
Dorabella
Desitjos impecables que m’agiten,
En aquesta ànima, no deixen, que l’angoixa no em faci morir.
Donaria a les fúries, si resto viva, un exemple dissortat d’amor funest,
Pel so horrible dels meus sospirs,
Desitjos impecables, que m’agiten……
(Les germanes s’enfonsen a les seves cadires)
Recitatiu
Despina
Senyora Dorabella senyora Fiordiligi,
Dieu-me que ha passat?
Dorabella
Ai las, terrible dissort!
Fiordiligi
Els nervis en marcat els nostres amants.
Despina
No hi ha res més? ja tornaran.
Dorabella
Qui sap!
Despina,
Com que qui sap? on han anat?
Dorabella
Al camp de batalla!
Despina
Millor per a ells. Els veureu tornar carregats de llorers.
Fiordiligi
Però també poden morir!
Despina
Llavors, tan millor per a nosaltres.
Fiordiligi
Estúpida, què dius?
Despina
La pura veritat: en perdre dos, ens en queden tots els altres.
Fiordiligi
Ai las, perdent Guglielmo, em sembla que moriré!
Dorabella
Ai las, perdut Ferrando em sembla que aniré a enterrar-me viva!
Despina
Ben dit us ho sembla, però és veritat.
Fins ara no hi ha cap dona que s’hi hagi mort per un home!
Ni ha d’altres d’amor, que compensen la pèrdua.
Dorabella
I tu creus que podria estimar un altre home, que tingués per amant?
Fiordiligi
Un Guglielmo?
Dorabella
Un Ferrando?
Despina
Els altres són també tot el que són ells dos.
Ara estimeu un home, i vos n’estimeu un altre;
L’un val per l’altre perquè cap d’ells en val res.
Però no parlem pas d’això: Ells encara són vius, i tornaran vius,
Però són lluny, i sobre tot perquè perdre el vostre temps en algú més,
Penseu en divertir-vos.
Fiordiligi
Divertir-nos?
Despina
Ben segur! i el què és millor, fer l’amor com les diablesses,
Com d’altra banda faran a la guerra els vostres estimats amants.
Dorabella
No ofenguis pas així aquestes bones dones,
Exemples de fidelitat, d’amor intacte.
Despina
Anem! els temps ha passat de vendre aquests comptes als infants.
Ària
Despina
De part d’homes, de soldats esperar-ne fidelitat?
Que no ho entenen per caritat?
Tots ells són de la mateixa pasta: els fullatges movent-se,
Els vents inconstants, tenen més estabilitat que els homes,
Falses llàgrimes, miratges falsos també,
Paraules enganyoses, carícies mentideres,
Són les primeres qualitats.
En vosaltres no estimen sinó el plaer, després ens menyspreen,
Ens priven d’afecte, i és inútil implorar pietat d’aquests bàrbars.
Paguem, senyores amb la mateixa moneda aquesta raça impertinent:
Estimar per comoditat, per vanitat!
(Surten totes tres i entra Don Alfonso)
ESCENA DESENA
En un cambra, Despina felicita a Dorabella pel seu oportunisme, quan apareix Fiordiligi, dolorosament dividida entre la paraula donada a Guglielmo i aquesta nova flama que ha sentit neixer dins d’ella. Les dues altres dones s’encoratgen a seguir les seves inclinacions: l’amor és un petit lladre que pren i dona la pau als cor s com a ell li plau.
Recitatiu
Don Alfonso
Quin silenci! quin aire de tristor respiren aquests apartaments!
Pobretes! no tenen pas encara totes les culpes,
És necessari consolar-les.
Mentre que van a disfressar-se, els dos crèduls promesos com jo els hi he ordenat,
Reflexionen sobre el què es pot fer.
Temo una mica a Despina, aquesta astuta podria reconèixer-los,
I podria malbaratar les meves maquinacions.
Veurem si serà necessari un petit regal en el seu moment,
Un petit escut, és una gran conjura per a una cambrera,
Però per estar-ne segur, podria ficar-la en par dins del secret.
El projecte és excel·lent, la seva cambra és aquesta d’aquí,
La meva petita Despina.
Despina
Qui truca a la porta?
Don Alfonso
Estimada Despina el necessito.
Despina
No el necessito.
Don Alfonso
Vull fer-te un favor.
Despina
A una noia jove, un vell com vos lo l’hi fa pas res.
Don Alfonso
(Mostrant-li una peça d’or) parla en veu baixa i mira).
Despina
Me’l doneu?
Don Alfonso
Si, si ets bona en mi.
Despina
Que voldríeu? l’or és el xarop, que me’n dolcegi
Don Alfonso
I tu el tindràs l’or, però falta que em siguis enterament fidel.
Despina
Només és això? a veure.
Don Alfonso
Agafe’l i escolta:
Saps que les teves mestresses ham perdut els seus amants.
Despina
Ja ho sé.
Don Alfonso
Saps també tots els seus plans, tots el seus desitjos.
Despina
Ho sé tot.
Don Alfonso
Bé, si mai per consolar-les una mica i per treure,
Com es diu, un clau amb un altre,
Si trobessis el medi, de posar en la seva gràcia dos individus amables
Que voldrien intentar… tu ja em comprens.
Hi ha una recompensa per a tu de vint escuts,
Si aconsegueixes, que ells ho assilegin.
Despina
Aquesta proposta no em desplau gens,
Però amb aquestes dues filles ridícules…
Escolteu breument: són joves, són vells?,
I sobre tot, tenen una bona bossa, els vostres concurrents?
Don Alfonso
Ells tenen tot el que pot plaure a les dones, que tenen seny,
Vols veure’ls?
Despina
On són?
Don Alfonso
Allí. Puc fer-los entrar?
Despina
A fe meva… sí
(Don Alfonso fa entrar els amants, que són transvestís)
ESCENA ONZENA
Sola, però observant le seva ignorància, Fiordiligi decideix incorporar el seu promès al camp de batalla: Ella estarà a l’abric de temptació i compta persuadir Dorabella, de venir amb ella. Demana a Despina que prepari els vestits de soldat deixats pels dos oficials.
Sextet
Don Alfonso
Us presento amics meus a bella Despineta.
Només d’ella depèn consolar el vostre cor.
Ferrando i Guglielmo
Per la mà, que estic feliç de besar,
Pels seus ulls plens d’ encant,
Pugui la meva estimada tornar cap a mi,
Els seus bells ulls favorables a mi.
Despina
(Quins aspectes! quins vestits! quines cares, quins bigotis!
No sé pas qui aquests dos són polonesos o turcs)
Don Alfonso
Què et sembla el seu aspecte?
Despina
Per parlar-vos francament, són un museu fora de lo comú,
Un veritable remei a l’amor.
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
De moment la cosa és del tot concloent, si ella no ens reconeix,
No ni ha pas res a témer.
Fiordiligi i Dorabella
Hola Despina!
Despina
Senyores.
Don Alfonso
Eus aquí l’instant decisiu!
(Feu-ho amb art i jo m’amago aquí, i es retira)
Fiordiligi i Dorabella (entrant)
Filla impertinent, què fas, amb gent semblant?
Fes-la sortir a l’instant o jo faré que ten penedeixis amb ells.
Despina, Ferrando i Guglielmo
(Posant-se de genolls)
Ai las senyores, perdoneu! mireu el vostres peus esllanguir-se dos dissortats
Adoradors palpitant pel vostre mèrit.
Fiordeligi i Dorabella
Déus justos! que sento! qui pot ser l’indigne autor d’aquesta enorme traïdoria?.
Despina, Ferrando i Guglielmo
Calmeu la vostre indignació, us ho prego!
Fiordiligi i Dorabella
Ai las, sento que no puc contenir-me més!
Tinc dins del meu pit l’ànima plena de despit i de terror!
Despina i Don Alfonso
(Aquesta ràbia i aquest furor m’inquieten una mica)
Ferrando i Guglielmo
(Com en són d’agradables al nostre cor aquesta ràbia i aquest furor)
Fiordiligi i Dorabella
Ai las perdona el meu estimat, aquest cor és innocent)
Recitatiu
Don Alfonso
(Des de la porta)
Quin murmuri! quin estrèpit! quin desordre és aquest?
Esteu boges estimades filles?
Voleu amotinar el veïnatge?
Què teniu? qui ha arribat?
Dorabella
Ai las cel! mireu! uns homes a la nostre casa.
Don Alfonso
Quin mal hi ha? avui després d’aquest afer funesta?
Ferrando
Cupido, el déu tan potent ens ha conduït a vosaltres.
Guglielmo
No més vista la llum dels vostres ulls enlluernadors….
Ferrando
Que aquestes vives flames…
Guglielmo
Papellones amoroses i agonitzants…
Ferrando
Volen davant vosaltres….
Guglielmo
El costat i al darrera.
Ferrando i Guglielmo
Per implorar llastimosament la vostra pietat.
Fiordiligi
Cel! quina audàcia!
Dorabella
Què fem?
Fiordiligi
Temeraris! sortiu d’aquest lloc!
(Despina surt acovardida)
I que el vostre alè funest, dels vostres infames propòsits,
No profani el nostre cor, les nostres oïdes, i els nostres sentiments!
És debades per nosaltres i per altri, que hom cerca a seduir les nostres ànimes;
La fe intacte que nosaltres hem donat als nostres estimats amants,
Sabrem guardar-la fins a la mort, a despit del món i de la sort.
Ària
Fiordiligi
Com una roca roman immòbil contra els vents i la tempesta,
Així, per sempre, aquesta ànima és forta en la seva fidelitat i el seu amor.
Amb nosaltres va néixer aquesta flama,
Que estimem i ens consola, i només la mort,
Podria fer canviar el nostre cor de sentiment.
Respecteu, ànimes ingrates, aquest exemple de constància,
I que mai més una bàrbara esperança ens torni plens de audàcia!
Recitatiu
Ferrando
Ai las! no marxeu!.
Guglielmo
Quedeu-vos!
(Què us sembla?)
Don Alfonso
Espereu per caritat, filles meves,
No em feu fer més la trista figura.
Dorabella
Què preteneu vos?
Don Alfonso
Res! però em sembla… que una mica de dolçor,
En fi, aquests homes honestos són els meus amics.
Fiordiligi
Com! hauria d’escoltar…..
Guglielmo
Les nostres penes i sentir-ne pietat! la celestial bellesa dels vostres ulls,
Ha obert una ferida en los nostres,
A la qual només pot portar remei el bàlsam d’amor:
Obriu el vostre cor un sol instant,
Ai las, belles, a les seves dolces paraules,
I veureu expirar davant vostre els més fidels amants.
Ària
Guglielmo
No sigueu tímides, encisadors ullets,
Llenceu cap aquí una mica dels llamps d’amor.
Feu-nos feliços, estimeu amb nosaltres,
I us farem les més felices.
Mireu, toqueu, examineu tot,
Som dues ànimes boges,
Som forts i ben fets,
I com cada una pot veure, sigui per mèrit o per atzar,
Tenim bons peus, bonics ulls i un nas bonic.
Mireu el bon peu, examineu els bonics ulls,
I toqueu un bon nas;,
Examineu-ho tot, i aquests bigotis poden dir-se,
Triomfs dels homes, plomes d’amor
(Fiordiligi i Dorabella marxen, Ferrando i Guglielmo sols amb Don Alfonso, rient)
ESCENA DOTZENA
Els dos Albanesos, molt divertits pel seu fracàs, seductors, clamen victòria i demanen el deute. Don Alfonso els hi demana d’esperar fins a demà.
Un cop sol, Ferrando descobreix el poder reconfortant de l’amor autèntic.
Trio
Don Alfonso
I vosaltres rieu?
Ferrando i Guglielmo
Certament, riem.
Don Alfonso
Però, què teniu?
Ferrando i Guglielmo
Ja ho sabem
Don Alfonso
Rieu sense fer soroll!
Ferrando i Guglielmo
Parleu endebades
Don Alfonso
Si us sentissin, si us descobrissin,
Això previndria tot l’assumpte.
Ferrando i Guglielmo
Ai las. Sento la meva ànima partir-se de riure, ha,ha,ha, ha
Sento estellar les meves vísceres!
Don Alfonso
El vostre riure en fa riure,
Però sé que això acabarà en llàgrimes.
Recitatiu
Don Alfonso
Es pot saber la raó d’aquesta hilaritat?
Gruglielmo
Dimonis! no us sembla que en tenim la justa raó estimat senyor?
Ferrando
Com ens voleu pagar? o la juguesca és inusual?
Guglielmo
Pagueu la meitat.
Ferrando
Pagueu només 24 escuts.
Don Alfonso
Pobres, petits innocents, veniu aquí!
Vull fer-vos posar el dit petit a la boca.
Guglielmo
I encara teniu el coratge de respirar?
Don Alfonso
Abans d’aquesta nit en tornarem a parlar.
Ferrando
Quan vulgueu.
Don Alfonso
En l’espera, silenci i obediència fins a demà matí.
Guglielmo
Som soldats i estimem la disciplina.
Don Alfonso
Molt bé, aneu tots dos a esperar-me al jardinet,
I us mostraré les meves ordres.
Guglielmo
No es menga avui?
Ferrando
Per què serveix això? un cop acabada la batalla,
El sopar serà per nosaltres més suculent.
Ària
Ferrando
Una brisa amorosa, portarà el nostre cor,
Un dolç confort emanant del nostre tresor.
A un cor nodrit d’esperança d’amor.
No té pas cura. Vull millor un bon àpat.
ESCENA TRETZENA
Aclaparat pel dubte, Don Alfonso interpel·lant Despina: hi han tant poques dones constants a l’amor, i aquí n’hi han dues! però per a la confident, l’afer és lluny d’estar decidit: Ella sabrà doblegar el cor de les seves mestresses i demana conduir la maquinació. Una crida doncs als pretesos Albanesos.
(Don Alfonso sol i desprès Despina)
Recitatiu
Don Alfonso
N’hi hauria per riure! si poc nombroses les dones constants d’aquest món
Aquí justament n’hi han dues! això no serà res.
(Entra Despina)
Despina
Vine, vine filleta diguem on són i què fan les mestresses,
Despina
Les pobres ximpletes són al jardinet,
A lamentar-se amb el vent i amb les mosques,
De haver perdut els seus amants.
Don Alfonso
I com creus que s’acabarà l’assumpte?
Podem esperar, que elles faran prova de judici?
Despina
En quant a mi, jo o feria,
I allí on elles ploren, jo riuria.
Desesperar-se, ofegar-se perquè un amant se’n va?
Mireu quina follia!
Se’n agafen dos si un se’n va,
Don Alfonso
Molt bé! això és prudència
(Manca afalagar el seu amor propi).
Despina
És la llei de la natura, i no només de la prudència.
Què és l’amor? plaer, comoditat, fantasia, joia, alegria, passa-temps, divertiment.
No és pas amor, si s’esdevé desagradable,
Si en lloc de donar plaer, perjudica i turmenta.
Don Alfonso
Però esperant aquestes folles…
Despina
Aquestes folles faran la vostra manera.
És bo que sàpiguen ser estimats per aquestes dues.
Don Alfoso
Elles no saben.
Despina
Aleshores, estimaran de nou.
Hi ha el costum de dir: digui-ho i deixa fer al diable!
Don Alfonso
I com vols fer que tornin, de moment que han marxat?
I que sentin, que es deixen temptar aquestes dues bestioles?!!!!!!!!!!!!
Despina
Deixem a mi la feina de tota la maquinació.
Quan Despina maquina una cosa no pot mancar-li el resultat,
He conduït mil homes pel nas, i sabré conduir dues dones!
Són rics el dos senyors dels mostatxos?
Don Alfonso
Són riquíssims.
Despina
On són?
Don Alfonso
M’esperen al camí.
Despina
Aneu, porteu-los cap a mi de seguida per la petita porta.
Us espero a la meva cambra, a condició que feu tot el què us ordenaré.
Abans de demà els vostres amics cantaran victòria,
I tindran el plaer i jo la glòria.
(Se’n van)
ESCENA CATORZENA
Dorabela i Fiordilligi en un agradable jardí i dos bancs d’herba al costat.
Dorabela i Fiordilligi.
Ai las, com en un moment tot el meu destí ha canviat!
Ai las, com d’ara endavant la vida és per a mi una mar plena de tempesta!
També fa temps que al meu costat el cel ingrat m’ha deixat el meu ben estimat,
Jo no sabia pas que eren les penes,
No sabia pas el què és llanguir.
ESCENA QUINZENA
Ferrando i Guglielmo
Morim, sí, morim a fi de satisfer les ingrates.
Don Alfonso
Encara hi ha una esperança, no feu pas això, ho deus! no ho feu!
Fiordiligi i Dorabella
Cel, quins crits horribles!
Ferrando i Guglielmo
Deixeu-me!
Don Alfonso
Espereu! (Ferrando i Guglielmo porten cadascun una llitera, entren seguits de Don Alfonso
Ferrando i Guglielmo
Puc que l’arsènic m’alliberi de tanta crueltat!
(Veuen de l’ampolla i donant-se una volta veuen les dues dones)
Fiordiligi i Dorabella
Cel, això era un verí?
Don Alfonso
Un verí bo i vell, que en pocs instants el traurà la vida!
Fiordiligi i Dorabella
Aquest tràgic espectacle em glaça el cor.
Ferrando i Guglielmo
Apropeu-se’l a veure el trist efecte d’un sentiment desesperat,
I tingueu pietat.
Fiordiligi i Dorabella
Aquest tràgic espectacle em glaça el cor.
Tots
Com els raigs de sol esdevenen per a mi tenebrosos!
Les meves fibres tremolen i la meva ànima sembla esvanir-se,
I ni la meva llengua ni els meus llavis poden articular ni un mot!
(Ferrando i Guglielmo cauen sobre els bancs d’herba)
Don Alfonso
Atès que aquests joves dissortats són a punt de morir,
Intenteu al menys demostrar-l’is pietat
Fiordiligi i Dorabella
Veniu de pressa, veniu de pressa!
Ningú, o déus, ens sent.
Despina, Despina
Despina
Qui em crida?
Fiordiligi i Dorabella
Despina (entra Despina).
Despina
Què veig? ! Crec que els dissortats són morts,
O estan a punt de morir.
Don Alfonso
Ai las, això no és més que la pura veritat!
Furiosos, desesperats, ells s’han enverinat!
Ai las, amor únic!
Despina
Abandonar aquests dissortats, seria vergonyós per vosaltres.
És necessari socórrer-los.
Fiordiligi i Dorabela
Què podem fer?
Despina
Ells encara donen signes de vida.
De les vostres mans pietoses feu-los una mica de suport,
I vosaltres correu amb mi,
Volem a la recerca d’un metge, d’un antídot
(Despina i Don Alfonso marxen)
Fiordiligi i Dorabella
Déus, quina prova és aquesta!
No es podia trobar un esdeveniment més funest!
Ferrando i Guglielmo
No es podia trobar una comèdia més bonica, ai las!
Fiordiligi i Dorabella
Els dissortats sospiren!
Fiordiligi
Què farem nosaltres?
Dorabella
Tu què suggereixes?
Fiordiligi
En moments tan dolorosos, qui els podria abandonar?.
Dorabella
Quines cares més interessants!
Fiordiligi
Podem apropar-nos-hi una mica.
Dorabella
Ell no té pas el cap més fred.
Fiordiligi
De totes maneres és igualment fred.
Dorabella
I els pols?
Fiordiligi
Jo no el sento pas.
Dorabella
Aquí bat molt lentament.
Fiordiligi i Dorabella
Si el socors tarda massa no hi ha pas cap esperança de vida!
Ferrando i Guglielmo
(Han esdevingut totes dues més humanes i accessibles)
Queda saber si la seva pietat s’acabarà en amor)
Fiordiligi i Dorabella
Pobres xicots! la seva mort ens farà plorar.
ESCENA SETZENA
(Apareix Despina disfressada de metge: desprès d’explicar-li les circumstàncies del drama, intenta tornar a la vida els dos amants. Ells comencen de nou la seva tasca de seducció. en debades.
Però aquest cop, el dubte s’insinua el seu esperit: “aquesta còlera i aquest furor” de Fiordiligi i Dorabella són realment sincers?
Els mateixos, Despina disfressada de metge i Don Alfonso
Don Alfonso
Aquí està el metge, belles dames.
Ferrando i Guglielmo
Despina disfressada. Quina cosa més trista!
Despina
“Salvete amabiles bones puelles!
Fiordiligi i Dorabella
Parla una llengua que no coneixem.
Despina
Parlem com vosaltres enteneu.
Jo sé grec i àrab, el turc i el vàndal i també sé el tarter.
Don Alfonso
Conserveu el vostre us tan de llenguatge,
Examineu, de moment aquests dissortats;
Han ingerit verí, què si pot fer?
Fiordiligi i Dorabella
Senyor doctor, què s’hi por fer?
Despina
(Tactant el pols i el front de l’un i de l’altre)
En principi necessito saber la raó,
I de seguida la natura del verí,
Si l’ham begut fred o calent,
En petita o gran quantitat,
En una sola vegada o varies.
Fiordiligi i Dorabella
Han pres arsènic, Senyor doctor,
L’han vegut de l’ampolla, la causa és l’amor,
I l’han ingerit d’un sol glop.
Despina
No ho espanteu pas, no us trastorneu,
Aquí està la prova del meu saber.
Fiordiligi i Dorabella
Teniu a la mà un objecte de ferro.
Despina
Aquest és el famós imant, pedra magnètica,
Que té el seu origen a l’Alemanya,
I fou de seguida tan cèlebre allà a França.
(Els toca amb l’imman, el cap del falsos malalts,
I frega a poc a poc els seus cossos en el sentit de la llargada).
Fiordiligi i Dorabella
Es mouen, es retorcen es sacsegen
Van a colpejar-se el crani sobre el sol.
Despina
Ai las, teniu el front alt.
Fiordiligi i Dorabella
Nosaltres estem a punt!
Despina
Tingueu molt de valor! de moment els he deslliurat de la mort.
Fiordiligi, Dorabela i Don Alfonso
“Mirant tots a l’entorn” recuperen les forces”,
Ai las, aquest metge val un Perú.
Ferrando i Guglielmo (Posant-se d’en peus)
On soc? quin és aquest llum? qui són aquesta gent?
Estic davant el tron de Júpiter?
Ets Pal·les o Venus?
No ets la deessa de la meva ànima!
Et reconec pel teu dolç rostre,
I la mà que a l’instant conec bé.
I què només és el meu tresor.
(S’abracen tendrament i lis besant la mà)
Despina i Don Alfonso
No tingueu cap temor, això són encara els efectes del verí.
Fiordiligi, Dorabela
Sens dubte, però tant melindrosos, porten malament el nostre amor.
Ferrando i Guglielmo
(Tinc els pulmons a punt de rebentar de les ganes que tinc de riure)
Per pietat amor meu!
Fiordiligi i Dorabella
No se pas resistir.
Ferrando i Guglielmo
Gira cap a mi els teus alegres ulls!
Despina i Don Alfonso
En algunes hores ho veureu,
Per la virtut del magnetisme
Acabarà aquest paroxisme.
Tornaran a tenir tot el seu humor inicial.
Ferrando i Guglielmo
Fes-me un petó tresor meu
Només un petó o jo em moro aquí mateix.
Fiordiligi i Dorabella
Cal un petó?
Despina i Don Alfonso
Feu-los-hi per un signe de bondat
Fiordiligi i Dorabella
Ai las, hom demana massa,
A una fidel i honesta amant!
La meva fe és ultratjada,
Com és ultratjat el meu cor!
Despina, Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
(Un quadre més feliç no se ha vist mai en tot el món: el què em fa riure més, és aquesta cólera i aquesta fúria)
Fiordiligi i Dorabella
Desesperats, enverinats,
Aneu al dimoni tant con sou vosaltres;
De veritat us penediu massa tard,
Si la meva fúria augmenta encara.
Ferrando i Guglielmo
(Però no se si veritables o falses, són aquesta còlera i aquesta fúria, i jo no voldria pas què tant de foc acabés amb l’amor)
Despina i Don Alfonso
(Sé molt bé que tant de foc es canviarà en tant d’amor)
ACTE SEGON
Quadre I Habitació de la casa. Despina demana a les germanes que accedisquen als desitjos dels albanesos; se’n va. A soles, Dorabella confessa a Fiordiligi que se sent temptada. No obstant, la seua germana es manté ferma.
Quadre II Jardí de la casa. Dorabella i el disfressat Guglielmo estan emparellats, com els altres dos. La conversa és bastant incòmoda, i Ferrando se’n va amb Fiordiligi. Ara que estan sols, Guglielmo intenta cortejar a Dorabella. Aquesta no es resisteix i acaba entregant-li un medalló, amb el retrat de Ferrando al seu interior, a canvi d’una joia amb forma de cor. Ferrando té menys èxit amb Fiordiligi, de manera que s’enutja quan més tard descobreix que el medalló amb el seu retrat ha estat tan ràpidament lliurat al nou amant. Guglielmo al principi simpatitza amb Ferrando, però després presumeix, perquè la seua enamorada li és fidel.
Quadre III Saló de la casa. Dorabella admet la seua indiscreció. Fiordiligi, disgustada, decideix seguir a l’exèrcit per a trobar el seu enamorat. Abans que puga anar-se’n, no obstant, arriba Ferrando i segueix cortejant-la; al final, Fiordiligi acaba en els seus braços. Guglielmo queda afligit. Ferrando es burla d’ell, de la mateixa manera que Guglielmo havia fet abans amb aquest. Don Alfonso, guanyador de l’aposta, diu que les perdonen, perquè al remat “Così fan tutte” (“Totes les dones fan el mateix”), i així ho acaben admetent Ferrando i Guglielmo.
Quadre IV. Menjador de la casa, preparat per a les noces. Despina i Don Alfonso estan preparant la cerimònia. Despina, disfressada de notari, presenta el contracte de matrimoni, i tots el signen. De sobte se sent música militar a la llunyania, anunciant la tornada dels oficials. Don Alfonso confirma els temors de les joves: Ferrando i Guglielmo tornen. Els albanesos corren a amagar-se (en realitat, per a canviar-se la disfressa). Tornen al seu uniforme d’oficial i manifesten el seu amor. Don Alfonso els ensenya el contracte de matrimoni, i, quan el llegeixen, s’enutgen. Llavors se’n van i tornen poc després amb part de les disfresses. Es descobreix que el notari era en realitat Despina i les germanes s’adonen que han estat enganyades. Al final, tot es perdona, i el grup sencer canta a la capacitat humana d’acceptar tots els moments de la vida, tant els bons com els dolents, amb la moralitat: feliç aquell que tot ho veu pel costat bo.
Habitació amb Fiordiligi, Dorabella i Despina
ESCENA PRIMERA
Recitatiu
Despina
Vaja, que sou dues noies ben rares!
Fiordiligi
Oh, caram!
I què pretens que fem?
Despina
El que vulgueu.
Sou de carn i os, o de què sou?
Una dona als quinze anys ha de saber tot allò que està de moda;
On té el diable la cua, allò que està bé i allò que està malament.
Ha de saber les picardies que enamoren els amants, fingir el riure, fingir el plor,
I inventar-se belles excuses.
Deu, en un moment,
saber acontentar cent, amb les pupil·les parlar amb milers.
Donar esperança a tothom,
Siguin bells o lletjos, saber amagar-se sense confondre’s,
Sense ruboritzar saber mentir i com una reina
Des de un alt soli amb un «puc i vull» fer-se obeir.
(Sembla que els agrada aquesta doctrina; Visca Despina, de saber servir.)
Se’n va
Fiordiligi
Germana, tu què dius?
Dorabella
Estic atordida per l’esperit infernal d’aquesta noia.
Fiordiligi
Creu-me, és una boja.
Et sembla que estem en condicions de seguir els consells?
Però, i els nostres cors?
Dorabella
Continuen sent el que eren;
Per divertir-se una mica i no morir de malenconia,
No es falta a la fidelitat, germana meva.
D’altra banda, escolta, per entendre’ns:
Quin dels dos narcisos vols escollir per a tu?
Fiordiligi
Decide tú, hermana.
Dorabella
Yo ya he decidido Me quedaré con ese morenito que me parece el más divertido.
Fiordiligi
Mentre jo amb el rosset em riuré una mica i me’n burlaré.
Dorabella
Fer broma, contestar a les seves paraules dolces.
Fiordiligi
Sospirant, us sospirs d’un altre imitaré.
Dorabella
Em dirà: El meu bé, em moro!
Fiordiligi
Em dirà: El meu tresor!
Fiordiligi i Dorabella
I mentrestant quin plaer, com em divertiré, etc
ESCENA SEGONA
Jardí a la vora del mar.
Ferrando i Guglielmo
Secundat, brises amigues, secundeu els meus desitjos i conduïu els meus sospirs a la deessa del cor.
Vosaltres, que heu sentit mil vegades el caràcter de les meves penes,
Repetiu a la meva estimada tot el que vau sentir llavors.
Cor
Secuntat, brises amigues, els desitjos de tan cors.
Fiordiligi i Dorabella
Què és tota aquesta mascarada?
Despina
Ànim, vaja, valor!
Heu perdut l’ús de la paraula?
Ferrando
Tremolo i palpito del cap als peus.
Guglielmo
L’amor lliga els membres el veritable amant.
Don Alonso
Sigueu bones, doneu-los ànims!
Fiordiligi
(Als amants)
Parleu!
Dorabella
Digueu lliurement què és el que desitgeu.
Ferrando
Senyora.
Guglielmo
Més ben dit, senyores
Ferrando
Parla primer tu.
Guglielmo
No, no, parla primer.
Don Alfonso
(Prenent de la mà a Dorabella)
Doneu-me la mà, moveu-vos una mica!
(Despina agafa la mà de Fiordiligi)
(Als amants)
Si vosaltres no parleu per vosaltres parlaré jo.
Perdó us demana
Un esclau tremolós:
Us ha ofès, ja ho veu, però només un instant; ara pateix, però calla…
Ferrando i Guglielmo
Calla…
Don Alfonso
Ara us deixa en pau
Ferrando i Guglielmo
En pau…
Don Alfonso
No pot allò que vol, però voldrà tant com pugui.
Ferrando, Guglielmo
No pot allò que vol,
però voldrà tant com pugui.
Don Alfonso
Vaja, responeu; mireu i us rieu?
Despina
Per vosaltres la resposta a ells hi donaré.
(Als senyors)
El que ha passat, ha passat, oblidem el passat,
Que es trenqui per sempre aquest llaç, que és signe de servitud.
Doneu-me el braç i no sospireu ja més.
Despina i Donalfonso
(Per caritat, marxem; veurem què saben fer.
Les creuré més llistes que el diable si ara no cauen al parany.)
(Se’n van.)
Fiordiligi
Oh, quin dia tan bonic!
Ferrando
Sí, fa més aviat calor.
Dorabella
Quins arbres més bonics!
Guglielmo
Cert, cert, són bonics, tenen més fulles que fruits.
Fiordiligi
Aquests senders, que bonics són.
Voleu passejar-hi?
Ferrando
Estic disposat, estimada, a seguir qualsevol indicació vostra.
Fiordiligi
Massa amable.
Ferrando
(En veu baixa a Guglielmo)
(Ja hem arribat a la gran crisi!)
Fiordiligi
Què us heu dit!
Ferrando
Ah, li he recomanat que us distregui.
(Fiordiligi i Ferrando passegen.)
Dorabella
Passegem nosaltres també.
Guglielmo
Com agradeu.
Ai de mi!
Dorabella
Què us passa?
Guglielmo
Em trobo tan malament, tan malament, ànima meva,
Que em sembla que moriré.
Dorabella
(No aconseguirà res de res.)
Seran restes del verí que heu begut.
Guglielmo
(Bromeja, o parla de debò?)
Digueu-vos acceptar aquesta petita ofrena.
Dorabella
Un cor?
Guglielmo
Ho accepteu?
Dorabella
Ho accepto.
Guglielmo
(Pobre Ferrando!)
Oh, quin plaer!
Us dono el meu cor, bell ídol meu;
Però vull el vostre, vaja, doneu-me’l també.
Dorabella
M’ho doneu, i jo ho prenc, però el meu no us ho dono,
En va m’ho demaneu, ja no ho tinc amb mi.
Guglielmo
Si no el tens amb tu, per què batega aquí?
Dorabella
Si a mi me’l dones, què batega aquí?
Dorabella, Guglielmo
És el meu cor que ja no és amb mi,
Se n’ha anat per estar amb tu, i batega així.
(Guglielmo intenta col·locar-lo el cor on porta el retrat de Ferrando.)
Guglielmo
Deixa que t’ho posi aquí.
Dorabella
No ho puc portar aquí.
Guglielmo
T’entenc, maliciosa.
(Li torna amb suavitat la cara cap a l’altra banda, li treu el retrat i posa al seu lloc el cor.)
Dorabella
Què fas?
Guglielmo
No miris.
Dorabella
(El meu pit sembla un Vesuvi!)
Guglielmo
(Pobre Ferrando! Sembla impossible.)
Torna els ullets cap a mi.
Dorabella
Què vols?
Guglielmo
Mira, mira si no està millor així.
Dorabella, Guglielmo
Oh intercanvi feliç de cors i afectes, quins nous plaers, què dolç patir.
(Marxen abraçats; entra Fiordiligi.)
Fiordiligi
Se’n va…escolta… ah, no!
Deixem que se’n vagi,
Que s’aparti de la meva vista la infausta causa de la meva debilitat.
A quin punt m’ha portat, el molt cruel… premi és aquest
Que bé mereixen les meves culpes!
En un instant com aquest, havia d’escoltar jo els sospirs dun nou amant?
Havia de convertir les queixes de laltre en un joc?
Ah, aquest cor condemnes amb raó, oh just amor!
Estic cremant, i aquest ardor meu ja no és efecte d’un amor virtuós,
És inquietud, afany, remordiment, penediment, lleugeresa, perfídia i traïció.
Per pietat, amor meu, perdona l’error d’una ànima enamorada;
Entre aquestes ombres i aquestes plantes sempre quedarà amagat,
Oh Déu.
Destruirà aquest desig el meu valor, i la meva constància oblidarà el record que em causa vergonya i horror.
A qui mai va faltar a la seva fidelitat aquest ingrat cor?
Mereixia millor premi, estimat meu, el teu candor.
(Se’n va. Entren Ferrando i Guglielmo.)
Ferrando
Amic, hem vençut!
Guglielmo
Son tots dos o triple?
Ferrando
Una línia, amic;
Fiordiligi és la modèstia feta carn.
Guglielmo
Ni més ni menys?
Ferrando
Ni més ni menys.
Està atent i escolta com ha anat.
Em fa fora amb orgull,
Em maltracta, fuig de mi,
Donant-me testimoni i paraula que és una dona sense comparació.
Guglielmo
Bravo tu, bravo jo, bravo la meva Penèlope!
Deixa’m que t’abraci per tan feliç auguri,
Oh el meu fidel Mercuri.
Ferrando
I la meva Dorabella, com s’ha portat?
Oh, però no en tinc cap dubte.
Jo conec la seva ànima sensible.
Ella no estima,
No adora ningú més que a mi.
Guglielmo
Cert! I per això, com a prova del seu amor,
De la seva fidelitat
Em va donar aquest bell retrat.
Ferrando
El meu retrat! Ah, pèrfida!
(Es disposa a sortir.)
Guglielmo
On vas?
Ferrando
A arrencar-li el cor del seu malvat pit,
I a venjar el meu traït afecte.
Guglielmo
Atura’t!
Ferrando
No, deixa’m!
Guglielmo
Estàs boig?
Vols arruïnar-te per una dona que no val dos reals?
(No voldria que fes una ximpleria.)
Ferrando
Déus, tantes promeses, i llàgrimes,
I sospirs, i juraments, com ha pogut oblidar-los en tan poc temps?
Guglielmo
Per Déu, no ho sé.
Ferrando
I què he de fer ara, quin partit prendre, quina idea?
Tingues pietat de mi: aconsella’m.
Guglielmo
Amic, no sabria quin consell donar-te!
Ferrando
Bàrbara! ¡Ingrata! En un dia!
En poques hores!
Guglielmo
Cert que aquest és un cas que causa sorpresa!
Dones meves, se la jugueu a tants que,
Si us he de dir la veritat, quan es queixen els amants
Els començo a compadir.
Jo estimo el vostre sexe, ho sabeu,
I ho sap tothom, cada dia us ho demostro,
Us dono proves d’amistat.
Però això de jugar-se-la a tants i tants
M’omple d’indignació, en veritat.
Mil vegades he pres l’espasa per salvar el vostre honor,
Mil vegades us he defensat amb paraules i encara més amb el cor.
Però això de jugar-se-la a tants i tants
És un petit vici molt molest.
Sou belles, sou amables,
De tresors us va satisfer el cel,
I les gràcies us circumden del cap als peus.
Però us la jugueu a tants i tants
Que no es pot ni creure.
Però us la jugueu
A tants i tants
Que si criden els amants certament tenen molta raó.
Ferrando
En quin dur combat.
En què desordre de pensaments i afectes em trobo?.
Tan insòlit i nou és el meu cas,
Que ni els altres ni jo mateix
En tinc prou per aconsellar-me …
Alfonso, Alfonso,
Com riuràs de la meva estupidesa!
Però em venjaré, sabré esborrar del meu pit a aquesta iniqua.
Esborrar-la? Ai Déu, massa parla a favor aquest cor meu.
Traït, burlat, per aquest pèrfid cor,
Sento que encara la meva ànima l’adora,
I parlen a favor seu
Les veus de lamor.
(Entra Don Alfonso.)
Don Alfonso
Bravo, això sí que és constància.
Ferrando
Marxeu-vos, oh bàrbar,
Per culpa vostra soc desgraciat.
Don Alfonso
Vaja, si sou bons us tornaré
L’antiga tranquil·litat.
Escolteu: Fiordiligi es manté fidel a Guglielmo,
I Dorabella ha estat infidel amb vós.
Ferrando
Per vergonya meva!
(Entra Guillem.)
Guglielmo
Estimat amic, cal guardar les distàncies en tot:
Et sembla que una dona pugui ser infidel a un Guglielmo?
Si fem una petita comparació,
I no ho dic per lloar-me, entre nosaltres,
Tu mateix pots veure, amic, que tinc una mica més de mèrit.
Don Alfonso
Eh, i jo també ho dic!
Guglielmo
Per començar, em donareu cinquanta cequíes.
Don Alfonso
Amb molt de gust.
Però abans de pagar vull que fem algun altre experiment.
Guglielmo
Com?
Don Alfonso
Tingueu paciència.
Fins demà sou tots dos els meus esclaus,
M’heu donat paraula de soldats de fer el que jo us digui.
Veniu, espero mostrar-vos el boig que aquesta qui ven l’ocell abans d’haver-lo capturat.
ESCENA TERCERA
Habitació on es troben Despina, Dorabella i Fiordiligi.
Despina
Ara veig que sou una dona de debò.
Dorabella
En va, Despina, vaig intentar resistir-me:
Aquest dimoni té una manera de fer,
Una eloqüència, uns modals, que et fan caure encara que siguis de pedra.
Fiordiligi
Desgraciada!
Veieu, per culpa vostra, en quin estat em trobo!
Despina
Què ha passat, estimada senyoreta?
Dorabella
Et fa mal alguna cosa, germana?
Fiordiligi
Tinc el diable que tant de bo se’ns emporti
A mi, a tu, a ella, a Don Alfonso,
Els forasters i quants bojos existeixen al món.
Dorabella
Has perdut el judici?
Fiordiligi
Pitjor, pitjor horroritza’t: estic enamorada
I no només de Guglielmo.
Despina
Millor, millor!
Dorabella
Potser també tu estàs enamorada d’aquest galant rosset?
Fiordiligi
Ai, desgraciadament per a nosaltres!
Despina
Doncs fantàstic!
Dorabella
Pren, setanta mil petons:
Tu el rosset i jo el bru, i ja ens tens a totes dues casades!
Fiordiligi
Jo sabré dominar-me.
Despina
Vós no sabreu res de res.
Fiordiligi
Doncs faré que tu ho vegis.
Dorabella
Creu-me, germana, és millor que cedeixis.
L’amor és un lladregot.
L’amor és una petita serp.
Treu i concedeix la pau, al seu gust, als cors.
Als que li plau, als cors.
Només amb els ulls sap obrir-se un camí cap al pit,
I encadena a l’ànima i li treu la llibertat.
Et proporciona dolçor i plaer si el deixes fer,
Però t’omple de disgustos si intentes resistir-te.
Si s’aposenta al teu pit, si et picoteja aquí,
Fes tot el que et demani que jo també ho faré.
(Dorabella i Despina se’n van.)
Fiordiligi
Com tot conspira per seduir-me!
Però no…
No vull veure aquest seductor.
(Don Alfonso ha estat escoltant amb Ferrando i Guglielmo.)
Guglielmo
(Molt bé, la meva casta Artemisa!
La sentiu?)
Fiordiligi
Però Dorabella podria, sense que jo ho sabés…
A poc a poc… em passa una idea per la ment… a casa deuen haver quedat molts uniformes de Guglielmo i de Ferrando… valor…
Despina! Despina!
Despina
Què hi ha?
Fiordiligi
Pren aquesta clau i sense replica,
sense cap rèplica vés-te’n a l’armari rober i porta’m dues espases, dos barrets i dos vestits dels nostres promesos.
(Despina se’n va.)
Fiordiligi
El vestit d’en Ferrando se’m posarà bé;
Dorabella es pot posar el de Guglielmo.
Amb aquestes vestimentes anirem a trobar-nos amb els nostres promesos,
Al seu costat podrem lluitar, i morir si cal.
(Llevant-se les seves joies)
Marxeu-vos en mala hora, ornaments fatals, us detesto.
Guglielmo
(Es pot donar un amor semblant a aquest?)
Fiordiligi
No espereu tornar al meu front abans que jo torni amb el meu amor.
Al vostre lloc col·locaré aquest barret;
Oh, com em transforma els trets i la cara!
Ni jo mateixa aconsegueixo reconèixer-me!
En pocs instants estaré entre els braços del meu fidel promès,
Com a desconeguda, amb aquest vestit, em presentaré davant seu.
Quina alegria sentirà en reconèixer-me!
Ferrando
I mentrestant, de dolor, pobre de mi, moriré.
Fiordiligi
Què és el que veig?
M’han traït!
Si us plau, marxeu-vos!
Ferrando
Ah no, vida meva!
Amb aquesta espasa, tu mateixa traspassaràs aquest cor;
I si, oh déus, no tens força jo t’aguantaré la mà.
Fiordiligi
¡Calla, ai de mi!
Ja he patit prou turment i desgràcia!
Ferrando
Ah. que ara la seva constància …
Fiordiligi
Ah, que ara la meva constància.
Fiordiligi i Ferrando
…Per aquestes mirades, i pel que diu,
Veig que comença a vacil·lar.
Fiordiligi
Aixeca’t, aixeca’t!
Ferrando
No ho esperis.
Fiordiligi
Per pietat, què pretens de mi?
Ferrando
El teu cor, o la meva mort.
Fiordiligi
Ah, ja no tinc forces.
Ferrando
Cedeix, estimada meva!
Fiordiligi
Déus. aconselleu-me!
Ferrando
Torna a mi la cara amb pietat,
En mi no pots trobar més que un marit, un amant, i més si vols,
Ídol meu, no triguis més.
Fiordiligi
Just cel!
Cruel, has vençut…
Fes de mi el que et sembli.
(Don Alfonso reté Guglielmo que vol abalançar-se sobre la parella.)
Fiordiligi i Ferrando
Abracem-nos, estimat amor meu,
I com a consol a tantes penes llanguim de dolç afecte i susspirem de plaer.
(Se’n van. Entren Don Alfonso i Guglielmo)
Guglielmo
Ai, pobre de mi, què és el que he vist!
Què és el que he sentit!
Don Alfonso
Si us plau. silenci!
Guglielmo
Em pelaria la barba, m’esgarraparia la pell v trobaria les banyes contra les estrelles!
Aquesta era Fiordiligi, la Penélope,
l´Artemisa d´aquest segle.
Malvada! Assassina! :Bribona!
Lladre! ;Perra!
Don Alfonso
Deixem-lo que es desfogue
Ferrando
(Entrant)
I bé!
Guglielmo
On és?
Ferrando
Qui? El teu Fiordiligi?
Guglielmo
El meu Fior…
Fior del diable, així es la porteu primer a ella i després a mi!
Ferrando
Mira-ho bé, en totes les coses hi ha diferències,
una mica més de mèrit...
Guglielmo
Ah, deixa, deixa de turmentar-me,
I més aviat busquem una manera castigar-les sonadament.
Don Alfonso
Jo sé quina és: casar-s’hi.
Doncs bé, accepteu-les tal com són.
La natura no podia fer cap excepció,
Donar-vos el privilegi de crear dues dones d’una altra pasta,
Per la vostra cara bonica.
Mentrestant, escolteu una vuitena: felicíssims sereu si l’apreneu.
Tots acusen les dones,
I jo les disculpo.
Si mil vegades al dia canvien d’amor,
Uns en diuen vici, altres, costum:
I a mi em sembla necessitat del cor.
L’amant que es troba per fi burlat,
Que no condemni l’error dels altres,
Sinó el propi,
Ja que joves, velles, belles i lletges, repetiu-ho amb mi:
El mateix fan totes.
Ferrando, Guglielmo Don Alfonso
El mateix fan totes.
(Entra Despina.)
Despina
Victoria, senyorets!
A casar-se estan disposades,
Les meves estimades: esteu contents?
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
Contentíssims.
Despina
No deixa mai de tenir èxit si Despina pren part en un projecte.
ESCENA QUARTA
(Una sala abundantment il·luminada. Despina, servidors i músics estan preparant la festa)
Despina
Acabeu aviat, estimats amics,
Enceneu les torxes i prepareu la taula amb luxe i propietat.
De les nostres senyoretes s’ha preparat el casament,
I vosaltres ocupeu els vostres llocs fins que els esposos vinguin.
Cor
Donem-nos pressa, estimats amics,
I encenguem les torxes
I preparem la taula amb luxe i propietat.
Don Alfonso
(Entrant)
Bravo, bravo! Perfecte!
Quina abundància, quina elegància!
Una propina convenient l’un i l’altre us donaran.
Les dues parelles ja s’acosten,
Aplaudiu en arribar; que un cant alegre i una música festiva
Ompliu el cel d’alegria.
Despina i Don Alfonso
(A part, cadascun pel seu costat)
(No s’ha vist mai millor comèdia.)
(Entren Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo.)
Cor
¡Beneïts siguin els dos cònjuges i les amables esposes!
Que llueixi sobre ells benèfic el cel,
I que igual que les gallines siguin sempre prolífiques en fills que les igualin en bellesa.
Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo
Tot promet alegria i amor!
De la nostra estimada Despinetta és tot el mèrit.
Redobleu l’alegre cant,
I nosaltres, mentrestant, asseguem-nos aquí amb la major jovialitat.
Cor
Beneïts, etc.
(El cor se’n va)
Ferrando i Guglielmo
Tot, tot, oh vida meva,
Correspon a la meva passió!
Fiordiligi i Dorabella
Per la meva sang l’alegria creix, creix i es difon!
Ferrando i Guglielmo
Ets en veritat bonica!
Fiordiligi i Dorabella
Ets realment bonic!
Ferrando i Guglielmo
Quins ulls tan bonics!
Fiordiligi i Dorabella
Quina boca tan bonica!
Ferrando i Guglielmo
Xoca i beu!
Fiordiligi i Dorabella
Beu i xoca!
Fiordiligi, Dorabella i Ferrando
I al teu got, i al meu quedi submergit qualsevol pensament,
I que no quedi cap memòria del passat als nostres cors.
Guglielmo
(Ah, tant de bo beguessin un verí aquestes guineus sense honor)
(Entra Don Alfonso.)
Don Alfonso
Senyors meus, tot està arreglat;
Amb el contracte nupcial, puja el notari per l’escala i vindrà aquí ipso facto.
Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo
Bravo, bravo, que passi de seguida.
Don Alfonso
Ho trucaré.
Aquí és.
(Entra Despina disfressada de notari)
Despina
(Amb veu nasal)
Augurant-vos tota classe de béns, el notari Matavivos
Arriba fins a vosaltres amb la seva habitual dignitat notarial.
I el contracte estipulat d’acord amb les regles ordinàries
I les formes judicials, us llegirà, després de tossir i de seure, amb la veu clara.
Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo i Don Alfonso
Bravo, bravo, molt bé!
Despina
Pel contracte que he redactat s’uneixen en matrimoni
Fiordiligi amb Fulano i amb Mengano Dorabella,
La seva legítima germana; elles, dames de Ferrara,
Ells, nobles albanesos, i com a dot i contradot…
Fiordiligi, Dorabella, Ferrando i Guglielmo
Ho donem per sabut!
Us creiem, ens fiem, ho signem, doneu-nos-ho.
Despina
Bravo, bravo, molt bé!
(Se sent un redoblament de tambor.)
Cor
Bella vida militar!
Cada dia es canvia de lloc,
Avui molt, demà poc,
Tan aviat a terra com al mar.
Fiordiligi, Dorabella, Despina, Ferrando i Guglielmo
Quin soroll, quins cants són aquests?
Don Alfonso
Quedeu-vos en silenci, miraré.
(S’acosta a la finestra.)
Misericòrdia! Déus del cel!
Quin cas tan horrible!
Tremolo! Els vostres promesos…
Fiordiligi i Dorabella
El meu promès…
Don Alfonso
…ara mateix han tornat,
oh déus!
I ja estan desembarcant a la riba.
Fiordiligi i Dorabella
Què és el que sento, destinació bàrbar!
Ferrando i Guglielmo
En un moment semblant què es pot fer?
Fiordiligi i Dorabella
Ràpid, marxeu-vos…
Despina i Don Alfonso
Però, i si els veuen?
Ferrando i Guglielmo
Però, i si ens veuen?
Fiordiligi i Dorabella
Ràpid, fugiu!
Despina i Don Alfonso
Però, i si topen amb ells?
Ferrando i Guglielmo
Però, i si topen amb nosaltres?
Fiordiligi i Dorabella
Allà, allà, amagueu-vos, per caritat.
(Fernando, Guillermo i Despina s’amaguen a les habitacions. Els amants marxen sense ser vistos.)
Fiordiligi i Dorabella
Déus, ajudeu-nos!
Don Alfonso
Serenau-vos,
Fiordiligi i Dorabella
Déus, aconselleu-nos!
Don Alfonso
Tranquil·litzeu-vos!
Fiordiligi i Dorabella
Qui ens salvarà del perill?
Qui?
Don Alfonso
Confieu en mi, tot sortirà bé!
Fiordiligi i Dorabella
Mil pensaments terribles turmenten el meu cor;
Si descobreixen l’engany ai, què serà de nosaltres!
(Ferrando i Guglielmo entren, aquesta vegada sense disfresses.)
Ferrando i Gugliemo
Sans i estalvis tornem als braços amorosos de les nostres fidelíssimes amants,
Exultants d’alegria, per premiar-les per la fidelitat.
Don Alfonso
Déus! Guillem?
Ferran? Oh, quina alegria!
Esteu aquí?
Com? Quan heu arribat?
Ferrando i Guglielmo
Trucats de nou per una contraordre real omplo el cor de content i de joia,
Tornem a les nostres promeses adorables,
Tornem a la vostra amistat.
Guglielmo
Però, què vol dir aquesta pal·lidesa, aquest silenci?
Ferrando
Per què el meu ídol està tan trist?
Don Alfonso
Atònites i confuses d’alegria, s’han quedat mudes.
Fiordiligi i Dorabella
(Ah, els nostres llavis s’han quedat sense parla; serà un prodigi, si no em moro.)
Guglielmo
Permeteu que col·loquin. aquest bagul en aquella habitació.
(Uns criats porten un bagul)
Déus, què veig?
Un home amagat.
Què fa aquí un notari?
(Despina surt sense el barret)
Despina
No, senyor, no és un notari,
És Despina, disfressada que acaba de tornar del ball
I ha entrat aquí per despullar-se
Ferrando i Guglielmo
(Una dona tan astuta com aquesta on es podria trobar?)
Despina
(Una dona tan astuta com jo, on es podria trobar?)
Fiordiligi i Dorabella
Despina , Despina?
No entenc què passa.
(Don Alfonso deixa caure el contracte signat per les dames)
Don Alfonso
(Ja he deixat caure els papers, recolliu-los amb habilitat.)
(Fernando recull el contracte)
Ferrando
Però quins papers són aquests?
Guglielmo
Un contracte matrimonial?
Ferrando i Guglielmo
Just cicle! Heu signat, :no val contradir-ho ara!
Traïció, traïció!
Ah, que es descobreixi tot i a torrents, a rius, a mars correrà la sang!
(Entraran a l’habitació, les dones els retenen)
Fiordiligi i Dorabella
Ah, senyor, soc culpable i mereixo la mort,
iI només us demano la mort;
Tard reconec la meva culpa,
Amb aquesta espasa feriu un pit que no mereix pietat.
Ferrando i Guglielmo
Com ha estat?
Fiordiligi
(Assenyalant Don Alfonso i Despina)
Que parlin per nosaltres
Aquest home cruel i la seductora.
Don Alfonso
Massa cert és el que diu i la prova està tancada allà.
(Senyala l’habitació on havien entrat primer els amants.
Ferrando i Guillermo entren a l’habitació)
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
De temor m’he quedat glaçada, tinc palpitacions.
Perquè els has descobert!
(Ferrando i Guglielmo surten de l’habitació, sense barrets sense els abrics i sense bigotis, però porten la seva disfressa, i es burlen ridiculitzant les amants i a Despina)
Ferrando
Davant vostre s’inclina, bella senyoreta,
El cavaller d’Albània!
Guglielmo
El retratet que vaig rebre pel cor,
Aquí teniu, o us ho torno, senyora meva.
Ferrando i Guglielmo
I al magnètic senyor doctor li rendeixo el tribut que ha merescut.
Despina
Cels! Què veig!
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
Estan sorpreses!
Fiordiligi, Dorabella i Despina
Moro de pena!
Ferrando, Guglielmo i Don Alfonso
Estan mig boges!
Fiordiligi i Dorabella
Aquí hi ha el bàrbar que ens va enganyar!
(Assenyalant a Don Alfonso)
Don Alfonso
Us vaig enganyar, però l’engany va ser desengany per als vostres amants,
Que ara seran més assenyats i faran el que jo vulgui.
Doneu-vos les mans, esposos sou, abraceu-vos i calleu.
Rieu ara els quatre que jo ja he rigut i seguiré rient.
Fiordiligi i Dorabella
Ídol meu, si això és cert, amb la fidelitat i amb l’amor
Sabré compensar el teu cor, i sabré adorar-te sempre.
Ferrando i Guglielmo
M’ho crec, bella meva, però no vull fer la prova.
Despina
No sé si somio o estic desperta, em confonc i m’avergonyeixo,
Encara sort que, si m’han pres els cabells,
Jo també els ho prenc molts altres.
Tots
Afortunat l’home que pren les coses pel seu costat bo
I en tots els casos i esdeveniments es deixa guiar per la raó.
Allò que fa plorar als altres per a ell serà causa de riure,
I enmig dels remolins del món trobareu una calma agradable.